{"id":38975,"date":"2022-11-14T07:23:52","date_gmt":"2022-11-14T05:23:52","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=38975"},"modified":"2023-07-10T11:38:04","modified_gmt":"2023-07-10T09:38:04","slug":"alwe-materia-i-agencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alwe-materia-i-agencia\/","title":{"rendered":"Alw\u00e9, mat\u00e8ria i ag\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"

Ja fa m\u00e9s de quinze anys que em varen invitar a Talca, una ciutat\u00a0provinciana\u00a0<\/em>del sud de Xile, d’activitat agr\u00edcola. Una ciutat que no tenia massa res, ni hi coneixia massa a ning\u00fa. Un lloc hostil, pols\u00f3s, on tot se sentia lluny. Jo arribava a aquell territori amb una mentalitat centrada en l’efici\u00e8ncia i la t\u00e8cnica. Pensava en la fabricaci\u00f3 industrial comun lloc de cultius i en la producci\u00f3 seriada comun espai artesanal.<\/p>\n

En molt poc temps vaig notar com el territori em q\u00fcestionava amb retic\u00e8ncia, per\u00f2 amb curiositat m’organitzava caps de setmana i viatjava amb bus pels racons del sud del pa\u00eds. R\u00e0pidament\u00a0,em vaig trobar buscant persones que treballessin amb les mans i amb el mateix territori. No em vaig trobar zones ni de gran tradici\u00f3, ni grans experteses amb els oficis, per\u00f2 em vaig nodrir de persones que tenien una mirada ecol\u00f2gica cap al territori a trav\u00e9s de la mat\u00e8ria. Una mirada nova per a mi i que gr\u00e0cies a les veus desgranades anaven transformant el meu discurs.<\/p>\n

Dels llocs que recordo m\u00e9s se’n treien tantmaterials d’extracci\u00f3 com la “piedra\u00a0toba”, cendra\u00a0volc\u00e0nica petrificada de color verd molt suau i f\u00e0cil de treballar, o l’argila del sud de Pichilemu d’un jaciment amb un alt contingut de minerals que produ\u00efa una terracota amb purpurina; i tamb\u00e9 materials regeneratius d’origen animal\u00a0com la crinera de Rario cua de\u00a0cavall\u00a0i la llana d’angora de conills de p\u00e8l blanc.<\/p>\n

Aquests processos extractivistes locals se sustenten d’una infraestructura m\u00ednima que t\u00e9 un abastament regional, un proc\u00e9s productiu lluny, de les grans mines productores de coure i liti que s’estenen pel nord del territori xil\u00e8 per abastir el mercat internacional d’electr\u00f2nica de r\u00e0pid consum i bateries pel mercat creixent de plaques solars.<\/p>\n

Un punt clau del meu viatge va ser al Mercado\u00a0Central de Talca, en una paradeta de petits objectes de la regi\u00f3, una arqueologia d’un passat que no reconeixia. Quan els mirava, em semblaven elements enigm\u00e0tics, per\u00f2\u00a0de materials familiars quasi com si tinguessin vida, d’anar visitant aquesta parada en vaig treure que eren objectes mapuches. Aquesta comunitat ind\u00edgena majorit\u00e0ria del sud de Xile, saben que els objectes tenen\u00a0Alw\u00e9<\/em>, \u00e0nima, el que fa que objectes i persones es trobin al mateix pla, i se’ls hi demana perm\u00eds per ser utilitzats. Aquesta convicci\u00f3 m’ha quedat a dins. Mai he profunditzat en el concepte, ni m’he apropat al col\u00b7lectiu per entendre en profunditat la idea o la veracitat de tal creen\u00e7a. No el vaig voler ni q\u00fcestionar ni racionalitzar. Em\u00a0va travessar\u00a0el cos.<\/p>\n

Aquell Xile que vaig rec\u00f3rrer, representa una economia minorit\u00e0ria i sovint prec\u00e0ria, per\u00f2 se’n pot aprendre molt dels col\u00b7lectius estretament vinculats al territori. Com per exemple,\u00a0 la combinaci\u00f3 entre materials que coexisteixen en ritmes diferents, que creixen, es desenvolupen i es descomponen en temporalitats diverses, igual que es vinculen a l’ecosistema en diferents fases del seu \u00e9sser.<\/p>\n

Vaig continuar anant a Xile durant quasi quatre anys. Durant l’\u00faltim,vaig comen\u00e7ar a fer petits objectes amb els materials, resultant en un intent pragm\u00e0tic per\u00f2 fallit de crear una vinculaci\u00f3 emocional amb aquell territori.<\/p>\n

Est\u00e0 clar que dins la societat de consum on ens trobem, hem creat emocions vinculades als objectes m\u00e9s enll\u00e0 de la seva funci\u00f3. Aquestes emocions, vincles i obsessions s\u00f3n molt potents i molt fr\u00e0gils alhora, ja que tenen una temporalitat molt limitada, per\u00f2 tot i la volatilitat, han calat a la cultura i als rituals quotidians d’una manera desenfrenada.<\/p>\n

No han sigut mai els objectes en si que m’han fascinat sin\u00f3 la mat\u00e8ria, l’Alw\u00e9<\/em>\u00a0de la mat\u00e8ria. L’observaci\u00f3 de la mat\u00e8ria aparentment inerta \u00e9s el que ha definit la meva pr\u00e0ctica al llarg dels anys. Investigo, acumulo, reflexiono, transformo i genero espais de di\u00e0leg a trav\u00e9s de la mat\u00e8ria. Trobant espais de conversa on descobrir vincles sensorials i emocionals al mateix temps que es desgranen les pol\u00edtiques dels processos, sovint violents, que la possibiliten. Un proc\u00e9s de reflexi\u00f3 cap a una transformaci\u00f3 material, social i processual, en definitiva, un di\u00e0leg amb la mat\u00e8ria.<\/p>\n

D’aquest di\u00e0leg ens parla la fil\u00f2sofa Jane\u00a0Bennett, autora de Vibrant Matter<\/em>, un llibre que obra la possibilitat d’identificar la vida d’all\u00f2 que considerem inert. Explora la possibilitat d’una materialitat viva de tot all\u00f2 que ens envolta, des de la llana d’angora, les peces de crin, els vols de “piedra toba”, la tempesta que inunda els camps, el mar, el vaixell, el coure i el liti.<\/p>\n

De Bennett, em quedo amb la necessitat d’entendre la relaci\u00f3 dels ecosistemes, i amb la cerca d’una oportunitat ecol\u00f2gica a aquest fenomen emocional amb tot el que ens envolta.<\/p>\n

Aquesta dificultat per entendre m\u00e9s enll\u00e0, i d’imaginar, ens incapacita per veure el que \u00e9s \u00a0inanimat com all\u00f2 amb qui\/qu\u00e8 ens identifiquem, m\u00e9s enll\u00e0 de quelcom inert. Potser ara m\u00e9s que mai \u00e9s atrav\u00e9s de les arts i el disseny on podem trobar eines creatives per recon\u00e8ixer la vibraci\u00f3 de la mat\u00e8ria i aix\u00ed trobar nous models relacionals?<\/p>\n

El meu \u00faltim projecte va sorgir de la trobada amb la L\u00eddia Guitart, a trav\u00e9s del col\u00b7lectiu\u00a0nyamnyam, mentre presentaven la pe\u00e7a\u00a0A\u00a0<\/em>C<\/em>uatro<\/em>\u00a0Patas <\/em>al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) juntament amb Pedro\u00a0Pineda. Un projecte que han anat iterant i que en aquesta \u00faltima edici\u00f3 varen posar de manifest l’\u00fas de la fusta local. La L\u00eddia forma part de Singular Wood, una petita associaci\u00f3 de propietaris de boscos del Montnegre, una zona boscosa de Catalunya.<\/p>\n

Catalunya, a difer\u00e8ncia d’altres territoris, \u00e9s una regi\u00f3 on els boscos s\u00f3n joves, ocupen molta superf\u00edcie i s\u00f3n molt fr\u00e0gils als incendis. Aquesta fragilitat \u00e9s deguda a la desaparici\u00f3 de la vinculaci\u00f3 econ\u00f2mica amb aquests boscos de pins, roures, i alzines. Uns boscos que ja no s\u00f3n salvatges sin\u00f3 fruit de la relaci\u00f3 hum\u00e0-natura. Gr\u00e0cies a pensadors com Bruno\u00a0Latour, estem acceptant que la naturalesa que ens envolta s’acosta m\u00e9s a un espai produ\u00eft per l’home que a la naturalesa salvatge propia d’una \u00e8poca pre agr\u00edcola. Els boscos de Catalunya depenen de la relaci\u00f3 amb l\u2019home, ja que no s’autoregulen.<\/p>\n

La retirada d’arbres caiguts o talats per afavorir a esp\u00e8cies de creixement lent van normalment a biomassa. Singular Wood intenta reivindicar el valor d’aquesta fusta m\u00e9s enll\u00e0 de la biomassa. Aix\u00ed que per recolzar el projecte vaig comprar un\u00a0pi pinyer\u00a0del Montnegre que em va costar al voltant de 500\u20ac.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’un per\u00edode d’investigaci\u00f3 amb l’escor\u00e7a, la resina, les fulles i les branques, vaig comen\u00e7ar a treballar amb la fusta del tronc. Estava plena de forats dels corcs i altres animals i fongs grocs, blaus i roses que un cop morts havien\u00a0enva\u00eft\u00a0la fusta. Em vaig trobar una fusta no homog\u00e8nia, no-normativa, dissident a l’est\u00e8tica de la fusta industrial i amb irregularitats a causa del creixement dins del bosc.<\/p>\n

La meva predisposici\u00f3 i metodologia a trav\u00e9s del di\u00e0leg amb el material va fer q\u00fcestionar-me la idea de qualitat i va fer aflorar la necessitat de crear noves definicions. Aquesta nova definici\u00f3 necessita crear una nova relaci\u00f3 amb la mat\u00e8ria, el territori i els processos que la possibiliten, tant naturals com sint\u00e8tics. La idea de qualitat necessita influ\u00e8ncies ind\u00edgenes i eco-feministes on les relacions hum\u00e0-no hum\u00e0 siguin m\u00e9s fluides i permetin matisos i noves aproximacions. Considerar la fusta mat\u00e8ria viva\u00a0<\/em>no sembla massa radical, especialment aquesta que est\u00e0 en constant transformaci\u00f3 per la relaci\u00f3 amb els fongs que la tenyeixen de rosa i blau, i probablement altres elements que acceleren la seva degradaci\u00f3, per\u00f2 generar noves formes de relaci\u00f3 amb els objectes fets amb aquesta fusta, ja sembla m\u00e9s complicat.<\/p>\n

Ara em trobo a Huelva escrivint aquest text dins del\u00a0Diosa\u00a0Maat, el veler d’Ecologistes en Acci\u00f3. Estem atracats al port industrial de Huelva i veig entrar els\u00a0vaixells metaners\u00a0a una de les entrades de gas met\u00e0 m\u00e9s important d’Europa. Tamb\u00e9veiem els\u00a0vaixells graners i precisament avui han carregat coure provinent de Xile. Huelva \u00e9s un territori que en podr\u00edem dir “territori sacrificat” <\/a>equiparable a la part nord de Xile, per\u00f2 tamb\u00e9 a molts d’altres del sud global on l’infraestructura industrial \u00e9s part dels ecosistemes.<\/p>\n

Aqu\u00ed hi hem arribat resseguint el litoral de la pen\u00ednsula, passant per la zona del Mar Menor, un territori molt castigat ecol\u00f2gicament a causa de les filtracions abundants de fertilitzants i nutrients dels cultius intensius de la zona. La lluita de base\u00a0ha aconseguit\u00a0per primera vegada a Europa<\/a>[1]<\/sup><\/a>Tamb\u00e9 vull fer refer\u00e8ncia al projecte “Deixar-te c\u00f3rrer” d’Anna Dot dins del marc “Cap a les deus”, B\u00f2lit 2021 com a projecte art\u00edstic sobre noves estructures … Continue reading<\/span><\/span><\/span>