{"id":48020,"date":"2023-08-21T07:00:10","date_gmt":"2023-08-21T05:00:10","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=48020"},"modified":"2023-08-18T13:38:30","modified_gmt":"2023-08-18T11:38:30","slug":"enterradme-con-mi-chaqueta-de-cuero-mis-vaqueros-y-mis-botas-de-motorista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/enterradme-con-mi-chaqueta-de-cuero-mis-vaqueros-y-mis-botas-de-motorista\/","title":{"rendered":"ENTERREU-ME AMB LA MEVA JAQUETA DE CUIR, ELS MEUS TEXANS I LES MEVES BOTES DE MOTORISTA"},"content":{"rendered":"

Bricolatge, estil i exili<\/h3>\n
\n
\n

El 2 de febrer de 1979, Anne Beverley va trobar el cos sense vida del seu fill, Simon John Ritchie, de vint-i-un anys, a l’apartament que aquest compartia amb la seva parella en el Greenwich Village de Nova York. Sobredosi d’hero\u00efna, va concloure el forense. Pocs dies despr\u00e9s, es va fer p\u00fablica una nota de su\u00efcidi de Simon en la qual assegurava haver segellat un pacte de mort amb la seva<\/span>anterior parella, Nancy Spungen, apunyalada quatre mesos enrere i de l’assassinat del qual se l\u2019acusava. Tamb\u00e9 demanava ser enterrat amb la seva jaqueta de cuir, els seus pantalons<\/span>texans i les seves botes de motorista. <\/span>Simon John Ritchie no volia morir com Simon John Ritchie. <\/span>Volia morir com Sid Vicious, el seu alter ego subcultural. El seu Jo m\u00edtic.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

Les jaquetes de cuir, els pantalons texans i les botes de motorista ja existien abans de Sid Vicious. No obstant aix\u00f2, les connotacions pr\u00e8vies d’aquestes peces eren altres. Significaven una cosa diferent del que Simon John Ritchie associava a elles. Va fer falta una reformulaci\u00f3 radical dels seus valors ic\u00f2nics per a inserir-les en l’imaginari punk. Per a convertir-les en un estil.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

Nuclear en la construcci\u00f3 subcultural de significats, l’estil respon a un proc\u00e9s de fetitxitzaci\u00f3 de mercaderies i actituds que identifiquen, distingeixen i a\u00efllen. L’adopci\u00f3 d’un tipus concret de vestimenta, de pentinat, d’argot, de viol\u00e8ncia, tra\u00e7a la l\u00ednia dial\u00e8ctica entre un \u201cnosaltres\u201d i un \u201cells\u201d. Com l’uniforme i la bandera, manifesta l’adhesi\u00f3 a un grup i crea oposats i enemics: el policia i el lladre, el ric i el pobre, el hippy i el skinhead. Tamb\u00e9 com l’uniforme i la bandera, l’estil subcultural comporta un \u201cexili autoinfligit\u201d (Hebdige, 2004: 15), un distanciament dram\u00e0tic respecte al \u201cfora\u201d del seu marc mitjan\u00e7ant l’emblema. Per\u00f2 en el seu cas, la parti\u00f3 no s’apuntala en la invenci\u00f3 de noves icones, sin\u00f3 en la conjugaci\u00f3 idiosincr\u00e0tica d’elements preexistents i la seva resignificaci\u00f3 simb\u00f2lica: la jaqueta de cuir, els texans, les botes de motorista. Aquesta sort de detournement\u00a0<\/i>pop, aquest\u00a0bricolage<\/i>, acudint a la definici\u00f3 de Claude L\u00e9vi-Strauss \u2014at\u00e8s que \u201c[n]o opera amb mat\u00e8ries primeres, sin\u00f3 ja elaborades, amb fragments d’obres, amb sobres i trossos\u201d (L\u00e9vi Strauss, 1997: 35)\u2014, permet l’organitzaci\u00f3 del pensament mitol\u00f2gic que atorga identitat a la subcultura.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

Un cert glitch<\/span><\/h3>\n<\/div>\n
\n

Sid Vicious era un Altre Jo de Simon John Ritchie perqu\u00e8 Sid Vicious no podia substituir a Simon John Ritchie, aix\u00ed com la subcultura no pot substituir a la cultura hegem\u00f2nica \u2014d’ara endavant, La Cultura, en maj\u00fascules\u2014 perqu\u00e8 la seva mera exist\u00e8ncia dep\u00e8n d’aquella. \u00c9s un fruit silvestre, una resson\u00e0ncia espont\u00e0nia de les seves produccions; les mateixes que inciten a teixir les afinitats aglutinants dels col\u00b7lectius subculturals: la m\u00fasica, la moda, el c\u00f2mic, el cinema.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

La subcultura exterioritza el sotsobre d’una comunitat davant uns valors hegem\u00f2nics insuficients per a satisfer els seus anhels amb plenitud. Aix\u00ed, el car\u00e0cter del grup subcultural se sustenta en el seu grau de desarrelament, en la magnitud de les tensions amb l\u2019exterior, amb \u201cells\u201d. No obstant aix\u00f2, la crispaci\u00f3 mai es resol amb una ruptura severa. La subcultura no \u00e9s contracultural ni propositiva m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits de l’enfora, perqu\u00e8 la seva base essencial \u2014La Cultura, el fora\u2014 entra en contradicci\u00f3 amb la possibilitat d’un m\u00e9s enll\u00e0, un enfora\u00a0de l’enfora. Encara que subvertides, la subcultura se significa en un consum de mercaderies parell al de La Cultura, percebut com l’\u00fanica via factible per a apropar-se a \u201caquesta felicitat per defecte que \u00e9s la resoluci\u00f3 de les tensions\u201d (Baudrillard, 2009: 17).<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

Si b\u00e9 no completament, perqu\u00e8 el rendiment acad\u00e8mic o, en defecte d’aix\u00f2, l’aprenentatge laboral s\u00f3n activitats generadores de valor, en la segona meitat del segle XX la joventut es va establir com un grup d’edat eximit d’obligacions productives. Els adolescents disposaven de m\u00e9s temps d’oci que els adults; un temps absolt de responsabilitats i necessitats, ent\u00e8s com un \u00e0mbit d’eleccions lliures. Per\u00f2 la de l’oci \u00e9s \u201cuna llibertat relativa\u201d (Clarke, 1993: 273), en tant es conforma dins d’una estructura predefinida, i la suposada autonomia del conjunt de decisions que li donen sentit queda restringida a l’oferta d’opcions disponibles. No sols de mercaderies: els espais, els horaris i fins i tot els comportaments relacionals entre subjectes estan tamb\u00e9 delimitats i reglamentats. En aquest simulacre de llibertat de l’oci juvenil s’articula el simulacre de subversi\u00f3 subcultural: la performativitzaci\u00f3 d’un cert desajust<\/i>.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

La pot\u00e8ncia seductora de la q\u00fcesti\u00f3<\/span>subcultural resideix precisament en la promesa d’aquesta performance de l\u2019alteritat: en l’oportunitat d’habitar un desquadrament reversible \u2014un pot desentendre’s del grup subcultural quan li vingui de gust\u2014 i el\u00e0stic \u2014un subjecte pot participar en diferents subcultures al llarg del temps\u2014. Aix\u00ed i tot, la lleugera dislocaci\u00f3 de La Cultura que implica la subcultura alberga una capacitat parcialment desestabilitzadora que no hauria de menysprear-se. En tant que aproximaci\u00f3 al marge, l’experi\u00e8ncia subcultural deixa una tra\u00e7a despr\u00e9s de la seva viv\u00e8ncia; un p\u00f2sit de consci\u00e8ncia, potser no revolucionari, per\u00f2 s\u00ed cr\u00edtic. \u00c9s un glitch, un error no permanent del sistema que, almenys, revela la seva imperfecci\u00f3.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

Un tipus diferent de tensi\u00f3<\/span><\/h3>\n<\/div>\n
\n

En\u00a0Subcultura. El significat de l’estil\u00a0<\/i>(1979), text decisiu en la consolidaci\u00f3 de l’estudi cultural com a disciplina anal\u00edtica i assaig de refer\u00e8ncia sobre els fen\u00f2mens subculturals juvenils, Dick Hebdige va institucionalitzar la idea de la relaci\u00f3 directa entre l’autoorganitzaci\u00f3 subcultural i les inquietuds i aspiracions de la joventut de classe treballadora (Webb, 2020), idea que s’encarregarien de refor\u00e7ar autors posteriors de tall marxista com Phil Cohen o Stuart Hall. Aquesta teoria, per\u00f2, queda invalidada en el segle XXI per diverses raons.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

En primer lloc, i suposant que la classe treballadora tal com se l’ha definit hist\u00f2ricament continu\u00ef existint en el tercer mil\u00b7lenni \u2014despr\u00e9s de la suposada \u201cFi de la Hist\u00f2ria\u201d anunciat per Francis Fukuyama, el \u201cNew Labour\u201d de Tony Blair i l’aparici\u00f3 del precariat com a segment social interclassista\u2014, la conceptualitzaci\u00f3 d’una sensibilitat estratificada i singular, pr\u00f2pia de la classe treballadora, resulta dif\u00edcilment defensable. La circulaci\u00f3 en l\u00ednia de la majoria de les mercaderies culturals, ja descorporades, i l’acc\u00e9s gaireb\u00e9 lliure a elles ha desdibuixat la necessitat d’elecci\u00f3 <\/i>marcada per les traves econ\u00f2miques que antany va facilitar l’acotaci\u00f3 dels espais subculturals. La joventut ja no es veu obligada a escollir un g\u00e8nere de m\u00fasica o un altre, una font informativa o una altra, un estil o un altre, en funci\u00f3 de la seva capacitat adquisitiva, perqu\u00e8 tots els g\u00e8neres, totes les informacions i tots els estils estan al seu abast pel preu d’un tel\u00e8fon m\u00f2bil i una connexi\u00f3 a internet.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

En segon lloc, i en relaci\u00f3 amb l’anterior punt, les difer\u00e8ncies en l’exercici de l’oci entre joves de diferents extraccions socials s’han difuminat per mor de la demanda productiva de les plataformes on invertir el temps lliure. Les xarxes socials es valen dels seus usuaris com consumidors proactius, productors i al mateix temps consumidors de continguts. Poc importa la classe: en el m\u00f3n dels posts<\/i>, els tuits<\/i>i les stories<\/i>, tots s\u00f3n treballadors de l’oci, en tant que la qualitat del seu entreteniment dep\u00e8n de la seva labor creativa.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

En tercer i \u00faltim lloc, i transcendint la q\u00fcesti\u00f3 de la classe, en el segle XXI la noci\u00f3 de joventut s’ha vist sotmesa a una modificaci\u00f3 fonamental. Principalment perqu\u00e8 el seu contrari, l’edat adulta, ha desaparegut. En un context socioecon\u00f2mic sumit en la incertesa i la inestabilitat permanents, on res \u00e9s segur ni per sempre \u2014treball, assentament, identitat, relacions afectives\u2014, el c\u00famul d’inseguretats pr\u00f2pies de l’adolesc\u00e8ncia s’ha est\u00e8s all\u00e8n les fronteres d’edat de l’entorn juvenil, eliminant bona part del sentit de l’adultesa. Costa discernir entre joviejos<\/i>i viej\u00f3venes<\/i>, fins i tot en el si de les subcultures seculars, actualment poblades per una creixent pres\u00e8ncia d’adults biol\u00f2gics.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

Arran de tals transformacions, parlar de subcultures juvenils en l’actualitat sembla que hauria de passar, obligat\u00f2riament, per un replantejament integral \u00a0de l’ethos<\/i>\u00a0<\/span>subcultural, de la seva ra\u00f3 de ser. No obstant aix\u00f2, un cop d’ull a l’estat de la q\u00fcesti\u00f3 amb els filtres contemporanis adequats permet albirar que, en realitat, la, anomenem-la aix\u00ed, \u201cpulsi\u00f3 subcultural\u201d, la tend\u00e8ncia d’alguns subjectes a resistir els envits de La Cultura en determinats plans de la seva producci\u00f3, a performar un cert desajust<\/i>, \u00e9s an\u00e0loga a la dels rockers del 55, els mods del 63 o els punks del 76. La difer\u00e8ncia m\u00e9s not\u00f2ria radica en el reempla\u00e7ament del fetitxe estil\u00edstic material per un emblema abstracte. Les ins\u00edgnies estil\u00edstiques de les noves subcultures, com La Cultura que consumeixen en l\u00ednia, s\u00f3n immaterials i deslocalitzades, i gaireb\u00e9 totes relacionades amb la identitat i el g\u00e8nere. Serveixin d’exemple i tancament, fen\u00f2mens com els diferents grups juvenils que participen en el col\u00b7lectiu LGTBIQ+ i la manera en qu\u00e8 es projecten i relacionen p\u00fablicament, i, en el pol oposat, les cada vegada m\u00e9s influents subcultures mis\u00f2gines que poblen internet, com els incels<\/i>.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n<\/div>\n
\n

BIBLIOGRAF\u00cdA<\/b><\/p>\n<\/div>\n

\n

BAUDRILLARD, J. (2009). La sociedad de consumo. Sus mitos, sus estructuras.<\/i><\/span>Madrid. Siglo XXI.
\nCLARKE, J. (2014). \u201cEstilo\u201d. En Stuart Hall y Tony Jefferson (Eds.), Rituales de resistencia. Subculturas juveniles en la Gran Breta\u00f1a de postguerra.<\/i><\/span>Madrid. Traficantes de Sue\u00f1os, pp 271-291.
\nHEBDIGE, D. (2004).Subcultura. El significado del estilo.<\/i><\/span>Barcelona. Paid\u00f3s.
\nL\u00c9VI-STRAUSS, C. (1997). El pensamiento salvaje. <\/i><\/span>Santaf\u00e9 de Bogota. Fondo de Cultura Econ\u00f3mica.
\nWEBB, P. (2020). \u201cIntroduction\u201d. En Keith Gildart et al. (Eds.), Hebdige and subculture in the Twenty-First Century: Through the subcultural lens.<\/i><\/span>Londres. Palgrave Macmillan.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Bricolatge, estil i exili El 2 de febrer de 1979, Anne Beverley va trobar el cos sense vida del seu fill, Simon John Ritchie, de vint-i-un anys, a l’apartament que…<\/p>\n","protected":false},"author":2834,"featured_media":48014,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6792],"tags":[],"coauthors":[6796],"acf":[],"yoast_head":"\nTRES APUNTS SOBRE SUBCULTURA de Oriol Rosell<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"SOTERREU-ME AMB LA MEVA JAQUETA DE CUIR, ELS MEUS TEXANS I LES MEVES BOTES DE MOTORISTA. TRES APUNTS SOBRE SUBCULTURA de Oriol Rosell\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"TRES APUNTS SOBRE SUBCULTURA de Oriol Rosell\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"SOTERREU-ME AMB LA MEVA JAQUETA DE CUIR, ELS MEUS TEXANS I LES MEVES BOTES DE MOTORISTA. TRES APUNTS SOBRE SUBCULTURA de Oriol Rosell\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2023-08-21T05:00:10+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-08-18T11:38:30+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/08\/Nota.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1091\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"939\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Oriol Rosell\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Oriol Rosell\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"8 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Oriol Rosell\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937\",\"name\":\"TRES APUNTS SOBRE SUBCULTURA de Oriol Rosell\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/08\/Nota.jpg\",\"datePublished\":\"2023-08-21T05:00:10+00:00\",\"dateModified\":\"2023-08-18T11:38:30+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/afe4bd9e8b808674113e88aa51fcab20\"},\"description\":\"SOTERREU-ME AMB LA MEVA JAQUETA DE CUIR, ELS MEUS TEXANS I LES MEVES BOTES DE MOTORISTA. TRES APUNTS SOBRE SUBCULTURA de Oriol Rosell\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/08\/Nota.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/08\/Nota.jpg\",\"width\":1091,\"height\":939},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"ENTERREU-ME AMB LA MEVA JAQUETA DE CUIR, ELS MEUS TEXANS I LES MEVES BOTES DE MOTORISTA\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/afe4bd9e8b808674113e88aa51fcab20\",\"name\":\"Oriol Rosell\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/058a92ee79a78c620688b538b0f91ffb\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/8a85402d1789c1cf63ef83fad08340d5?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/8a85402d1789c1cf63ef83fad08340d5?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Oriol Rosell\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/oriolrosell\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"TRES APUNTS SOBRE SUBCULTURA de Oriol Rosell","description":"SOTERREU-ME AMB LA MEVA JAQUETA DE CUIR, ELS MEUS TEXANS I LES MEVES BOTES DE MOTORISTA. TRES APUNTS SOBRE SUBCULTURA de Oriol Rosell","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"TRES APUNTS SOBRE SUBCULTURA de Oriol Rosell","og_description":"SOTERREU-ME AMB LA MEVA JAQUETA DE CUIR, ELS MEUS TEXANS I LES MEVES BOTES DE MOTORISTA. TRES APUNTS SOBRE SUBCULTURA de Oriol Rosell","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2023-08-21T05:00:10+00:00","article_modified_time":"2023-08-18T11:38:30+00:00","og_image":[{"width":1091,"height":939,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/08\/Nota.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Oriol Rosell","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Oriol Rosell","Temps estimat de lectura":"8 minuts","Written by":"Oriol Rosell"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937","url":"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937","name":"TRES APUNTS SOBRE SUBCULTURA de Oriol Rosell","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/08\/Nota.jpg","datePublished":"2023-08-21T05:00:10+00:00","dateModified":"2023-08-18T11:38:30+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/afe4bd9e8b808674113e88aa51fcab20"},"description":"SOTERREU-ME AMB LA MEVA JAQUETA DE CUIR, ELS MEUS TEXANS I LES MEVES BOTES DE MOTORISTA. TRES APUNTS SOBRE SUBCULTURA de Oriol Rosell","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/?p=47937"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/08\/Nota.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/08\/Nota.jpg","width":1091,"height":939},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/?p=47937#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"ENTERREU-ME AMB LA MEVA JAQUETA DE CUIR, ELS MEUS TEXANS I LES MEVES BOTES DE MOTORISTA"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/afe4bd9e8b808674113e88aa51fcab20","name":"Oriol Rosell","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/058a92ee79a78c620688b538b0f91ffb","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/8a85402d1789c1cf63ef83fad08340d5?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/8a85402d1789c1cf63ef83fad08340d5?s=96&d=mm&r=g","caption":"Oriol Rosell"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/oriolrosell\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/48020"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2834"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=48020"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/48020\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48029,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/48020\/revisions\/48029"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/48014"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=48020"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=48020"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=48020"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=48020"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}