![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/2_Window.jpg\")
<\/a><\/div>\nCALLE LA RONDA, QUITO<\/p>\n
Sabia que anava a ploure en algun moment, perqu\u00e8 plovia totes les tardes. “Pluja”, repetia al meu cap, intentant for\u00e7ar el meu cervell a pensar en espanyol i recordar la difer\u00e8ncia entre pluja i plorar. Ell portava un jersei blanc de punt, per a ell sempre era temps de jerseis, i mentre estava pensant em va dir… “Per\u00f2, no estem tristos”, despr\u00e9s va prendre un xarrup del seu\u00a0canelazo<\/i>, va aixecar els bra\u00e7os i els va moure en un gest de celebraci\u00f3. Com a acte reflex el meu cos es va tibar i el meu cervell es va quedar en blanc. No podia recordar si estava o no trist.<\/p>\n
Est\u00e0vem asseguts en un modest restaurant al carrer La Ronda, l’\u00fanic que estava obert. Havia volgut ensenyar-me un museu que representava la hist\u00f2ria de Quito amb figures de cera, per\u00f2 era diumenge i els museus, com\u00a0 <\/span>gaireb\u00e9 tota la resta, estaven tancats. A la part de davant del restaurant, la carn es cuinava en una graella oberta i un humil cartell anunciava\u00a0canelazos<\/i>\u00a0a 0,75 d\u00f2lars, un beuratge calent d’aiguardent, suc de fruites i esp\u00e8cies.\u00a0Des d’on est\u00e0vam asseguts, vaig mirar cap amunt, cap al Mercat Sant Roque, un gran mercat d’aliments a l’engr\u00f2s i al detall. La meva tesi de master versava sobre els diversos canvis de valors que tenen lloc en el\u00a0 <\/span>mercat, un projecte que esperava que demostr\u00e9s que les esferes urbana i rural no eren en realitat tan diferents, sin\u00f3 que es barrejaven i superposaven l’una a l’altra. No obstant aix\u00f2, la immersi\u00f3 en el treball de camp havia comen\u00e7at a trencar fronteres molt m\u00e9s personals que les abstractes de l’urb\u00e0 o el rural. Em resultava dif\u00edcil determinar si el meu cos i la meva ment es movien pel passat o el present, la realitat o la fantasia.<\/p>\n En lloc de treballar en la meva tesi, estava demanant\u00a0canelazos\u00a0de\u00a0naranjilla<\/i>\u00a0amb el noi del jersei.\u00a0A trav\u00e9s del meu perfil de\u00a0Grindr\u00a0havia fet una crida als artistes, als punks, a la gent trencada, a la gent trista. A ell aix\u00f2 li va encantar. Per\u00f2 no estava trist, era un ballar\u00ed, ple d’energia i bondat. Es burlava del meu espanyol, per\u00f2 era pacient i li agradava fer-me l’ullet mentre jo arrossegava les paraules i confonia els temps verbals. Les nostres estones junts eren una amalgama, un espai f\u00edsic i mental que flu\u00efa entre punts de trobada i confusions, entre l’angl\u00e8s i l’espanyol, Am\u00e8rica del Nord i Sud-am\u00e8rica.<\/p>\n <\/p>\n PARQUE ITCHIMB\u00cdA, QUITO<\/p>\n No podia recordar si estava o no trist. Est\u00e0vem asseguts en un parc a la part alta d’un pujol amb vistes al centre de la ciutat. El Centre Hist\u00f2ric contenia molts mons, hi havia hostals, hotels de luxe, amplis apartaments per a la classe mitjana emergent i pisos subdividits on dos o tres treballadors immigrants compartien una habitaci\u00f3 amb un sol bany per pis. Hi havia caf\u00e8s amb parets de fusta i taules de marbre que servien caf\u00e8 expr\u00e9s i restaurants amb parets de fusta i paper pintat que servien menjar t\u00edpic i nom\u00e9s tenien caf\u00e8 instantani. Turistes\u00a0gringos, turistes llatins, mestissos equatorians i migrants ind\u00edgenes es movien pels mateixos carrers. Les escales, les velocitats i els prop\u00f2sits de les seves vides es barrejaven i contradeien. Aquests mons, que semblen tan separats, col\u00b7lapsen violentament els uns sobre els altres, creant una confusi\u00f3 ca\u00f2tica d’hist\u00f2ries ind\u00edgenes, colonials i neoliberals.<\/p>\n Amb el cap recolzat en la seva falda, li feia preguntes banals: “I qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2?”, assenyalant d’un lloc a l’altre. Em va explicar la hist\u00f2ria d’un fantasma colonial, un de tants, que s’havia entreteixit en el paisatge urb\u00e0:\u00a0<\/span><\/p>\n Diuen que una mare fantasma vaga pel barri del Centro Hist\u00f3rico de Quito, lamentant-se pels seus fills perduts. A\u00a0 <\/span>la\u00a0Llorona\u00a0la van violar i la van deixar embarassada quan treballava de criada. Creient que era el fruit del pecat, va ofegar al seu nounat, i ara recorre els carrers per a castigar els adolescents que practiquen l’amor prohibit.\u00a0<\/i><\/p><\/blockquote>\n <\/p>\n NOVA YORK<\/p>\n El primer noi que em va violar est\u00e0 ara en un programa de televisi\u00f3. T\u00e9 la seva pr\u00f2pia p\u00e0gina en\u00a0IMDB. Si et s\u00f3c sincer, estava mirant-la i tamb\u00e9 vaig veure un tr\u00e0iler d’una pel\u00b7l\u00edcula en la qual sortia sobre novaiorquesos no\u00a0mon\u00f2gams. Tenia bona pinta.<\/p>\n Ja gaireb\u00e9 no recordo l’experi\u00e8ncia. He passat tant de temps processant i plorant i ignorant i fent\u00a0flashbacks\u00a0i somiant i fantasiant i follant sobre aquest tema que el que realment va oc\u00f3rrer i les capes que he anat afegint s’han barrejat. Mai ploro pel que va passar, excepte molt rarament quan estic borratxo. Tampoc follo per despit -encara que aix\u00f2 va resultar ser una pr\u00e0ctica \u00fatil i curativa- per\u00f2 encara tinc les fantasies de la violaci\u00f3, el desig que vingui una altra persona i violi al violador fora meu.<\/p>\n Sovint no puc recordar quan sentir-me alegre o deprimit, sovint no s\u00e9 si estic trist. El passat, el present, la realitat, la fantasia, el dolor i l’\u00e8xtasi s’han tornat enrevessats, desordenats i inseparables.<\/p>\n <\/p>\n CENTRO HIST\u00d3RICO, QUITO<\/p>\n El Centre Hist\u00f2ric va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1978. En la p\u00e0gina web de la UNESCO es llegeix: “Quito, la capital de l’Equador, va ser fundada en el segle XVI sobre les ru\u00efnes d’una ciutat inca.” Les ru\u00efnes d’una ciutat inca. El violent i explotador proc\u00e9s de colonitzaci\u00f3 que va arru\u00efnar la ciutat est\u00e0 convenientment absent, deixat fora del patrimoni cultural oficial mentre que, paradoxalment, \u00e9s absolutament necessari per a ell. Els inques i els pobles ind\u00edgenes que els van precedir desapareixen darrera la hist\u00f2ria arquitect\u00f2nica, i en aquesta hist\u00f2ria els edificis de la ciutat estan aparentment dels seus habitants.<\/p>\n A l’est del Centro Hist\u00f3rico el barri de la Libertad puja per la vall cap a les laderes andines. Cases de color rosa p\u00e0l\u00b7lid, groc i blau s’alineen en la carretera de corba tancada i a mida que puja la l\u00ednia tipogr\u00e0fica es fan m\u00e9s primes. En un dels punts elevats del barri, Cima de la Libertad, est\u00e0 el Museo Tempo de la Patria, un museu que commemora una de les batalles per la independ\u00e8ncia de la Corona Espa\u00f1ola. Sobre l’edifici del museu hi ha un enorme mural que representa dues mans de color alliberant-se de les seves cadenes. Al fons, en colors cridaners apareixen dos homes ind\u00edgenes armats i dos homes mestissos amb ploma i paper. El fet que la majoria dels ind\u00edgenes que treballaven a la hisenda del sistema feudal no sabessin que se estava formant l’estat independent de l’Ecuador i que els ind\u00edgenes que van lluitar per aquesta “independ\u00e8ncia” fossin coaccionats i manipulats sembla poc rellevant.\u00a0<\/span><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/3_Mercado.jpg\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/4_view-1.jpg\")
<\/a><\/div>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/5_Libertad.jpg\")
<\/a><\/div>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/6_mural.jpg\")
<\/a><\/span><\/span><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/7_rain.jpg\")
<\/a><\/p>\n