{"id":36329,"date":"2022-05-23T07:12:58","date_gmt":"2022-05-23T05:12:58","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=36329"},"modified":"2023-07-09T14:33:23","modified_gmt":"2023-07-09T12:33:23","slug":"the-glorious-tragedy-of-youth","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/the-glorious-tragedy-of-youth\/","title":{"rendered":"The glorious tragedy of youth"},"content":{"rendered":"
\n

Un dels temes m\u00e9s misteriosos del teatre grec cl\u00e0ssic \u00e9s que els fills estiguin predestinats a carregar amb les culpes dels pares.
\nTant se val que els fills siguin bons, innocents i piadosos: si els seus pares han pecat, hauran de ser castigats.
\nQui es declara depositari d\u2019aquesta veritat \u00e9s el cor \u2014un cor democr\u00e0tic\u2014; i l\u2019enuncia sense pre\u00e0mbuls ni il\u00b7lustracions degut a com de natural li sembla.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

I\u00a0<\/span><\/em>giovani infelici<\/span><\/em>, Pier Paolo Pasolini<\/span><\/p>\n<\/div>\n

And we do what we do ‘cause we don’t understand the consequences
\nOf every step we take is wrong, how could we ever see the mess?
\nAnd it’s not just you and me, the whole youth is depressed<\/p>\n

Shake 070<\/em><\/p>\n

L’any 2019 vaig fer una exposici\u00f3 individual a Terrassa titulada The glorious tragedy of youth<\/em>. El t\u00edtol de l’exposici\u00f3 el vaig robar d’una altra mostra que s’havia fet a Barcelona el 2008 que jo mai no vaig arribar a veure. El poc que s\u00e9 d’aquesta mostra \u00e9s que estava patrocinada per una marca de roba de skate<\/em>, perqu\u00e8 el logotip de la marca apareixia al flyer<\/em>m\u00e9s gran que el nom de l’artista. El que em va semblar interessant va ser que el t\u00edtol d’una exposici\u00f3 fos m\u00e9s que un esl\u00f2gan publicitari. La joventut \u00e9s un actiu, la joventut \u00e9s un ideal rom\u00e0ntic, la joventut \u00e9s un n\u00ednxol de mercat. Cal explotar-ho.<\/p>\n

A la meva mostra tot girava al voltant de la mateixa idea, la paradoxa de la joventut i la seva representaci\u00f3. En el discurs medi\u00e0tic, la joventut es presenta com la condici\u00f3 m\u00e9s desitjable de l’\u00e9sser. Les qualitats atribu\u00efdes a aquest concepte s\u00f3n enteses sempre com a portadores de positivitat i reprodu\u00efdes per tot arreu. Aquestes qualitats s\u00f3n encarnades i recreades als mitjans de comunicaci\u00f3 per subjectes de totes les edats amb la intenci\u00f3 de produir desitjabilitat. Els atributs de la joventut s\u00f3n sin\u00f2nims de frescor, alegria, salut, productivitat i una infinitat de coses bones. Sovint aquesta joventut apareix nom\u00e9s com a simulacre i est\u00e0 desconnectada de la condici\u00f3 biol\u00f2gica del cos. La cirurgia est\u00e8tica o el maquillatge nom\u00e9s s\u00f3n algunes de les t\u00e8cniques, com tamb\u00e9 reproduir actituds o assumir l’\u00fas d’un determinat l\u00e8xic. D’altra banda, trobem aquells que tenen el \u201cprivilegi\u201d de ser biol\u00f2gicament joves. (encara que qui sap on posar\u00edem aquest l\u00edmit?) Desafortunadament sovint aquests subjectes viuen una realitat menys atractiva que aquells avatars que els representen. Enfrontar-se a la precarietat laboral, la manca d’oportunitats o en cas de menors d’edat si no s\u00f3nconsiderats subjectes de ple dret. Des d’aquest punt de vista hi ha dues joventuts enfrontades, una que nom\u00e9s \u00e9s una representaci\u00f3 espectacular i una altra, m\u00e9s prec\u00e0ria, definida per l’edat del cos. Aquestes interpretacions ofereixen visions antag\u00f2niques. Hi ha una dislocaci\u00f3 entre el subjecte representat i l’imaginari amb qu\u00e8 s’associa. L\u2019exposici\u00f3 es desplegava al voltant d\u2019una pe\u00e7a central. Una caixa de llum on es podia llegir la frase seg\u00fcent: Hoping for the best, but expecting the worst<\/em>. Un extracte de la can\u00e7\u00f3 Forever Young<\/em>, del grup de New wave<\/em> alemany Alphaville. La cita mostra l’ambival\u00e8ncia entre la realitat ideal i la realitat material. Entre esperances i expectatives. Entre el que et diuen que hauries de ser, i el que veus que les coses s\u00f3n. Entre aquestes dues posicions hi ha una tensi\u00f3 que ens traspassa i configura.<\/p>\n

\"\"

Imatge de l\u2019obra Alphaville song<\/p><\/div>\n

\"\"

Imatge de l\u2019obra Alphaville song<\/p><\/div>\n

Antes de la muestra tambi\u00e9n hicimos unos talleres con un grupo de adolescentes interesados en la fotograf\u00eda. Hicimos un peque\u00f1o fanzine fotonovela sobre el tema del adultismo[1]<\/sup><\/a>El adultismo es “el poder que los adultos tienen sobre los ni\u00f1os”.\u00a0M\u00e1s concretamente, el adultismo se define como “prejuicio y discriminaci\u00f3n sistem\u00e1tica contra los … Continue reading<\/span><\/span><\/span>