Guardar un secret se’m fa complicat, de vegades la intensitat d’alguns enunciats s’expandeix m\u00e9s enll\u00e0 del meu metre, seixanta-cinc cent\u00edmetres del meu jo carn i em veig gaireb\u00e9 obligat a obrir la boca i deixar escapar les paraules d’aquest secret, com si alliberar-les a l’aire fos en realitat un exercici de superviv\u00e8ncia, m\u00e9s que la necessitat que les harmonies del secret aterrin en una altra o\u00efda i s’activi de manera inesperada una comunicaci\u00f3 de fons o segon pla. De vegades si el secret em remou molt, em q\u00fcestiona o es presenta com a detonant d’un altre tipus de situacions, decideixo retenir-lo, cuidar-lo com a tal, protegir-lo i que sigui aix\u00f2, un secret. De vegades ho ballo, ho esbarjo al meu cap per\u00f2 sempre ho arxiu, ho col\u00b7lecciono.<\/p>\n
Si pogu\u00e9s dedicar la meva vida a col\u00b7leccionar alguna cosa, sense cap pressi\u00f3 ni necessitat de comptar si els aut\u00f2noms es descomptaran del meu compte, abans o despr\u00e9s del cap de setmana. Si pogu\u00e9s amuntegar, acumular i centrar-me en una obsessi\u00f3, una obsessi\u00f3 concreta, precisa, \u00fanica. Si pogu\u00e9s col\u00b7leccionar alguna cosa, col\u00b7leccionaria moments en qu\u00e8 en un enregistrament d’estudi es cola accidentalment un error, un inesperat, com quan enmig d’un moment dom\u00e8stic\/dram\u00e0tic d’escolta t’adones que en els violins de no s\u00e9 quin moviment, de v\u00e9s-te’n a saber la teva composici\u00f3, el so de passar un full de la partitura et recorda que, la s\u00f2nica literatura d’aquell moment \u00e8pic \u00e9s personal i intransferible.<\/p>\n
\u00c9s en aquest pla del personal i intransferible on sorgeixen les ones de resist\u00e8ncia, les vibracions de freq\u00fc\u00e8ncia per sota dels 10.000 Hz, les que s’escolten amb el cos. Unes ones que reusen a expandir-se per l’aire, que s\u00f3n una explosi\u00f3 latent, un caos per venir o que simplement com aquestes can\u00e7ons \/ secret \/ tresor que evitem escoltar o compartir amb els altres per por que es dilueixin, que desapareguin, a malgrat tenir la certesa que aix\u00f2 no passar\u00e0, l’experi\u00e8ncia i l’emp\u00edrica\/dom\u00e8stica aix\u00ed ho han demostrat, per m\u00e9s que digui el teu nom, per m\u00e9s que et truqui en veu alta, aquest no es desgastar\u00e0.<\/p>\n
Aquesta editorial \u00e9s un secret, un compartir a l’aire sense abra\u00e7ar-ne les conseq\u00fc\u00e8ncies. Paraules que per suma van dibuixant un pol\u00edmer que abandona el desenfocament gaussi\u00e0 i es presenta davant nostre. Fa un temps que penso quins acords van posar en marxa la vibraci\u00f3 interna d’alguns moments, que han esdevingut en un musical o tragicom\u00e8dia de vegades o que simplement han estat latents en espera d’explotar davant nostre. De vegades m’agrada pensar que aquestes vibracions emeten colors, que f\u00edsicament es comporten seguint les regles d’algun dels estats de la mat\u00e8ria, que s\u00f3n objecte o quelcom que es pot manejar, compartir i intercanviar, que poden ser l’element amplificador de l’empatia.<\/p>\n
Imagino el moment en qu\u00e8 quan una amiga vingui a dissoldre una d’aquestes ones resistents n’hi hagi prou amb un It’s Ok To Cry<\/em> per evitar car\u00e0cters, llocs comuns i fins i tot Marc Aug\u00e9.<\/p>\n Sophie sempre hi \u00e9s (TAMB\u00c9)<\/p>\n