{"id":47624,"date":"2023-07-24T07:30:37","date_gmt":"2023-07-24T05:30:37","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=47624"},"modified":"2023-09-15T16:50:06","modified_gmt":"2023-09-15T14:50:06","slug":"aire","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/","title":{"rendered":"Aire"},"content":{"rendered":"

Intercanvi d’investigacions i intu\u00efcions creuades entre Abelardo Gil-Fournier i Job Ramos a prop\u00f2sit del projecte sobre l’AIRE que tindr\u00e0 lloc al B\u00f2lit, Centre d’Art Contemporani de Girona des de febrer fins maig 2024 i que est\u00e0 co-comissariat per Olga Subir\u00f3s i Ingrid Guardiola.<\/p>\n

Job Ramos: Una furgoneta com a dispositiu que respira<\/h3>\n

Fa uns mesos vaig deixar aparcada una furgoneta plena de plantes durant tota una nit. L’endem\u00e0 les havia de portar a un poble de muntanya. Quan al mat\u00ed vaig entrar a la furgoneta, el receptacle tancat tenia el seu propi microclima. L’interior dels vidres vessava aigua, com si fos una b\u00e8stia que respirava. Les plantes treballaven juntes, eren una sola cosa, la humidificaci\u00f3 de l’aire era un indici de la seva acci\u00f3 col\u00b7lectiva.<\/p>\n

 <\/p>\n

Abelardo Gil-Fournier: Corrents i circulacions<\/h3>\n

Aquest projecte sobre l’aire al B\u00f2lit sorgeix de la investigaci\u00f3 que estic realitzant en i al costat de la Fundaci\u00f3 Cerezales Antonino i Cinia, que gira a grans trets al voltant de la relaci\u00f3 entre medi natural, cos i coneixement. En aquesta volem parlar d’un moment en qu\u00e8 la crisi mediambiental ha tornat m\u00e9s evident que mai la impossibilitat d’un coneixement abstracte, ahist\u00f2ric i universal. Volem parlar de la base material de qualsevol forma de coneixement. I volem relacionar aquesta base material amb el cos. El coneixement com un cos, el cos com un moviment i el moviment com un corrent. La paraula idea que prenem com a punt de partida per abordar aquesta relaci\u00f3 \u00e9s la de planeta. Per una banda, \u00e9s una idea que visibilitza: equilibris energ\u00e8tics amb la radiaci\u00f3 solar, corrents atmosf\u00e8rics i oce\u00e0nics, cadenes tr\u00f2fiques, l\u00edmits de recursos vitals i de primeres mat\u00e8ries… Per altra banda, \u00e9s tamb\u00e9 una idea que aliena: est\u00e0 vinculada a un subjecte que s’imagina fora del planeta, a una l\u00f2gica i log\u00edstiques de dominaci\u00f3 de tot all\u00f2 que no \u00e9s Home i una clausura de la imaginaci\u00f3 on el possible queda redu\u00eft al probable.<\/p>\n

Una part important del projecte gira al voltant de l’aire. L’aire, en concret, ent\u00e8s des del moviment, des dels corrents i les circulacions que componen l’experi\u00e8ncia del que \u00e9s atmosf\u00e8ric tant a l’escala del planeta com a l’escala d’un espai dom\u00e8stic. En el context de la Fundaci\u00f3 Cerezales, estem intentant aterrar aquest espai de circulacions a l’esquema de materialitats que implica un proc\u00e9s expositiu i escoltat del territori. En quina mesura podem fer l’exercici de traslladar a aquestes altres materialitats la idea que la nostra vida t\u00e9 lloc immersa en capes planet\u00e0ries en circulaci\u00f3 cont\u00ednua que, d’altra banda, estan en cert sentit, aturant-se? Aquestes circulacions s\u00f3n com una mena d’estructura, una infraestructura de suport vital. Si s’aturen, tot s’ensorra. En aquest sentit, en quina mesura la idea de circulaci\u00f3 mitjana a la idea d’aire? Quan percebem, sentim o mesurem l’aire, quines altres circulacions hi tenen lloc? Aquest espai de q\u00fcestions s\u00f3n tamb\u00e9 les que abordo al projecte del B\u00f2lit.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>

Imatge relacionada amb el proc\u00e8s de treball d’Abelardo Gil-Fournier, procedent del llibre dels experiments de Joseph Priestley, digitalitzada per Wellcome Collection en Public Domain: https:\/\/wellcomecollection.org\/works\/umwxygfa<\/a><\/p><\/div>\n

Job Ramos: El aire com a contramotlle<\/h3>\n

Per comen\u00e7ar vull rec\u00f3rrer com va sorgir l’inter\u00e8s sobre all\u00f2 que estem tractant, i no ho nomeno, perqu\u00e8 aquesta \u00e9s per a mi la primera q\u00fcesti\u00f3 rellevant, en anomenar-ho, estem objectualitzant una cosa que no \u00e9s objecte. I problematitzar aquesta indefinici\u00f3, \u00e9s on roman i persisteix aquest projecte. Gaireb\u00e9 podr\u00edem parar aqu\u00ed. La proposta parteix de la mera percepci\u00f3, de certs estadis preverbals, d’estar a l’aire lliure, d’alguns jocs d’observaci\u00f3 m\u00e9s o menys codificats que dissenyen una mena de mirada esbiaixada, una aproximaci\u00f3 a la inversa,\u00a0 l’aire com a contramotlle l\u00edquid de tot el present<\/em>.<\/p>\n

En esmentar a l’aire, m’interessa com a \u00edndex de certa vaguetat, jugar a codificar-lo com una resta o una resta respecte a tot all\u00f2 manifest, l’aire com un tot excepte all\u00f2 visible, una espacialitat per ser transitada; en comptes d’una definici\u00f3, una possibilitat. Una possibilitat que tracta sobre les implicacions d’estar en un determinat lloc, i que es concreta al lloc ubic, on passa tot, a l’aire. I aquest tot pertoca no \u00fanicament als objectes o als cossos, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la veu que pensa, al cos que sent i en especial a all\u00f2 estrany, a tot all\u00f2 que dubtem de si est\u00e0 o no hi \u00e9s. Per dir-ho de cop, l’aire \u00e9s neo-pag\u00e0, l’aire \u00e9s all\u00f2 estrany, \u00e9s on roman all\u00f2 estrany.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 de l’aire va sorgir de dos llocs que potser no estan connectats o no s\u00e9 si van junts en aquest moment. El primer neix de la import\u00e0ncia d’imaginar i estar en un espai obert en contraposici\u00f3 a estar tancats, a cobert, entre parets i davant de pantalles, d’estar a l’aire lliure. Tenia un anhel d’intemp\u00e8rie, que va quedar fixat com a motor inicial a la tesi en qu\u00e8 estic treballant. Es titula “A la intemp\u00e8rie. Els intersticis entre la paraula i el lloc”. Hi exploro, a partir d’aquests intersticis, la possibilitat de dur a terme una investigaci\u00f3 acad\u00e8mica a l’aire lliure, a fora, a partir de la pregunta \u201cqu\u00e8 implica el lloc?\u201d. Aquesta pregunta est\u00e0 situada en relaci\u00f3 amb un camp d’assaig que ha estat una constant a la meva feina, la divisi\u00f3 intra\/extra murs.<\/p>\n

En aquest investigar des d’extra murs, va sorgir de forma accidental un joc d’observaci\u00f3 que explora l’aire com a contramotlle. Vaig comen\u00e7ar a practicar-ho caminant, en lloc d’enfocar-me en les formes donades o manifestes, en el conjunt d’objectes, en all\u00f2 ordinari, em concentrava en all\u00f2 no ocupat, a l’espai buit. Aquesta idea-joc de l’aire com a contra motlle, com el negatiu del present, va comen\u00e7ar a redefinir una aproximaci\u00f3 al lloc. L’aire com a contra motlle es defineix no nom\u00e9s a trav\u00e9s del conjunt d’objectes sensibles que l’ocupen, sin\u00f3 tamb\u00e9 d’all\u00f2 que es mou i s’hi despla\u00e7a.<\/p>\n

Aquest joc de percepci\u00f3 no requeria imatges moviment ni escriptures ni de qualsevol altre sistema de fixaci\u00f3, \u00e9s un joc que es practica en caminar mirant al rev\u00e9s, i que incideix en les difer\u00e8ncies entre imaginar des d’un espai tancat o un espai obert. Intento investigar qu\u00e8 pot implicar imaginar des de diferents llocs alhora. L’imaginat \u00e9s una possibilitat inscrita al lloc. El lloc no com una cartografia del que \u00e9s est\u00e0tic, el lloc sempre \u00e9s temporal, l\u00edquid, en tr\u00e0nsit.<\/p>\n

A partir d’aqu\u00ed, tot va anar teixint-se en diferents direccions. En el meu proc\u00e9s de treball, les vaguetats s\u00f3n necess\u00e0ries per bregar amb la no traducci\u00f3 directa entre sem\u00e0ntiques i formes. Hi ha punts cecs, coses que no s\u00e9 qu\u00e8 s\u00f3n. Aleshores sorgeix la pregunta de si he de visualitzar o, simplement, eludir la temptaci\u00f3 de formalitzar la idea de l’aire com contra motlle, ja que hi ha el temor de cosificar-lo, d’acotar-lo i fer-lo finit. Aquest dubte encara persisteix.<\/p>\n

Hi ha una s\u00e8rie de q\u00fcestions que he comen\u00e7at a tractar, com ara la relaci\u00f3 entre el so i l’aire, on es confonen i es fusionen. El so comparteix la mateixa ubiq\u00fcitat de l’aire, per\u00f2 poques vegades ens hi fixem. Tamb\u00e9 he comen\u00e7at a explorar formes d’aire mitjan\u00e7ant registres visuals, gravant cabells moguts pel vent, plantes que es mouen a si mateixes i interaccions entre aigua i aire.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>

Job Ramos. Imatge de proc\u00e8s de l’obra<\/p><\/div>\n

Abelardo Gil-Fournier: atm\u00f2sferes i esferes<\/h3>\n

Com a part de la meva pr\u00e0ctica acostumo a acudir a dispositius cient\u00edfics d’\u00e8poques passades. Un dels que ha aparegut en el context de la investigaci\u00f3 a la Fundaci\u00f3 Cerezales \u00e9s l’\u00fas de c\u00e0psules segellades de vidre, habitual en el context experimental cient\u00edfic des de la invenci\u00f3 de les bombes de buit. Contenidors transparents com esferes o campanes invertides de vidre permeten fer una mena de tall a l’atmosfera i veure el que passa al seu interior. A\u00efllar un volum de la resta de l’aire per introduir en aquest variacions i observar qu\u00e8 passa. D’aquesta manera, en aquestes atmosferes segellades es van introduir processos que donaven lloc a comportaments diferents dels observats a l’exterior. Dins aquests recipients, per exemple, animals petits com ratolins i ocells deixaven de poder respirar i morien, o la flama de les espelmes es consumia molt m\u00e9s r\u00e0pidament.<\/p>\n

Un experiment crucial va tenir lloc quan a l’interior d’un d’aquests recipients transparents es va introduir una planta. De sobte, aquell espai hostil es va tornar habitable. Gr\u00e0cies a la respiraci\u00f3 de la planta, els animals tancats a l’interior d’aquestes c\u00e0psules van poder sobreviure, i la flama de les espelmes va aguantar molt m\u00e9s temps enceses. La mat\u00e8ria vegetal restaurava all\u00f2 que l’a\u00efllament creat pel recipient segellat paralitzava. Una idea d’atmosfera apareixia continguda en cert sentit dins aquest volum, aleshores. \u00c9s la idea d’una atmosfera on s’equilibren diferents respiracions i processos qu\u00edmics, per una banda: un concepte din\u00e0mic, poblat de circulacions i intercanvis. Per\u00f2 tamb\u00e9 amb aquest dispositiu la idea d’atmosfera que emergia era la d’un volum que es pot generar i observar des de fora, que es pot seccionar i connectar a cadenes log\u00edstiques, \u00e9s a dir, que pot ser, en cert sentit, cosificat.<\/p>\n

Job Ramos: Reverberacions<\/h3>\n

Com construir una atmosfera. Aquestes s\u00f3n imatges d’un projecte antic anomenat ‘Un altre parad\u00eds sense clavegueram’ que jugava amb la construcci\u00f3 d’una atmosfera, un bosc, llum, un espai dins de l’espai expositiu, va ser el 2007, fa uns 15 anys. Se situa en relaci\u00f3, com a formes d’habitar i jugar a la intemp\u00e8rie, amb la pel\u00b7l\u00edcula coprodu\u00efda amb el B\u00f2lit (A la intemp\u00e8rie, 2021) que podia haver estat filmada en aquest bosc inventat.<\/p>\n

Sobre el que estem treballant ara tinc algunes altres imatges mentals m\u00ednimes: el contramotlle, l’intangible de l’aire, les possibles manifestacions, i la possibilitat de jugar amb l’espai de Sant Nicolau com un aire a reproduir. Aquesta \u00faltima consisteix a habitar un doble present, una estranya reverberaci\u00f3 que m’interessa explorar per manifestar la pres\u00e8ncia de l’aire en relaci\u00f3 amb els visitants de l’exposici\u00f3. Reproduir aquest aire a escala t\u00e9 a veure amb el cos del visitant i adonar-se del que hi est\u00e0s fent.<\/p>\n

M’interessen els espais de negociaci\u00f3. No hi ha una separaci\u00f3 clara entre all\u00f2 real i all\u00f2 fictici. Sempre estem al mig, en un espai de barreja. Aquest espai continu de negociaci\u00f3 entre all\u00f2 suposadament tocat i all\u00f2 no tocat, all\u00f2 artificial i all\u00f2 no artificial, \u00e9s on m’agrada estar.<\/p>\n

Abelardo Gil-Fournier: Imatges de l’aire<\/h3>\n

Tota aquesta din\u00e0mica de mediaci\u00f3 sol acabar cosificant aire. En el meu cas busco esquivar aquestes din\u00e0miques intentant evitar pensar l’aire com un substantiu i pensar-ho m\u00e9s aviat des dels verbs que estan en funcionament quan aquest substantiu \u00e9s esmentat. En el context de l’aire, quins verbs poden \u00e9sser? De vegades els verbs s\u00f3n m\u00e9s t\u00e8cnics; alguns els hem comentat: actes de mesurar, encapsular, a\u00efllar. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi pot haver verbs m\u00e9s corporals, en particular per a alg\u00fa que utilitza m\u00e9s el cos com a eina. Per exemple, un corrent, ajustar-se, moure’s, ballar. I hi ha verbs m\u00e9s aviat h\u00edbrids a cavall entre l’experi\u00e8ncia del cos i el dispositiu t\u00e8cnic. Com inflar-se d’una espelma, per exemple: el seu desplegament \u00e9s en cert sentit celebratori, com el batec d’un cor. Per\u00f2 \u00e9s un verb, aquest de la vela, que cont\u00e9 tamb\u00e9 una dimensi\u00f3 extractiva de lectura, registre i an\u00e0lisi de patrons: repetir navegacions, establir rutes, articular xarxes i log\u00edstiques…<\/p>\n

Al fil d’aix\u00f2 una imatge interessant \u00e9s la del punt v\u00e8lic, el point v\u00e9lique<\/em> de Bachelard. Raul Alaejos me’n va parlar. El punt v\u00e8lic \u00e9s una definici\u00f3 n\u00e0utica que descriu l’estat d’una embarcaci\u00f3 quan l’impuls del vent a trav\u00e9s de les veles \u00e9s igual a l’arrossegament en sentit oposat a causa del corrent de la superf\u00edcie del mar. En aquest punt, l’embarcaci\u00f3 ni avan\u00e7a ni retrocedeix. Si l’estigu\u00e9ssim gravant amb una c\u00e0mera no es mouria del centre, no caldria moure la c\u00e0mera. Per a Bachelard aquesta era la imatge d’un instant, de l’instant com una composici\u00f3 de forces en equilibri. Com l’interior dels recipients esf\u00e8rics quan hi ha plantes i animals i s’assoleix un equilibri a l’acoblament de les respiracions.<\/p>\n

Avui, per\u00f2, \u00e9s dif\u00edcil no deixar de veure en aquest punt v\u00e8lic el desig d’una continu\u00eftat, el d’un moviment perpetu, quan al nostre voltant els equilibris a qu\u00e8 est\u00e0vem acostumats a poc a poc van alterant-se. Em refereixo a aquests corrents de qu\u00e8 parlava al principi, al pas de les estacions, als equilibris atmosf\u00e8rics\u2026 Avui veiem com tots aquests punts v\u00e8lics, tot aquest background<\/em> en moviment, est\u00e0 en cert sentit en perill. Com si el vent an\u00e9s a parar de bufar en aquest gif animat imaginat per Bachelard i el vaixell an\u00e9s a quedar a la deriva, o com si l’aire dins de les ecoesferes no serv\u00eds per evitar que el seu interior marxi. Hi ha una mica d’interioritzaci\u00f3 de l’escala planet\u00e0ria en tot aix\u00f2. Esquemes que parlen d’escales i escales que es projecten de tornada a un espai d’interpretaci\u00f3 del que \u00e9s quotidi\u00e0.<\/p>\n

Job Ramos: Problematitzar<\/h3>\n

Per seguir i acabar, hi ha una q\u00fcesti\u00f3 no esc\u00f2pica, h\u00e0ptica. Crec que quan pensem, solem pensar cap endavant. Fins i tot necessitem matisar quan volem evitar un pensament que es tanca, aleshores parlem de pensament lateral o similars. Tractar l’aire per a la meva opera com a anti-tema que invoca m\u00e9s els estars que una reflexi\u00f3 que avan\u00e7a. Crec que en comptes d’avan\u00e7ar m’interessa quedar-me; en lloc d’anar endavant, advoco per un problematitzar per estar-hi, romandre. Per exemple al lloc on he filmat les dues \u00faltimes pel\u00b7l\u00edcules, a l’Astacifactoria de les Fonts o als paratges de la Moixina, aquest lloc em permet, de moment, romandre. Potser no estic sent clar, tant se val, han de ser intu\u00efcions creuades.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Intercanvi d’investigacions i intu\u00efcions creuades entre Abelardo Gil-Fournier i Job Ramos a prop\u00f2sit del projecte sobre l’AIRE que tindr\u00e0 lloc al B\u00f2lit, Centre d’Art Contemporani de Girona des de febrer…<\/p>\n","protected":false},"author":2830,"featured_media":47621,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6353],"tags":[],"coauthors":[6788,6789,6741,6786],"acf":[],"yoast_head":"\nAire – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Aire – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Intercanvi d’investigacions i intu\u00efcions creuades entre Abelardo Gil-Fournier i Job Ramos a prop\u00f2sit del projecte sobre l’AIRE que tindr\u00e0 lloc al B\u00f2lit, Centre d’Art Contemporani de Girona des de febrer...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2023-07-24T05:30:37+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-09-15T14:50:06+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/1-02-priestley.jpeg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"900\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"763\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Abelardo Gil-Fournier, Job Ramos, Ingrid Guardiola, Olga Subir\u00f3s\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Abelardo Gil-Fournier\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"11 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Abelardo Gil-Fournier, Job Ramos, Ingrid Guardiola, Olga Subir\u00f3s\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/\",\"name\":\"Aire – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/1-02-priestley.jpeg\",\"datePublished\":\"2023-07-24T05:30:37+00:00\",\"dateModified\":\"2023-09-15T14:50:06+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/7640006e62d5aad7531dd8b4fe189a3c\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/1-02-priestley.jpeg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/1-02-priestley.jpeg\",\"width\":900,\"height\":763},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Aire\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/7640006e62d5aad7531dd8b4fe189a3c\",\"name\":\"Abelardo Gil-Fournier\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/f540201a806b42870885b434d1d76c1b\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0b76ac5156ced978a94802aa6440264a?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0b76ac5156ced978a94802aa6440264a?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Abelardo Gil-Fournier\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/abelardogilfournier\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Aire – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Aire – A*Desk","og_description":"Intercanvi d’investigacions i intu\u00efcions creuades entre Abelardo Gil-Fournier i Job Ramos a prop\u00f2sit del projecte sobre l’AIRE que tindr\u00e0 lloc al B\u00f2lit, Centre d’Art Contemporani de Girona des de febrer...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2023-07-24T05:30:37+00:00","article_modified_time":"2023-09-15T14:50:06+00:00","og_image":[{"width":900,"height":763,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/1-02-priestley.jpeg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Abelardo Gil-Fournier, Job Ramos, Ingrid Guardiola, Olga Subir\u00f3s","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Abelardo Gil-Fournier","Temps estimat de lectura":"11 minuts","Written by":"Abelardo Gil-Fournier, Job Ramos, Ingrid Guardiola, Olga Subir\u00f3s"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/","name":"Aire – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/1-02-priestley.jpeg","datePublished":"2023-07-24T05:30:37+00:00","dateModified":"2023-09-15T14:50:06+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/7640006e62d5aad7531dd8b4fe189a3c"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/1-02-priestley.jpeg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/1-02-priestley.jpeg","width":900,"height":763},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/aire\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Aire"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/7640006e62d5aad7531dd8b4fe189a3c","name":"Abelardo Gil-Fournier","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/f540201a806b42870885b434d1d76c1b","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0b76ac5156ced978a94802aa6440264a?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0b76ac5156ced978a94802aa6440264a?s=96&d=mm&r=g","caption":"Abelardo Gil-Fournier"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/abelardogilfournier\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47624"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2830"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=47624"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47624\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48809,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47624\/revisions\/48809"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/47621"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=47624"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=47624"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=47624"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=47624"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}