{"id":38663,"date":"2022-10-10T10:15:59","date_gmt":"2022-10-10T08:15:59","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=38663"},"modified":"2023-07-16T13:33:58","modified_gmt":"2023-07-16T11:33:58","slug":"frotar-silex-con-pirita","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/frotar-silex-con-pirita\/","title":{"rendered":"Fregar s\u00edlex amb pirita"},"content":{"rendered":"

Dear Mrs. Ram\u00f3n Cruz,<\/i><\/p>\n

I work for the publisher of Arvo P\u00e4rt, Universal Edition Vienna and on behalf of Arvo P\u00e4rt I would like to answer your inquiry which reached us from several sides.<\/i><\/p>\n

\u00a0I<\/i>‘m afraid I can’t offer you a personal meeting between Fito Conesa and Arvo P\u00e4rt. Arvo P\u00e4rt is not the artist who likes to talk about the way he works and its background. How the creative doubt leads to the discovery of each artist’s own path remains an individual experience.<\/i><\/p>\n

\u00a0<\/i>I’m sorry I can’t give you better news.<\/i><\/p>\n

L’any 2017 vaig rebre una trucada que si b\u00e9 venia d’alg\u00fa molt proper, sens dubte portava aires nous.<\/p>\n

La comiss\u00e0ria Pilar Cruz em va proposar ser part del cicle que per a l’Espai 13 de la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3 estava barruntant, dic barruntant perqu\u00e8 aleshores era un codi morse que comen\u00e7ava a mutar en paraules, desitjos i possibilitats. Un monstre que diu la veritat<\/strong> era m\u00e9s que un cicle, era un recomen\u00e7ament, deixar enrere algunes inseguretats i agafar-se al nil\u00f3 d’un teixit de perpunt ben tra\u00e7at, del dret i del rev\u00e9s.<\/p>\n

Vaig decidir (com acostumo a fer sempre) protegir-me en el proc\u00e9s i intentar obrir portes que dibuixaran nous camins. La Pilar i jo vam decidir posar-nos en crisi.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

———————————————————————————————————<\/i><\/p>\n

(Sona un piano, parell de notes, una darrere l’altra, fins que el seu so s’evapora, sense interrompre’s, com un ritme estirat en el temps. Un gran punt ia part en aquest text)<\/em><\/p>\n

———————————————————————————————————<\/i><\/p>\n

Arvo P\u00e4rt com a obsessi\u00f3 i excusa per comen\u00e7ar \/ obrir una nova via on ser i esdevenir m\u00fasic. Al cap i a la fi en aquesta cosa del nominal i les etiquetes, el meu treball sol col\u00b7locar-se en el musical, com un altre que queda en un lloc concret per\u00f2 proper i distant alhora.<\/p>\n

Seria m\u00fasic, compondria.<\/p>\n

Les paraules i els desitjos del 2017 van comen\u00e7ar a aterrar en un par\u00e0metre assilvestrat. Vaig decidir protegir-me.<\/p>\n

En converses amb la pr\u00f2pia Pilar, anava comen\u00e7ant a dubtar com portar tot aix\u00f2 del so i la composici\u00f3 a sala. Com crear un mecanisme que em permet\u00e9s equilibrar la (suposadament) solemnitat de la pista sonora i l’espai? Com \u200b\u200bfugir d’una altra etiqueta i no esdevenir art sonor?<\/p>\n

L’arquitecta Olga Subir\u00f3s va apar\u00e8ixer com el personatge d’una d’aquelles pel\u00b7l\u00edcules que es mou a la mateixa velocitat que el protagonista, mentre la resta habiten inevitablement una quotidianitat consensuada, Olga i jo parl\u00e0vem reverberant, en slow mo i com descobrint o entreveient algun tipus de llum al final del t\u00fanel.<\/p>\n