Qu\u00e8 transporta un cos? Quina \u00e9s la seva log\u00edstica? Em faig aquestes preguntes segons tinc a en Miguel a prop. Tinc a en Miguel a prop amb la Nancy Gar\u00edn i la Linda Vald\u00e9s mentre preparem la nostra participaci\u00f3 en l\u2019exposici\u00f3 \u2018Ensayos sobre lo cutre. Lecturas del archivo de Miguel Benlloch\u2019. Tinc a en Miguel a prop, davant els meus ulls, mentre reviso a l\u2019ordinador imatges digitals i clips de v\u00eddeo de les seves accions. Tinc a en Miguel a dins, gr\u00e0cies al record de les converses, riures i viatges compartits. Miguel Benlloch (1954-2918) fou \u2018perfomancer\u2019 i poeta, activista, amic i una infraestructura feta cos, suggereixo aqu\u00ed, si ens atenim a la definici\u00f3 primera del terme que diu aix\u00ed: \u201cestructura que serveix de base de sustentaci\u00f3 a altres\u201d. Des de la d\u00e8cada de 1970 i a trav\u00e9s del seu activisme pol\u00edtic i treball cultural i posteriorment, a trav\u00e9s de les seves accions i produccions art\u00edstiques, en Miguel dedic\u00e0 la seva vida a fer i disseminar de manera col\u00b7lectivitzada, en una pr\u00e0ctica guiada pel q\u00fcestionament als binarismes i a on la vida \u00e9s completament entesa com un transitar. Les nocions de despla\u00e7ament i circulaci\u00f3 s\u00f3n importants per en Miguel, com \u00e9s el cas de la pres\u00e8ncia que paraules com \u2018moviment\u2019, \u2018transici\u00f3\u2019 o \u2018meneillo\u2019 <\/i>tenen en les seves accions i escriptura. Ho veiem tamb\u00e9 en el seu suport de la lliure circulaci\u00f3 dels cossos i contra les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries de la Uni\u00f3 Europea, a accions com\u00a0<\/span>\u00a0\u2018Front eras\u2019 (2004) y \u2018Acuchillad+s\u2019 (2013). I tamb\u00e9 en l\u2019\u00fas puntual de vies i mitjans de transport per al desenvolupament de treballs art\u00edstics, com a les seves accions en rius, per exemple,\u00a0\u2018Inmersi\u00f3n\u2019 (1996) feta al riu Guadiana, on el cos d\u2019en Miguel flotant a l\u2019aigua connecta i no separa territoris.<\/p>\n
Si penso en nocions de transport i infraestructura la primera imatge d\u2019en Miguel que em ve al cap \u00e9s \u2018Tr\u00e1nsito\u2019 (1995), una acci\u00f3 realitzada sobre una barcassa a la desembocadura de la ria de Bilbao, com a part de \u2018La isla del \u00a9opyright\u2019, un projecte sobre cultura lliure del col\u00b7lectiu Gratis, que al mateix temps form\u00e0 part del programa \u2018puente… de pasaje\u2019 comissariat per la Corinne Diserens. \u2018Tr\u00e1nsito\u2019 \u00e9s un treball que jo conec per la seva documentaci\u00f3 en v\u00eddeo: en una escena nocturna un cos, en Miguel, surt d\u2019un sac que sembla un capoll o embolcall de larva. La c\u00e0mera segueix al cos d\u2019esquenes mentre avan\u00e7a per una estreta passarel\u00b7la al mateix temps que es despulla d\u2019una granota marr\u00f3 de treball, primera capa de l\u2019exuberant abillament que vesteix. Des d\u2019un principi veiem sobresortir un gran plomall de plomes blanques sobre el seu cap. El cos entra en el que sembla una exposici\u00f3 a l\u2019interior de la barcassa, plena de taules amb documentaci\u00f3 i altres objectes distribu\u00efts per l\u2019espai. El cos no est\u00e0 sol, hi ha p\u00fablic i sentim a un dels assistents dir-li a un altre: \u201cI think it\u2019s a performance\u201d (Crec que \u00e9s una actuaci\u00f3). \u00a0El cos estrany, parcialment vestit amb un passamuntanyes, guants, mitjons llargs i un banyador amb pitrera, es despla\u00e7a entre el p\u00fablic, tocant el material exposat i llegint alguns texts en veu alta, una mica a l\u2019atzar. L\u2019acci\u00f3 acaba amb el cos pujat sobre un barril de cervesa metre treu de la boca una llarga tira de cinta magn\u00e8tica, abans de desapar\u00e8ixer per una trapa superior.<\/p>\n
A \u2018Tr\u00e1nsito\u2019\u00a0en Miguel ens porta d\u2019alguns llocs a uns altres. Per comen\u00e7ar, la irrupci\u00f3 del seu cos a l\u2019escena i el car\u00e0cter extravagant d\u2019aquest, fa valdre les formes rares, aquelles que q\u00fcestionen l\u2019ordre de les coses a trav\u00e9s de la seva inadequaci\u00f3 i de la insist\u00e8ncia a ser vistes. Si segons el pensament occidental el vertader valor de les coses est\u00e0 en la qualitat interior, en l\u2019\u00e0nima, en la profunditat del ser i l\u2019exterior \u00e9s sempre un lloc d\u2019aparences i enganys, en Miguel demostra que hi ha valor a la superf\u00edcie. A \u2018Tr\u00e1nsito\u2019, aix\u00ed com en altres dels seus treballs, en Miguel explora \u2018el que un cos pot fer\u2019 a trav\u00e9s de vestimenta \u201ctronada\u201d, per\u00f2 vistosa (vestidures brillants, peces ornamentals, de colors vius) i una aparen\u00e7a que a ulls d\u2019alguns resulta excessiva. Per altra banda i encara que sigui de manera no intencionada, \u2018Tr\u00e1nsito\u2019 sembla voler assenyalar que les vies fluvials i mar\u00edtimes, les carreteres, el sistema ferroviari, els aeroports, no s\u00f3n llocs neutres o que aquests produeixen models i formes de sociabilitat\u00a0 corporalitat determinades. Si en el sentit habitual dels despla\u00e7aments i l\u2019\u00fas que fen als mitjans de transport p\u00fablics \u00e9s la rendibilitat i l\u2019aprofitament, la pres\u00e8ncia del cos fant\u00e0stic a \u2018Tr\u00e0nsit\u2019 altera aquesta l\u00f2gica.<\/p>\n
Transportat per en Miguel i impulsat per un Mail que m\u2019acaba d\u2019arribar on una persona que m\u2019importa m\u2019explica coses sobre moviments d\u2019aigua i dunes de sorra i altres despla\u00e7aments de la naturalesa, decideixo deixar d\u2019escriure, tancar el port\u00e0til i agafar un tren de rodalies amb dest\u00ed al municipi costaner de Portugalete, lloc on fa vint-i-cinc anys Miguel realitz\u00e0 \u2018Tr\u00e1nsito\u2019. Reprenc l\u2019escriptura l\u2019endem\u00e0 amb algunes notes del trajecte: vaig agafar el tren a Bilbao, a l\u2019estaci\u00f3 de La Iberia. Des d\u2019all\u00e0 vaig caminar fins a Portugalete, a trav\u00e9s del passeig per la ria sota l\u2019atent vol de diverses gavines i pres\u00e8ncia audible i visible dels avions que s\u2019enlairen des del proper aeroport de Bilbao, fins a arribar al \u2018Puente colgante\u2019, el pont transbordador m\u00e9s antic del m\u00f3n i de qu\u00e8, per sobre del seu imponent aspecte, a mi sempre m\u2019ha atret per la sensualitat dels seus cables trenats. Durant el cam\u00ed observo diferents embarcacions amarrades, incloent un parell de gavarres de petita grand\u00e0ria, qui sap si en un punt pr\u00f2xim fou on en Miguel realitz\u00e0 \u2018Tr\u00e1nsito\u2019. El trajecte en tren d\u2019anada i tornada est\u00e0 ple de plantes plomall, el vaiv\u00e9 de les quals em porta a en Miguel i a la seva log\u00edstica.<\/p>\n
Segons la Viquip\u00e8dia, la cotaderia selloana<\/em>, comunament coneguda com a herba de la Pampa, gineri, plomalls o cortad\u00e8ria, \u00e9s una esp\u00e8cia bot\u00e0nica origin\u00e0ria del sud d\u2019Abya Yala. La seva flor plomosa em recorda a la cua del pa\u00f3 blau que en Miguel llueix a la seva acci\u00f3 \u2018DERERMUNATURA\u2019 (2016) i tamb\u00e9 al plomall de plomes blanques que porta a \u2018Tr\u00e1nsito\u2019. Des del 2013 el gineri est\u00e0 declarat \u2018esp\u00e8cia ex\u00f2tica invasora\u2019 i la seva plantaci\u00f3 i venda estan prohibides sota l\u2019argument d\u2019amena\u00e7a a la flora aut\u00f2ctona i a la salut humana pel suposat increment de les al\u00b7l\u00e8rgies. Avui al voltant del gineri es concentren les mateixes ret\u00f2riques de risc i protecci\u00f3 davant \u2018l\u2019Altre\u2019 que sustenten les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries europees i, tamb\u00e9, la viol\u00e8ncia cap a all\u00f2 que \u00e9s diferent. En resposta, els gineris que creixen als costats de les vies del tren cap a Portugalete i en Miguel comparteixen esplendor, vistositat i capacitat propagadora. Cada un dels plomalls de flors del gineri produeix desenes de milers de llavors a l\u2019any que es dispersen amb el vent al pas de cotxes i camions. De tota manera, en Miguel \u00e9s una xarxa de transport fet cos, un intercanviador amb altes propietats connectores entorn del qual moltes ens seguim trobant. El gineri pot cr\u00e9ixer en qualsevol lloc, des de dunes i marenys a cuetes i terrenys abandonats. Tamb\u00e9 per en Miguel qualsevol context podia ser bo per realitzar una acci\u00f3, sempre atent a les preguntes amb qu\u00e8 venien les invitacions rebudes. En definitiva, la log\u00edstica del gineri i la del Miguel s\u00f3n similars: prioritzar la florida i la circulaci\u00f3 sense por a ser reconegudes, a ser exuberants.<\/p>\n Avui fa sol a Bilbao, la temperatura \u00e9s c\u00e0lida i les condicions de propagaci\u00f3 dels cossos plomosos s\u00f3n les id\u00f2nies. Segons llegeixo a internet, \u00e9s durant el mes d\u2019agost quan les flors del gineri comencen a cr\u00e9ixer i a ser fecundades. Les campanyes destinades a frenar la \u2018invasi\u00f3\u2019 de la planta recomanen tallar les flors durant aquests dies i introduir-les en una bossa tancada de pl\u00e0stic, evitant deixar-les sobre el terreny a qu\u00e8 podrien tornar a arrelar. Per la meva part, decideixo sortir de passeig altre cop, aquesta vegada a la cerca d\u2019aquests cossos plomosos esperant ser fecundat per ells.<\/p>\n Refer\u00e8ncies:<\/p>\n – L’exposici\u00f3 \u2018Ensayos sobre lo cutre. Lecturas del archivo de Miguel Benlloch\u2019\u00a0podr\u00e0 veure\u2019s a l\u2019IVAM de Val\u00e8ncia de l\u201911 de novembre de 2021 al 22 de maig de 2022. Comissariada per l\u2019Alejandro Sim\u00f3n, el Joaqu\u00edn V\u00e1zquez i la Mar Villaespesa, l\u2019exposici\u00f3 reunir\u00e0 obres d\u2019en Miguel i produccions de les seg\u00fcents artistes invitades a \u2018activar\u2019 l\u2019arxiu: el Julio Jara, la Mar\u00eda Salgado i el Fran MM Cabeza de Vaca, el Guille Mongan, l\u2019\u00c1lvaro Romero i l\u2019Equipo re (que componem la Nancy Gar\u00edn, la Linda Vald\u00e9s i jo mateix).<\/p>\n