{"id":38586,"date":"2022-10-03T15:15:10","date_gmt":"2022-10-03T13:15:10","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=38586"},"modified":"2023-07-16T18:51:58","modified_gmt":"2023-07-16T16:51:58","slug":"margaret-watts-hughes-vibrats-dun-porvenir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/margaret-watts-hughes-vibrats-dun-porvenir\/","title":{"rendered":"Margaret Watts Hughes. Vibrats d’un porvenir"},"content":{"rendered":"

A finals del XIX mentre els tubs de cera obrien el pas a un futur d’ones noves, la cantant i inventora gal\u00b7lesa Margaret Watts Hughes es convertia en una de les primeres dones a presentar un invent a la Royal Society de Londres.<\/p>\n

La senyora Watts Hughes tamb\u00e9 hi va ser present. \u00c9s la senyora que canta formes de flors sobre superf\u00edcies planes disposades a aquest efecte, emetent notes a trav\u00e9s d’una mena de pipa, actuaci\u00f3 a qu\u00e8 vaig assistir un dia de la temporada passada, i que molt possiblement pugui donar lloc a aven\u00e7os considerables.
\n(Cita presa de Notes from a diary, 1889-1891, per M. E. Grant Duff).<\/p><\/blockquote>\n

Chladni ja havia donat a con\u00e8ixer la seva feina sobre les vibracions, aix\u00ed com el c\u00e0lcul de la velocitat del so per a diferents gasos. Ernst Chladni va ser el pioner del que m\u00e9s tard es va denominar l’ac\u00fastica i Margaret va ser segurament, el primer intent po\u00e8tic i filos\u00f2fic d’apropar aquest esdeveniment cient\u00edfic al m\u00f3n del transcendent.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Impression Figure de Margaret Watts Hughes, pigment sobre vidre. Data desconeguda. Cortesia de Cyfarthfa Castle Museum and Art Gallery.<\/p><\/div>\n

L’Ediophone de Hughes consistia en una mena d’embut cobert per una membrana i connectat a una pipa a trav\u00e9s del qual i mitjan\u00e7ant les vibracions que la seva gola emetia, es dibuixaven unes m\u00e0giques formes que ella mateixa va anomenar les flors de la veu. La tinta juntament amb altres fluids, llavors i petites pedres vibraven sobre la superf\u00edcie esbossant una imprevisible i org\u00e0nica possibilitat.<\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>

P\u00e0gina procedent de The Eidophone de Margaret Watts Hughes\u2019 (1904) \u2014 Font: c\u00f2pia de l’autora.<\/p><\/div>\n

Un acte carregat de simbolisme i simplicitat a parts iguals, li va servir per posar les bases de la m\u00fasica visual. Hughes va elaborar la m\u00e9s bonica de les cosmogonies, no exempta de ci\u00e8ncia. Som producte d’un tremolor m\u00e9s gran, que ens dibuixa i defineix. Una agitaci\u00f3 de vegades inaudible que ens construeix a petits sospirs compassats. Som vibraci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Retrat<\/p><\/div>\n

\u00c9s en aquest punt on tintineja al meu cap, no nom\u00e9s un nom en concret sin\u00f3 una manera d’habitar all\u00f2 musical i all\u00f2 creatiu. Un acord m\u00e9s gran que abra\u00e7a les sonoritats noves amb la naturalitat que els arbres estableixen, pel fenomen de l’empatia, el seu espai propi en una arbrada.<\/p>\n

Vaig llan\u00e7ar dues preguntes a Maria Arnal.<\/p>\n

Li vaig llan\u00e7ar dos interrogants eclosionants.<\/p>\n

Per\u00f2 ho vaig fer amb la seguretat que la resposta esbossaria en si mateixa els vibrats d’un futur.<\/p>\n

Fito Conesa:\u00a0<\/span>Les flors de la veu reben el seu nom per la seva forma de vegades calidosc\u00f2pica i altres centr\u00edpeta. Si pogu\u00e9ssim veure les vibracions m\u00e9s enll\u00e0 de les ones (waves) que dibuixen els equalitzadors o els programes d’edici\u00f3 d’\u00e0udio (lluny dels par\u00e0metres dels decibels), com creus que serien, com es relacionen amb nosaltres, color, densitat\u2026 ? <\/strong><\/p>\n