{"id":48085,"date":"2023-08-31T07:28:03","date_gmt":"2023-08-31T05:28:03","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=48085"},"modified":"2023-08-30T19:38:48","modified_gmt":"2023-08-30T17:38:48","slug":"comunidades-disidentes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/comunidades-disidentes\/","title":{"rendered":"COMUNITATS DISIDENTS"},"content":{"rendered":"
\n

Igual que moltes de vosaltres, durant aquest estiu, em trobo estupefacta, entre les onades de calor i davant l’onada de neofeixisme i extrema dreta que recorre el m\u00f3n, i que s’ha tornat a instal\u00b7lar a l’espectre del que \u00e9s tolerable a l’imaginari social. Em nego completament a aquesta in\u00e8rcia de rendir-me al pessimisme i em resisteixo a la impot\u00e8ncia davant dels seus reconquestes. Per\u00f2, podem fer alguna cosa significativa des de les nostres posicions individuals?<\/p>\n<\/div>\n

\n

A banda d’una consci\u00e8ncia individual i d’exercir els drets a qu\u00e8 tinguem acc\u00e9s, quan es tracta de les forces de la hist\u00f2ria, cal ampliar el focus. I \u00e9s que des de les nostres parcel\u00b7les i comunitats tenim capacitat per aturar aquesta deriva si considerem la configuraci\u00f3 col\u00b7lectiva, en comunitat, com a espai de possibilitat per a all\u00f2 pol\u00edtic, i si analitzem la manera com aquesta ha exercit diverses formes de lluita i resist\u00e8ncia.<\/p>\n<\/div>\n

\n

Entendre la pot\u00e8ncia dissident de les comunitats i de la seva organitzaci\u00f3 subcultural (en la seva dimensi\u00f3 dial\u00e8ctica de la cultura hegem\u00f2nica) ens permet treure algunes maneres de combatre contra els qui busquen el deteriorament dels drets humans o el sosteniment de privilegis segregacionistes.<\/p>\n<\/div>\n

\n

Per aportar sentit a aquestes reflexions d’escalfament indignat, demano ajuda a quatre autores que han fet unes encertad\u00edssimes aportacions amb qu\u00e8 aprofundir en aquestes lides. Oriol Rosell <\/b><\/span><\/a><\/span> ens d\u00f3na diverses claus des dels estudis subculturals, valorant les empremtes que deixa la \u201cperformativitat d’un cert desencaix\u201d despr\u00e9s de la participaci\u00f3 a les comunitats de subversi\u00f3 subcultural. Encara que com a revers tenebr\u00f3s, aquest desencaix amb la cultura dominant, en la seva configuraci\u00f3 actual, tamb\u00e9 produeixi monstres com les subcultures mis\u00f2gines. YESSi PERSE<\/b><\/span><\/a>,\u00a0<\/span>mitjan\u00e7ant un v\u00eddeo, una llista de reproducci\u00f3 i una linkografia, parlen de SiegedSec, un grup de \u201cQueer Furry Hackers\u201d associats a l’esquerra LGTBIQ+ i la subcultura Otherkin. SiegedSec genera estrat\u00e8gies d’acci\u00f3 pol\u00edtica directa mitjan\u00e7ant el filtratge massiu de dades de governs intolerants que legislen contra l’avortament i els drets LGTBIQ+.<\/p>\n<\/div>\n

\n

Vista Oral <\/span><\/b><\/span><\/a> parteix del Museu del Remember per aparcar a la Ruta del Bakalao. Per si alg\u00fa es pregunta qu\u00e8 pinta la Ruta en un monogr\u00e0fic sobre les comunitats dissidents, convoquem Julia Ram\u00edrez Blanco que ens recorda que, a partir dels anys 90, la protesta adquireix una dimensi\u00f3 celebrat\u00f2ria, i l’experi\u00e8ncia d’existir durant la festa difereix als protocols que en regeixen fora, cosa que afavoreix la dissid\u00e8ncia. No en va, la reacci\u00f3 legislativa que es produeix posteriorment (a Anglaterra), criminalitza la cultura rave i el lleure subversiu[1]<\/sup><\/a>Ram\u00edrez Blanco, Julia, Utop\u00edas art\u00edsticas de revuelta, Claremont Road, Reclaim the Streets, la Ciudad de Sol.\u00a0<\/i><\/span>Ediciones C\u00e1tedra, Madrid, 2014.<\/span><\/span>