L\u2019any 2015 em van convidar a fer una confer\u00e8ncia performativa al CA2M en el marc de la \u201cUniversidad Popular\u201d. M\u2019havien demanat que parl\u00e9s dels meus projectes i em vaig adonar que tots tenien el mateix punt de partida: la ciutat de Barcelona. La proposta va arribar en un moment en el qual buscava estrat\u00e8gies que em permetessin transportar el dibuix a altres disciplines. Donant voltes a la q\u00fcesti\u00f3 performativa van apar\u00e8ixer dos interessos que volia introduir com a elements estructurals en la meva presentaci\u00f3. D\u2019una banda el desig de ballar i de l\u2019altra un espai geogr\u00e0fic: l\u2019\u00e0rea de servei d\u2019Alfajar\u00edn, situada a mig cam\u00ed entre Barcelona i Madrid.<\/p>\n
Anys enrere havia fet molt viatges en autob\u00fas de Barcelona a Madrid i la parada d\u2019Alfajar\u00edn sempre m\u2019havia cridat l\u2019atenci\u00f3. Potser perqu\u00e8 era un lloc mort, que ning\u00fa sap situar de manera exacta en un mapa i on tothom sembla perdut al no-res. En una ocasi\u00f3 vaig fer aquest mateix viatge amb amics. Era un trajecte nocturn, hav\u00edem sortit de Barcelona de nit i arribar\u00edem a Madrid a primera hora del mat\u00ed. Com que l\u2019autob\u00fas anava pr\u00e0cticament buit i ten\u00edem ganes de divertir-nos vam improvisar un joc.\u00a0 Aprofitant que molts dels passatgers dormien ens vam proposar reptar sigil\u00b7losament pel passad\u00eds de l\u2019autob\u00fas procurant que cap passatger se n\u2019adones, com fan les Tortugues Ninja o com feia Catherine Zeta-Jones a la famosa escena de \u201cLa Trampa\u201d en la qual ha d\u2019esquivar un eixam de raigs l\u00e0ser sense veure-hi. El record d\u2019aquest trajecte nocturn em va servir per inventar un personatge: \u201cla Tortuga Ninja d\u2019Alfajar\u00edn\u201d. No puc trobar una l\u00f2gica per aquesta idea, potser vaig pensar que era una bona estrat\u00e8gia per evitar el des\u00e0nim del p\u00fablic durant la meva confer\u00e8ncia. Volia generar un moment de conciliaci\u00f3 en el qual jo mateix em transformaria en \u201cla Tortuga\u201d i convidaria els assistents a emular un trajecte d\u2019autob\u00fas mitjan\u00e7ant el ball. Vaig sumar a la proposta una coreografia en la qual tots els moviments del cos feien referencia a l\u2019automoci\u00f3. La m\u00fasica i la can\u00e7\u00f3 s\u2019acceleraven m\u00e9s i m\u00e9s i el ball va derivar en una conga que imagin\u00e0riament recorria una carretera en direcci\u00f3 a Alfajar\u00edn. Volia representar un viatge a partir d\u2019una experi\u00e8ncia col\u00b7lectiva entre persones que no es coneixen en absolut i que malgrat aix\u00f2 comparteixen un moment de molta intensitat dif\u00edcilment reprodu\u00efble.<\/p>\n
Generalment en el meu treball parlo de coses que han succe\u00eft en un altre lloc o en un altre temps. Aix\u00f2 sovint implica una recerca, i un viatge f\u00edsic i mental. All\u00f2 que m\u2019interessa d\u2019aquests viatges, a banda de l\u2019experi\u00e8ncia personal, \u00e9s la possibilitat de compartir-los, de fer-los accessibles. En aquest retorn sempre es produeix una necessitat d\u2019adaptaci\u00f3: com puc traslladar all\u00f2 que em va apassionar? Com puc emocionar alg\u00fa de la mateixa manera com a mi em va emocionar? M\u2019interessa la idea d\u2019espectacle n\u00f2mada. Des de fa anys he treballat al voltant de la mitologia cl\u00e0ssica, per\u00f2 tamb\u00e9 amb la hist\u00f2ria local i popular com una font generadora de mites. Va ser l\u2019Ainara Elgoibar, amb qui he col\u00b7laborat en diferents projectes, qui em va fer adonar d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 molt rellevant: els mites no pertanyen a un sol lloc, sin\u00f3 que s\u2019adapten i en aquest adaptar-se es transformen. Tant se val el lloc on es localitzen, pot ser una estaci\u00f3 de servei a Saragossa, una illa grega o la costa oest dels Estats Units, d\u2019alguna forma tots participen del mateix.<\/p>\n
Vaig viatjar a Los Angeles per desenvolupar una recerca a partir dels arxius de Robert Prager dipositats al ONE Archives Foundation. Ho recordo com una road-movie que tenia lloc entre els arxius i els escenaris dels fets. La recerca no es va localitzar de forma exclusiva en l\u2019espai de l\u2019arxiu, per mi era important saber que en quedava de tot all\u00f2. Com que no s\u00e9 conduir les meves possibilitats per moure\u2019m per la ciutat eren molt limitades. De sobte em vaig trobar estudiant un grup de moters que es relacionaven a trav\u00e9s de les fotoc\u00f2pies, llegint la seva correspond\u00e8ncia i encadenant trajectes d\u2019Uber per visitar els llocs clau en els quals se celebrava aquesta subcultura. Vaig experimentar Los Angeles en moviment, anant d\u2019un lloc a un altre: la resid\u00e8ncia era a Santa Monica, havia d\u2019agafar el metro fins West Hollywood, on hi havia l\u2019arxiu, i des d\u2019all\u00ed enlla\u00e7ar amb un altre transport. Tenia la sensaci\u00f3 d\u2019estar circulant de forma constant, travessant la ciutat o b\u00e9 llegint i remenant els papers i les fotoc\u00f2pies d\u2019aquells qui van fer del moviment i la conducci\u00f3 una forma de relaci\u00f3. Una gran part de la correspond\u00e8ncia que vaig trobar a l\u2019arxiu feia refer\u00e8ncia a la necessitat de posar en contacte a gent que vivia en diferents parts dels Estats Units. El seu punt de trobada, el lloc que els definia com a grup, era sens dubte la carretera, potser perqu\u00e8, al capdavall, la carretera era un espai segur. El fet d\u2019allunyar-se de la ciutat els va permetre desenvolupar un folklore, actuar i relacionar-se de formes que en l\u2019espai p\u00fablic de la ciutat no es consideraven acceptables. M\u2019interessava l\u2019ambig\u00fcitat entre la idea de viatge interior, subjectiu, i el viatge real, en comunitat. La meva recerca es va centrar en desenvolupar un imaginari gr\u00e0fic per a una pr\u00e0ctica que \u00e9s invisible, i ho \u00e9s perqu\u00e8 en el cas del fisting<\/em> s\u2019esdev\u00e9 a dins de cos. En aquest sentit un detall curi\u00f3s es que els recorreguts de les seves excursions, en ser tra\u00e7ats sobre el mapa semblen remetre a parts del cos, com els budells; com si la carretera rebel\u00b7l\u00e9s una iconografia oculta a partir del mateix viatge.<\/p>\n M\u00e9s recentment el Jaime Gonz\u00e1lez Cela y la Manuela Pedr\u00f3n Nicolau em van proposar participar en l\u2019edici\u00f3 de 2019 de \u201cMutaciones\u201d amb un projecte deslocalitzat que serv\u00eds de fil conductor. Es va programar un viatge en autob\u00fas que en principi recorreria cadascuna de les intervencions repartides entre diferents museus de Madrid. Tot i que la primera idea va ser utilitzar l\u2019autob\u00fas com a espai espec\u00edfic, finalment vaig proposar a les comissaries traslladar per sorpresa els assistents a un dest\u00ed secret on es desenvoluparia la meva proposta. El desconcert entre els assistents\/passatgers va donar lloc a una situaci\u00f3 inesperada, i a una sensaci\u00f3 a mig cam\u00ed entre un espectacle de La Cubana i el Cluedo. El lloc on els vam dur era el Gurug\u00fa, un bar de carretera situat entre Villalbilla i Alcal\u00e1 de Henares que els propietaris van haver de tancar per culpa d\u2019un canvi en el tra\u00e7at de la carretera ve\u00efna. Vaig voler plantejar un espectacle m\u00f2bil sense un lloc concret i que alhora serv\u00eds com un aglutinant. Una pe\u00e7a sense una forma definida que, una vegada m\u00e9s, introdu\u00efa un element performatiu. El t\u00edtol, \u201cDiscord\u201d, feia refer\u00e8ncia a un personatge de dibuixos animats. El cos d\u2019aquest personatge \u00e9s fet a partir de fragments d\u2019animals diferents que es van intercanviant de manera constant. Amb la performance volia invocar Discord, aix\u00ed que vam planejar la participaci\u00f3 de Tavi Gallart com si es tract\u00e9s d\u2019una aparici\u00f3. Va apar\u00e8ixer pel mig de la carretera amb el seu saxofon i malgrat que el sistema de so no va funcionar va aconseguir interpretar els seus temes utilitzant el tel\u00e8fon m\u00f2bil i la seva sabata de tal\u00f3 com a amplificador.<\/p>\n El motiu pel qual vaig comen\u00e7ar a treballar amb fotoc\u00f2pies va ser econ\u00f2mic. Volia ensenyar els meus dibuixos, per\u00f2 necessitava trobar un medi que pogu\u00e9s assumir econ\u00f2micament. Fer fanzines em va fer pensar en la p\u00e8rdua que implica el fet de traslladar una experi\u00e8ncia personal al dibuix, per\u00f2 tamb\u00e9 en la p\u00e8rdua de control sobre els teus propis dibuixos quan aquests es distribueixen i passen de ma en ma, de vegades sense que ni tan sols qui els rep sapiga qui \u00e9s l\u2019autora o autor del fanzine. En aquest viatge estrany retornen algunes coses. Les meves experi\u00e8ncies amb l\u2019autopublicaci\u00f3 em van ajudar a entendre la fotoc\u00f2pia no nom\u00e9s com un medi sin\u00f3 com un objecte amb pres\u00e8ncia pr\u00f2pia; per\u00f2 tamb\u00e9 a entendre el dibuix des d\u2019un camp expandit. Assumim que el dibuix \u00e9s f\u00e0cil de distribuir i d\u2019emmagatzemar, especialment quan treballes amb fotoc\u00f2pies o sobre paper, per\u00f2 quan el dibuix s\u2019expandeix reclama una altra ocupaci\u00f3 de l\u2019espai. Tot i aix\u00f2, mai penso en clau d\u2019emmagatzematge o conservaci\u00f3, sin\u00f3 des de la l\u00f2gica espacial del lloc. A tall d\u2019exemple, vaig pensar les escenografies de \u201cEl Misterio de Cavira\u201d com un conjunt d\u2019estructures desmuntables i plegables que poguessin ser transportades per una sola persona i amb el Metro. Em sembla molt curi\u00f3s com les possibilitats de transport d\u2019una pe\u00e7a entre el taller i el lloc d\u2019exposici\u00f3 o fins i tot les condicions d\u2019emmagatzematge acaben decidint moltes de les q\u00fcestions formals d\u2019un projecte i com, per estrany que sembli, determinen el sentit d\u2019una exposici\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n (Imatge destacada: A \u201cDiscord\u201d Antoni Herv\u00e1s va convidar Tavi Gallart a actuar en una estaci\u00f3 de servei en des\u00fas Foto: Galerna Foto).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019any 2015 em van convidar a fer una confer\u00e8ncia performativa al CA2M en el marc de la \u201cUniversidad Popular\u201d. M\u2019havien demanat que parl\u00e9s dels meus projectes i em vaig adonar…<\/p>\n","protected":false},"author":2722,"featured_media":33218,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6113],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n