Quan A-Desk em va convidar per col\u00b7laborar com a editora la meva preocupaci\u00f3 principal era, i segueix sent, com portar a la pr\u00e0ctica el mapa \u201cRecodificaci\u00f3 Po\u00e8tica de la Imaginaci\u00f3 Col\u00b7lectiva\u201d perqu\u00e8 no s’escaioli, perqu\u00e8 no quedi fixat en un objecte. Perqu\u00e8, efectivament, aix\u00ed \u00e9s com es va mostrar en dues exposicions grupals en qu\u00e8 no va ser possible activar el mapa com a proc\u00e9s relacional. Principalment perqu\u00e8 l’engranatge expositiu tendeix a la cosificaci\u00f3 dels processos din\u00e0mics i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, no permet reconfigurar-los segons les relacions inesperades que incita. El proc\u00e9s que inicio aquest mes d’octubre consisteix a activar el mapa com a pr\u00e0ctica relacional a trav\u00e9s de converses amb col\u00b7lectius que, al meu entendre, basen els seus processos de col\u00b7lectivitat a imaginar formes po\u00e8tiques que ens permetin entendre millor la nostra acci\u00f3 al m\u00f3n.<\/p>\n
“Recodificaci\u00f3 Po\u00e8tica de la Imaginaci\u00f3 Col\u00b7lectiva” respon a la urg\u00e8ncia per imaginar un horitz\u00f3 d’esperan\u00e7a davant del vertigen del col\u00b7lapse del sistema-m\u00f3n-modern. Aquesta cartografia n\u00f2mada sorgeix no del vertigen que precedeix l’apocalipsi, sin\u00f3 del principi de possibilitat extrema per imaginar i definir un horitz\u00f3 d’esperan\u00e7a. \u201cRecodificaci\u00f3 Po\u00e8tica de la Imaginaci\u00f3 Col\u00b7lectiva\u201d \u00e9s un proc\u00e9s ca\u00f2tic, descentrat, no jer\u00e0rquic i no totalitzador; \u00e9s un dispositiu que convida a imaginar les potencialitats de la vida en com\u00fa fora del binomi utopia-dist\u00f2pia a trav\u00e9s del que \u00c9douard Glissant anomena la po\u00e8tica de la Relaci\u00f3<\/em>[1]<\/sup><\/a> \u00c9douard Glissant, Poetics of Relation, trans. Betsy Wing (Ann Arbor: University of Michigan Press, 1997).<\/span><\/span>