Com passa al relat, el jard\u00ed t\u00e9 la capacitat de despla\u00e7ar, distorsionar i fins i tot suspendre el temps. El jard\u00ed lluita amb i contra el temps, d’aqu\u00ed ve la seva radical anacronia i el seu vibrant car\u00e0cter heterocr\u00f2nic. Certament, com planteja Lorette Coen, “els jardins s\u00f3n l’art del temps”. Al jard\u00ed es fa fallida la temporalitat lineal: el temps es desdobla, es plega i es trenca. El jard\u00ed com a art, tal com proposa Javier Maderuelo, \u00e9s un lloc constru\u00eft per l’home per esdevenir llar, per\u00f2 alhora sempre comporta un car\u00e0cter centr\u00edfug: estimula les \u00e0nsies d’habitar un m\u00f3n millor i alhora les nostres fantasies escapistes. Si Foucault definia el jard\u00ed com un espai heterot\u00f2pic \u2014com un lloc fora de tot lloc\u2014, Jean Fisher expressa la poderosa heterocronia i anacronia que travessa al jard\u00ed quan afirma que aquest sempre \u201c\u00e9s un temps fora del temps [\u2026] aquest estat momentani de suspensi\u00f3, on les limitacions del pensament institucionalitzat es dissolen i deixen pas al joc d’altres possibilitats imaginatives i, fins aleshores, inimaginables, del jo, de la realitat\u201d.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Claude-Monet.jpg\")
Claude Monet, Les Nymph\u00e9as Blancs, 1899<\/p><\/div>\n
De la m\u00e0 del jard\u00ed, les preocupacions de la curadoria contempor\u00e0nia s’orienten cap a la recerca d’una interrelaci\u00f3 simbi\u00f2tica entre les obres i tamb\u00e9 entre aquestes i el visitant: un temps compartit. D’aquesta manera, l’heterocronia, quan t\u00e9 lloc, cobra vida com un sentit o experi\u00e8ncia de l’obra comuna, articulada entre artista i espectador: com un jard\u00ed que sempre es mant\u00e9 obert i plural, com un jard\u00ed per trobar. En aquest jard\u00ed, la identitat es dilueix i passa a formar part de l’entorn. El visitant es fon i confon amb els arbres i les flors, amb les ombres que l’abracen i les branques que s’entrellacen amb el cos. Deixa de ser amo, per un temps, del seu temps, de si mateix, per comen\u00e7ar a viure, com proposava Horaci, en un dol\u00e7 engany<\/em>.<\/p>\n D’aquesta manera, no \u00e9s equ\u00edvoc afirmar que el jard\u00ed \u00e9s, o pot arribar a ser \u2014ha d’arribar a ser<\/em>\u2014, un lloc perp\u00e8tuament anacr\u00f2nic, dislocat i desencaixat \u2014en tant que refugi<\/em> on tornar, retorn a la llar<\/em>\u2014 i tamb\u00e9 un espai per habitar la m\u00e9s enrevessada i excitant heterocronia: la cohabitaci\u00f3 i confusi\u00f3 de temporalitats m\u00faltiples. L’art pot<\/p>\n \u2014ha de<\/em>\u2014, jugar amb aquesta possibilitat per tal de construir ficcions poderoses on tot transcorri sota unes coordenades espai-temporals in\u00e8dites, on l’individu s’entrellaci amb l’entorn i es perdi a trav\u00e9s del temps. De vegades, certament, aix\u00ed passa; d’altres nom\u00e9s \u201ces disfressa de jard\u00ed\u201d per servir de decorat, per divertir i sorprendre l’espectador que est\u00e0 de pas<\/em>o que pret\u00e9n gaudir d’una experi\u00e8ncia immersiva<\/em> sota l’aparen\u00e7a de la novetat.<\/p>\n Em ve, per exemple, al cap la mostra TeatroJard\u00edn Bestiarium<\/em> (1989). Comissariada per Chris Dercon, es va articular amb la voluntat de superar la noci\u00f3 tradicional d’exposici\u00f3 col\u00b7lectiva en qu\u00e8 els artistes presenten les obres per separat, per refor\u00e7ar la permeabilitat del com\u00fa, emfatitzant aix\u00ed l’exist\u00e8ncia d’un nexe flexible i obert que permet\u00e9s veritablement a l’espectador participar en aquell jard\u00ed per trobar<\/em>. El jard\u00ed com a ficci\u00f3 especulativa oferia en aquest cas la possibilitat de generar una exposici\u00f3 \u201cinvertebrada\u201d.<\/p>\n Antonio Pierre Monguin, Le curieux, 1823<\/p><\/div>\n Per\u00f2 no sempre \u00e9s aix\u00ed. Moltes vegades passa que el jard\u00ed s’afebleix: \u00fanicament se’n preserva l’aparen\u00e7a enjardinada, acolorida i brillant. Com critica Rosario Assunto a Ontolog\u00eda i teleolog\u00eda del jard\u00ed<\/em>, l’utilitarisme cec acaba per arru\u00efnar i destruir els jardins. Moltes vegades, a l’art contemporani, proliferen aquests pseudojardins<\/em> que es disfressen d’espais altres<\/em>, per\u00f2 que estan destinats al consum i a l’entreteniment. \u201cA qui va dirigit el jard\u00ed quan la cultura ja s’ha erigit com el gran parc global?\u201d, es pregunta Jorge Luis Marzo.<\/p>\n Resulta simptom\u00e0tic rellegir Est\u00e9tica relacional<\/em> (1998), de Nicolas Bourriaud, i comprovar com, quan es fa al\u00b7lusi\u00f3 al jard\u00ed, \u00e9s per referir-se a la capacitat d’esdevenir decorat. Aix\u00ed, tracta sobre el jard\u00ed per justificar la premissa que l’exposici\u00f3 s’ha convertit en la unitat de base, en detriment de l’obra individual, i per argumentar el suposat canvi de paradigma de \u201cl’exposici\u00f3-botiga\u201d a \u201cl’exposici\u00f3- decorat\u201d. \u00c9s llavors quan treu a la llum l’exposici\u00f3 Jard\u00ed d’hivern<\/em> (1975) de Marcel Broodthaers, que el mateix artista havia concebut com a esb\u00f3s de la idea de decorat<\/em>. En realitat, \u00fanicament pretenc evidenciar el car\u00e0cter pervers que moltes vegades comporta \u201chabitar\u201d, \u201ccrear\u201d, \u201cactivar\u201d o \u201creivindicar\u201d el jard\u00ed, sigui de la m\u00e0 de l’artista o del comissari de torn. En molts d’aquests casos, l’heterocronia es difumina, s’aplana i s’apaga, com aquell temps homogeni i buit<\/em> de qu\u00e8 parlava Benjamin, i l’anacronisme, la capacitat d’escapar del temps, del m\u00f3n, i tornar a l’origen, es converteix en una experi\u00e8ncia divertida<\/em>, que ens deixa un regust reconfortant per una estona, com una refrescant beguda gasosa.<\/p>\n Aquesta nova condici\u00f3 del jard\u00ed al servei de l’\u201cexperi\u00e8ncia\u201d nega la veritable ontologia del jard\u00ed com a espai-temps on tot pot passar i res est\u00e0 dit a priori \u2014on el temps lineal s’enreda i es fa fallida\u2014. Quan el jard\u00ed apareix com a decorat i fetitxe de la natura, com a simulacre alienant, s’ofereix c\u00f2mplice d’un tipus de proposta art\u00edstica destinada al consum solipsista. Sota l’atenta tutela d’aquell artista relacional<\/em> que invocava Bourriaud, el jard\u00ed cultivat cobra, lamentablement, l’estatus d’un jard\u00ed policial on, sense necessitat de fer-se expl\u00edcites, les ordres ja estan sempre donades, com \u201cun lloc on un jardiner controla les jous i plantes nocives i direcciona el creixement cap a formes pietoses i meravelloses\u201d, tal com assenyala Martha Rosler. Contra aquest jard\u00ed policial i espectacular, tan freq\u00fcent com insubstancial, pensem ara a imaginar expressions o manifestacions d’aquell altre jard\u00ed que es troba darrere del mur blanc, en obrir la porta verda: el jard\u00ed per trobar<\/em>.<\/p>\n <\/p>\n (Foto de portada: Isabel Villar, Tigre bebiendo,\u00a0<\/em>2020)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Obrir\u00e9 el text com s’obre una porta, amb una imatge darrere del llindar. Darrere de la paret blanca, en sobrepassar una porta verda, apareix un jard\u00ed frond\u00f3s que est\u00e0 a…<\/p>\n","protected":false},"author":2747,"featured_media":35365,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6149],"tags":[],"coauthors":[6729],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Antoine-Pierre-Mongin.jpg\")