En Didier Fassin \u00e9s un antrop\u00f2leg que, entre altres temes, pren a la policia com a objecte de treball. En un dels seus estudis de camp, interroga a un comissari sobre la persecuci\u00f3 de joves racialitzats en els barris perif\u00e8rics de Par\u00eds. El comissari, somrient, li explica que en arribar un patrulla aquests joves es posen a c\u00f3rrer, per\u00f2 ni tan sols saben per qu\u00e8. Sovint, els agents aconsegueixen detenir-los, per\u00f2 quan se\u2019ls interroga ja en depend\u00e8ncies policials, descobreixen que no varen fer res. \u00abPerqu\u00e8 corr\u00edeu, doncs?\u00bb els hi pregunten. Per\u00f2 ni idea: no responen o no ho saben. Enginy\u00f3s, el comissari interpreta davant l\u2019antrop\u00f2leg que es deu tractar d\u2019un reflex pavlovi\u00e0.<\/p>\n
En una situaci\u00f3 semblant tots desitjar\u00edem respondre com ho va fer en Fassin: \u00abque la policia es posi a perseguir-los en veure\u2019ls c\u00f3rrer ha de respondre al mateix tipus de reflex\u00bb. Per\u00f2 \u00e9s poc habitual que tingu\u00e9ssim tants reflexos<\/em>. Ara b\u00e9, aquesta petita escena, habitual tamb\u00e9 als nostres carrers, ens pot permetre entreveure una realitat policialment ignorada: el que proposo anomenar llocs mal comunicats<\/em>. I diem \u00abpolicialment ignorada\u00bb, ja que ignorar-la \u00e9s assumir la posici\u00f3 de la policia, encara que un cregui no ser-ho. En aquests llocs, el sospit\u00f3s no sap no respondre, ja que tota resposta no pot ser altra que ser mal comunicada, el policia interpreta amb psicologia barata i una mica de deshumanitzaci\u00f3 i el resultat final \u00e9s viol\u00e8ncia, desacords i tothom a casa.<\/p>\n Que passa, doncs, amb aquesta trobada tan atzarosa com pol\u00edticament programada? Qu\u00e8 s\u00f3n aquests llocs? En realitat, s\u00f3n llocs oposats a aquells somniats per al capitalisme que en cert sentit tamb\u00e9 resulten estar mal comunicats. Em refereixo a l\u2019est\u00e8tica d\u2019aquests llocs privats. Exclusius, res democr\u00e0tics ni populars, als que un nom\u00e9s accedeix amb un alt cost de temps, diners i saber. Hom ha de con\u00e8ixer on es troben per arribar a ells i hom ha de pagar per accedir all\u00e0. Es tracta de forats en les xarxes de mobilitat: ni busos, ni carreteres. No \u00e9s que la infraestructura no pugui arribar-hi, sin\u00f3 que planifica amb luxe el seu propi foradament.\u00a0 Aix\u00ed com\u00a0 els nusos de productivitat que les infraestructures sustenten no s\u00f3n neutres, tampoc ho \u00e9s l\u2019exclusivitat que genera l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019accessos. Per\u00f2 no, no s\u00f3n aquests llocs mal comunicats on habiten els joves abans detinguts per la policia. Aquestes illes privades o refugis de muntanya somniats pel capital podrien ser considerats m\u00e9s aviat llocs in<\/em>comunicats, on no es demanen raons i hom pot gaudir d\u2019un santuari d\u2019alleujaments en l\u2019era de la comunicaci\u00f3 de masses.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, els llocs mal <\/em>comunicats que ens interessen sovint s\u00ed que se superposen amb els oblits del Ministeri de Foment, per\u00f2 no es redueixen a ells. No es defineixen nom\u00e9s per l\u2019accessibilitat, sin\u00f3 per certes relacions de poder que produeixen un tipus determinat de subjectivitat. La precarietat dels mitjans de transport nom\u00e9s \u00e9s per a aquests espais un vector m\u00e9s en aquesta producci\u00f3 d\u2019individus. Com si es tract\u00e9s d\u2019una mal\u00e8vola met\u00e0fora a mig cam\u00ed entre l\u2019enginyeria de ponts i camins i els estudis \u00a0de la subalternitat, aquests espais exigeixen incomoditat per arribar a ells, per\u00f2 sobretot fan impossible parlar des d\u2019<\/em>ells. Per entendre aquests espais, la pregunta clau que hem de fer-nos \u00e9s, parafrasejant a la pensadora Gayatri Spivak, \u00abPoden potser parlar?\u00bb. \u00c9s a dir, Poden assumir-se com a subjectes de l\u2019enunciaci\u00f3? Ja tingu\u00e9 tot un fam\u00f3s debat en el si de l\u2019URSS estalinista sobre si el llenguatge era una superestructura o una infraestructura en els sentits marxistes del terme. La q\u00fcesti\u00f3 era saber si la manera i les lleng\u00fces amb qu\u00e8 els obrers s\u2019expressaven era consubstancial a la consci\u00e8ncia de classe o purament accessori. Avui haur\u00edem de plantejar-nos el mateix, per\u00f2 no pensant en les lleng\u00fces efectivament parlades, sin\u00f3 des de la capacitat d\u2019esdevenir subjecte de l\u2019enunciaci\u00f3. \u00c9s la capacitat de poder \u00abprendre la paraula\u00bb superestructural i per tant accidental o es tracta m\u00e9s aviat d\u2019una xarxa de poders encarnada en cossos i territoris? O millor: podien els nois d\u2019en Fassin quedar-se quiets i afirmar que no estaven fent res dolent?<\/p>\n En el camp de les psicoter\u00e0pies, a la pr\u00e0ctica de les quals em dedico, sovint es considera que la capacitat de prendre la paraula dep\u00e8n dels m\u00e8rits individuals. Si hom no ho fa, \u00e9s perqu\u00e8 li falten els recursos simb\u00f2lics, la valentia o l\u2019autoconfian\u00e7a que li permetrien fer-ho i que la pr\u00e0ctica psicol\u00f2gica hauria d\u2019aportar-li. En realitat, tal consideraci\u00f3 \u00e9s equivalent a la despolititzaci\u00f3 dels llocs d\u2019enunciaci\u00f3. A la pr\u00e0ctica, aix\u00f2 se\u2019ns revela c\u00f2mplice de l\u2019hegem\u00f2nic quan el lloc mal comunicat pren la paraula i se\u2019l jutja sempre com a dialecte provincial, balbotejant, en un remol\u00ed emocional o parlant \u00fanicament del poc de qu\u00e8 \u00e9s amo: de la seva experi\u00e8ncia subalterna. Tota comunicaci\u00f3 possible s\u2019inscriu en el registre del mal comunicat i de la p\u00e8rdua de sentit. Igual que el nostre comissari, que considerava c\u00f3rrer un acte reflex, \u00e9s a dir, no reflexiu, l\u2019hegemonia no nom\u00e9s subalternatitza un territori de l\u2019habitable, sin\u00f3 incl\u00fas una llengua. La perif\u00e8ria, en un sentit no for\u00e7osament geogr\u00e0fic, no nom\u00e9s est\u00e0 mal comunicada en relaci\u00f3 amb la xarxa de transports, sin\u00f3 especialment amb la xarxa de significats.<\/p>\n L\u2019oposici\u00f3 que ens lleg\u00e0 en Michael Foucault entre utopies <\/em>\u00a0i heterot\u00f2pies <\/em>s\u2019ajusta a aquestes consideracions. Ell ens diu que, si b\u00e9 els llocs ut\u00f2pics serien els que no estan a cap lloc m\u00e9s que a la ment de l\u2019home, els llocs heterot\u00f2pics s\u00ed que existirien, per\u00f2, hist\u00f2ricament, els haur\u00edem convertit en espais d\u2019exclusi\u00f3. Segons en Foucault, antigament haurien sigut espais d\u2019acollida ubicats fora de la societat. En aquests, \u00e9s on s\u2019allotjarien els subjectes en crisi, \u00e9s a dir, aquells les identitats i pr\u00e0ctiques dels quals no s\u00f3n sostingudes per l\u2019hegemonia i en conseq\u00fc\u00e8ncia, la seva capacitat per a subjectivar-se com a lloc d\u2019enunciaci\u00f3 seria posada en dubte. Haur\u00edem convertit, doncs, els espais d\u2019acollida d\u2019aquests subjectes, com els ritus inici\u00e0tics per a adolescents, les cases de dones menstruant o els espais de tr\u00e0ngol xam\u00e0nic, en espais que exclouen tals incomoditats per la suposada normalitat: tecnologies de gesti\u00f3 de la menstruaci\u00f3 per poder denegar-la, la farmacologitzaci\u00f3 dels excessos ps\u00edquics o com se\u2019ns mostrava abans amb el comissari, la guetificaci\u00f3 de la conflictivitat social. A cada una d\u2019aquestes heterotopies el subjecte nom\u00e9s pot respondre mitjan\u00e7ant els significats de la seva exclusi\u00f3, \u00e9s a dir, la mala comunicaci\u00f3 i la incapacitat per prendre la pr\u00f2pia paraula \u00e9s aquell que els defineix com a espais. Aix\u00ed, a cada passeig de la patrulla policial els joves nom\u00e9s poden subjectivar-se\u00a0 mitjan\u00e7ant els significats que els exclouen i corroborant les intu\u00efcions del comissari, encara que siguin err\u00f2nies en el concret.<\/p>\n Igualment, tal difer\u00e8ncia \u00e9s productiva per pensar en les corporalitats i els discursos. Podem parlar de cossos ut\u00f2pics, que no existeixen, per\u00f2 que tots coneixem i a tots ens determinen, encara que siguin a trav\u00e9s de l\u2019angoixa, i existeixen cossos heterot\u00f2pics que estan exclosos de la representativitat i incl\u00fas de l\u2019habitabilitat. Tamb\u00e9 discursos ut\u00f2pics, com per exemple el cient\u00edfic, mentre que el mal comunicat est\u00e0 excl\u00f2s de la seva formalitzaci\u00f3. O, per al contrari, heterot\u00f2pics, com els sexe-dissidents o el Black Lives Matters, \u00e9s a dir, aquells que assumeixen la seva polititzaci\u00f3 com la subversi\u00f3 del subjecte que els sost\u00e9.<\/p>\n El fet d\u2019habitar un lloc mal comunicat s\u2019inscriu, doncs, a la repartici\u00f3 desigual del territori. Per\u00f2 tamb\u00e9 a la repartici\u00f3 desigual de la capacitat de crear significats. El provincialisme i la perif\u00e8ria que produeixen talls en el territori s\u00f3n igualment un tall en els significats que poden arribar a ser expressats. Potser aix\u00ed es pot entendre que la psicoan\u00e0lisi entengui el parlar com fer un tall en una superf\u00edcie: prendre la paraula no nom\u00e9s deixa marca, sin\u00f3 que a m\u00e9s a m\u00e9s incideix a la redistribuci\u00f3 dels llocs. No hi ha hero\u00efcitat all\u00e0, no existeixen els ge\u00f2grafs que puguin redefinir la territorialitat sencera, sin\u00f3 microl\u00edtiques de talls i resist\u00e8ncies. Evitar caure en la ignor\u00e0ncia cap als nostres propis \u00abreflexos pavlovians\u00bb, com els policies en perseguir als joves, implica necess\u00e0riament buscar els llocs mal comunicats que ens habiten.<\/p>\n (Imatge destacada: Jacques Arago \u201cEscrava Anastacia\u201d 1839)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En Didier Fassin \u00e9s un antrop\u00f2leg que, entre altres temes, pren a la policia com a objecte de treball. En un dels seus estudis de camp, interroga a un comissari…<\/p>\n","protected":false},"author":2725,"featured_media":33355,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6113],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n