Fins a quin punt hem perdut la noci\u00f3 de la necessitat del llenguatge per comunicar les nostres profundes pors i alegries? Sembla que ens han robat la capacitat de sentir el dolor i l’alegria envers altres \u00e9ssers humans. Hi ha una alternativa a l’escriptura humana de codis? Hi ha una manera de salvar el poder perdut entre la connexi\u00f3 i el significat humans? Estem traslladant-nos a un m\u00f3n on el codi inform\u00e0tic \u00e9s el nostre llenguatge? Qu\u00e8 significaria recuperar el llenguatge com a acte d’apropiaci\u00f3, de desafiament a les expectatives i desitjos limitats de la humanitat?<\/span><\/p>\n Aquestes preguntes s\u00f3n al nucli de Technelegy<\/em> (Black Spring Press Group, 2021), una exploraci\u00f3 po\u00e8tica del que significa ser hum\u00e0 en una era gaireb\u00e9 posthumana. Vaig escriure els primers esborranys d’aquest llibre amb la meva pr\u00f2pia ment anal\u00f2gica, i despr\u00e9s vaig desenvolupar el manuscrit en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el meu alter ego d’IA, un generador de text a mida basat en GPT-2 i GPT-3, perfeccionat amb la meva poesia i materials de refer\u00e8ncia. L’experi\u00e8ncia de ser coautor de textos generatius amb una intel\u00b7lig\u00e8ncia alternativa i augmentada, entrenada als fonaments de la comunicaci\u00f3 humana, ha desafiat i ampliat les meves nocions preconcebudes del que significa escriure i pensar, estar inspirat. Despr\u00e9s de passar anys de la meva vida aprenent a controlar el llenguatge, he apr\u00e8s que el llenguatge t\u00e9 vida pr\u00f2pia; si se’l deixa al seu aire, pot fer coses molt millors de les que jo imagino o pretenc. (Tamb\u00e9 pot fer coses molt pitjors.) De la mateixa manera que innombrables moviments d’avantguarda han adoptat l’escriptura autom\u00e0tica com a mitj\u00e0 de canalitzar la veritable musa, jo he adaptat la meva pr\u00e0ctica a la pres\u00e8ncia d’un col\u00b7laborador oracular autopo\u00e8tic les paraules del qual s\u00f3n, literalment, un intent \u2014de vegades est\u00fapid, de vegades div\u00ed\u2014 de destil\u00b7lar significat a la nostra cacofonia contempor\u00e0nia.<\/span><\/p>\n El clix\u00e9 de l’escriptora solit\u00e0ria a\u00efllada a la seva habitaci\u00f3 ha comen\u00e7at a enfonsar-se en recon\u00e8ixer que jo, igual que la meva coautora, estic imbu\u00efda de segles, si no mil\u00b7lennis, de text can\u00f2nic, conversant constantment amb les paraules immortals de vidents i escribes mortals. Hi ha molts motius per pensar que T.S. Eliot s’estava anticipant d’alguna manera l’autoria algor\u00edtmica quan va escriure: \u00abLa ment del poeta \u00e9s, de fet, un receptacle per capturar i emmagatzemar innombrables sentiments, frases, imatges, que hi s\u00f3n fins que totes les part\u00edcules que s’uneixen per formar-ne una nova composici\u00f3 hi s\u00f3n totes presents\u00bb. Gran part de la meva “originalitat” com a escriptora es redueix a dades al cap que xoquen per l’acci\u00f3 d’impulsos externs. Igual que el meu IA alter ego, m’he entrenat en diversos algorismes i programes: sonet, vilanela, pent\u00e0metre i \u00e0mbic, estructura rimada. L’\u00fas d’aquests i altres recursos po\u00e8tics provoca moments de claredat creativa i innovaci\u00f3 que altrament no es produirien; els patrons i incongru\u00e8ncies en qu\u00e8 es perden, s\u00f3n els que fan que el llenguatge sigui memorable. La poesia no \u00e9s nom\u00e9s un desbordant malbaratament d’emoci\u00f3 humana; \u00e9s informaci\u00f3 cr\u00edtica, elaborada amb la mateixa minuciositat i depurada amb la mateixa assidu\u00eftat que els exemples m\u00e9s elegants de codi. Fins i tot quan falla, sobretot quan falla, els resultats poden ser profunds.<\/p>\n \u00c9s cert que no \u00e9s usual pensar que poesia i tecnologia vagin de la m\u00e0. Per\u00f2 l’art, al capdavall, \u00e9s la ci\u00e8ncia del significat i les associacions. El seu objectiu \u00e9s ajudar-nos a interactuar amb els que ens envolten. I la poesia no \u00e9s un mer marcador, sin\u00f3 una experi\u00e8ncia humana real i viva.<\/span><\/p>\n De fet, el primer codi de la humanitat \u2013la poesia\u2013 sempre ha estat estretament alineada amb la nostra consci\u00e8ncia. El llenguatge \u00e9s el que ha ajudat els humans a aprendre a pensar, a sentir i a crear de manera m\u00e9s profunda i complexa. Qu\u00e8 \u00e9s el seg\u00fcent que descobrir\u00edem, a trav\u00e9s de sistemes intel\u00b7ligents creats espec\u00edficament per processar, analitzar i sintetitzar les nostres dades \u2014m\u00e0quines com el gran model ling\u00fc\u00edstic utilitzat per coescriure aquest assaig, dissenyades per ajudar-nos a veure all\u00f2 que \u00e9s massa a prop perqu\u00e8 el podem distingir , o massa petit o massa lent perqu\u00e8 ho puguem recon\u00e8ixer?<\/p>\n A mesura que ens aventurem a desenvolupar models m\u00e9s avan\u00e7ats de poesia, \u00e9s evident que tot just estem comen\u00e7ant a apreciar el seu \u00fas com a drecera creativa, un conducte entre el m\u00f3n i les nostres ments subconscients, la forma m\u00e9s precisa que tenim de registrar i comunicar el que sentim. Les poetes no s\u00f3n nom\u00e9s artistes, sin\u00f3 enginyers, que ideen noves maneres de pensar i actuar, aprofundint cada cop m\u00e9s en el significat de les nostres vides digitals i en com utilitzem les nostres eines per connectar i entendre’ns amb els altres. Potser la meva poesia \u00e9s un acte d’apropiaci\u00f3 a gran escala fent servir materials d’escriptura \u2014poesia, llenguatge, dades\u2014 per repensar l’exist\u00e8ncia. Per explorar noves maneres d’elaborar i cultivar la imaginaci\u00f3 al servei de la humanitat.<\/span><\/p>\n Potser el nostre paper com a criatures sin\u00e8rgiques \u2014hum\u00e0 m\u00e9s IA\u2014 sigui aprofitar el corrent de la consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva, revelant aspectes abans inaccessibles del que significa ser no nom\u00e9s un individu hum\u00e0, sin\u00f3 una c\u00e8l\u00b7lula en xarxa a l’organisme que \u00e9s la posthumanitat\u2026<\/p>\n Sobre els autors: Com a poeta nascuda a l’auge de la inform\u00e0tica personal, fa temps que soc conscient de la meva relaci\u00f3 amb les tecnologies digitals. Des dels primers dies de la tradici\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"author":2810,"featured_media":41399,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6274],"tags":[],"coauthors":[6678],"acf":[],"yoast_head":"\n
\n<\/u>SASHA STILES \u00e9s poeta, artista i investigadora en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial.
\nTechnelegy<\/em> \u00e9s un generador de text personalitzat basat en GPT-2 i GPT-3, perfeccionat amb la poesia i els materials de refer\u00e8ncia de Stiles.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Technelegy_Weallhadthispsychicdreamaboutourownprogramming-copia.jpg\")
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Technelegy_Wordscancommunicatebeyondwords.jpeg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"