Ja fa uns quants anys que es constata un fenomen pertorbador: l\u2019apropament cada cop m\u00e9s gran del mercat a les comunitats LGBT. Resulta inquietant tant per als grups conservadors com per a l\u2019activisme cr\u00edtic. Per una banda, es diu que el desplegament aclaparador del neoliberalisme sembla soscavar les estructures socials tradicionals i enderroca amb el seu pas els antics costums i els antiquats prejudicis per actualitzar la societat i posar-la al dia dels ideals culturals democr\u00e0tics i liberals. Des d\u2019un punt de vista m\u00e9s contestatari, en canvi, \u00e9s evident que el neoliberalisme manca d\u2019un programa pol\u00edtic cultural progressista, ja que pot conviure sense gaires problemes amb r\u00e8gims autoritaris i entorns repressius. L\u2019inter\u00e8s en aquestes comunitats minorit\u00e0ries seria merament econ\u00f2mic i expressaria una caracter\u00edstica pr\u00f2pia del neoliberalisme que \u00e9s expandir-se incansablement cap a nous n\u00ednxols de consum.<\/p>\n
Aquest\u00a0gaipitalisme<\/em>\u00a0o capitalisme rosa construeix la seva genealogia des dels primers locals clandestins per a homosexuals i lesbianes a les acaballes del segle XIX, els bars que feien de punt de trobada o que van ser l\u2019epicentre de revoltes durant la segona meitat del segle XX i es consolida i est\u00e9n al llarg de les \u00faltimes d\u00e8cades. Entre els factors que expliquen aquest recorregut des de la clandestinitat fins a la legitimitat es troben, per exemple, la major visibilitat p\u00fablica LGBT, l\u2019aprovaci\u00f3 de lleis progressistes i l\u2019increment del poder adquisitiu que possibilita el desenvolupament de patrons de consum inicialment entre els homes gai cisg\u00e8nere blancs de classe mitjana-alta, per\u00f2 que actualment s\u2019ha ampliat a diversos i altres grups identitaris LGBTQI+, especialment amb l\u2019auge dels dispositius electr\u00f2nics d\u2019\u00fas individual, les xarxes inform\u00e0tiques i la seva personalitzaci\u00f3 de dades, que funciona sota una din\u00e0mica dual d\u2019expressi\u00f3 i, alhora, categoritzaci\u00f3 expansiva de la subjectivitat.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, penso que la cr\u00edtica a aquest capitalisme rosa pot veure\u2019s enriquida i complementada amb una altra perspectiva que para atenci\u00f3 a un fenomen important per\u00f2 poc advertit d\u2019aquesta relaci\u00f3 entre mercat i minories. I \u00e9s que no \u00e9s nom\u00e9s que el comer\u00e7 hagi descobert un nou i atractiu n\u00ednxol al qual vendre un cat\u00e0leg concret de mercaderies. Es tracta m\u00e9s aviat del suport expl\u00edcit que donen cada cop m\u00e9s empreses a la \u201ccausa LGBTQ\u201d, les quals intenten associar la imatge de la marca-empresa amb les nostres reivindicacions i lluites.<\/p>\n \u00c9s probable que aquest proc\u00e9s estigui vinculat a transformacions tant del capital com de les din\u00e0miques del m\u00e0rqueting empresarial. Per una banda, el gir neoliberal del capitalisme que es va experimentar des dels anys setanta i vuitanta del segle XX va implicar l\u2019aprimament de l\u2019Estat i un relleu privatitzador dels serveis socials. En poques paraules, el mercat va comen\u00e7ar a ser vist com un prove\u00efdor de benestar social.[1]<\/sup><\/a>Brian Ca\u00f1izares.\u00a0\u201cLa responsabilidad social empresarial como estrategia de reproducci\u00f3n social.\u201d A: Revista C\u00e1tedra Paralela<\/em>. N\u00ba 10, 2013, Argentina. Pp. 256-279.<\/span><\/span>