Algunes persones ja parlen de \u201cpost-Covid-19.\u201d I per qu\u00e8 no haurien de fer-ho? Fins i tot si, per a la majoria de nosaltres, especialment aquells en zones del m\u00f3n on els sistemes d’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria han estat devastats per anys de neglig\u00e8ncia organitzada, el pitjor encara est\u00e0 per arribar. Sense llits hospitalaris, sense respiradors, sense proves massives, sense m\u00e0scares ni desinfectants ni disposicions per a col\u00b7locar als infectats en quarantena, malauradament, molts no passaran per l’ull de l’agulla.<\/p>\n
1.<\/strong><\/p>\n Una cosa \u00e9s preocupar-se per la mort d’uns altres en una terra llunyana i una altra molt diferent adonar-se sobtadament de la pr\u00f2pia putrefacci\u00f3, veure’s obligat a viure \u00edntimament amb la pr\u00f2pia mort, considerant-la una possibilitat real. Per a molts, aquest \u00e9s el terror provocat pel confinament: haver de respondre finalment per la pr\u00f2pia vida,\u00a0 en el propi nom.<\/p>\n Hem de respondre aqu\u00ed i ara per la nostra vida a la Terra amb els altres<\/em> (inclosos els virus) i el nostre dest\u00ed compartit. Tal \u00e9s la injunci\u00f3 que aquest per\u00edode patog\u00e8nic adre\u00e7a a la humanitat. \u00c9s patog\u00e8nic, per\u00f2 tamb\u00e9 el per\u00edode catab\u00f2lic per excel\u00b7l\u00e8ncia<\/em>, amb la descomposici\u00f3 de cossos, la classificaci\u00f3 i expulsi\u00f3 de tota mena de residus humans \u2013la “gran separaci\u00f3” i el gran confinament causat per la impressionant propagaci\u00f3 del virus\u2013 i, juntament amb aix\u00f2, la digitalitzaci\u00f3 generalitzada del m\u00f3n.<\/p>\n Per m\u00e9s que intentem desfer-nos-en, al final tot ens torna al cos. Vam intentar posar-lo en altres suports, convertir-lo en un cos objecte, un cos m\u00e0quina, un cos digital, un cos ontof\u00e0nic. Ens torna ara com una horrible mand\u00edbula gegant, un vehicle de contaminaci\u00f3, un vector de pol\u00b7len, espores i floridura.<\/p>\n Saber que no ens enfrontem a aquest calvari sols, que molts no se n\u2019escaparan, \u00e9s una mera comoditat. Com que mai hem apr\u00e8s a viure amb totes les esp\u00e8cies vives, mai ens han preocupat els danys que els humans causem als pulmons de la terra i al seu cos. Per tant, mai hem apr\u00e8s a morir. Amb l’arribada del Nou M\u00f3n i, diversos segles m\u00e9s tard, l’aparici\u00f3 de les “races industrialitzades”, essencialment escollim delegar la nostra mort en altres, per fer una gran r\u00e8plica de sacrifici de la pr\u00f2pia exist\u00e8ncia a trav\u00e9s d’una esp\u00e8cie de vicariat ontol\u00f2gic.<\/p>\n Aviat ja no ser\u00e0 possible delegar la nostra pr\u00f2pia mort a uns altres. Ja no ser\u00e0 possible que aquesta persona mori en el nostre lloc. No sols estarem condemnats a assumir la nostra pr\u00f2pia desaparici\u00f3, sense mediaci\u00f3, sin\u00f3 que els comiats seran pocs i molt llunyans. L’hora de l’autof\u00e0gia est\u00e0 sobre nosaltres i, amb ella, la mort de la comunitat, ja que no hi ha cap comunitat digna del seu nom en la qual dir l’\u00faltim comiat<\/em>, \u00e9s a dir, recordar la vida en el moment de la mort, es fa impossible.<\/p>\n La comunitat \u2013o m\u00e9s aviat l\u2019in-com\u00fa<\/em>\u2013 no es basa \u00fanicament en la possibilitat de dir ad\u00e9u<\/em>, \u00e9s a dir, en tenir una trobada \u00fanica amb uns altres i honrar aquesta reuni\u00f3 una vegada i una altra. L\u2019in-com\u00fa<\/em> tamb\u00e9 es basa en la possibilitat de compartir incondicionalment, cada vegada dibuixant d’ella quelcom absolutament intr\u00ednsec, una cosa incomptable, incalculable, inestimable<\/em>.<\/p>\n 2.<\/strong><\/p>\n No hi ha cap dubte que el cel s’est\u00e0 tancant. Atrapada en el jou de la injust\u00edcia i la desigualtat, gran part de la humanitat est\u00e0 amena\u00e7ada per una gran asf\u00edxia, ja que la sensaci\u00f3 que el nostre m\u00f3n es troba en un estat de penediment s’est\u00e9n per tot arreu.<\/p>\n Si, en aquestes circumst\u00e0ncies, un dia despr\u00e9s<\/em> arriba, no pot fer-se a costa d’alguns, sempre els mateixos, com en l’Ancienne \u00c9conomie <\/em>\u2013 l’economia que va precedir a aquesta revoluci\u00f3. Ha de ser necess\u00e0riament un dia per a tots els habitants de la Terra, sense distinci\u00f3 d’esp\u00e8cies, ra\u00e7a, sexe, ciutadania, religi\u00f3 o altres marcadors diferenciadors. En altres paraules, un dia despr\u00e9s<\/em> arribar\u00e0, per\u00f2 nom\u00e9s amb una ruptura gegant, resultat d\u2019una imaginaci\u00f3 radical.<\/p>\n Empaperar les esquerdes simplement no servir\u00e0. En el fons del cor d’aquest cr\u00e0ter, cal reinventar literalment tot, comen\u00e7ant pel social. Un cop treballar, comprar, mantenir-se al dia amb les not\u00edcies i mantenir el contacte, alimentar i preservar connexions, parlar entre nosaltres i compartir, beure junts, adorar i organitzar funerals comen\u00e7a a tenir lloc \u00fanicament a trav\u00e9s de la interf\u00edcie de les pantalles, \u00e9s hora de recon\u00e8ixer que estem envoltats d’anells de foc. En gran manera, el digital \u00e9s el nou forat que explota la Terra. Simult\u00e0niament, una trinxera, un t\u00fanel, un paisatge lunar, \u00e9s el b\u00fanquer on es convida a tots els homes i dones a amagar-se, en a\u00efllament.<\/p>\n Diuen que a trav\u00e9s del digital, el cos de carn i ossos, el cos f\u00edsic i mortal, ser\u00e0 alliberat del seu pes i in\u00e8rcia. Al final d’aquesta transfiguraci\u00f3, finalment ser\u00e0 capa\u00e7 de moure’s a trav\u00e9s del mirall, tallat de la corrupci\u00f3 biol\u00f2gica i restitu\u00eft a un univers sint\u00e8tic de flux. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3, perqu\u00e8 de la mateixa manera que no hi ha humanitat sense cossos<\/em>, la humanitat mai coneixer\u00e0 la llibertat per si sola, fora de la societat i la comunitat, i mai podr\u00e0 arribar la llibertat a costa de la biosfera.<\/p>\n 3.<\/strong><\/p>\n Hem de comen\u00e7ar de nou. Per a sobreviure, hem de tornar a tots els \u00e9ssers vius \u2013inclosa la biosfera\u2013 l’espai i l’energia que necessiten. En el seu enfonsament, la modernitat ha estat una guerra interminable contra la vida. I est\u00e0 lluny d’acabar. Un dels modes principals d’aquesta guerra, que condueix directament a l’empobriment del m\u00f3n i a la dessecaci\u00f3 de franges senceres del planeta, \u00e9s la subjecci\u00f3 al digital.<\/p>\n A conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquesta calamitat, hi ha el perill que, en lloc d’oferir santuari a totes les esp\u00e8cies vives, el m\u00f3n entri en un nou per\u00edode de tensi\u00f3 i brutalitat\u00a0<\/em> [1]<\/sup><\/a>Basant-me en els termes originats com un moviment arquitect\u00f2nic de mitjan segle XX, he definit el brutalisme com un proc\u00e9s contemporani pel qual “el poder es constitueix, expressa, … Continue reading<\/span><\/span><\/span>