En gaireb\u00e9 totes les fam\u00edlies hi ha alg\u00fa a qui no vam con\u00e8ixer per\u00f2 que sembla seguir aqu\u00ed. Alguna abs\u00e8ncia prematura o particularment dolorosa, fins i tot una desaparici\u00f3, de la qual es parla o que es silencia per\u00f2 que roman, pesada com el temps que ens separa d’aquella persona, carregant l’aire, els records i les inclinacions que compartim. Cada persona d’aquesta fam\u00edlia que no el va con\u00e8ixer viu amb una mem\u00f2ria imaginada, constru\u00efda no sense dificultat amb el que sent sempre de manera diferent segons qui, quan o com li hagin explicat. Jo no me\u2019n salvo: tamb\u00e9 tinc alg\u00fa aix\u00ed a la meva vida, i confesso que penso molt en ell, impregnada de les emocions que va deixar la seva p\u00e8rdua m\u00e9s que de la seva vida, de la qual en realitat no en s\u00e9 gaire. Amb tota seguretat, com totes, la meva fam\u00edlia seria una altra sense aquesta hist\u00f2ria i per tant \u00e9s una her\u00e8ncia que em deixen, que no s\u00e9 si deixar\u00e0 d\u2019explicar-se en aquesta generaci\u00f3 o en la seg\u00fcent.<\/p>\n
La identitat col\u00b7lectiva i els discursos sobre la identitat nacional tenen una cosa en com\u00fa amb aquesta distribuci\u00f3 de les afeccions familiars, o potser s\u00f3n les fam\u00edlies les qui de vegades semblen micro-estats aleat\u00f2riament formats, amb els seus sistemes, jerarquies i per descomptat revolucions. Al cap i a la fi, com va escriure Benedict Anderson, tamb\u00e9 la naci\u00f3 \u00e9s una forma de parentiu. L’artista angol\u00e8s Kiluanji Kia Henda \u2014el pare del qual va estar implicat en les lluites per la independ\u00e8ncia del pa\u00eds, que es va assolir despr\u00e9s d’una llarga guerra el 1975, quatre anys abans del naixement de l’artista\u2014 reflexiona en la seva obra sobre com equilibrar el passat i el futur per imaginar una nova identitat postcolonial. La capacitat d’imaginar el futur \u00e9s igual d’important que con\u00e8ixer el passat, suggereix, i cal desfer-se dels “vells” herois amb qui ens han obligat a identificar-nos i col\u00b7locar als pedestals, reals o figurats, herois i hero\u00efnes a l\u2019al\u00e7ada de la imaginaci\u00f3 pol\u00edtica i el futur que volem projectar per a la nostra generaci\u00f3. Perqu\u00e8 la imaginaci\u00f3 \u00e9s, a m\u00e9s, el que primer s’intenta mutilar quan all\u00f2 (aparentment) simb\u00f2lic s’instal\u00b7la per controlar i legislar. A Homem novo <\/em>(2012), part de Redefining the Power<\/em>, un projecte que busca reactivar monuments d’\u00e8poca colonial en una mena de reapropiaci\u00f3 i signe de resist\u00e8ncia, tres imatges mostren aquesta successi\u00f3 de temporalitats possibles partint d’un monument parcialment retirat encara present a la ciutat de Luanda. A la imatge de l’esquerra el tr\u00edptic, una t\u00edpica estampilla o postal d’\u00e8poca colonial en blanc i negre amb l’estatura de Pedro Alexandrino, militar i administrador colonial portugu\u00e8s que va morir el 1850, \u00e9s a dir, fa m\u00e9s o menys cent setanta anys. El pedestal d’aquest monument est\u00e0 buit actualment, i aix\u00ed apareix en la fotografia central, com q\u00fcestionant qui s\u00f3n avui aquests personatges anomenats hist\u00f2rics (ai, el protagonista de la hist\u00f2ria…) que a penes interpel\u00b7larien a qui passi davant d’ells per\u00f2 que, en aquest cas, a m\u00e9s, va ser retirat. Malgrat tot, la seva empremta va romandre a trav\u00e9s d’aquest element can\u00f2nic que pret\u00e9n canonitzar als qui l’ocupen. L’artista va convidar a posar, per a la tercera fotografia, amics artistes i de l’\u00e0mbit de la cultura com un poeta, un activista pels drets LGTBIA+ i un dissenyador de moda, substituint aix\u00ed ir\u00f2nicament els “herois” militars per herois culturals de l\u2019Angola contempor\u00e0nia. Al cap i a la fi, i tot i la idea dominant que les nostres est\u00e0tues immortalitzen les vides d\u2019”il\u00b7lustres” personatges, s\u00f3n pocs els monuments immortals i menys ho s\u00f3n les vides, com s\u00f3n pocs els monuments amb qu\u00e8 ens posem d’acord. Ser\u00e0 perqu\u00e8 aquest acord, en tot cas, necessita l’oblit dels qui passen per davant di\u00e0riament, perqu\u00e8 mentre s\u2019asseuen a taula se\u2019n parlar\u00e0 d’ells, no sempre b\u00e9. L’oblit no seria, a m\u00e9s, almenys de moment, una forma v\u00e0lida de reparaci\u00f3, sin\u00f3 un acord per in\u00e8rcia, causat per la indifer\u00e8ncia cap a personatges que omplen els carrers per\u00f2 que no recordem, que desconeixem, que no ens interpel\u00b7len, per\u00f2 que queden en l’espai p\u00fablic perqu\u00e8 gaireb\u00e9 sempre signifiquen alguna cosa per a alg\u00fa, sobretot per als qui els mantenen aqu\u00ed. Per aix\u00f2 l’\u00fanica reparaci\u00f3 total \u00e9s la seva retirada, esperant que almenys la seg\u00fcent generaci\u00f3 no celebri episodis que no recorden per\u00f2 que encarnen gaireb\u00e9 sempre, almenys a Europa, el pitjor del que som.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/Kiluanji-Kia-Henda-Redefining-the-Power-Digital-photographs-mounted-on-aluminium-2010.png\")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/c20d138062fb8730761c528c68306c68-spanish-angel.jpg\")
<\/a>