{"id":33761,"date":"2021-09-13T07:00:43","date_gmt":"2021-09-13T06:00:43","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=33761"},"modified":"2023-07-09T14:33:51","modified_gmt":"2023-07-09T12:33:51","slug":"hablamos-marciano-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hablamos-marciano-2\/","title":{"rendered":"PARLEM MARCI\u00c0"},"content":{"rendered":"
\n

Des de la meva inf\u00e0ncia, quan els meus ossos i els meus nervis i les meves venes encara no estaven consolidats, sempre i fins al temps present [\u2026] he experimentat joiosament en la meva \u00e0nima el do d’aquesta visi\u00f3.<\/p>\n

Hildegard de Bingen\u00a0<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

Lliscar-se, abandonar el cos i veure, no hi ha av\u00eds quan aix\u00f2 ocorre. Els ulls oberts observen sense mecanisme, sense dial\u00e8ctica, sense llenguatge, nom\u00e9s imatge vivint en el temps, un temps despr\u00e8s de qualsevol l\u00f2gica racional, doncs, la linealitat del seu disc\u00f3rrer s’ha trencat, s’ha escindit de tot pes estructurant, de tot concepte. En aquesta segregaci\u00f3 involunt\u00e0ria de tall amb la continu\u00eftat temporal, el pes d’aquest cos no \u00e9s tangible, no hi ha gravetat i l’espai s’enrareix, la llum \u00e9s diferent, \u00e9s aquesta una que mostra tot n\u00edtid, clarament definit, sense nebulosa ni al\u00b7legoria, \u00e9s una lluminositat que delata els contorns d’all\u00f2 que davant els meus ulls \u00e9s mostrat.\u00a0<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, va oc\u00f3rrer la primera vegada que vaig tenir una experi\u00e8ncia fora del com\u00fa. Crec que havia de tenir uns quatre anys d’edat, en aquells dies , jo solia passar les tardes jugant sola en un petit pati exterior que servia d’avantsala a la porta de la casa materna. All\u00ed, hi havia plantes, totes elles diferents amb els seus respectius tests generaven una harmonia, per a mi cadascuna tenia la seva particularitat, i per tant, la seva pr\u00f2pia cura, aix\u00ed que les escoltava i a vegades els cantava. Una d’aquestes tardes de converses amb les plantes, de sobte, vaig comen\u00e7ar a sentir com els meus peus comen\u00e7aven a separar-se del s\u00f2l de manera subtil, i vaig comen\u00e7ar a notar com sota ells circulava l’aire, tot el pati es va omplir d’una llum \u00e0mplia que il\u00b7luminava zones que mai abans ho havien estat, perqu\u00e8 els murs de la casa ho impedien. Llavors, em vaig veure a mi mateixa des de l’altra riba del pati, no s\u00e9 quant temps va durar aquest fet fins que vaig tornar a la quotidianitat, per\u00f2 la sensaci\u00f3 va ser d’una fugacitat infinita, alguna cosa havia canviat en mi. A partir d’aquest esdeveniment ind\u00f2mit, es va sobrevenir en mi una transfiguraci\u00f3 en la manera de percebre i veure, alguna cosa havia canviat per sempre o m\u00e9s aviat alguna cosa s’havia obert en mi. Perqu\u00e8, aquesta experi\u00e8ncia va perforar no sols el pla de la vid\u00e8ncia prof\u00e8tica, sin\u00f3 tamb\u00e9 ell de la visi\u00f3 medi\u00famnica.\u00a0<\/span><\/p>\n

Hildegard de Bingen parlava en les seves visions d’una sensaci\u00f3 interior de llum, que li enva\u00efa just en el moment de la trobada amb les percepcions. Aquestes succe\u00efen, a m\u00e9s, amb els ulls oberts[1]<\/sup><\/a>O\u00a0 <\/span>els ulls exteriors era un terme utilitzaba Hildegard de Bingen per parlar de les seves visions que ocorrien en estat de vigilia.\u00a0<\/span><\/span><\/span>