{"id":49920,"date":"2023-10-16T07:30:56","date_gmt":"2023-10-16T05:30:56","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=49920"},"modified":"2023-10-16T15:22:40","modified_gmt":"2023-10-16T13:22:40","slug":"cosmologia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/cosmologia\/","title":{"rendered":"COSMOLOGIA"},"content":{"rendered":"

De<\/strong> Maartje Fliervoet<\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n

Estimada Constanza,<\/p>\n

Moltes gr\u00e0cies per tota aquesta informaci\u00f3. Estic desitjant parlar amb vost\u00e8.<\/p>\n

Vaig pensar que podria enviar-li la introducci\u00f3 de la nostra propera publicaci\u00f3. Crec que diu alguna cosa sobre la nostra manera de llegir i escriure col\u00b7lectivament, per\u00f2 tamb\u00e9 es connecta amb nocions de Cosmologies.<\/p>\n

Cordialment,
\nMaartje<\/p>\n

Els l\u00edmits del meu jard\u00ed s\u00f3n l’horitz\u00f3<\/h3>\n

Una introducci\u00f3<\/strong><\/p>\n

L\u2019aspecte d’aquesta publicaci\u00f3 \u00e9s flexible, aix\u00ed com la seva multidireccionalitat. Est\u00e0 pensada per ser llegida per diversos lectors simult\u00e0niament. Aquest treball es pot plegar en una multiplicitat de formes, convertint-lo en un document performatiu que se centra en una lectura encarnada i col\u00b7lectiva. Part dels nostres escrits per a aquesta publicaci\u00f3 provenen de textos escrits entre la primavera de 1399 i la primavera de 1400 per a Remote Archivist<\/em>, per invitaci\u00f3 de de Appel, Amsterdam. Altres fragments es van extreure de lectures performatives que van tenir lloc a Stroom, La Haia (1400, de Appel (1398) i PrintRoom, Rotterdam (1401, basat en una contribuci\u00f3 a una antologia de partitures de performance de Notes On Hapticity Collective). L’escriptura col\u00b7laborativa d’aquests textos, naturalment, exigien als tres que gradualment ens fusion\u00e9ssim en una sola veu, un jo transformador.<\/p>\n

Aix\u00f2 va canviar a finals del 1400. Hav\u00edem comen\u00e7at a planificar un viatge a l’Iran, que tindria lloc a Mehr 1401. La intenci\u00f3 era treballar en aquest llibre a trav\u00e9s de la lent de l’arquitectura tradicional iraniana. No obstant aix\u00f2, a mesura que es desenvolupaven els esdeveniments, cadascun de nosaltres s’enfrontava d’una manera molt individual a les possibles implicacions d’aquest viatge. Durant els nostres preparatius, ens vam adonar que ens implicar\u00edem personalment amb les fronteres sobre les quals hav\u00edem escrit pr\u00e8viament, encara que amb m\u00e9s dist\u00e0ncia. En la nostra ment, encarn\u00e0vem cada vegada m\u00e9s aquests l\u00edmits i la viol\u00e8ncia que ens van atorgar. Al final, nom\u00e9s un de nosaltres hi va anar. Estant separats f\u00edsicament i sense poder estar sempre en contacte, vam comen\u00e7ar a escriure cartes secretes testimoniant les nostres respectives posicions, compartint les nostres pors, traumes i somnis. Aix\u00f2 ens va portar a una comprensi\u00f3 m\u00e9s profunda de les nostres experi\u00e8ncies m\u00e9s privades, i finalment, la nostra escriptura col\u00b7lectiva va arribar a abra\u00e7ar-les totes.<\/p>\n

Entenem aquesta publicaci\u00f3 com un objecte a trav\u00e9s del qual volem q\u00fcestionar la pr\u00e0ctica de l\u2019arxiu. Ens centrem a arxivar com a e\/Estat d’\u00e0nim, m\u00e9s que en aquells espais generalment anomenats “arxius” i els seus objectes en captivitat. Aquest estat \u00e9s una manera de pensar que ens desafia di\u00e0riament, la manera d\u2019aferrar-nos a “el que \u00e9s familiar\u201d, oposar-se al canvi i “al desconegut”. Creiem que \u00e9s crucial interrompre aquest mode moment\u00e0niament. Per fer-ho, no ens apartem dels arxius f\u00edsics, sin\u00f3 de les hist\u00f2ries (fict\u00edcies) que envolten certs edificis tradicionals iranians, el jard\u00ed persa i, en particular, una sala d’entrada anomenada hashti<\/em>. Comparem aquesta arquitectura hist\u00f2rica amb espais p\u00fablics i privats del nostre temps com museus i arxius, aeroports, metros i apartaments urbans, centrant-nos en les relacions de poder entre els cossos que es desplacen en aquests llocs. A trav\u00e9s d’aquesta comparaci\u00f3, es troba i es desplega la tensi\u00f3 i la jerarquia entre g\u00e8nere, classe i orientaci\u00f3 sexual. En definitiva, la pr\u00e0ctica d’arxivar esdev\u00e9 per a nosaltres una eina per a analitzar les relacions socials.<\/p>\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, la naturalesa dels objectes col\u00b7leccionables o l’arquitectura que els cont\u00e9, tenen menys import\u00e0ncia per a nosaltres aqu\u00ed que la din\u00e0mica de poder que els mant\u00e9 en el seu lloc. Perqu\u00e8 d’alguna manera “arxivar” \u00e9s exercir poder, prendre control, conservar el recollit tal com era abans, en un desig de congelar el temps, imposant-hi un proc\u00e9s d’in\u00e8rcia. L’arxivat \u00e9s \u201ccuidat\u201d fins a tal punt que es podria parlar d’una forma violenta d\u2019atenci\u00f3, acomodant l\u2019anhel d’un a\u00efllament imposat. El mateix passa en les formes arquitect\u00f2niques com els jardins emmurallats, on se suposa que la natura es mant\u00e9 al seu lloc. Una tend\u00e8ncia que es troba en clara contradicci\u00f3 amb l\u2019univers, que est\u00e0 en transformaci\u00f3 constant, lluny d’estar estancat.<\/p>\n

La pr\u00e0ctica d’arxivar es pot dirigir a qualsevol pila de material en qualsevol lloc: des de la biblioteca de la vostra casa, el vostre armari, una paperera, fins a la base de dades d’imatges del vostre tel\u00e8fon. L’acte d’arxivar no est\u00e0 reservat a aquells professionalment anomenats “arxivistes”, i la pr\u00e0ctica de l\u2019arxiu ni tan sols requereix el munt de coses que normalment es coneixen com a “col\u00b7lecci\u00f3”, ja que els mateixos mecanismes d’inclusi\u00f3, exclusi\u00f3 i conservaci\u00f3 es poden posar a treballar en el nivell de moltes activitats humanes i (inter) relacions humanes. Arxivar com a lluita per l’estancament i la dominaci\u00f3 tamb\u00e9 es pot observar en com les estructures autoritzades reprimeixen certs grups de persones. Els r\u00e8gims tendeixen a lluitar per la congelaci\u00f3 del temps, un statu quo antinatural.<\/p>\n

En termes de durada, en la nostra escriptura hem optat per vincular el desig d’in\u00e8rcia a la circulaci\u00f3 de l’aigua, i conceptes o categoritzacions \u2018lliscants\u2019, transformant-se amb el temps. Per tant, els textos toquen la resist\u00e8ncia, el moviment, els secrets i la porositat. Aquests temes estan aparellats amb l\u00edmits socials, pol\u00edtics i materials, i amb l’esfera de les pr\u00e0ctiques d’arxiu tradicionals.<\/p>\n

L’aixecament a l’Iran, que va comen\u00e7ar a Shahrivar 1401 (mitjans de setembre de 2022), ha tingut un paper important en l\u2019aparici\u00f3 d’aquesta publicaci\u00f3. Volem dedicar-ho a totes les persones que resisteixen, de la manera que els sigui possible .<\/p>\n

\"\"<\/a>

Triangular Reading,<\/em> 2020 Una investigaci\u00f3 sobre l’arxiu de Stroom, realitzaci\u00f3 i lectura performativa de dos llibres objectes triangulars. \u201cUncertainty Seminar: care\u201d, Stroom den Haag.<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>

House of Secrets in Geometric Structures; study of the octagon in two dimensions. Plecs sobre paper, Arefeh Riahi, 2021.<\/p><\/div>\n

De Constanza Mendoza<\/strong><\/p>\n

Estimats Arefeh, Maartje i Martin,<\/p>\n

Ahir va ser un veritable plaer parlar amb vosaltres. Malauradament, i pel meu gran pesar, vaig cometre un error amb l’enregistrament utilitzant els auriculars per a evitar el soroll de la renovaci\u00f3 de la fa\u00e7ana del meu edifici i nom\u00e9s es va gravar la meva veu. Demano disculpes per aquest error. Tamb\u00e9 crec que, en molts sentits, la conversa d’ahir i la vostra pr\u00e0ctica van abordar aquest tipus de q\u00fcestions.
\nCrec que ara no es tracta d’intentar reproduir de nou la conversa, per\u00f2 podria ser m\u00e9s interessant que inclogu\u00e9ssim expl\u00edcitament aquest error com a exemple d’aquestes q\u00fcestions en les quals treballeu amb tanta cura.<\/p>\n

Cordialment,
\nConstanza<\/p>\n

\"\"<\/a>

My Garden\u2019s Boundaries Are the Horizon, 2023. Lectures preparat\u00f2ries que formaven part d’aquest proc\u00e9s multidireccional de disseny de llibres. Disseny d’Elisabeth Klement.<\/p><\/div>\n

D’Arefeh Riahi<\/strong><\/p>\n

Benvolguda Constanza,<\/p>\n

Tamb\u00e9 crec que no haur\u00edem de preocupar-nos pel problema de la gravaci\u00f3. De fet, ho considero una coincid\u00e8ncia anarxiva. Potser una entrevista amb To See The Inability to See no podria ser m\u00e9s precisa que aix\u00f2.<\/p>\n

Em recorda un altre incident similar que ens va oc\u00f3rrer en la nostra primera col\u00b7laboraci\u00f3. Durant la meva resid\u00e8ncia a de Appel, vaig reunir el material descartat de l’arxiu durant uns dos mesos, despr\u00e9s vaig convidar a Mart\u00edn i Maartje a treballar-hi amb mi. A trav\u00e9s d’aquest material que considerem \u201cl\u2019estranger” vol\u00edem rellegir el que quedava dins de l’arxiu. M\u00e9s sovint, les nostres reunions a l’arxiu comen\u00e7arien amb una hist\u00f2ria personal. Va ser llavors, el comen\u00e7ament de l’Estallido Social<\/em>, les protestes xilenes, i les hist\u00f2ries de Mart\u00edn em van recordar molt al Moviment Verd de 2009 a l’Iran. Les nostres hist\u00f2ries emocionals conduirien a narracions \/ fils pol\u00edtics, filos\u00f2fics, art\u00edstics i anarquistes que ens portarien a diferents racons de l’arxiu. I va revelar el que estava amagat, el que no pod\u00edem veure.<\/p>\n

En aquest proc\u00e9s, una de les tasques que ens vam donar va ser que cadascun de nosaltres port\u00e9s a casa un grapat de material descartat, i estudi\u00e9s, seleccion\u00e9s i treball\u00e9s en ell i el retorn\u00e9s en dues setmanes. Vaig treballar en la meva part del material, per\u00f2 la nit abans de la nostra pr\u00f2xima reuni\u00f3, mentre els portava a casa del meu estudi, per poder portar-los a l’arxiu l’endem\u00e0, els vaig perdre al tramvia! L’endem\u00e0, la nostra conversa va comen\u00e7ar amb aquesta hist\u00f2ria personal de p\u00e8rdua. Aqu\u00ed hi ha un fragment de la publicaci\u00f3 16\/10\/20 Un projecte <\/em>amb<\/em> n<\/em>otes <\/em>sobre<\/em> Hapticity Collective<\/em>, en el qual vam escriure m\u00e9s sobre l\u2019incident:<\/p>\n

“Quan vaig arribar a casa al vespre, vaig intentar reconstruir una nova versi\u00f3 del material perdut fins on vaig poder recordar. Tot i que podia recon\u00e8ixer en mi el desig de recuperar el material real: aquest estrany sentiment doble quan valores quelcom m\u00e9s sabent que s’ha perdut. Despr\u00e9s de perdre els meus “deures”, em vaig sentir com un mal estudiant. Per tal de distreure’m de la sensaci\u00f3 de culpa, vaig agafar el Llibre de l’Anarxivatge i vaig trobar a aquest passatge: “L’Anarxiu resisteix l’objecte, el que \u00e9s, el lliurable. […] aix\u00f2… esculpeix l’espai i el temps, fa talls en el camp\/funci\u00f3 d’ona, i moment\u00e0niament articula alguna cosa del caos. No es perd res. Tot \u00e9s all\u00e0 i enlloc al mateix temps.” [1]<\/sup><\/a> The go-to, How To Book of Anarchiving. Editat per Andrew Murphie. Montreal, Decembre 2016. Lliurat per Thea Patterson.<\/em><\/span><\/span>