{"id":37890,"date":"2022-08-15T07:00:06","date_gmt":"2022-08-15T05:00:06","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=37890"},"modified":"2023-07-09T14:33:13","modified_gmt":"2023-07-09T12:33:13","slug":"cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/","title":{"rendered":"Cossos i corpore\u00eftat al cinema marroqu\u00ed: una mirada femenina"},"content":{"rendered":"

\u00abLa dignitat \u00e9s tenir un somni, un somni fort que et dona una visi\u00f3, un m\u00f3n on tens un lloc, on la teva participaci\u00f3, per petita que sigui, canviar\u00e0 alguna cosa; est\u00e0s en un harem quan el m\u00f3n no et necessita\u00bb.
\nR\u00eaves de femme : Une enfance au Harem<\/em>\u00a0per Fatima Mernissi.<\/p><\/blockquote>\n

La primera pel\u00b7l\u00edcula marroquina dirigida per una directora que vaig veure en una sala de cinema va ser “The dry eyes” (2003) de Narjiss Nejjar (1971, T\u00e0nger). La vaig veure amb la meva mare. Tenia catorze anys. Recordo que era inquietant: un poble enmig de les muntanyes de l’Atles, habitat per prostitutes, velles i joves. Els homes les visitaven per plaer. Eren fortes, per\u00f2 acceptaven la seva condici\u00f3. Una escena que em va xocar: una nena de la meva edat del poble menstruava, el tros de roba tacada corrent al riu. Poques escenes despr\u00e9s, el personatge principal Hala<\/em> l’empeny a con\u00e8ixer el m\u00f3n de les dones sotmeses al plaer dels homes. Un home, Fahd que no \u00e9s com els altres, tracta de salvar-la, per\u00f2 \u00e9s massa tard. Quan obre la porta, “el client” ha acabat i veiem el petit cos desesperat, a terra, despr\u00e9s que l’horror hagu\u00e9s succe\u00eft. Nejjar va capturar l’opressi\u00f3 del cos femen\u00ed i la seva cosificaci\u00f3 al plaer mascul\u00ed. Per\u00f2 no nom\u00e9s \u00e9s aix\u00f2. Fahd, el foraster, un home com cap altre al voltant, t\u00e9 una mirada diferent, una mirada tendra. Quan est\u00e0 a punt de fer l’amor amb la protagonista Hala<\/em>, ella no ent\u00e9n la seva tendresa i li crida que la prengui com ho fa un home. En les \u00faltimes preses, el mateix home corre nu a la neu amb maquillatge, per demostrar-li que ser un home tamb\u00e9 \u00e9s mostrar vulnerabilitat. Una de les primeres escenes nudistes en el cinema marroqu\u00ed i potser la m\u00e9s subversiva: desvetllar el cos mascul\u00ed es converteix en un desafiament a la hipersexualitzaci\u00f3 del femen\u00ed, una alternativa a les imatges sexis ja fetes en el cinema, el g\u00e8nere es deconstrueix i reconstrueix a trav\u00e9s de la mirada del cineasta. La corporalitat \u00e9s un dels temes favorits del cinema, la forma en qu\u00e8 vivim, teixim i expressem la nostra corporalitat diu molt de nosaltres com a individus i com a animals socials. No vaig entendre tot d’aquesta pel\u00b7l\u00edcula, per\u00f2 quan vaig saber m\u00e9s tard que era una primera pel\u00b7l\u00edcula vaig entendre molt sobre la seva cruesa, honestedat i dec\u00e8ncia. Pocs di\u00e0legs i un estil d’actuaci\u00f3 mesurat per retratar perfectament el cos t\u00e0cit del cos oprimit i sobresexualitzat d’una dona (o treballadora sexual com el vocabulari capitalista de moda li agrada replantejar-lo) i les seves condicions socials i \u00edntimes. Vaig cr\u00e9ixer i decidir que la meva passi\u00f3 pel cinema \u00e9s el que vull perseguir com a treball. Volia crear imatges com les que corren al meu cap quan somio desperta. He vist tota mena de pel\u00b7l\u00edcules: \u00e8xits de taquilla, velles pel\u00b7l\u00edcules de Hollywood, pel\u00b7l\u00edcules europees i \u00e0rabs. He viscut els anys noranta de nena, quan l’anomenada “onada feminista” al cinema marroqu\u00ed era tend\u00e8ncia. Per\u00f2 la majoria d’aquestes pel\u00b7l\u00edcules dram\u00e0tiques socials, que aborden “temes de dones” d’una manera directa, defensora i reivindicativa, van ser fetes per homes, excepte dos directores, Farida Benlyazid (a la qual tornar\u00e9 m\u00e9s endavant) i Farida Bourquia.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Fotograma de “The Dry Eyes” (2003) de Narjiss Nejjar<\/p><\/div>\n

Estava en una escola de cinema, amb tots els somnis i esperances en alt amb els meus companys, dones i homes, somiant a convertir-me en la nova onada de cineastes marroquins. V\u00e8iem i parl\u00e0vem de pel\u00b7l\u00edcules dia i nit, escriv\u00edem idees i ens cont\u00e0vem en detall cada gui\u00f3 dolent o dolent que ens passava pel cap. Quan un dia, un col\u00b7lega mascul\u00ed em va dir una cosa impactant: “\u00bfRealment et creus a tu mateixa? Per ser honest, cap directora ha fet grans pel\u00b7l\u00edcules”. Recordo que em vaig sorprendre perqu\u00e8 tal idea, mai havia passat per la meva ment. Mai penso en mi mateixa com una directora “femenina” per ser-ho. Quan em vaig estr\u00e8nyer amb una pel\u00b7l\u00edcula de Kiarostami o Sukurov, el seu g\u00e8nere i especialment el meu no m’interessava. Per\u00f2 despr\u00e9s enteneu que ser una directora “femenina” \u00e9s una cosa que s’est\u00e0 convertint en una etiqueta que ser\u00e0 dif\u00edcil de combatre, una etiqueta que restringeix les dones de la llibertat creativa, una vegada m\u00e9s.\u00a0 Els dies dels harems tal vegada hagin acabat, per\u00f2 els harems mentals s\u00f3n els m\u00e9s dif\u00edcils de demolir i les creadores de vegades continuen sent captives d’aquests harems imaginaris. Afortunadament, algunes dones cineastes han demolit els murs. Del documental a la ficci\u00f3, Laila Kilani (1970, Casablanca) es mou lliurement entre g\u00e8neres i universs. La seva \u00f2pera prima “On the Edge” (2011) \u00e9s un punyet a la cara: una c\u00e0mera febril amb un ritme jadeant corre despr\u00e9s dels joves treballadors de la T\u00e0nger Industrial Port-Med. Dos joves adultes treballen en una f\u00e0brica de conserves de peix i fan tot el possible per arribar a final de mes en una ciutat on s\u00f3n estranyes.\u00a0 A la nit, es “conviden a si mateixes a entrar”, no venen el seu cos, com anuncia el protagonista des de les primeres escenes. Ella est\u00e0 constantment parlant, en un llarg mon\u00f2leg ininterromput que hem de suportar com a audi\u00e8ncia. No t\u00e9 temps per seure o pensar, es mou, parla i camina r\u00e0pid, com fugint del temps que corre. Ella ha de desfer-se de la pobresa, de l’olor de pobresa encarnada a la pel\u00b7l\u00edcula per l’olor de peix enganxat a la seva pell malgrat els seus intents de fregar-lo cada nit despr\u00e9s de la feina. Aqu\u00ed, el cos de la treballadora es recompon en els seus petits detalls: no nom\u00e9s l’olor, sin\u00f3 la forma en qu\u00e8 es mou, es veu i experimenta el m\u00f3n.\u00a0 Corrent contra el rellotge de l’explotaci\u00f3 capitalista, no t\u00e9 temps per descansar, treballant dia a la f\u00e0brica i nit com a semi-. El ritme incre\u00efblement r\u00e0pid \u00e9s tant el resultat de les seves dures condicions de vida com la forma en qu\u00e8 el seu cos lluita contra la mort, l’aniquilaci\u00f3 i l’esclafament. No hi ha lloc per a l’amor o la sexualitat, aquesta corporalitat es tracta de no ser aixafat per la realitat, de la superviv\u00e8ncia, es tracta d’alienar-se per la feina i guanyar-se la vida.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Fotograma de “On the edge” (2011) de Laila Kilani<\/p><\/div>\n

L’alienaci\u00f3 insuperable \u00e9s tamb\u00e9 un dels temes explorats a “The narrow frame of the night” (2014) de Tala Hadid (1974, Londres), una altra \u00f2pera prima de la directora marroquina-iraqu\u00ed. Ella havia triat explorar la seva complexa identitat transposant el trauma en un personatge mascul\u00ed. Quin refrescant! Un home que sempre vaga entre espais estranys i familiars a la recerca de la seva mem\u00f2ria fragmentada i el seu germ\u00e0 perdut. La terra de la qual va fugir la seva fam\u00edlia a causa del r\u00e8gim governant encara el persegueix. Les conseq\u00fc\u00e8ncies de la tortura i els assassinats en massa, l’opressi\u00f3 pol\u00edtica i la persecuci\u00f3 \u00e9s la impossibilitat de viure el present o pronosticar el futur. A trav\u00e9s de la mirada de Hadid, els sistemes opressius tenen un efecte durador en la percepci\u00f3, la mem\u00f2ria i els somnis. La no linealitat s’utilitza per encarnar una mem\u00f2ria fragmentada i un sentit del temps que mai es recuperar\u00e0. L’\u00fanica soluci\u00f3 per a aquest tr\u00e0gic cam\u00ed \u00e9s a trav\u00e9s d’un vagabund interminable, mentre investiga el seu germ\u00e0 perdut. El cos mant\u00e9 el seu moviment com una forma de resistir l’asf\u00edxia. El muntatge de Tala mai \u00e9s explicatiu, gaireb\u00e9 m\u00edstic, els noms i esdeveniments s\u00f3n capturats nom\u00e9s pel seu significat musical i po\u00e8tic, per penetrar en la interioritat del personatge i mai per servir a una trama.\u00a0 Per servir tal vegada a aquest etern retorn impossible a un parad\u00eds rom\u00e0ntic, on la vida ha comen\u00e7at i els m\u00e9s volguts es perden.<\/p>\n

\"\"

Fotograma de \u201cThe narrow frame of the night\u201d (2014) de Tala Hadid<\/p><\/div>\n

La mateixa recerca \u00e9s la de Nadia la protagonista a “A door to the sky” (1989) de Farida Benlyazid (1948, T\u00e0nger).\u00a0 Aquesta vegada ella \u00e9s capa\u00e7 de realitzar el retorn. En el seu llit de mort, el pare marroqu\u00ed (interpretat pel difunt Ahmed Bouanani) demana als seus fills francesos un \u00faltim adeu. Nadia, una jove burgesa francesa est\u00e0 visitant el seu agonitzant pare a Fez. La seva mare \u00e9s francesa, per\u00f2 havia viscut amb el pare al Marroc. Nadia \u00e9s una occidental, quan el seu pare mor plora entre l’alcohol i els cigarrets, negant-se a ser part dels rituals funeraris. For\u00e7ada per la seva germana, que est\u00e0 abra\u00e7ant completament la seva her\u00e8ncia marroquina i musulmana, Nadia vesteix un Djellaba blanc de dol i s’uneix a una congregaci\u00f3 de dones.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, es mant\u00e9 a dist\u00e0ncia, hipnotitzada per la veu d’una dona que canta el Cor\u00e1n, Kirana. Finalment, ella entra i assisteix a una \u00a0sessi\u00f3 de Hadra<\/em> de poemes \u00a0religiosos cantats per les dones. La primera discussi\u00f3 que Kirana i Nadia tenen \u00e9s sobre la corporalitat: Kirana insta Nadia a menjar fins i tot si est\u00e0 de dol. Cada part del cos, llengua, mans i ganyes donaran un testimoni en el dia del judici sobre el seu duel. Des del comen\u00e7ament de la pel\u00b7l\u00edcula, les paraules sagrades del Cor\u00e1n, el buit que sent la protagonista Nadia estan vinculats a la forma en qu\u00e8 viu, tracta i es relaciona amb el seu cos. Una espiritualitat encarnada que est\u00e0 cridant Nadia, lluny dels seus freds h\u00e0bits occidentals intel\u00b7lectualitzants que l’allunyen de ficar-se realment en les coses i connectar-se amb el seu \u00e9sser superior. \u00a0A partir d’aquell moment, comen\u00e7a un viatge d’aprenentatge filos\u00f2fic per a Nadia, qui no nom\u00e9s descobreix les seves arrels i inicia una batalla contra els seus propis dubtes, sin\u00f3 que entra en una nova dimensi\u00f3 de la realitat. Els somnis i les pessigolles, les visions i els records enterrats comencen a fluir a la superf\u00edcie. Estranys esdeveniments succeeixen per retenir Nadia de tornar a Fran\u00e7a i quedar-se al Riad. El viatge de Nadia (que no vaig malmetre, haur\u00e0s de veure aquesta agermanada pel\u00b7l\u00edcula) \u00e9s un de recerca espiritual, d’una dona amb una identitat complexa que tria les tradicions i el misticisme sobre el racionalisme i les visions materialistes occidentals del m\u00f3n. La corporalitat particular expressada en aquesta pel\u00b7l\u00edcula explora el que est\u00e0 ocult, el que el c\u00e0nnabis i la pell no oblidaran, fins i tot si la ment est\u00e0 ocupada racionalitzant el m\u00f3n. \u00a0\u00a0Finalment, \u00e9s a trav\u00e9s dels seus sentits que Nadia es reconnecta amb qui \u00e9s, i fins i tot troba l’amor al final. L’espiritualitat de Farida Benlyazid no \u00e9s asc\u00e8tica, \u00e9s abra\u00e7ar i reparar completament les ferides i necessitats del cos.<\/p>\n

Hi ha altres pel\u00b7l\u00edcules dirigides per cineastes marroquines femenines que em semblen admirables respecte a q\u00fcestions relacionades amb la corporalitat, el cos i les seves passions. Em vaig aturar en aquestes quatre cineastes, ja que vaig trobar notables les formes en qu\u00e8 van abordar i explorar diferents aspectes de la corporalitat en la societat marroquina i en les seves \u00f2peres primes. Mentre estic treballant en la meva \u00f2pera prima, necessito reparar el fil de la transmissi\u00f3 i mirar els meus majors pel que s’ha aconseguit abans i el que encara ho ha de ser, en el futur pr\u00f2xim. Fer imatges a trav\u00e9s de la temporalitat cinematogr\u00e0fica \u00e9s una forma cridanera de reflectir i crear realitats i comprendre diferents aspectes de la corporalitat. Com en “A door to the sky”, la corporalitat i l’espiritualitat es fonen a una nova dimensi\u00f3 espiritual, nom\u00e9s encarnada en els somnis, despr\u00e9s de la mort, tal vegada, i el cinema.<\/p>\n

Experimentem el m\u00f3n a trav\u00e9s dels nostres cossos, i els nostres cossos a trav\u00e9s del m\u00f3n mentre contemplem les paraules d’Ibn Arabi a El llibre de les revelacions de La Meca<\/em> (1240).<\/p>\n

\u00abA tal certesa l’\u00e9sser hum\u00e0 torna en el seu somni i despr\u00e9s de la seva mort, despr\u00e9s veu les aparences com a \u00a0imatges per si mateix, dirigint-s’hi com es dirigeix a ell: cossos sens dubte.\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

(Itmage destacada: Fotograma de Une porte sur le ciel<\/em> (1989) de\u00a0Farida Benlyazid)<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abLa dignitat \u00e9s tenir un somni, un somni fort que et dona una visi\u00f3, un m\u00f3n on tens un lloc, on la teva participaci\u00f3, per petita que sigui, canviar\u00e0 alguna…<\/p>\n","protected":false},"author":2778,"featured_media":37793,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6173],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\nCossos i corpore\u00eftat al cinema marroqu\u00ed: una mirada femenina – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Cossos i corpore\u00eftat al cinema marroqu\u00ed: una mirada femenina – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"\u00abLa dignitat \u00e9s tenir un somni, un somni fort que et dona una visi\u00f3, un m\u00f3n on tens un lloc, on la teva participaci\u00f3, per petita que sigui, canviar\u00e0 alguna...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2022-08-15T05:00:06+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:33:13+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/une-poret-sur-le-ciel.jpeg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"289\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"174\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Rim Mejdi\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Rim Mejdi\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"10 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Rim Mejdi\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/\",\"name\":\"Cossos i corpore\u00eftat al cinema marroqu\u00ed: una mirada femenina – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/une-poret-sur-le-ciel.jpeg\",\"datePublished\":\"2022-08-15T05:00:06+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:33:13+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/62eb4f42295669c2f0f7580a8aae0d5e\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/une-poret-sur-le-ciel.jpeg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/une-poret-sur-le-ciel.jpeg\",\"width\":289,\"height\":174},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Cossos i corpore\u00eftat al cinema marroqu\u00ed: una mirada femenina\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/62eb4f42295669c2f0f7580a8aae0d5e\",\"name\":\"Rim Mejdi\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/0bea172eba2e7666a32ca4d13e95c639\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/157ee950435a375fd760e7c568fa4dc0?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/157ee950435a375fd760e7c568fa4dc0?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Rim Mejdi\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/rimmejdi\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Cossos i corpore\u00eftat al cinema marroqu\u00ed: una mirada femenina – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Cossos i corpore\u00eftat al cinema marroqu\u00ed: una mirada femenina – A*Desk","og_description":"\u00abLa dignitat \u00e9s tenir un somni, un somni fort que et dona una visi\u00f3, un m\u00f3n on tens un lloc, on la teva participaci\u00f3, per petita que sigui, canviar\u00e0 alguna...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2022-08-15T05:00:06+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:33:13+00:00","og_image":[{"width":289,"height":174,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/une-poret-sur-le-ciel.jpeg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Rim Mejdi","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Rim Mejdi","Temps estimat de lectura":"10 minuts","Written by":"Rim Mejdi"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/","name":"Cossos i corpore\u00eftat al cinema marroqu\u00ed: una mirada femenina – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/une-poret-sur-le-ciel.jpeg","datePublished":"2022-08-15T05:00:06+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:33:13+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/62eb4f42295669c2f0f7580a8aae0d5e"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/une-poret-sur-le-ciel.jpeg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/une-poret-sur-le-ciel.jpeg","width":289,"height":174},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cuerpos-y-corporeidad-en-el-cine-marroqui-una-mirada-femenina\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Cossos i corpore\u00eftat al cinema marroqu\u00ed: una mirada femenina"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/62eb4f42295669c2f0f7580a8aae0d5e","name":"Rim Mejdi","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/0bea172eba2e7666a32ca4d13e95c639","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/157ee950435a375fd760e7c568fa4dc0?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/157ee950435a375fd760e7c568fa4dc0?s=96&d=mm&r=g","caption":"Rim Mejdi"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/rimmejdi\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37890"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2778"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37890"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37890\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":37918,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37890\/revisions\/37918"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37793"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37890"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37890"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37890"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=37890"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}