Aquest complex es pot atribuir en part al fenomen postmodern de fragmentaci\u00f3 semi\u00f2tica; seguint el que Derrida anomena \u00abindeterminaci\u00f3 radical del significat\u00bb, els significants ja no tenen relaci\u00f3 l\u00f2gica amb el seu significat. Per exemple, les maneres de vestir que abans es correlacionaven amb identitats de classe particulars ara s’utilitzen de manera casual i deshistorizada per les marques d’alta costura, com a disfressa temporal d’una col\u00b7lecci\u00f3 primavera\/estiu; l’estetitzaci\u00f3 d’una realitat material tangible. Des de dissenyadores com Vivienne Westwood i Rei Kawakubo, les creacions amb tirada punk<\/em> de les quals han estat criticades per efimeritzar la pobresa fins als extrems de la col\u00b7lecci\u00f3 Dior de John Galliano del 2000 que es va inspirar en l’estil de la poblaci\u00f3 sense sostre de Par\u00eds, durant les \u00faltimes dues d\u00e8cades, hem vist la moda com el vaixell controvertit de bricolatge hauntol\u00f2gic.<\/p>\n Vivienne Westwood al 2016 Red Label mostren protestes contra el fracking del gas d’esquist<\/p><\/div>\n Segons Mark Fisher, aquesta r\u00e0fega de referents, un cop desvinculada del seu context original, queda subsumida r\u00e0pidament per la matriu neoliberal. Westwood pot prioritzar l’activisme clim\u00e0tic en el seu treball, per\u00f2, siguin quines siguin les nobles aspiracions que adopti un dissenyador, es veuen limitats per la seva posici\u00f3 com a ambaixadora de la marca el prop\u00f2sit final de la qual \u00e9s portar els seus vestits al proper habitant que marca tend\u00e8ncia. El nou “gir \u00e8tic” de la moda integra la cr\u00edtica social com a capital \u00e8tic on les jerarquies socials romanen intactes malgrat la reestructuraci\u00f3 econ\u00f2mica sota l’anomenada bandera de l’ecologia o la just\u00edcia social. Per exemple, la participaci\u00f3 de Westwood i Fendi a la Iniciativa de Moda \u00catica de les Nacions Unides va proclamar “empoderament femen\u00ed” per a les treballadores que provenien de comunitats marginades d’\u00c0frica. Tanmateix, com destaca Elke Gaugele, “el simple acte econ\u00f2mic de remunerar les persones de manera acceptable pel seu treball es transforma en un acte performatiu de jerarquia de classes”. La mateixa r\u00fabrica de l’activisme es descontextualitza, es tergiversa i s’estetitza. Com es poden desmuntar les jerarquies socials reals quan el mercat mercantilitza totes les formes de dissid\u00e8ncia? Tot l’activisme de la moda es converteix en performativitat pol\u00edtica?<\/p>\n No \u00e9s sorprenent, podem esperar molt poc impuls radical de la moda, concretament de les marques d’alta costura, la posici\u00f3 destacada de les quals es troba a les butxaques dels rid\u00edculament rics. Tanmateix, aquesta inconsist\u00e8ncia oberta \u00e9s dif\u00edcil d’ignorar entre les col\u00b7laboracions freq\u00fcents entre les cases d’alta moda i el sabor especial de just\u00edcia social del dia. El “nou luxe” \u00e9s \u00e8tic, vivim un moment cultural on el capital \u00e8tic atrau consumidors experts. La Generaci\u00f3 Z, una pedra de toc cultural destacada, \u00e9s la generaci\u00f3 amb m\u00e9s c\u00e0rrega pol\u00edtica fins ara; segons la investigaci\u00f3 de l’Institut d’Afers Econ\u00f2mics, dos ter\u00e7os dels joves brit\u00e0nics volen viure sota un sistema socialista; ser ideol\u00f2gicament d’esquerres \u00e9s percebut com a cool<\/em>. No obstant aix\u00f2, en estetitzar la pol\u00edtica subversiva, les marques de luxe no estan nom\u00e9s rendint pleitesia als espais activistes? Absolutament s\u00ed, i tanmateix, potser aqu\u00ed hi ha el quid; la moda ocupa un espai curi\u00f3s en l’imaginari cultural “entre la ficci\u00f3 de la performance i l’efectivitat de la performativitat”. En el seu recent estudi Kollnitz i Pecorari afirmen que la moda representa tant actes autoconscients (performance) com fets inconscients que precedeixen al subjecte (performativitat), engendra tant acci\u00f3 col\u00b7lectiva com formes individuals d’autorepresentaci\u00f3[1]<\/sup><\/a>KOLLNIZT, Andrea and PECORARI, Marco,\u00a0Fashion, Performance and Performativity: The Complex Spaces of Fashion\u00a0<\/em>(Bloomsbury, 2021)<\/span><\/span>![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/Viv.jpeg\")