![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Imagen-1-Linea-Fusca-Copy-Anais-Senli.jpg\")
<\/p>\nEstic submergida. Els meus bra\u00e7os comencen a girar sobre el meu tors. M\u2019allunyo picant de peus. Em sento b\u00e9 en aquesta massa l\u00edquida. Nom\u00e9s estem jo i aquesta mat\u00e8ria amorfa i estranya. Noto el cor palpitar m\u00e9s fort cada bra\u00e7ada, fins que la set m\u2019atura. Podria beure\u2019m tota l\u2019aigua d\u2019aquesta piscina.<\/p>\n
Aqu\u00ed dintre, sento que formo un continu amb l\u2019entorn. L\u2019aigua \u00e9s el component principal del cos hum\u00e0. Som \u00e9ssers hidrof\u00edlics, amants de l\u2019aigua. El nostre cos \u00e9s obert i permeable, com la superf\u00edcie de la Terra. Cada mol\u00e8cula d\u2019aigua existeix des de fa milers d\u2019anys. Fa molt de temps aquesta gota de saliva viscosa que llisca pels teus llavis formava part d\u2019un dels primers bacteris procariotes que van transformar l\u2019atmosfera del planeta. Tamb\u00e9 formava part d\u2019un eri\u00e7\u00f3 de mar que va deixar d\u2019existir molt abans que nosaltres aparegu\u00e9ssim, aix\u00ed com de la pluja, els rius i els oceans que continuen donant forma als paisatges que habitem. Molt abans, aquesta gota va viatjar per l\u2019espai a bord d\u2019asteroides i estels. Tota l\u2019aigua de la Terra \u00e9s extraterrestre, \u00e9s la segona mol\u00e8cula m\u00e9s comuna de l\u2019Univers. El nostre sistema solar s\u2019ofega en aig\u00fces amni\u00f2tiques. Potser no \u00e9s la Via L\u00e0ctia un \u00fater estel\u00b7lar que gesta nous tipus de vida plural?<\/p>\n
La teva exist\u00e8ncia fa vacil\u00b7lar la meva percepci\u00f3 de la paraula “jo”. Sabia jo a qu\u00e8 em referia en dir \u201cjo\u201d abans que apareguessis tu? Soc realment un \u00e9sser independent i aut\u00f2nom, com tantes vegades m\u2019han dit? O soc m\u00e9s aviat un ecosistema que dep\u00e8n de manera radical de tothom i de tot all\u00f2 que m\u2019envolta?<\/p>\n
Des que vas arribar, m’he dissolt en un \u201cnosaltres\u201d. El meu cos \u00e9s ara un cos col\u00b7lectiu. La nostra pell forma una cadena multigeneracional de cames, bra\u00e7os i mans per sostenir-te, abra\u00e7ar-te i alimentar-te. Quants cossos fan falta per cuidar-te? Qui encarna una mare? Som una simbiosi densa de carn, multiplicada per tu. La nostra pell \u00e9s cada cop m\u00e9s transl\u00facida. Els l\u00edmits del nostre cos es dilueixen.<\/p>\n
La ment de rusc envia m\u00e9s bra\u00e7os per subjectar-te. Hem creat un llenguatge pidgin de signes i murmuris. Per no despertar-te, fem servir ganyotes i gestos a la penombra. \u00c9s una mena de ball sinu\u00f3s amb qu\u00e8 descrivim el teu estat.<\/p>\n
<\/p>\n
Mentre t\u2019expandeixes dins meu, la meva pell es transforma i canvia de color en algunes parts. S\u2019enfosqueix i les venes es manifesten, semblant a les l\u00ednies de Nazca amb els seus enigm\u00e0tics tra\u00e7os a la terra. La l\u00ednia negra s\u2019est\u00e9n pel ventre com a marca d\u2019aigua. \u00c9s una franja que divideix el passat del futur.<\/p>\n
El meu metabolisme est\u00e0 canviant en recaragolar-te dins meu. Retinc i expulso cada cop m\u00e9s l\u00edquids, i segrego m\u00e9s hormones. Els meus \u00f2rgans es mouen com a plaques tect\u00f2niques. Mentre la meva bufeta es comprimeix, els meus pulmons, el meu est\u00f3mac i els meus intestins s\u2019encongeixen; el meu melic i el meu ventre esclaten. Tot el meu cos s\u2019estratifica per fer-te espai. Ara porto una doble vida. Encara \u00e9s meu aquest cos? La meva subjectivitat est\u00e0 alterada per la meva pr\u00f2pia carn. I, tanmateix, dins meu, som dos animals humans en transformaci\u00f3, observant-se m\u00fatuament. Com pot representar la conformitat m\u00e9s absoluta una experi\u00e8ncia tan estranya, salvatge i transformadora?<\/p>\n
Qu\u00e8 vol dir que el meu ventre est\u00e0 produint un cos amb cromosomes Y? Que no s\u00f3n tots els cossos diferents? A mesura que creixes dins meu, sento que les nostres difer\u00e8ncies es dilueixen cada vegada m\u00e9s. \u00c9s m\u00e9s, sento que les difer\u00e8ncies entre tots els cossos esdevenen m\u00e9s i m\u00e9s poroses. Quines s\u00f3n les membranes que ens diferencien i separen? Quan i on deixa d\u2019existir un cos? On s\u00f3n els l\u00edmits entre la meva carn i la del m\u00f3n? Arribat el moment, et lliscar\u00e0s fora de mi i constituir\u00e0s el teu propi cos. Aquesta ser\u00e0 la difer\u00e8ncia definitiva.<\/p>\n
Soc aquesta altra veu. Abans d\u2019escoltar la teva pr\u00f2pia, vas con\u00e8ixer el so de la meva en provocar vibracions al l\u00edquid amni\u00f2tic. De vegades sento que qualsevol cosa que digui \u00e9s una discreta nota a peu de p\u00e0gina ocultada pels sorolls digestius o els sospirs del cos que et nodreix. La meva can\u00e7\u00f3 m\u00e9s apaivagadora sempre tindr\u00e0 de fons les seixanta pulsacions per minut del cor que proveeix d\u2019un flux sanguini constant als teus \u00f2rgans. Han quedat negades les meves paraules per aquesta cacofonia? Soc la cambrera de la discoteca, que crida, per\u00f2 que gaireb\u00e9 no se sent? Reconeixes la meva veu?<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Imagen-2.-Copy_Linea-Fusca-Anais_-Senli.jpg\")
<\/p>\n
Hi ha vegades que res no et pot calmar excepte aferrar-te als meus mugrons, buscant-hi un altre cos i la subst\u00e0ncia que t\u2019alimenta cada dia. Fins a quin punt seria m\u00e9s f\u00e0cil per a tu si els meus pits tamb\u00e9 poguessin produir llet? Si el meu cos a m\u00e9s pogu\u00e9s alimentar-te? De quina manera seria m\u00e9s f\u00e0cil per a mi? La meva enveja uterina ha emigrat cap amunt, segueix el degoteig dels pits lactants.<\/p>\n
La teva arribada ha donat lloc a un malson recurrent: en tombar-te al canviador, et sorprens amb la teva habilitat per escopir bombolles al so dels teus propis balbucejos. Quan t\u2019aixeco i et pressiono cap al meu pit, t\u2019escorres entre les meves mans. El teu reflex de Moro m\u2019assalta i jo tamb\u00e9 m\u2019espanto. La sensaci\u00f3 de dissociaci\u00f3 dona pas a l\u2019alleujament quan percebo el contorn del teu cos a la foscor. Encara respires.<\/p>\n
La teva mirada \u00e9s cristal\u00b7lina i profunda com l\u2019oce\u00e0. Floto a la brillantor de les teves retines. Podria mirar-te durant hores. Van estar alguna vegada els meus ulls tan oberts al m\u00f3n com els teus? Els teus moviments espasm\u00f2dics i la teva veu generen un di\u00e0leg sense paraules, captivador i arr\u00edtmic alhora. Supleixes la manca d\u2019un vocabulari com\u00fa amb la teva gran efusivitat. L’agitaci\u00f3 dels teus bra\u00e7os i les teves puntades de peu emfatitzen la import\u00e0ncia de les teves exig\u00e8ncies. Avancem i retrocedim en una ecol\u00e0lia compartida, coincidint que cada vocal pot contenir significats nous i infinits. Ser\u00e9 capa\u00e7 d\u2019entendre\u2019t i donar-te all\u00f2 que necessites? Fins a quin punt el llenguatge limitar\u00e0 la meva connexi\u00f3 amb tu?<\/p>\n
Mentre pujo i baixo per l\u2019escala, et rendeixes al son. Un t\u00e8nue raig de llum il\u00b7lumina la teva cara i revela una subst\u00e0ncia nacrada a la cua de l\u2019ull. Les gl\u00e0ndules llagrimals s\u2019han activat. Penso en totes les gotes de s\u00e8rum sal\u00ed que han de venir i que no hi ha un nombre predestinat de ll\u00e0grimes al teu cos. Miro aquesta gota fins que s\u2019evapora. No nom\u00e9s la teva orina i els teus excrements, tamb\u00e9 els teus mocs i aquesta ll\u00e0grima han estat destil\u00b7lats de gotes de llet materna. Se m\u2019humitegen els ulls. Ens comuniquem a trav\u00e9s dels teus fluids.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Imagen-3_-Copy-Anais-Senli_Linea-Fusca.jpg\")
<\/p>\n
Balbuceges en veu baixa. Les teves interminables garrigues s\u2019entremesclen amb el so de la teva llengua i les teves galtes col\u00b7lidint contra el xumet. La meva can\u00e7\u00f3 de bressol sempre acaba com un cant sense paraules quan ja no aconsegueixes resistir el pes de les teves parpelles. A la foscor, els nostres cossos tornen a fondre\u2019s. El balanceig em torna aquells primers dies en maternitat. Recordo que vaig pensar que l\u2019onada d\u2019oxitocina que m\u2019enva\u00efa nom\u00e9s es podia comparar amb una pujada d\u2019\u00e8xtasi. Si abans jo era part d\u2019un onatge hum\u00e0, que ballava entre sons greus i subst\u00e0ncies qu\u00edmiques, ara som dos cossos bressolats pel mateix tr\u00e0ngol, oscil\u00b7lant al ritme dels laments de les parteres i dels nadons que exigeixen m\u00e9s calostre del pit dels seus mares.<\/p>\n
Alimentar-te genera aquest enlla\u00e7 tan \u00edntim. La meva llet i la teva saliva tornen a barrejar els nostres cossos. La teva vulnerabilitat m\u2019inunda. S\u2019infiltra en mi com un virus que corromp i curtcircuita el meu sistema. El ress\u00f2 que generes travessa i sacseja cada part\u00edcula del meu cos. El meu cervell s\u2019altera. Estic infectada per un amor infinit. Les meves c\u00e8l\u00b7lules muten de color i de forma. Tot el meu \u00e9sser vibra, fent que la meva pell resumeixi. \u00c9s possible estimar tant a alg\u00fa que acabes de con\u00e8ixer? Qu\u00e8 vol dir sentir-me tan unida a tu, tan responsable del teu benestar i de la teva exist\u00e8ncia? Aquesta experi\u00e8ncia pot afectar i transformar la meva manera de relacionar-me amb el m\u00f3n? Pot aquest sentiment impregnar tota la resta?<\/p>\n
Em submergeixo una vegada m\u00e9s, avan\u00e7ant amb suaus bra\u00e7ades que es converteixen en nataci\u00f3 sincronitzada en creuar-nos. Ens entrellacem, formant una cadena en forma d\u2019h\u00e8lix. Ens copiem i dividim, una vegada i una altra. Un anagrama de quatre lletres es converteix en uns mots encreuats de quatre dimensions, amb infinites solucions que contenen indicis del que es va extingir. Som \u00e9ssers que canvien de forma. Quants cossos sorgiran de nosaltres? D\u2019aquest cos, passarem al seg\u00fcent i despr\u00e9s al seg\u00fcent i aix\u00ed successivament. Quantes hist\u00f2ries de carn estan contingudes al nostre cos? La l\u00ednia negra comen\u00e7a a agitar-se, fent de sism\u00f2graf del qu\u00e8 encara ha d\u2019arribar. La doble h\u00e8lix es desembolica, teixint una malla comunit\u00e0ria: un superorganisme emergeix.<\/p>\n
<\/p>\n
Aquest text cont\u00e9 idees i refer\u00e8ncies d\u2019Astrida Neimanis, Maggie Nelson, Adrienne Rich, Stella Sandford, Sara Ruddick, Sonia Fern\u00e1ndez Pan, Nancy Tuana, Kazue Morisaki, Yayo Herrero, Mao Naka, Nicholas Smith, Tina Chanter, Mitchell Cowen Verter, Peter .<\/p>\n