{"id":38870,"date":"2022-10-24T07:30:34","date_gmt":"2022-10-24T05:30:34","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=38870"},"modified":"2023-07-17T10:42:50","modified_gmt":"2023-07-17T08:42:50","slug":"compartir-per-preservar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/compartir-per-preservar\/","title":{"rendered":"Compartir per preservar"},"content":{"rendered":"

Agrair de tot cor a Homessesion, ARTefACTE (en particular a \u00d3scar Abril Ascaso) a Llu\u00eds Alabern i Norma V\u00e9lez (quin tr\u00edo tan bonic que hem creat!), a Maria Arnal per aclarir els dubtes i ampliar el bosc i a Albert Blancafort pels dies que vindran i la seva passi\u00f3 pels \u00f2rgans.<\/em><\/p>\n

TENORA
\nUna partitura coreografiada<\/h3>\n

Les respostes m\u00e9s contundents tamb\u00e9 s’amaguen a les subordinades.
\nCreiem, o donem com a veritat absoluta, enunciats que hem constru\u00eft o emmotllat al nostre gust per evitar entrar de ple a l’ecosistema dels matisos. Cap a l’octubre del 2020, el projecte Homesession m’instiga \ud83d\ude42 a ser part d’una equaci\u00f3 nova, totalment inesperada i de resultats potencialment ilusionants. Permeteu-me dibuixar un context clar abans de seguir amb aquest text, ple de voluta, floritura i altres esp\u00e8cies protegides:<\/p>\n

El festival ARTefACTe, concretament la seva primera edici\u00f3 ARTefACTe, M\u00fasica d\u2019acci\u00f3 convida al projecte Homesession a pensar en un artista i a crear una mena de triangle que acompanya dins l’estructura del propi festival, aquesta mena de combinat\u00f2ria \u00fanica. D’aquesta manera, Homession em convida a mi al costat del MNAC a pensar una acci\u00f3 a fer en el context d’ARTefACTe.<\/p>\n

Un cop configurat\u00a0 l’escenari, reprenc la hist\u00f2ria anterior.<\/p>\n

ARTefACTe planteja una f\u00f3rmula gaireb\u00e9 matem\u00e0tica i un marc d\u2019actuaci\u00f3 ampli per\u00f2 ben situat, el de la performance i la m\u00fasica d\u2019acci\u00f3\u2026 coses passen\/ Notes sonen. La meva necessitat de no mostrar obertament el meu desubicament\u00a0 intern, em va portar a acceptar un tour pel museu per dibuixar idees i veure com resoldre el conflicte d’alguna manera. Llu\u00eds Alabern, part i c\u00f2mplice fonamental en tot aix\u00f2, va suggerir gaireb\u00e9 com un xiuxiueig la possibilitat de visitar l’interior de l’orgue que s’amaga a la sala oval. Dic s’amaga perqu\u00e8 s\u00f3n nombroses les persones que han entrat i visitat l’edifici i no s’han adonat de com silenciat i expectant espera i vigila els nostres passos. Un cop dins, ell mateix va agafar un tub i va bufar emetent un so a manera de flauta rara, una vibraci\u00f3 que el cel va obrir, la llum va traspasar i gaireb\u00e9 com si el mite de la musa fos un fet consumat, va generar una imatge com les que evoquem en els records, imatges de vegades sense color per\u00f2 amb tots alhora, sense so per\u00f2 grinyolants, sense moviment per\u00f2 amb tota l’acci\u00f3 ja coreografiada. Farem una acci\u00f3 que consistir\u00e0 a bufar tubs de l’\u00f2rgan col\u00b7locats al seu costat. Serem set. Anirem de negre i obrirem una esquerda a la nostra quotidianitat que permeti entrar a les llums altres i les melodies noves. Serem un gran oracle secret.<\/p>\n