{"id":38786,"date":"2022-10-17T07:14:31","date_gmt":"2022-10-17T05:14:31","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=38786"},"modified":"2023-07-16T18:56:56","modified_gmt":"2023-07-16T16:56:56","slug":"el-drop-transcendent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-drop-transcendent\/","title":{"rendered":"El Drop Transcendent"},"content":{"rendered":"

\u201cSomos seres extra\u00f1os que bailamos en un planeta que se extingue\u201d C. Bayo.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Que ballar ens uneix i ens apropa a un lloc sinest\u00e8sic\/esperit\/comunal \u00e9s evident i que la sensaci\u00f3 de pertinen\u00e7a i consens en una Rave, pot ser m\u00e9s potent que la capacitat aglut\u00ed\/equilibrant que se li pressuposa a la democr\u00e0cia tamb\u00e9, per\u00f2 aquests dies en qu\u00e8 la cultura Rave ha estat absorbida pels aires tard capitalistes de la pand\u00e8mia, una vegada travessada l’era de la dom\u00e8stic-festa-pand\u00e8mic-virtual, crec m\u00e9s conciliador i mentalment m\u00e9s higi\u00e8nic fer un gir a la frase de Chimo i ubicar-la en un \u201cL’Apocalipsi s\u00f3n els altres\u201d. Segurament aix\u00ed podrem vorejar la sensaci\u00f3 immobilitzant de la culpa i entrar en algun tipus d’acci\u00f3.<\/p>\n

L’agitprop<\/em> i la mala premsa van convertir qualsevol \u00e0pex o possibilitat d’utopia o nova estructura en simple acudit, an\u00e8cdota o directament en un moviment de la subcultura a analitzar per l’elit. Un altre fenomen antropol\u00f2gic.<\/p>\n

Acabats d’escriure els primers par\u00e0grafs del 2021, Jon Hopkins llan\u00e7a Music For Psychedelic Therapy<\/em> , un viatge \/ meditaci\u00f3 que ens proposa sons que directament ens col\u00b7loquen els dies d’Alice Coltrane (Sempre en totes les meves frases) i Sun Ra. No Ketamina, No inducci\u00f3, una meditaci\u00f3 en tota regla, com aquelles que la meva amiga Alba em proposa quan la visitar\u00e9 amb uns decibels i respiracions de m\u00e9s.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

No \u00e9s casual i de fet vist amb dist\u00e0ncia, o si m\u00e9s no la dist\u00e0ncia que ens d\u00f3na un any A.C. (after Covid<\/em>) i el plec temporal que aix\u00f2 porta, que de sobte la catarsi o la necessitat de prescindir de certes idees\/pressions, ens porti a recuperar estrat\u00e8gies descartades. Formes d’habitar al m\u00f3n que ens ubiquen directament a l’altre.<\/p>\n

Com alg\u00fa que abra\u00e7a i maneja les seves intensitats (millor o pitjor gestionades en ocasions), les pistes de Jon Hopkins, pal de pluja incl\u00f2s, no em repel\u00b7leixen, no del tot. Ballar amb ll\u00e0grimes als ulls hauria de ser el t\u00edtol de cada nit de festa, tenint en compte que hem decidit o heu decidit seguir caminant amb la mateixa velocitat i pas, un cop apartada la pedra del cam\u00ed.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Les paraules de la comiss\u00e0ria Carolina Jim\u00e9nez van centellejar a l’horitz\u00f3, com les petites motes invisibles o muscae volitants<\/em> amb qu\u00e8 els miops convivim di\u00e0riament.<\/p>\n

La dimensi\u00f3 pol\u00edtica, resilient i desestructurant sempre hi va ser.<\/p>\n

Els seus pensaments exploten com a micro aurores boreals, capritxoses alhora que decidides. Un altre cam\u00ed possible.<\/p>\n

Li plantejo en una conversa constru\u00efda a partir de missatges de veu alguns interrogants, que en realitat s\u00f3n una barreja de curiositat i esperan\u00e7a o almenys la certesa d’un horitz\u00f3.<\/p>\n