{"id":40862,"date":"2023-02-13T07:32:00","date_gmt":"2023-02-13T06:32:00","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=40862"},"modified":"2023-07-10T11:25:00","modified_gmt":"2023-07-10T09:25:00","slug":"que-esconden-las-casas-de-vidrio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 amaguen les cases de vidre?"},"content":{"rendered":"

A finals dels anys 20, la imaginaci\u00f3 disparada de Sergei Eisenstein es dividia entre diversos projectes de car\u00e0cter ut\u00f2pic. El novembre del 1929, es va reunir amb James Joyce al seu apartament a Par\u00eds, valorant la possibilitat d’adaptar al cinema la novel\u00b7la m\u00e9s inadaptable del m\u00f3n. \u00abUna experi\u00e8ncia fantasmal\u00bb: aix\u00ed va definir el matx en un quart claustrof\u00f2bic i en penombra amb un Joyce pr\u00e0cticament cec per una uve\u00eftis derivada de la s\u00edfilis. El mateix Eisenstein acabava de perdre parcialment la visi\u00f3 durant l’apote\u00f2sic muntatge contrarellotge d’Octubre<\/em>, sotm\u00e8s a la pressi\u00f3 implacable de la censura estalinista. Tot i que l’adaptaci\u00f3 d’El Ulisses<\/em> no superaria l’estat embrionari, la trobada amb Joyce marcaria l’obra d’Eisenstein, enlluernat per la seva ambici\u00f3 de sintetitzar ni m\u00e9s ni menys que la hist\u00f2ria sencera de la humanitat en un dia a la vida d’un irland\u00e8s com\u00fa. Als quaderns d’Eisenstein, el projecte d’El Ulisses<\/em> es confon amb altres no menys fara\u00f2nics: Una trag\u00e8dia americana, basada en l’exitosa novel\u00b7la de Theodore Dreiser, i sobretot l’adaptaci\u00f3 d’El capital<\/em> de Marx, que s’imaginava com una posada en escena dels conceptes essencials de la dial\u00e8ctica marxista i la hist\u00f2ria de la lluita de classes a trav\u00e9s del flux de pensaments, records, intu\u00efcions i desitjos d’un obrer al llarg d’una jornada de treball. Aqu\u00ed \u00e9s res!<\/p>\n

\"Boceto

Esb\u00f3s d’Eisenstein per The Glass House<\/em>.<\/p><\/div>\n

De la mateixa \u00e8poca \u00e9s l’enigm\u00e0tica com\u00e8dia The Glass House<\/em>, la primera de les propostes fallides per a la Paramount durant el seu infructu\u00f3s periple nord-americ\u00e0 i el seu projecte m\u00e9s estimat. La trama es desenvolupava en un gratacels d’habitatges constru\u00eft completament amb vidre transparent, habitat per diferents personatges cecs i tafaners, entre els quals destacaven un arquitecte idealista, un robot que era el ciutad\u00e0 perfecte i un poeta visionari que posava en dubte la seva validesa sobre el model arquitect\u00f2nic. Si el projecte d’El capital<\/em> funcionava com una s\u00edntesi temporal (la hist\u00f2ria de la lluita de classes concentrada a la jornada laboral d’un obrer), The Glass House<\/em> desplegava el mateix furor de s\u00edntesi en la dimensi\u00f3 espacial (el model de societat contemporani representat a un edifici). The Glass House<\/em> parodiava les cases de vidre tan estimades pels arquitectes de l’\u00e8poca, que per a Eisenstein aglutinaven totes les pulsions ut\u00f2piques i dist\u00f2piques de l’american way of life<\/em>, el voyeurisme i l’exhibicionisme de l’efervescent cultura de masses. Els simpars habitants del seu gratacel es veien, alhora, exposats i arrossegats pel desig insaciable de veure. Als fant\u00e0stics esbossos preliminars per a la pel\u00b7l\u00edcula els veiem assistint en grup al su\u00efcidi d’un ve\u00ed o a una rebolcada a trav\u00e9s dels murs de vidre dels seus apartaments.<\/p>\n

A m\u00e9s, el vidre servia d’excusa per a l’experimentaci\u00f3 formal. Eisenstein pretenia portar fins a les darreres conseq\u00fc\u00e8ncies la teoria de la cambra desencadenada de Karl Freund, amb qui havia xerrat llargament durant una visita al plat\u00f3 d’enregistrament de Metr\u00f2polis<\/em> de Fritz Lang sobre la seva revolucion\u00e0ria concepci\u00f3 de la posada en escena. El model cl\u00e0ssic de representaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica esclatava a l’interior del gratacel de vidre, on no hi havia punts de refer\u00e8ncia precisos ni l\u00edmits clars. Els personatges i els objectes flotaven en una estructura transparent i informe, que recordava els Prouns<\/em> del Lissitzky, amb la c\u00e0mera girant al seu voltant en imprevistos picats, contrapicats i tr\u00e0velings verticals que convertien el vidre a la g\u00e8nesi d’una nova forma de mirar , de manera no gaire diferent de com Le Corbusier estava utilitzant el mateix material per inventar una nova forma d’habitar. Eren els anys del projecte de la Ville Radieuse<\/em>, on els gratacels de vidre jugaven un paper essencial, i va ser el mateix Le Corbusier qui va dir una vegada: \u00abTinc la sensaci\u00f3 que, quan dissenyo els meus edificis, penso igual que Eisenstein quan fa les seves pel\u00b7l\u00edcules\u00bb.<\/p>\n

The Glass House<\/em> no va arribar a realitzar-se malgrat la implicaci\u00f3 de la Paramount, l’entusiasme de Le Corbusier i el padrinatge de Charles Chaplin (que m\u00e9s tard homenatjaria Eisenstein en una escena d’El gran dictador<\/em> en qu\u00e8 Hynkel especula sobre la construcci\u00f3 de un palau de vidre), per\u00f2 la hist\u00f2ria del cinema, orgullosa escola de tafaners, recolliria amablement el testimoni d’Eisenstein, aix\u00f2 s\u00ed, alliberant-lo de les seves \u00ednfules quixotesques, per continuar reflexionant sobre l’ins\u00f2lit vincle de l’arquitectura del vidre amb el plaer de la mirada. Se’m perdonar\u00e0 que no m’aturi a desglossar la llarga tradici\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcules sobre l’impuls escopof\u00edlic que, a l’imaginari popular, abandera sense debat La finestra indiscreta<\/em> d’Alfred Hitchcock; la tasca escapa de les intencions d’aquest article, per\u00f2 crec que val la pena recordar la seva bessona macarra Doble cos<\/em>, en qu\u00e8 Brian de Palma convertia la famosa Casa Chemosphere<\/em> de John Lautner al paradigma de la talaia voyerista: un habitatge-ovni enlairat del terra, elevat sobre un tur\u00f3 de Los \u00c0ngeles, emancipat del terreny escarpat on es fonamenta, envoltada de vidre, una mena de somni pan\u00f2ptic des del qual Jake, un actor en crisi, espiava amb una ullera de llarga vista la seva arrabassadora ve\u00efna Gl\u00f2ria. Aqu\u00ed, al contrari que a The Glass House<\/em>, la transpar\u00e8ncia marcava un clar component direccional \u2014etern deliri de la mirada masculina\u2014, per\u00f2 de Palma tamb\u00e9 jugava a destapar el revers insidi\u00f3s del plaer voyerista, i el protagonista acabava pagant el preu de la gana d’observaci\u00f3, embolicat en un t\u00e8rbol complot criminal.<\/p>\n

\"Chemosphere

Casa Chemosphere<\/em> de Lautner. (c) Joshua White.<\/p><\/div>\n

Els gratacels de vidre d’Eisenstein i la Casa Chemosphere<\/em> s’integren en una llarga tradici\u00f3 de l’arquitectura, que va fer de la transpar\u00e8ncia un dels mites fundacionals de la seva modernitat, apropiant-se d’uns somnis v\u00edtres que tan afinadament havia posat en paraules Goethe amb la seva aportaci\u00f3 al gran g\u00e8nere literari de les frases dites al llit de mort: \u00abLlum! M\u00e9s llum!\u00bb. Potser nom\u00e9s estava demanant que escorreguessin les cortines de la seva habitaci\u00f3 a Weimar per veure millor, per\u00f2 preferim creure que invocava una ambiciosa utopia projectada cap als segles pr\u00f2xims. Nom\u00e9s uns quants anys m\u00e9s tard, Joseph Paxton fundaria, amb el Palau de Cristall<\/em> de Londres (1851), una extensa genealogia d’edificis transparents l’impacte dels quals en l’imaginari col\u00b7lectiu \u00e9s rastrejable fins als nostres dies, oscil\u00b7lant entre all\u00f2 ut\u00f2pic i all\u00f2 purament l\u00fadic, des de l’\u00ednclit Pavell\u00f3 de Cristall<\/em> de Bruno Taut, cridat a configurar l’espai per a una nova humanitat millorada, fins a la caracter\u00edstica galleda de vidre de l’Apple Store de la Cinquena Avinguda, s\u00edmbol imbatible del consumisme neoliberal, deixant pel cam\u00ed una s\u00e8rie de petits impulsos revolucionaris: la desmaterialitzaci\u00f3 dels elements constructius, la penetraci\u00f3 espacial, l’alliberament dels fluxos d’aire i de llum, la desaparici\u00f3 dels elements ornamentals en nom de la funcionalitat i un desig creixent de fondre’s amb l’entorn, amb l’estructura lleugera d’acer i el mur de vidre com a agents del canvi.<\/p>\n

\"Palacio

Palau de Cristall<\/em> de Londres. (c) Philip Henry Delamotte (1821-1889). Smithsonian Libraries.<\/p><\/div>\n

\u00abVivim, essencialment, en espais tancats \u2014va escriure Paul Scheebart al seu important assaig Arquitectura de cristall<\/em>, del 1914\u2014. S\u00f3n el mitj\u00e0 en qu\u00e8 s’origina la nostra cultura. La nostra cultura \u00e9s, en gran manera, un producte de la nostra arquitectura. Si volem elevar la nostra cultura a un nivell superior, estem obligats, vulguem o no, a transformar la nostra arquitectura. I, avui dia, aix\u00f2 nom\u00e9s ser\u00e0 possible quan els espais on vivim deixin de semblar tan tancats. Nom\u00e9s podrem aconseguir-ho fent una arquitectura de vidre que deixi passar la llum del sol, la lluna i els estels, no nom\u00e9s a trav\u00e9s de les finestres, sin\u00f3 a trav\u00e9s dels murs, que seran de vidre, de vidre de colors. El nou entorn que inventarem ser\u00e0 el germen d’una nova cultura\u00bb.<\/p>\n

Les fantasies m\u00e9s exaltades van cristal\u00b7litzar al voltant d’aquesta visi\u00f3. Fins i tot Walter Benjamin es va pronunciar sobre el tema: \u00abViure en una casa de vidre representa la virtut revolucion\u00e0ria per excel\u00b7l\u00e8ncia. Una ebrietat i un exhibicionisme moral que avui ens fa molta falta. La discreci\u00f3 en els assumptes privats ha passat de ser una virtut aristocr\u00e0tica a ser, cada cop m\u00e9s, una q\u00fcesti\u00f3 de petitburgesos arribistes\u00bb. I tamb\u00e9 Benjamin: \u00abEl vidre, de manera general, \u00e9s l’enemic del misteri i de la propietat privada\u00bb, referint-se al desig de dinamitar la identitat sobrecarregada de la llar burgesa, dissenyada i decorada a la mida del seu amo, per donar pas a una pac\u00edfica i justa transpar\u00e8ncia universal, sens dubte de tints marxistes. Benjamin imaginava \u2014quin il\u00b7l\u00fas!\u2014 que el cam\u00ed cap a una societat i una pol\u00edtica m\u00e9s obertes passava per revertir el car\u00e0cter privat de la nostra interioritat, tant humana com arquitect\u00f2nica, convertint la casa de vidre en el s\u00edmbol d’aquesta transformaci\u00f3.<\/p>\n

\u00abQuin il\u00b7l\u00fas!\u00bb, dic, perqu\u00e8 nom\u00e9s cal aturar-se a observar qualsevol exemple il\u00b7lustre de l’arquitectura de la transpar\u00e8ncia perqu\u00e8 els castells a l’aire de Benjamin es desbaratin. Qu\u00ed no ha somiat tenir en propietat \u2014o almenys de lloguer\u2014 un d’aquells bells cubs de vidre al mig d’un bosc, que semblen contenir el mode de vida per excel\u00b7l\u00e8ncia i els estranys anhels de l’individu contemporani? Per\u00f2 no \u00e9s precisament per impuls revolucionari, sin\u00f3 m\u00e9s aviat pel mateix vell impuls burg\u00e8s de tota la vida, posat al dia amb el confort de la nostra \u00e8poca.<\/p>\n

Observem, sense anar m\u00e9s lluny, l’arxifamosa Glass House<\/em> de Philip Johnson, dest\u00ed ineludible d’aquest assaig sobre cecs i tafaners, que compleix en aparen\u00e7a el somni de Benjamin d’una reversi\u00f3 (gaireb\u00e9) total de la interioritat. Que b\u00e9 que s’integra la seva silueta estilitzada al paisatge que l’envolta (\u00abmore Mies than Mies!\u00bb), com flotant sobre un llac de gespa i recollida entre les branques dels arbres. Com cuidades s\u00f3n les seves proporcions, el disseny lleuger de l’estructura met\u00e0l\u00b7lica, els efectes de reflexi\u00f3 del cel i la natura convertits en la veritable envolupant, l’elegant tancament del cilindre interior travessant la coberta i servint, en un mateix gest, de neteja i com element estructural de caixa de instal\u00b7lacions i de sistema de ventilaci\u00f3. I no obstant, qu\u00e8 \u00e9s en el fons aquest no va m\u00e9s del “less is more” sin\u00f3 un orgull\u00f3s aparador de la prosperitat i el luxe d’una nova classe dominant, m\u00e9s machine \u00e0 representer <\/em>que machine \u00e0 habiter<\/em>?<\/p>\n

\"Glass

Glass House<\/em> de Philip Johnson. (c) Blaine Brownell.<\/p><\/div>\n

L’elitista, classista, hortera, pesseter, desdeny\u00f3s de qualsevol funci\u00f3 social de l’arquitectura i fins i tot filonazi irredempt Johnson no \u00e9s sospit\u00f3s, precisament, de participar en les c\u00e0ndides aspiracions ut\u00f2piques de Scheebart i Benjamin, per\u00f2 alguns comentaristes perspica\u00e7os s’han rem\u00e8s a la seva homosexualitat semioculta per reflexionar sobre la Glass House<\/em> com a espai l\u00fadic i de reivindicaci\u00f3 queer<\/em>. Qu\u00e8 amaga la casa de vidre? Si els fem cas \u2014i aqu\u00ed hem vingut a jugar\u2014, el modest microcosmos vitreig de 168 metres quadrats, dissenyat com a casa de retir de Johnson i el seu xicot, el galerista David Whitney, i com a sala de festes pels seus amics de l’alta societat, habitat amb sorprenent intensitat al llarg dels anys per empresaris, artistes, escriptors, arquitectes i tota mena de celebritats, planteja un sorneguer desafiament al puritanisme d’una societat nord-americana que, als anys 40, encara mantenia a l’armari qualsevol dissident identitari, alhora que enarborava davant del m\u00f3n l’enganyosa bandera de la llibertat. Exposant la vida privada de l’abonament i el plaer de l’arquitecte i el seu amant, la Glass House<\/em> funcionaria com el negatiu de la talaia pan\u00f2ptica de la Casa Chemosphere<\/em>: un espai no per mirar, sin\u00f3 per ser mirat en plena efervesc\u00e8ncia l\u00fadica, un manifest exhibicionista, abans camp que utopista, perqu\u00e8 convertia el gaudi de la sexualitat i les relacions socials en un teatret representat sobre un espai de qualitats esc\u00e8niques, per\u00f2 escandalosament original.<\/p>\n

\"Brick

Brick House<\/em> de Philip Johnson. (c) Gerard Joseph.<\/p><\/div>\n

Com Eisenstein (un altre artista marcat per la seva condici\u00f3 homosexual), encara que de manera molt diferent, Johnson hauria recorregut a la figura de la casa de vidre per denunciar la hipocresia d’una societat que apel\u00b7lava a la transpar\u00e8ncia com a concepte vertebrador de les seves normes i discursos, per\u00f2 que, com a La carta robada<\/em> de Poe, mostrant la veritat, l’ocultava. L’utopia de la transpar\u00e8ncia nom\u00e9s era un miratge en mans d’una nova consci\u00e8ncia puritana i censuradora, i la casa de vidre revelava aquesta contradicci\u00f3. Una hip\u00f2tesi que comen\u00e7a a resultar menys absurda quan ens fixem que Johnson no va dissenyar la Glass House<\/em> com un edifici exempt, sin\u00f3 en conjunt amb la menys c\u00e8lebre Brick House<\/em>. Aquest segon habitatge, constru\u00eft per acollir els convidats de la parella, i de passada per amagar astutament els sistemes d’instal\u00b7lacions m\u00e9s voluminosos dels dos edificis, s’aixeca a vint metres escassos de dist\u00e0ncia de la primera com la seva bessona malvada, completament embolicada per murs de ma\u00f3 opacs, pesats i virtualment inaccessibles (les \u00faniques obertures visibles s\u00f3n tres grans finestres circulars que al\u00b7ludeixen al Duomo<\/em> de Brunelleschi a Flor\u00e8ncia). Aquest negatiu de l’a\u00e8ria Glass House<\/em> amaga un interior l\u00fabric i exuberant amb c\u00fapules de guix, murs folrats de cot\u00f3, obres d’art i luxosos banys de marbre negre, que completa la met\u00e0fora representant l’espai de l’ocultaci\u00f3. Aix\u00ed es tanca el cicle ut\u00f2pic de la casa de vidre i s’obre un cicle ir\u00f2nic molt m\u00e9s d’acord amb la consci\u00e8ncia postmoderna. La Brick House<\/em> \u00e9s un monument a la ceguesa que contrasta amb l’obertura total de la Glass House<\/em>: l’armari i la llibertat. Entre aquestes dues cases vivim tots.<\/p>\n

\"Interior

Interior de la Brick House. (c) Dean Kaufman.<\/p><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A finals dels anys 20, la imaginaci\u00f3 disparada de Sergei Eisenstein es dividia entre diversos projectes de car\u00e0cter ut\u00f2pic. El novembre del 1929, es va reunir amb James Joyce al…<\/p>\n","protected":false},"author":2805,"featured_media":40817,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6266],"tags":[],"coauthors":[6682],"acf":[],"yoast_head":"\n\u00bfQu\u00e9 esconden las casas de vidrio? de Vicente Monroy<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Qu\u00e9 esconden las casas de vidrio? de Vicente Monroy\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"\u00bfQu\u00e9 esconden las casas de vidrio? de Vicente Monroy\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Qu\u00e9 esconden las casas de vidrio? de Vicente Monroy\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2023-02-13T06:32:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-10T09:25:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Glass-House-de-Johnson.-Credito...-Blaine-Brownell.jpeg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"950\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"634\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Vicente Monroy\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Vicente Monroy\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"12 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Vicente Monroy\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/\",\"name\":\"\u00bfQu\u00e9 esconden las casas de vidrio? de Vicente Monroy\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Glass-House-de-Johnson.-Credito...-Blaine-Brownell.jpeg\",\"datePublished\":\"2023-02-13T06:32:00+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-10T09:25:00+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0c1053c77c610529aac838cf5aaa348e\"},\"description\":\"Qu\u00e9 esconden las casas de vidrio? de Vicente Monroy\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Glass-House-de-Johnson.-Credito...-Blaine-Brownell.jpeg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Glass-House-de-Johnson.-Credito...-Blaine-Brownell.jpeg\",\"width\":950,\"height\":634,\"caption\":\"Philip Johnson's 1949 Glass House, in New Canaan, Conn. View of the entrance.\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Qu\u00e8 amaguen les cases de vidre?\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0c1053c77c610529aac838cf5aaa348e\",\"name\":\"Vicente Monroy\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/f4cf7a38c3e4c4c2ad734d490cbafd7e\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/00b74bc18cfa977e07cc9c632d7b0fda?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/00b74bc18cfa977e07cc9c632d7b0fda?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Vicente Monroy\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/vicente-monroy\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"\u00bfQu\u00e9 esconden las casas de vidrio? de Vicente Monroy","description":"Qu\u00e9 esconden las casas de vidrio? de Vicente Monroy","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"\u00bfQu\u00e9 esconden las casas de vidrio? de Vicente Monroy","og_description":"Qu\u00e9 esconden las casas de vidrio? de Vicente Monroy","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2023-02-13T06:32:00+00:00","article_modified_time":"2023-07-10T09:25:00+00:00","og_image":[{"width":950,"height":634,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Glass-House-de-Johnson.-Credito...-Blaine-Brownell.jpeg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Vicente Monroy","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Vicente Monroy","Temps estimat de lectura":"12 minuts","Written by":"Vicente Monroy"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/","name":"\u00bfQu\u00e9 esconden las casas de vidrio? de Vicente Monroy","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Glass-House-de-Johnson.-Credito...-Blaine-Brownell.jpeg","datePublished":"2023-02-13T06:32:00+00:00","dateModified":"2023-07-10T09:25:00+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0c1053c77c610529aac838cf5aaa348e"},"description":"Qu\u00e9 esconden las casas de vidrio? de Vicente Monroy","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Glass-House-de-Johnson.-Credito...-Blaine-Brownell.jpeg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Glass-House-de-Johnson.-Credito...-Blaine-Brownell.jpeg","width":950,"height":634,"caption":"Philip Johnson's 1949 Glass House, in New Canaan, Conn. View of the entrance."},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/que-esconden-las-casas-de-vidrio\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Qu\u00e8 amaguen les cases de vidre?"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0c1053c77c610529aac838cf5aaa348e","name":"Vicente Monroy","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/f4cf7a38c3e4c4c2ad734d490cbafd7e","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/00b74bc18cfa977e07cc9c632d7b0fda?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/00b74bc18cfa977e07cc9c632d7b0fda?s=96&d=mm&r=g","caption":"Vicente Monroy"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/vicente-monroy\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40862"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2805"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=40862"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40862\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":41032,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40862\/revisions\/41032"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/40817"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=40862"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=40862"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=40862"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=40862"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}