Si hi ha alguna cosa que tenen en com\u00fa les quatre contribucions d\u2019aquest mes \u00e9s que totes s\u00f3n bretxa-cul-frontera- D\u2019una manera o altra, totis les autoris treballen desarticulant aspectes de la porta com objecte de mediaci\u00f3. Les desabriguen de la seva dualitat reclamant la possibilitat de la multiplicitat. Ens inviten a recordar que un mai entra o surt per una porta, sin\u00f3 per milions de codis que la sostenen dreta. Per qu\u00e8 si no necessitem cartells per indicar-nos si estan obertes o tancades, si els banys s\u00f3n de noies o de nois? Totis examinen, exposen i critiquen la porta com a una eina de gesti\u00f3 de ruptures i binarismes excloents: Obert. Tancat. S\u00ed. No. Dins. Fora. Hum\u00e0. Inhum\u00e0. Legal. Il\u00b7legal. Vida. Mort. Correcte. Incorrecte. Ment. Cos. Nosotris. Ells.<\/p>\n
Les peces de La Luz i el Stephan pensen la porta m\u00e9s enll\u00e0 de si mateixa, per\u00f2 en el seu context, sovint el del museu o la galeria, i la gent que la traspassa. La feina de la Luz desgrana la dualitat de la porta que juga amb els seus codis i performativitats, ens invita a entrar per la porta del darrere, la trapa, la que ning\u00fa vol obrir, l\u2019oblidada, la tapiada o la de li veini que ens ha deixat les claus. Per la seva part, el Stephan desarticula la fantasia de l\u2019abs\u00e8ncia de portes i com es tradueix en els espais expositius. Una falsa idea de llibertat, ja que el que flueix sense solta ni volta, sense les pauses a qu\u00e8 invita la porta, no est\u00e0 perdut a la deriva, sin\u00f3 que m\u00e9s aviat est\u00e0 cec als l\u00edmits de l\u2019altre.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/03.jpg\")
<\/a>Fragment del llibre Knots<\/em> (1972) del psiquiatra escoc\u00e8s R. D. Laing<\/p><\/div>\n En desarticular la porta com objecte arquitect\u00f2nic que encarna la pol\u00edtica de la ruptura, tamb\u00e9 hi ha intenci\u00f3 de revelar els processos col\u00b7lectius que les imposen i les mantenen. \u00c9s a dir, com aquestes pol\u00edtiques porten amb si mateixes codis de comportament i judicis morals part de la vida quotidiana que formem per costum. Que ens traspassen i ens atrapen. Que reiteren l\u00edmits t\u00f2xics que assumeixen i jutgen que llocs i cossos s\u00f3n penetrables i quins no. Durant aquest mes hi ha hagut un comentari cr\u00edtic a aquestes pol\u00edtiques de la porta, especialment en el treball de la Marjolein i el Tait que pensen en la porta en termes de penetrabilitat i impenetrabilitat: quins cossos passen o quins es queden a les portes o quines portes podem obrir quan totes estan tancades.<\/p>\n La Marjolein planteja la porta com un espai entremig i se centra en l\u2019an\u00e0lisi de les portes de les ciutats, tant les de les antigues muralles com les actuals fronteres que mant\u00e9 en els llimbs a immigrants indocumentats, sol\u00b7licitants d\u2019asil o persones amb un perm\u00eds de resid\u00e8ncia precari. Quan les pol\u00edtiques d\u2019immigraci\u00f3 impossibiliten l\u2019entrada a un lloc, s\u2019obre el que la Marjolein anomena la porta com un espai d\u2019exclusi\u00f3, de viure literalment al llindar. La Marjolein ens parla des de la seva experi\u00e8ncia als Pa\u00efsos Baixos i a B\u00e8lgica a trav\u00e9s del treball de l\u2019artista David Bernstein i del poeta Rodaan Al Galidi.<\/p>\n La contribuci\u00f3 del Tait aplica la noci\u00f3 d\u2019impenetrabilitat als conceptes d\u2019hist\u00f2ria i trauma. En Tait ens guia a trav\u00e9s de la hist\u00f2ria colonial de la ciutat de Quito per tra\u00e7ar un viatge pels senyals i la vida dels ind\u00edgenes que reapareixen i conviuen amb el present, malgrat que constantment es vulgui mantindr\u00e9 en la dimensi\u00f3 del passat o la falsa omissi\u00f3. Paral\u00b7lelament, en Tait reflexiona sobre l\u2019impossibilitat de la impenetrabilitat en relaci\u00f3 amb la seva pr\u00f2pia mem\u00f2ria i trauma que segueix reapareixent a la seva vida malgrat que ja estava enterrat. En un joc de palimpsestos, el text del Tait invita a pensar en la porta com un present sempre enredat en l\u2019entramat del passat. La porta palimpsest \u00e9s com la que descriu l\u2019H\u00e9l\u00e8ne Cixous: una porta org\u00e0nica i temporal on inevitablement acaba penetrant el passat i la mort.<\/p>\n\n