Carmen P\u00e1ez \u00e9s llicenciada en Dret i en Administraci\u00f3 i Direcci\u00f3 d’Empreses per la Universitat Pontif\u00edcia de Comillas (ICADE) i membre del Cuerpo Superior de Administradores Civiles del Estado del Reino de Espa\u00f1a des de 2012. Fins fa molts pocs dies ha exercit el c\u00e0rrec de Subdirectora General de Promoci\u00f3n de Industrias Culturales del Ministerio de Cultura i des de la setmana passada \u00e9s Secretaria General d’EOI. Amb ella hem parlat, via zoom, de la noci\u00f3 d’ind\u00fastries culturals, la gesti\u00f3 econ\u00f2mica de l’activitat creativa, les l\u00ednies d’ajuda de la Subdirecci\u00f3n General de Promoci\u00f3n de Industrias Culturales del Ministerio de Cultura aix\u00ed com de la necessitat de col\u00b7laboraci\u00f3 entre els \u00e0mbits p\u00fablic i privat, entre altres temes.<\/p>\n
Montse Badia – Si pensem que aproximadament el 3% del PIB \u00e9s produ\u00eft des de la cultura, per qu\u00e8 no acaba de recon\u00e8ixer-se la import\u00e0ncia de la cultura en la societat? <\/strong><\/p>\n Carmen Paez<\/strong> – Per l’experi\u00e8ncia que tinc (abans d’estar en Ind\u00fastries Culturals era subdirectora general de Promoci\u00f3 Internacional de la Cultura) \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que dep\u00e8n de la pr\u00f2pia idiosincr\u00e0sia del pa\u00eds, de les tradicions i tamb\u00e9 de la labor pr\u00e8via que s’ha fet des de les institucions. En el model anglosax\u00f3, per exemple, no es concep no pagar per la cultura. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 que al nostre pa\u00eds s\u00ed que es d\u00f3na. En el model franc\u00e8s, la pr\u00f2pia societat posa en valor, des del punt de vista econ\u00f2mic, el paper que tenen les ind\u00fastries creatives i culturals. En el cas d’Espanya, el nivell de talent i creativitat \u00e9s alt\u00edssim, per\u00f2 no s’ha prestat suficient atenci\u00f3 a la part de desenvolupament econ\u00f2mic. \u00c9s un comprom\u00eds i una obligaci\u00f3 que tenim tots els agents, tant des de les institucions que treballem per a aix\u00f2, com des del propi sector, de dur a terme aquesta tasca de divulgaci\u00f3, de fer entendre que, des d’una perspectiva econ\u00f2mica, som igual d’importants que altres sectors. L’agricultura contribueix amb un percentatge fins i tot menor o la petroqu\u00edmica, tamb\u00e9 depenent de la regi\u00f3. El propi sector primari t\u00e9 menys pes que el sector cultural i costa molt que la ciutadania sigui conscient d’aquesta rellev\u00e0ncia. No em canso de repetir el paper que t\u00e9 el compte sat\u00e8l\u00b7lit de la cultura, a semblan\u00e7a de Compte Sat\u00e8l\u00b7lit del Turisme, que s’elabora en el Ministeri i que reflecteix de manera clara la repercussi\u00f3 i impacte econ\u00f2mic del nostre sector.<\/p>\n MB – Posar en valor aquest aspecte econ\u00f2mic ens porta al tema del concepte d’ind\u00fastries culturals. De qu\u00e8 parlem quan parlem d’ind\u00fastries culturals? Tota producci\u00f3 cultural \u00e9s ind\u00fastria cultural?<\/strong><\/p>\n CP<\/strong> – El concepte d’ind\u00fastries culturals \u00e9s complicat i s’han fet molts intents de definici\u00f3. La UNESCO va elaborar una guia sencera, la Comissi\u00f3 Europea va treure un llibre verd de les ind\u00fastries creatives i culturals i \u00e9s clar en algunes de les arts tradicionals, com el cinema, per\u00f2, avui dia, ja tenim altres formes de creaci\u00f3 i innovaci\u00f3. Nosaltres treballem molt\u00edssim amb el sector dels videojocs, que \u00e9s un altre sector cultural que fa 20 anys no es considerava com a tal. Un altre exemple seria la televisi\u00f3, que t\u00e9 una labor molt important dins de l’audiovisual en termes culturals. \u00d2bviament no tota la televisi\u00f3 \u00e9s cultura, per\u00f2 dins de la televisi\u00f3 hi ha molta cultura i sobretot una important labor de difusi\u00f3.<\/p>\n Per al Ministeri s\u00f3n ind\u00fastria cultural totes les arts tradicionals i tamb\u00e9 els subsectors que van sorgint, englobant tots aquells processos que vinculen creativitat i innovaci\u00f3 i producci\u00f3. Incloem disseny, moda d’autor, arquitectura, televisi\u00f3, videojocs\u2026, perqu\u00e8 tots aquests processos vinculats amb la propietat intel\u00b7lectual s\u00f3n els que en \u00faltim terme donaran lloc tamb\u00e9 a la producci\u00f3 cultural. Tota la producci\u00f3 cultural \u00e9s ind\u00fastria cultural? Dep\u00e8n. Aqu\u00ed entra en joc el propi concepte d’Ind\u00fastria, llevant-li ja l’adjectiu de cultural o creativa. Ind\u00fastria es vincula a la generaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 i de riquesa. Si s’incorpora l’element econ\u00f2mic, \u00e9s perqu\u00e8 per als agents culturals la cultura sigui el seu mitj\u00e0 de vida.<\/p>\n MB- En el sistema econ\u00f2mic en el qual vivim a m\u00e9s de desenvolupar el treball creatiu els artistes han de gestionar econ\u00f2micament el seu propi treball, la comunicaci\u00f3, han d’actuar com una empresa<\/strong><\/p>\n CP<\/strong> – Aix\u00f2 passa en el moment en el qual la variable de la monetitzaci\u00f3 entra en l’equaci\u00f3. Passa en la cultura i passa en l’esport. Els futbolistes gestionen la seva marca. Moltes vegades els propis artistes, els creadors reivindiquen aquesta naturalesa de creador al\u00b7legant que si es dediquen a altres q\u00fcestions perden temps per a la part m\u00e9s creativa, m\u00e9s cultural. Cal valorar tamb\u00e9 l’externalitzaci\u00f3 com a opci\u00f3. Els grans cuiners i cuineres espanyoles tenen empreses i estic conven\u00e7uda que molts d’ells no porten la comptabilitat del seu restaurant per tal de poder \u00a0dedicar-se als processos m\u00e9s creatius.<\/p>\n Veiem tamb\u00e9 que no hi ha una especialitzaci\u00f3 per part dels gestors de comptabilitat o agents financers. Al m\u00f3n de l’empresa li costa mirar a la cultura i veure-la com a fenomen de generaci\u00f3 de riquesa. Aquesta connexi\u00f3 entre el m\u00f3n de l’empresa i els creadors\/ artistes \u00e9s fonamental per al creixement de la ind\u00fastria i treballem per a afavorir-la.<\/p>\n MB – Per tal que els creadors i les creadores tinguin aquesta visi\u00f3 empresarial i puguin arribar a una situaci\u00f3 que els permeti externalitzar incidiu vosaltres amb les vostres l\u00ednies d’actuaci\u00f3 i d’ajudes<\/strong><\/p>\n CP<\/strong> – Ara mateix estem en un proc\u00e9s, amb el Pla de Recuperaci\u00f3, Transformaci\u00f3 i Resili\u00e8ncia, en el qual hem ampliat les l\u00ednies d’ajudes que s\u00f3n tradicionals d’ind\u00fastries culturals i generarem noves l\u00ednies d’actuaci\u00f3. Dins de les l\u00ednies tradicionals de la subdirecci\u00f3 hi ha dos fonamentals: la l\u00ednia d’Acci\u00f3 i Promoci\u00f3 Cultural i la l\u00ednia per a la Modernitzaci\u00f3 i innovaci\u00f3 de les ind\u00fastries creatives i culturals.<\/p>\n La l\u00ednia d’Acci\u00f3 i Promoci\u00f3 est\u00e0 dirigida a entitats sense \u00e0nim de lucre. S’encarrega de donar suport a aquelles activitats que serveixin per a la promoci\u00f3 de la cultura, des d’arts pl\u00e0stiques, arts audiovisuals, m\u00fasica, esc\u00e8niques, arquitectura, disseny, \u00e9s a dir, tenim un ventall molt ampli sota el concepte d’Ind\u00fastries Culturals i Creatives. Enguany, aquesta l\u00ednia d’ajudes est\u00e0 dotada amb gaireb\u00e9 2 milions d’euros (1.990.000 \u20ac). \u00c9s una l\u00ednia que finan\u00e7a diferents tipus d’activitats. Es busca incentivar determinats projectes i donar-los major capacitat de finan\u00e7ament. Per\u00f2 no est\u00e0 pensada per a les despeses corrents de les fundacions, associacions o federacions. Entenem que, en la gesti\u00f3 ordin\u00e0ria, les institucions han de buscar el seu propi finan\u00e7ament i nosaltres donar suport a projectes que serveixin per a donar visibilitat i incideixen en la vertebraci\u00f3 del sector. \u00c9s una l\u00ednia de finan\u00e7ament que exigeix un cofinan\u00e7ament del 20%, (fins l’any passat era del 30%) i ara \u00e9s del 20%. Hem redu\u00eft el percentatge de participaci\u00f3 d’una altra mena de finan\u00e7ament, que pot ser des de fons propis fins a una altra mena d’ajudes tant p\u00fabliques com privades. De fet, hi ha projectes que van secundats per les comunitats aut\u00f2nomes, els ajuntaments i nosaltres mateixos. En aquells projectes de major qualitat les valoracions sempre s\u00f3n m\u00e9s altes per part de tots.<\/p>\n Despr\u00e9s tenim la l\u00ednia d’ajudes per a la Modernitzaci\u00f3 i Innovaci\u00f3 de les Ind\u00fastries Creatives i Culturals. Aquesta l\u00ednia est\u00e0 pensada per a empreses i aut\u00f2noms. Modernitzaci\u00f3 i Innovaci\u00f3 incideix directament en els agents empresarials, tant aut\u00f2noms com petites empreses. L’objectiu de l’ajuda no s\u00f3n les grans corporacions culturals. Aquesta l\u00ednia t\u00e9 major finan\u00e7ament, s\u00f3n 2.990.000 \u20ac tamb\u00e9 amb un cofinan\u00e7ament de 80-20 i tampoc es financen les despeses corrents de cadascun dels sol\u00b7licitants. Es tracta de finan\u00e7ar projectes que es vulguin desenvolupar. No sols s’analitza la part creativa del projecte, sin\u00f3 que tingui un car\u00e0cter innovador i vagi acompanyat d’un pla empresarial.<\/p>\n La idea \u00e9s que les empreses culturals puguin anar creixent i siguin tan competitives com altres sectors econ\u00f2mics.<\/p>\n D’altra banda, el Hub audiovisual entra dins de l’Estrat\u00e8gia Digital 2025 del Govern. Enguany hem tret un pilot d’ajudes al videojoc amb un mili\u00f3 d’euros. Es tracta d’enfortir sobretot la part de desenvolupament de videojocs de car\u00e0cter cultural. \u00c9s un dels sectors que s’est\u00e0 intentant enfortir per la seva capacitat de potencial de creixement.<\/p>\n Dins del pla de recuperaci\u00f3 es treballa des d’Ind\u00fastries Culturals per al desenvolupament d’una L\u00ednia d’Actuaci\u00f3 de Formaci\u00f3 en Habilitats Empresarials per a Agents Culturals, per a fer costat directament als treballadors i treballadores del sector cultural, per a refor\u00e7ar les seves pr\u00f2pies capacitats en la gesti\u00f3. Hem vist que s’ha prestat menor atenci\u00f3 a la part m\u00e9s empresarial i aquest \u00e9s un dels grans desafiaments del sector per a poder competir amb altres sectors econ\u00f2mics.<\/p>\n Estem treballant tamb\u00e9 en una l\u00ednia Acceleraci\u00f3 d’Ind\u00fastries Creatives i Culturals, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb les comunitats aut\u00f2nomes. Es canalitzar\u00e0 a trav\u00e9s d’elles i cerca superar l’atomitzaci\u00f3 en el sector. Es busca accelerar els projectes perqu\u00e8 creixin i tinguem un teixit empresarial de classe mitjana m\u00e9s ampli.<\/p>\n La tercera \u00e9s la l\u00ednia de Promoci\u00f3 i Internacionalitzaci\u00f3 de les Ind\u00fastries Creatives i Culturals inclou la millora de la web d’Espanya \u00e9s cultura, que \u00e9s un element molt valu\u00f3s en termes de promoci\u00f3 internacional, quant a consulta i tr\u00e0nsit de visites. I tamb\u00e9 el desenvolupament d’altres activitats de promoci\u00f3, com a fires, etc.<\/p>\n Aquesta \u00e9s ara mateix el nostre full de ruta.<\/p>\n MB – Quan parles d’accelerar projectes… valoreu tamb\u00e9 l’impacte social dels projectes?<\/strong><\/p>\n CP<\/strong> – Si, en les convocat\u00f2ries s’ha incl\u00f2s una refer\u00e8ncia expl\u00edcita en els criteris de valoraci\u00f3 a la contribuci\u00f3 del projecte als objectius de l’agenda 2030, com incideix en aquests objectius i tamb\u00e9 a criteris mediambientals o de foment de la igualtat de g\u00e8nere en el sector. Aquestes s\u00f3n les directrius transversals del Govern per a totes les pol\u00edtiques p\u00fabliques. \u00c9s fonamental que els projectes tinguin aquesta consci\u00e8ncia social. Aix\u00f2 no suposa que dins de les l\u00ednies d’ajuda es financin projectes socials, sin\u00f3 que aquests s\u00f3n compet\u00e8ncia d’altres Ministeris, com el d’Igualtat o Educaci\u00f3, per\u00f2 s\u00ed que a trav\u00e9s de la cultura han de fomentar-se.<\/p>\n MB – Si parlem de transversalitat, noteu la hibridaci\u00f3 de disciplines en les propostes que us arriben?<\/strong><\/p>\n CP<\/strong> – Dins del Ministeri de Cultura i Esport, Ind\u00fastries Culturals \u00e9s una unitat molt transversal. En el Ministeri existeixen unitats sectorials m\u00e9s espec\u00edfiques, com l’Institut de Cinematografia i Arts Audiovisuals, l’Institut de M\u00fasica i Arts Esc\u00e8niques\u2026, per\u00f2 en Ind\u00fastries Culturals estem tamb\u00e9 per a aquells projectes en els quals es d\u00f3na la hibridaci\u00f3. Estem conven\u00e7uts que el futur passa per aquesta multicapacitat. Molts creadors no ho fan en un \u00fanic format, sin\u00f3 indistintament en funci\u00f3 de la seva inspiraci\u00f3. Hi ha molts artistes multidisciplinaris, cada vegada m\u00e9s. I en les pr\u00f2pies arts, tamb\u00e9. En el videojoc necessites un guionista, un especialista en efectes especials, so per a la banda sonora… Els projectes requereixen m\u00e9s transversalitat, perqu\u00e8 tamb\u00e9 \u00e9s el que el p\u00fablic est\u00e0 demandant. La part innovadora a vegades consisteix a aglutinar coses que ja existeixen. En teatre cada vegada m\u00e9s es compta amb una part audiovisual, m\u00e9s m\u00fasica… Posar en com\u00fa a diferents tipus de creadors t\u00e9 resultats molt interessants i molt enriquidors a nivell social i cultural.<\/p>\n MB – Podr\u00edem dir que treballeu a partir d’un model internacional de refer\u00e8ncia com podria ser l’anglosax\u00f3? Com teniu en compte les difer\u00e8ncies de contextos?<\/strong><\/p>\n CP<\/strong> – Som conscients que el marc fiscal anglosax\u00f3 \u00e9s diferent als nostres marcs fiscal i legal. A Espanya s’est\u00e0 millorant el marc d’incentius fiscals. En la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat 2021 es va millorar el marc d’incentius per al sector audiovisual. Al maig de l’any passat es va elevar en un 5% els percentatges de deducci\u00f3 de les donacions realitzades per les persones f\u00edsiques (deducci\u00f3 del 80% de la donaci\u00f3 en donacions de fins a 150 euros i del 35% per a les donacions restants).<\/p>\n La nostra manera d’actuar segueix dues vies: d’una banda, la m\u00e9s normativa i de millora del marc jur\u00eddic. D’altra banda, creiem que \u00e9s fonamental aprofitar el marc jur\u00eddic que ja existeix i que no s’utilitza tot el que permet.<\/p>\n Si tornem als models de refer\u00e8ncia, \u00e9s veritat que Fran\u00e7a t\u00e9 una llei de mecenatge en la qual es reconeixen diferents tipus de mecenatge, com el mecenatge de compet\u00e8ncies, que nosaltres a nivell estatal no tenim, encara que s\u00ed que es recullen figures similars en algunes comunitats aut\u00f2nomes, com Navarra. En el model anglosax\u00f3, la gent inverteix en cultura. Els museus estatals al Regne Unit es financen en gran part per les contribucions volunt\u00e0ries qu\u00e8 fan els propis visitants. Passa el mateix en els museus nord-americans. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 d’idiosincr\u00e0sia. La figura dels mecenes culturals \u00e9s una figura molt admirada en el model anglosax\u00f3. \u00c9s fonamental des de les institucions treballar per a divulgar els avantatges i les bondats de contribuir al mecenatge cultural, com amb les aportacions privades es pot donar lloc a projectes culturals interessants i que en \u00faltim terme redunden en la societat. En el cas d’Espanya, els incentius fiscals per a les q\u00fcestions m\u00e9s socials estan molt consolidats. Hi ha un nivell de participaci\u00f3 en q\u00fcestions socials molt alt, per qu\u00e8 no per al sector cultural si t\u00e9 el mateix r\u00e8gim fiscal? Veiem que hi ha marge de millora en el r\u00e8gim jur\u00eddic i treballem per a aix\u00f2, per\u00f2 tamb\u00e9 creiem que \u00e9s fonamental la labor de conscienciar i sensibilitzar a la ciutadania respecte a les bondats del mecenatge cultural.<\/p>\n MB – A vegades oferir la cultura gratis fa que no es valori tant o que no es vegi la necessitat d’assumir aquesta responsabilitat<\/strong><\/p>\n CP<\/strong> – El corrent de la cultura gratis pot tenir determinades arestes perqu\u00e8 en determinats casos el missatge es distorsiona. Cal posar l’accent que el treball dels artistes, dels creadors i de tots els agents que estan al voltant d’un projecte cultural \u00e9s un treball.<\/p>\n MB – Potser a aix\u00f2 contribueixen els propis artistes que ho plantegen com una activitat m\u00e9s personal, m\u00e9s disruptiva, m\u00e9s idiosincr\u00e0tica<\/strong><\/p>\n CP <\/strong>– En la part m\u00e9s disruptiva, la part de la monetitzaci\u00f3 no es veu b\u00e9. Per exemple, en art urb\u00e0 hi havia una exposici\u00f3 que es va dir “Del carrer a la galeria”. A alguns artistes els semblava una aberraci\u00f3 perqu\u00e8 deien que era vendre’s al mercat. Al final el model en el qual vivim requereix una s\u00e8rie d’ingressos per a poder comprar els esprais, si pintes al carrer. En el supermercat has de pagar, has de pagar la renda del lloguer i els subministraments. El Ministeri s’encarrega de secundar tamb\u00e9 la part m\u00e9s disruptiva, per\u00f2 \u00e9s compet\u00e8ncia d’altres Unitats, en Ind\u00fastries Culturals ens centrem m\u00e9s en el vessant m\u00e9s econ\u00f2mic de la cultura.<\/p>\n MB – Com es pot viure de la cultura? Creus que la soluci\u00f3 hauria de passar per una major col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic-privada?<\/strong><\/p>\n CP<\/strong> – Crec que el futur passa per la col\u00b7laboraci\u00f3, en general. Col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic-privada, col\u00b7laboraci\u00f3 privada-privada, col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic-p\u00fablic. Necessitem escoltar-nos m\u00e9s, treballar m\u00e9s junts. Aquest \u00e9s el cam\u00ed que cal aprendre a caminar. Les institucions hem de tenir les o\u00efdes molt obertes per a poder escoltar les demandes. El nostre paper \u00e9s estar per i per a la societat, en el cas en concret del Ministeri de Cultura i Esport, per al sector cultural. \u00c9s fonamental que col\u00b7laborem amb ells i que el propi sector sigui conscient de tot el que es fa en el Ministeri de Cultura i en les Conselleries de Cultura de les diferents autonomies, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s necessari que hi hagi m\u00e9s col\u00b7laboraci\u00f3 entre agents privats. Aquest \u00e9s un dels grans desafiaments. En el sector cultural sovint nom\u00e9s anem pensant en el nostre projecte. Probablement perqu\u00e8 ens requereix tant de temps el desenvolupament del mateix que deixem de veure que hi ha altres socis dins del sector cultural i potencials socis en altres sectors econ\u00f2mics. La cultura, on la creativitat t\u00e9 un pes tan important, permet abordar les realitats des de diferents perspectives. Aquesta manera de veure les coses, ajuda molt a altres sectors econ\u00f2mics que s\u00f3n m\u00e9s encotillats i que al mateix problema plantegen sempre la mateixa soluci\u00f3. La creativitat ajuda a trobar solucions diferents.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Carmen P\u00e1ez \u00e9s llicenciada en Dret i en Administraci\u00f3 i Direcci\u00f3 d’Empreses per la Universitat Pontif\u00edcia de Comillas (ICADE) i membre del Cuerpo Superior de Administradores Civiles del Estado del…<\/p>\n","protected":false},"author":1239,"featured_media":33666,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6119,6117],"tags":[],"coauthors":[6368],"acf":[],"yoast_head":"\n