![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/luzbroto-puertas-horozontal-1.gif\")
<\/a><\/p>\nLa persiana del bar de la Marina que vam obrir un dia festiu. El murmuri a la cua per entrar. Dins, el silenci esperant el senyal de sortida que no arribaria. Des de fora ens v\u00e8iem com una petita multitud quieta, expectant. Teresa obr\u00ed la porta i ens dissolgu\u00e9rem.
\n(1)<\/p>\n
La porta del meu taller que vaig tancar durant els estudis oberts. I el paper on descrivia l\u2019espai darrere la porta i anunciava la seva futura obertura. I les sis vegades que aquella porta s\u2019obr\u00ed per rebre\u2019ns. I com amb el Ferran ens tanc\u00e0vem amb clau a la cambra del costat abans que arrib\u00e9ssiu.
\nLa porta del pati ve\u00ed, sempre tancada, que aquell dia vam obrir perqu\u00e8 pass\u00e9s la Rosario arrossegant una llarga m\u00e0nega.
\n(3)<\/p>\n
Les portes entre habitacions que el Jaume obr\u00ed durant el seu torn de nit en aquell hostal de la Barceloneta.
\n(7)<\/p>\n
Les portes de servei que molestaven a l\u2019Edu i que vaig deixar entreobertes perqu\u00e8 pogu\u00e9ssiu desviar-vos de l\u2019exposici\u00f3, cap a un bosc fosc.
\n(9)<\/p>\n
La vella porta principal i darrere el desgastat cartell de paper enganxat amb cinta adhesiva ja groga: \u00abAv\u00eds important. Tanqueu sempre la porta del pany convencional amb dues voltes. Gr\u00e0cies\u00bb. El cartell substitu\u00efa el lloc que la portera ocupava segles enrere.
\nMolt a prop, a la porta del pati de l\u2019escola, un altre cartell: \u00abTancar sempre la porta si us plau\u00bb i escrit a m\u00e0: \u00abAquesta porta s\u2019ha de tancar sempre!!\u00bb. La persist\u00e8ncia d\u2019aquesta trobada en molt del que vingu\u00e9 despr\u00e9s.
\nLa porta del pati oberta durant dos mesos. Entrava el vent, el sol de la tarda i despistats que sortiren a donar un volt.
\nLa petita porta triangular de la teulada on puj\u00e0rem amb l\u2019Esther.
\nLa trapa que no pogu\u00e9rem deixar oberta.
\nLa porta per gats que donava al jard\u00ed i que no pogu\u00e9rem deixar oberta.
\nQuan destap\u00e0rem la porta de l\u2019oficina i aparegu\u00e9 el forat de la maneta.
\nLa porta a l\u2019entresolat de l\u2019escola per on el Joel pujava a la teulada. Ell caminant i les gavines.
\nAl final, arribar a la porta de la casa de l\u2019Andr\u00e9s a L\u2019Hospitalet. Ell dient-me que no recordava ser la persona que jo buscava.
\n(20)<\/p>\n
L\u2019entrada a un lloc d\u2019on sorties en pocs segons. I com la Gl\u00f2ria i l\u2019Antoni es quedaren dins m\u00e9s de dos segons.
\n(21)<\/p>\n
Totes les portes que em mostr\u00e0 la Jeanette durant la primera visita. Els cartells de les portes \u00abVorsicht Stromleitungen!\u00bb i \u00abAusser Bertieb\u00bb. Els noms dels mecenes a la porta de la sala principal. I el statement daurat sobre la porta de la fa\u00e7ana \u00abDer Zeit Ihre Kunst, Der Kunst Ihere Freiheit\u00bb.
\n(36)<\/p>\n
Les portes controlades amb int\u00e8rfons, guardes de seguretat, sales d\u2019espera, ascensors, fins a arribar als terrats restringits
\namb el Dud\u00fa, el Daniel S i el Mart\u00edn.
\namb el Daniel G.
\namb el Santiago.
\namb la Gleice.
\namb el Rafael.
\namb la Daniela C.
\namb la Daniela M.
\n(48)<\/p>\n
La finestra que utilitz\u00e0rem com porta per entrar a l\u2019hangar on pass\u00e0rem la nit amb el Luiso, el Carlos, la Mar\u00eda, l\u2019\u00c1lvaro, el Petrit i la \u00a0Yael. L\u2019euf\u00f2ria d\u2019aquell moment.
\n(49)<\/p>\n
El dia que obriren la porta a les grades i s\u2019ompliren de gent. La contrarietat d\u2019aquell moment.
\n(50)<\/p>\n
La finestra per on entr\u00e0rem amb l\u2019arbre fins a la xemeneia. I les cent hores que qued\u00e0 oberta mentre cuid\u00e0vem el foc a casa de la Sin\u00e9ad i l\u2019Alberto.
\n(51)<\/p>\n
La trampa que obriren el Toni i l\u2019\u00c0ngels i la seva escala insinuant-se.
\n(52)<\/p>\n
Les portes que obrirem amb Quim. La gent circulant per l\u2019interior del teatre, les fletxes, el soroll de les portes al tancar-se. Com vau anar arribant al final de recorregut entre les 21:06 i les 21:25. El Pep esperant que s\u2019obr\u00eds la porta principal.
\n(75)<\/p>\n
La porta de la galeria i al fons la finestra. La corda travessant i pujant quatre pisos fins a la teulada. Li vaig fer un nus i vaig tallar la resta. Una part se la qued\u00e0 el Jorge i l\u2019altra el Joaqu\u00edn.
\n(76)<\/p>\n
La porta tancada de la galeria i el cartell escrit a m\u00e0 per l\u2019Olga: \u00abEntrada per la porteria\u00bb. L\u2019int\u00e8rfon. I en entrar per la porta d\u2019emerg\u00e8ncia trobar-te a la Susana d\u2019esquenes treballant a l\u2019oficina.
\nEls dos cartells: \u00abDeixeu lliures les sortides d\u2019emerg\u00e8ncia\u00bb i \u00abSortida d\u2019emerg\u00e8ncia, no bloquejar\u00bb.
\n(80)<\/p>\n
I a partir d\u2019aqu\u00ed tantes portes com ordres escrites a m\u00e0:\u00abTanca b\u00e9 la porta!\u00bb. \u00abTanca la porta al sortir\u00bb. \u00abRetira\u2019t de la porta per deixar sortir\u00bb. \u00abNo tragueu la clau\u00bb. \u00abKeep this door closed\u00bb. \u00abPush hard!\u00bb \u00abNo entry!\u00bb. \u00abTruqueu a la porta\u00bb. \u00abNo truqueu\u00bb.\u00a0 \u00abNo bloquejar\u00bb. \u00abNo tancar porta\u00bb. \u00abAssegura\u2019t que la porta de darrere est\u00e0 tancada (en sortir)\u00bb. \u00abNo deixeu la porta oberta\u00bb.
\n(93)<\/p>\n
Les portes a les vostres setanta-dues cases. Com les descriv\u00edeu en els vostres guions. Les indicacions per obrir-les.
\nLa porta de l\u2019institut aquell dia. Esper\u00e0veu que us recoll\u00eds algun altre pare, mare, ve\u00efna o amiga desconeguda.
\n(166)<\/p>\n
La porta a l\u2019apartament on visqu\u00e9rem una setmana, amb el paper penjat on vaig escriure \u00abNo fer\u00bb.
\nLa porta a la Sala 10 on el Pol i els seus amics estigueren esperant que alguna cosa pass\u00e9s.
\n(168)<\/p>\n
La porta d\u2019entrada al pont que connectaria els dos terrats i que no aconsegu\u00edrem acabar de construir amb l\u2019Omar i l\u2019Aureli.
\n(169)<\/p>\n
La porta del solar. El moment en qu\u00e8 el Marcos tall\u00e0 el cadenat i li pos\u00e0rem un altre per poder tenir la clau.
\n(170)<\/p>\n
La porta de l\u2019edifici on vivia la Cecilia. La petita clau de la seva cambra on vaig dormir aquella nit sent ella.
\n(171)<\/p>\n
Les claus de les cases de desconeguts on anir\u00edem a dormir aquella nit. Les portes que s\u2019obririen amb aquelles claus.
\nLes dues que quedaren de les quinze que hi havia sobre la taula.
\nLes quatre que quedaren de les vint-i-cinc que hi havia sobre la segona taula.
\nL\u2019emoci\u00f3 de l\u2019intercanvi de claus.
\nJo intentant dormir en una hamaca a la terrassa del Garazi. Feia molta calor.
\nEl Jos\u00e9 Luis dient-li al Mikel que havia sigut el millor concert de la seva vida.
\n(211)<\/p>\n
La idea de fer-nos una c\u00f2pia de cada clau de casa, de les trenta que \u00e9rem, despr\u00e9s d\u2019haver passat la tarda al carrer cada una amb les coses de l\u2019altra, Descobrir mesos despr\u00e9s una nota de l\u2019Eva amagada dins un calaix de la meva cuina.
\n(212)<\/p>\n
Les portes del museu obertes de bat a bat a la nit i el museu apagat. Els informes del Cesar: \u00abSense problemes\u00bb i \u00abTot tranquil\u00bb.
\nLa finestra de les ve\u00efnes de davant des d\u2019on podien vigilar les portes del museu.
\n(216)<\/p>\n
La idea d\u2019una porta sempre accessible, que obre un espai buit sempre disponible. Com \u00abun gimn\u00e0s, per\u00f2 sense m\u00e0quines\u00bb, deia la Caterina aquell dia parlant amb el Jose i el Marc. Els intents de dur-ho a terme.
\n(217)<\/p>\n
La porta de l\u2019institut encara tancada. Van arribant grups d\u2019estudiants. Esperen nerviosos. A les 9:00\u202fh s\u2019obre la porta. Entren. Aquell mat\u00ed no hi ha professors a les aules. La c\u00e0mera es queda fora.
\n(218)<\/p>\n
L\u2019elecci\u00f3 que feies en entrar a la biblioteca, si anar a la dreta o a l\u2019esquerra de la l\u00ednia vermella.
\n(219)<\/p>\n
Les tres portes tancant-se dos minuts abans al dia per semblar-se a la porta del Lalo, m\u00e9s llunyana i menys transitada.
\n(223)<\/p>\n
Esperar-te darrere les portes de les aules despr\u00e9s de dir \u00abAra torno\u00bb.
\n(224)<\/p>\n
Les portes de cases de desconegudes a Sant Feliu on vaig trucar aquella tarda. Les tres que m\u2019obr\u00edreu per entrar amb vosaltres. Els preparatius amb la Linet i la Daniela. Trobar-nos despr\u00e9s, escoltar com f\u00e9reu per travessar portes alienes.
\n(232)<\/p>\n
La porta que finalment m\u2019obriren la mare i el pare del Rodrigo, la Cecilia i el Joan, despr\u00e9s d\u2019haver trucat a l\u2019int\u00e8rfon diverses vegades, haver-los escrit una carta, haver-los enviat un cable amb un dron.
\nEl marc de la porta que aguantava la tensi\u00f3 del cable. La finestra de la seva habitaci\u00f3 oberta durant la nit, el cable tensat travessant-la.
\n(234)<\/p>\n
La porta de la Nau 14, els sis mesos d\u2019hivern a estiu que tingu\u00e9rem la clau amb el Pedro, la Katy, el Diego i la Sil. L\u2019intent de col\u00b7lectivitzar-la i finalment decidir deixar-la anar.
\n(235)<\/p>\n
La porta d\u2019emerg\u00e8ncia oberta. El desig del Roger que a trav\u00e9s d\u2019ella continu\u00e9ssiu la visita de l\u2019exposici\u00f3.
\n(236)<\/p>\n
Estem finalment davant la mateixa porta, nou anys despr\u00e9s amb l\u2019Oriol i l\u2019Esther. Treure els panys els hi sembla poc i fan broma amb despenjar-la sencera
\n(238)<\/p>\n
La porta secund\u00e0ria just davant de la porta principal. Com el Pedro aconsegu\u00ed que l\u2019obrissin perqu\u00e8 pogu\u00e9ssim travessar en l\u00ednia recta i canviar de costat.
\n(240)<\/p>\n
El primer intent de despenjar les frontisses de les pesades portes de vidre de la sala d\u2019exposicions. Dos anys despr\u00e9s el segon intent del Nacho i el Juli. I llegir ara sobre parets, forats i frontisses al llibre que em va regalar la Berta fa uns dies. Trobar una nota al cap\u00edtol titulat \u00abEl grum est\u00e0 de vaga. Per l\u2019amor de d\u00e9u, tanquin la porta\u00bb. Un altre missatge en un cartell-porta.
\n(244)<\/p>\n
Les tres portes de la galeria del Jorge i la circulaci\u00f3 entre elles.
\n(247)<\/p>\n
Trobar la porta de casa oberta de bat a bat a les cinc del mat\u00ed i avui a les dues de la tarda. L\u2019article que em va passar l\u2019Helena, que li va passar el Stephan pensant en aix\u00f2 que estem escrivint: \u00abWhy Walking though a Doorway Makes You Forget\u00bb.
\n(248)<\/p>\n
A casa, al costat de les neveres, hi ha una porta tapada amb fusta. De l\u2019altra banda, els ve\u00efns la taparen amb paper i pintura blanca. Donar-nos compte que podr\u00edem obrir-la i fer d\u2019ambd\u00f3s costats una casa comuna. El pla de fer-ho aquest estiu.
\n(249)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La persiana del bar de la Marina que vam obrir un dia festiu. El murmuri a la cua per entrar. Dins, el silenci esperant el senyal de sortida que…<\/p>\n","protected":false},"author":2720,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6111],"tags":[],"coauthors":[6652],"acf":[],"yoast_head":"\n