{"id":50531,"date":"2023-11-06T07:13:50","date_gmt":"2023-11-06T06:13:50","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=50531"},"modified":"2023-11-02T20:26:14","modified_gmt":"2023-11-02T19:26:14","slug":"candida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/candida\/","title":{"rendered":"C\u00e0ndida"},"content":{"rendered":"

Hi havia una vegada, un pa\u00eds no tan lluny\u00e0 on era m\u00e8s f\u00e0cil canviar-se de sexo que truere’s el carnet de conduir<\/a>. All\u00ed, la societat entenia perfectament que la identitat de g\u00e8nere era un dret hum\u00e0 fonamental i la transidentitat era abra\u00e7ada amb acceptaci\u00f3 i rigor\u00f3s respecte.<\/p>\n

Aquell era, sens dubte, el millor dels mons possibles.<\/p>\n

Si no fos pels aspirants al carnet de conduir!<\/p>\n

Aquella gent era totalment amargada per no aconseguir treure’s l’anhelat carnet. Era tota una odissea. Un calvari. Quelcom ardu i cost\u00f3s. En altres termes: un cony\u00e0s tremendament fotut.<\/p>\n

C\u00e0ndida no tenia carnet. Nom\u00e9s cony.<\/p>\n

Fa molt, C\u00e0ndida s’havia canviat de sexe perqu\u00e8 tal havia sigut el seu desig.<\/p>\n

\u00ab\u00a1Un cony, fada protectora!\u00bb.<\/p>\n

I \u00a1PUF!, com qui no vol la cosa, tenia un cony gr\u00e0cies a Teodora, la seva fada protectora. Aix\u00ed de f\u00e0cil!<\/p>\n

\u00c9s clar, C\u00e0ndida no podia sentir-se m\u00e9s feli\u00e7, al cap i a la fi.<\/p>\n

Per\u00f2 el nostre conte seria certament sopor\u00edfer si no tingu\u00e9s, doncs, la gelosia i l’amargor dels aspirants al carnet de conduir. \u00c9s ben sabut: un no pot suportar el frac\u00e0s propi i, per norma general, li resulta m\u00e9s satisfactori fastiguejar al pro\u00efsme.<\/p>\n

S\u00ed, aquesta felicitat f\u00e0cilment aconseguida \u2013la que canviar-se de sexe procurava\u2013 era font de fortes cobd\u00edcies. I per molt que treure’s el carnet de conduir i canviar-se de sexe eren coses diferents, casos equidistants del ca\u00f2tic cacau mental intr\u00ednsicament hum\u00e0, per molt que transitar resultava ser un tr\u00e0mit massa senzill nom\u00e9s trucant a la teva fada protectora, Teodora, perqu\u00e8 \u00a1PUF! t’acud\u00eds en ajuda; als amargats aquells, els semblava m\u00e9s excitant fer-lis la vida impossible a C\u00e0ndida i els altres per mera enveja insana que posar-se a la pell i ser m\u00e9s emp\u00e0tics, o posar fil a l’agulla per assolir el seu somni de conducci\u00f3 i, emp\u00edricament, fer-ho realitat .<\/p>\n

En boca dels gelosos-aspirants-mancats-de-coratge, aquestes persones que canviaven de sexe, aquests \u00abmalats cr\u00f2nics\u00bb<\/a> \u00bb, no es podien beneficiar d’aquesta f\u00e0cil felicitat. Deien que canviar-se de sexe \u2013o fins i tot canviar-se de g\u00e8nere sense haver de sotmetre’s ni tan sols a cap intervenci\u00f3 quir\u00fargica\u2013 eren simples \u00abmodes\u00bb<\/a>. \u00abModes\u00bb que \u00abfeien mal\u00bb<\/a> \u2015a qui realment?, li ho preguntem, si semblaven ser ells mateixos els que m\u00e9s patien per no aconseguir treure’s el carnet de conduir\u2014. Mentre muntaven nombrosos circs que feien pena, fent de pas perillosos paral\u00b7lelismes sense cap ni peus entre persones que es canvien de sexe i agressors masclistes que poguessin ficar-se suposadament en presons de dones per complir les seves penes<\/a>; no es parlava dels carnets que se suposava que era all\u00f2 que els havia d’importar veritablement.<\/p>\n

Hi havia altres lamentables gelosos-aspirants-etc\u00e8tera molt m\u00e9s radicals que fins i tot sortien a dir \u2015totalment desacomplexats! que la possibilitat de canviar-se de sexe \u2015en altres paraules, la de poder ser qui volguessis ser\u2015, arraconava \u00abals que es podien sentir un ornitorinc o\u2026 [redoblament de tambors] Lady Gaga<\/a>\u00bb.<\/p>\n

Per no parlar de les m\u00e9s altes representacions p\u00fabliques que pensaven que \u00abels vicepresidents i els consellers es convertirien en vicepresidentes i conselleres<\/a>\u00bb malgrat ells mateixos. Aix\u00ed, \u00abels Enrics serien Enriquetes\u00bb. I els Enriquets no volien tenir tetes. Per mitj\u00e0 de tractaments hormonals o operacions quir\u00fargiques. O s\u00ed. No ho sabem. Potser fossin Enriquetes de verda\u00e7 sense saber-ho ni tan sols ellis mateixis perqu\u00e8 no li ho havien plantejat, els feia massa por o, hi havia aquella vegada, no se’ls havia donat la veu i potser \u2015POTSER (potser?)\u2015 en el fons, s\u00ed ho desitjaven. Ning\u00fa ho sabia perqu\u00e8 nom\u00e9s la seva mandona presidenta parlava per ellis, en nom seu, frivolitzant-ho tot, tota l’estona. ZAS! A aquesta, l’\u00fanica cosa que li interessava era les cerveses \u2015ai s\u00ed!, i, sobretot, no creuar-se amb le seve ex\u2015.<\/p>\n

El seu execrable autogovern autoritzava que s’automobilitzessin a les seves autopistes auton\u00f2miques autobusos <\/a>autotaronges amb horrorosos missatges el contingut dels quals no reproduirem aqu\u00ed perqu\u00e8 no cal recordar que LA TRANSF\u00d2BIA \u00c9S DELICTE.<\/p>\n

Tamb\u00e9 en aquell presumpte millor m\u00f3n possible!<\/p>\n

De fet, aquest m\u00f3n era en realitat \u2015per sort o per desgr\u00e0cia; vost\u00e8 sabr\u00e0, \u00e9s clar!\u2015, un regne. I etziba \u2015i sense IVA\u2015 el moll de l’assumpte perqu\u00e8 es condu\u00efen\u2026 carruatges. S\u00ed, carruatges! Aix\u00f2 explicava la dificultat afegida a la paperassa burocr\u00e0tica infinita d’aprendre a manejar-los. Tot i que eren carruatges moderns tots, que anaven amb motor, volant de direcci\u00f3 d’acer de disseny, sistema antibloqueig de frens ABS d’\u00faltima generaci\u00f3 fins i tot, aix\u00ed com tauler de control amb pantalles t\u00e0ctils al seu interior; no era cosa f\u00e0cil formar-se al seu \u00fas, tot i tenir el \u00abCarruatges per a Dummies\u00bb a casa o no.<\/p>\n

A m\u00e9s, aquests carruatges contemporanis tenien incorporat l’inconvenient de contaminar a tentipotenti i, per a dos alien\u00edgenes com nosaltres, amb caps de col, que ho estem observant tot des de l’univers, ens vam alegrar de no viure en aquell presumptu\u00f3s immillorable m\u00f3n d\u2019aquests humans de males puces perqu\u00e8 sembla m\u00e9s aviat una porcellera, un infern fastig\u00f3s, que altra cosa.<\/p>\n

Ha! Ha! Ha!<\/p>\n

No divaguem gaire amb les nostres malicioses hist\u00e8ries per\u00f2, i tornem al planeta Terra, seguint la meravellosa hist\u00f2ria de C\u00e0ndida i el seu pa\u00eds de les m\u00e9s r\u00e0ncies vilanies.<\/p>\n

Doncs per anar al centre comercial, cada dissabte, i gastar el seu sou, calia tenir un carruatge, per\u00f2 sobretot el carnet esmentat. Per despla\u00e7ar-se amb la intenci\u00f3 de contaminar m\u00e9s i alimentar la m\u00e0quina consumista sense parar, llavors es requeria tamb\u00e9 el fam\u00f3s carnet. No era tant un carnet de conduir com a tal finalment, sin\u00f3 m\u00e9s aviat quelcom inenarrable, l’orgull\u00f3s posse\u00efdor del qual es convertia ipso facto en el put\u00edssim amo del capitalisme, vaja!<\/p>\n

Aquesta tretzena de milions d’aspirants-amargadots-etc\u00e8tera \u2015tretze son tretze\u2015 continuaven convertint el relat en una farsa globalitzadora frivolitzant ginfrizzant del consumisme total, per fer-se passar per les v\u00edstimes del seu propi esgarrif\u00f3s frac\u00e0s: la seva infelizzzitat m\u00e9s gran. Relax! Rolex. Calia consumir, s\u00ed! El Corte Ingl\u00e9s. Consumir m\u00e9s i m\u00e9s i m\u00e9s. Luxe, Chanel! Reproduir el model en cadena. ImmediataMent \u2015no \u00e9s una marca\u2015. Reproduir-se. Cadena de superhipermercats. Durex, fora! Fluxos, hola! Festival d’espermatozoides. Ol\u00e9! Que visquin les macarres superhipermarcades. L’ex de l’altra boja fabricant minipepsicoles amb la seva cua f\u00e0l\u00b7lica a Iberdrola i \u00a1BAM!; sense m\u00e9s patrocinis, engendraven nadons que sota la seva p\u00e0tria potestat serien al seu torn avis de n\u00e9ts que tindrien m\u00e9s nadons per consumir m\u00e9s m\u00e9s m\u00e9s m\u00e9s m\u00e9s m\u00e9s mam\u00e0m\u00e0m\u00e0\u00e0\u00e0\u00e0\u00e1\u00e1. PATAPAM!<\/p>\n

Han saltat els ploms?<\/p>\n

No pas! Amazon. Apple. Poma de l’Ed\u00e8n: en fi, tot es resumeix a ca\u00e7ar a la zona de confort.<\/p>\n

L’esquin\u00e7ador frenes\u00ed gastador els allunyava de tot raonament racional com a abelles a anys llum del seu n\u00e8ctar i, a poc a poc, perdien la consci\u00e8ncia de que s\u00ed que el seu m\u00f3n podia ser realment el millor dels mons possibles si es deixessin de ximpleries, de gratar-se la panxa o de cascar-se-la a gust aquells que no es treien el punyeter carnet, i comen\u00e7aren a legislar noves lleis que reformarien l’acc\u00e9s al Sant Grial de la seva felicitat. Una felicitat menys contaminant per al medi ambient i m\u00e9s neta, pura, senzilla, en adequaci\u00f3 a la naturalesa veritable de l’\u00e9sser hum\u00e0. En cas contrari, aquest peculiar m\u00f3n seguiria tal com \u00e9s, anant-se\u2019n de cap en orri. O al Water-Closet!<\/p>\n

Anem al gra, si us sembla: De tanta ceguesa capitaconsumdesigualista, els s\u00fabdits, \u2015b\u00e9\u2015 els ciutadans, els habitants, els individus \u2015es diguin com es diguin, codony!\u2015 no s’adonaven de la immensa llibertat que gaudien. No, no, no se n’adonaven i tornaven a omplir-se la boca per si sols amb la paraula \u00abllibertat\u00bb desproveint-la de sentit i atorgant-la com si fossin els seus inventors etimol\u00f2gics passant-se els seus col\u00b7legues de la RAE pel folre i utilitzant-la com a mer lema electoral, \u2015massa f\u00e0cil a sobre!, per a les properes auton\u00f2miques o les generals i que repetirien fins a la sacietat. S\u00ed, una \u00abllibertat\u00bb ad nauseam buidada del seu veritable significat per manipular millor les masses i fer-les entrar en el seu escatol\u00f2gic m\u00f3n paral\u00b7lel metaversic sense versos po\u00e8tics ni res. Un nec plus ultra pervers sense n\u00e8ctar per a les abelles en qu\u00e8 els amargats-aspirants-mancats-de-tot no dubtarien a fer servir qualsevol escabr\u00f3s mitj\u00e0 al seu abast per derogar tots els aven\u00e7os socials, saturant espais p\u00fablics de b\u00e9ns com\u00fa i xarxes \u2015tamb\u00e9 socials\u2015, creant una mena de brou de cultiu radical ben calor\u00f3s destinat a descultivar el poble sencer i tornar-lo babau.<\/p>\n

[Reprengui el seu al\u00e8]<\/p>\n

C\u00e0ndida, que no tenia carnet sin\u00f3 cony, notava en carn pr\u00f2pia el perill cr\u00e9ixer cada cop m\u00e9s. C\u00e0ndida, res na\u00efve, sabia b\u00e9 que, davant les amenaces dels qui els atropellarien a ella i el seu collectivi, amb els seus carruatges nous una vegada obtinguessin el carnet de conduir, havia d’actuar urgentment, per\u00f2\u2026 com? C\u00e0ndida estava cagada de por i sense Teodora, la seva fada cuidadora-mare coratge que els gelosos ja s’haurien encarregat de recol\u00b7lectar-requisar com en altres temps foscos per enviar-la a la m\u00e9s abjecta de les exterminacions, sentia com comen\u00e7ava a perdre tota enteresa, valor i gosadia; i, per sobre de tot, rebutjava la idea de convertir-se en aspirant-a-merda-blablabla\u2026 Socors! que cridava ofegadament al buit, amb les seves angoixes privant-la de tota sornegueria. Socorroooooooooooooooooooooooooooooo ho holiii!!!<\/p>\n

De sobte, vaig despertar.<\/p>\n

Metaf\u00f2rica i veritablement.<\/p>\n

Amb el cant melodi\u00f3s d’una erubescent Lolita en una franqu\u00edcia de Drag Race, per all\u00e0, a les Am\u00e8riques, i un exuberant fififil de bava meu a la comissura dels llavis.<\/p>\n

Fora els caparrons coliflor gainsbourguians dels marcians, els mediocres aspirants al carnet de conduir, la dreta i l’extrema dreta, els ornitorincs, Lady Gaga! Lady C\u00e0ndida havia mort en el prec\u00eds moment en qu\u00e8 havia abandonat l’on\u00edric ric m\u00f3n dels somnis.<\/p>\n

O dels malsons, \u2015segons com es vegi\u2015.<\/p>\n

Vaig reprendre, doncs, la meva vida.<\/p>\n

Amb les meves amigues. Les colomes.<\/p>\n

S\u00ed, coloms de veritat totes dues. Reines i divines. Com la queen francesa ep\u00f2nima, guanyadora d’una altra franqu\u00edcia del fam\u00f3s concurs de drag; o les blavoses aus de Ventafocs.<\/p>\n

Les meves colomes from Maspalomas m’havien escrit des del seu Palomar per encarregar-me la fortu\u00efta missi\u00f3 d’escriure’ls un relat i, malgrat haver-les contestat afirmativament, excitada viva al seu moment, al final, ja no sabia qu\u00e8 gestar-les, trastocada encara per aquell estrany somni.<\/p>\n

Com la Ventafocs, vaig comen\u00e7ar a gargotejar principis de contes \u2015i \u00a1ull! carregada de punxlines pol\u00edtiques a quina m\u00e9s grollera per\u00f2 la meva ment es quedava sempre en blanc al redactar la primera l\u00ednia.<\/p>\n

Jo volia compondre’ls alguna cosa a la meva imatge i semblan\u00e7a, alguna cosa boja, \u2015bastant boja!, i no se m’acudia res. Qu\u00e8 estrany! De fet, no em sentia prou segura. M’incomodava la meva efica\u00e7 s\u00e0tira. M’incordiava l’explicita perspic\u00e0cia de les paraules escollides. Excuses! C\u00e0ndida i jo \u00e9rem les mateixes i les seves pors eren meves, en realitat. S\u00ed, m\u2019aterroritzava expressar-me sense filtres, exposar-me en la meva totalitat, despullar-me \u00edntimament per mostrar-me tal com s\u00f3c. Perqu\u00e8 opinar sol equivaldre \u2015equivocadament\u2015 a oposar-se a la ment de molts. Exposici\u00f3 = confrontaci\u00f3. I jo, que no volia confrontar-me ni oposar-me amb ning\u00fa, sospitava per adelantat que el que estava a punt d’escriure no agradaria a tothom. Perqu\u00e8 \u00e9s impossible agradar a tothom. Atenci\u00f3, spoiler: no hi ha el millor dels mons possibles! \u00c9s una utop\u00eda<\/span> fal\u00b7l\u00e0cia. Sorry Pangloss \u2015llegeixi’s a Voltaire!\u2015, i s\u00ed: malgrat mi mateixa, em corcava la desagradable idea de desagradar amb la meva llabia glossada.<\/p>\n

M’equivocaria si no reconegu\u00e9s que qualsevol necessita sentir-se acceptat en un moment donat de la seva vida. La majoria de les persones trans sabran molt b\u00e9 a qu\u00e8 em refereixo, ja que aquest sentiment, aquest desig per encaixar, s’agreuja mentre anem superant les proves, gaireb\u00e9 herc\u00falies, del sistema en qu\u00e8 vivim, per trobar, per fi, la nostra identitat veritable, assumir-la p\u00fablicament i sentir-nos respectadis. Perqu\u00e8 ara, parlant en plata, si b\u00e9 les esgarrifoses punxlines aqu\u00ed transcrites s\u00f3n reals, aquestes mateixes, aix\u00ed com la impr\u00f2pia comparaci\u00f3 amb el carnet de conduir made in Feij\u00f3o s\u00f3n, a m\u00e9s d’insults cap a nosaltres i el nostre col\u00b7lectiu, un perill per als nostres drets tan dif\u00edcilment guanyats fins ara i tots els futurs que ens queden per guanyar encara.<\/p>\n

En fi, amb tot aix\u00f2, potser quiz\u00e1s potser em tocava a mi ara anar m\u00e9s enll\u00e0 d’aquell desig d’encaixar, deixar de buscar una mena de validaci\u00f3 permanentment sin\u00f3 mullar-me, abra\u00e7ar aquesta etiqueta d’activista de la qu\u00e8 tant renegava en el passat i fer que m’importessin un rave els judicis externs, almenys el m\u00e9s m\u00ednim possible, passar p\u00e0gina, cr\u00e9ixer i madurar\u2026 Com molts dels projectes en qu\u00e8 vaig treballar, finalment aquest tamb\u00e9 t\u00e9 el seu je-ne-sais-quoi de terap\u00e8utic.<\/p>\n

Vaig reprendre la ploma \u2015la meva (igual fos jo tamb\u00e9 un altre colom com les meves estimad\u00edssimes amigues)\u2015 i vaig tornar a donar vida a Candy C\u00e1ndida candidata llu\u00efda a escriptora-criticona-pol\u00edtica redactant aquest al\u00b7legat en un bon rampell de r\u00e0bia.<\/p>\n

Al cap ia la fi, si amb alguna cosa m’havia de confrontar jo, era amb les meves pors m\u00e9s grans.<\/p>\n

Desfer-me d\u2019elles.<\/p>\n

S\u00ed, com C\u00e0ndida, m’havia de confrontar airosament amb els meus dimonis,<\/p>\n

Amb tot el meu cony!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi havia una vegada, un pa\u00eds no tan lluny\u00e0 on era m\u00e8s f\u00e0cil canviar-se de sexo que truere’s el carnet de conduir. All\u00ed, la societat entenia perfectament que la identitat…<\/p>\n","protected":false},"author":2841,"featured_media":50161,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6830],"tags":[],"coauthors":[6828],"acf":[],"yoast_head":"\nC\u00e1ndida de Rapha\u00eblle P\u00e9rez<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"C\u00e1ndida de Rapha\u00eblle P\u00e9rez. El tema del mes en noviembre es: Fr\u00edvolo-Pol\u00edtico. Y editoras residentes: El Palomar xxxxx\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"C\u00e1ndida de Rapha\u00eblle P\u00e9rez\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"C\u00e1ndida de Rapha\u00eblle P\u00e9rez. El tema del mes en noviembre es: Fr\u00edvolo-Pol\u00edtico. Y editoras residentes: El Palomar xxxxx\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2023-11-06T06:13:50+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-11-02T19:26:14+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/Foto_Candida-scaled.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2560\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1809\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Rapha\u00eblle P\u00e9rez\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Rapha\u00eblle P\u00e9rez\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"10 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Rapha\u00eblle P\u00e9rez\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158\",\"name\":\"C\u00e1ndida de Rapha\u00eblle P\u00e9rez\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/Foto_Candida-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2023-11-06T06:13:50+00:00\",\"dateModified\":\"2023-11-02T19:26:14+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/643d0210a19c21b3408270b520b9b0cd\"},\"description\":\"C\u00e1ndida de Rapha\u00eblle P\u00e9rez. El tema del mes en noviembre es: Fr\u00edvolo-Pol\u00edtico. Y editoras residentes: El Palomar xxxxx\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/Foto_Candida-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/Foto_Candida-scaled.jpg\",\"width\":2560,\"height\":1809},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"C\u00e0ndida\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/643d0210a19c21b3408270b520b9b0cd\",\"name\":\"Rapha\u00eblle P\u00e9rez\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/be1c7c9d81f00d2dd4490594a6643761\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/604e67fe433695539624aca32e4eeb44?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/604e67fe433695539624aca32e4eeb44?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Rapha\u00eblle P\u00e9rez\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/raphaelleperez\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"C\u00e1ndida de Rapha\u00eblle P\u00e9rez","description":"C\u00e1ndida de Rapha\u00eblle P\u00e9rez. El tema del mes en noviembre es: Fr\u00edvolo-Pol\u00edtico. Y editoras residentes: El Palomar xxxxx","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"C\u00e1ndida de Rapha\u00eblle P\u00e9rez","og_description":"C\u00e1ndida de Rapha\u00eblle P\u00e9rez. El tema del mes en noviembre es: Fr\u00edvolo-Pol\u00edtico. Y editoras residentes: El Palomar xxxxx","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2023-11-06T06:13:50+00:00","article_modified_time":"2023-11-02T19:26:14+00:00","og_image":[{"width":2560,"height":1809,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/Foto_Candida-scaled.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Rapha\u00eblle P\u00e9rez","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Rapha\u00eblle P\u00e9rez","Temps estimat de lectura":"10 minuts","Written by":"Rapha\u00eblle P\u00e9rez"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158","url":"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158","name":"C\u00e1ndida de Rapha\u00eblle P\u00e9rez","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/Foto_Candida-scaled.jpg","datePublished":"2023-11-06T06:13:50+00:00","dateModified":"2023-11-02T19:26:14+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/643d0210a19c21b3408270b520b9b0cd"},"description":"C\u00e1ndida de Rapha\u00eblle P\u00e9rez. El tema del mes en noviembre es: Fr\u00edvolo-Pol\u00edtico. Y editoras residentes: El Palomar xxxxx","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/?p=50158"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/Foto_Candida-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/Foto_Candida-scaled.jpg","width":2560,"height":1809},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/?p=50158#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"C\u00e0ndida"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/643d0210a19c21b3408270b520b9b0cd","name":"Rapha\u00eblle P\u00e9rez","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/be1c7c9d81f00d2dd4490594a6643761","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/604e67fe433695539624aca32e4eeb44?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/604e67fe433695539624aca32e4eeb44?s=96&d=mm&r=g","caption":"Rapha\u00eblle P\u00e9rez"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/raphaelleperez\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/50531"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2841"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=50531"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/50531\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":50533,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/50531\/revisions\/50533"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/50161"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=50531"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=50531"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=50531"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=50531"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}