Com a esgarriacries orgullosa, quan se\u2019m demana escriure sobre la frivolitat, penso: \u00abQu\u00e8 \u00e9s realment important i apropiat?\u00bb Per\u00f2, tant se val qu\u00e8 escrigui, la societat ho titllar\u00e0 de fr\u00edvol; perqu\u00e8 soc una dona transsexual, lesbiana, racialitzada, desocupada i pobre. \u00c9s tot un repte.<\/p>\n
Els problemes socials d\u2019avui dia estan tots interconnectats; tant per les seves raons de ser com per les seves conseq\u00fc\u00e8ncies. Per exemple, la distopia apocal\u00edptica a la qual vivim. La destrucci\u00f3 a escala global que estem patint arran el col\u00b7lapse ecol\u00f2gic mundial \u00e9s directament resultant del cisheteropatriarcat, i de la seva ideologia classista, racista, capacitista i especista, tamb\u00e9 anomenat, per Patricia Hill Collins, soci\u00f2loga estatunidenca, la matriu de la dominaci\u00f3. Subjectes oprimits d’<\/span><\/span>arreu del m\u00f3n pateixen amb desproporcionalitat aquestes conseq\u00fc\u00e8ncies. Mentrestant, els homes cis, blancs i rics continuen fent realitat les seves fantasies i deliris d\u2019immortalitat: es dediquen a conquerir la natura i colonitzar l\u2019espai.<\/p>\n El considerar qu\u00e8 \u00e9s o no fr\u00edvol \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de poder. La percepci\u00f3 de les nostres prioritats varia segons el nostre posicionament dins la matriu de dominaci\u00f3. No \u00e9s pas cap coincid\u00e8ncia que tots els genis tan estables precursors del m\u00f3n de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial siguin homes cis, blancs, rics, i que les veus cr\u00edtiques m\u00e9s rellevants siguin dones negres i trans. Com defensa Sasha Costanza-Chock, activista i referent en l\u2019\u00e0mbit de la matriu de la dominaci\u00f3, el \u00abrisc existencial\u00bb que expressat pels homes a la capdavantera del sector de la IA, neix d\u2019aquest redu\u00eft col\u00b7lectiu privilegiat, per tal de no veure\u2019s negativament afectat per tot all\u00f2 que est\u00e0 passant al seu voltant, tamb\u00e9 conegut com la \u00abdissort existent\u00bb. Quan un detector de fal\u00b7lus de l\u2019aeroport es posa a sonar, el nostre sentit d\u2019identitat i totes les hores invertides a llegir els llibres de Judith Butler, especialista en filosofia i estudis de g\u00e8nere, queden qualificats de sense-import\u00e0ncia per una m\u00e0quina al poder. Els conceptes binaris s\u00f3n pels ordinadors, per\u00f2 els ordinadors mouen el m\u00f3n.<\/p>\n En acabar la Segona Guerra Mundial, com b\u00e9 dictava la Llei de Moore, el nombre de transistors en circuits integrats es va anar doblant cada dos anys. Alhora, per\u00f2, les emissions de di\u00f2xid de carboni a escala global, tamb\u00e9 van anar augmentant: de 4 bilions de tones a 36 bilions cada any.<\/p>\n Durant l\u2019esclat de les p\u00e0gines web i el m\u00f3n digital, milers de persones van perdre la vida a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo al conflicte m\u00e9s mort\u00edfer enregistrat a la hist\u00f2ria de la humanitat des de la Segona Guerra Mundial. El Congo \u00e9s el pa\u00eds d\u2019on s\u2019extreuen minerals rars essencials per a la producci\u00f3 d\u2019ordinadors, com el coltan i el cobalt. A hores d\u2019ara, la guerra \u00e9s encara ben viva, per\u00f2 no surt gaireb\u00e9 mai a les not\u00edcies. Avui dia, el 70% de la producci\u00f3 mundial de cobalt \u00e9s procedent de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo, on m\u00e9s del 80% de la poblaci\u00f3 encara no t\u00e9 acc\u00e9s a internet. Clarament, la revoluci\u00f3 digital no els ha beneficiat en absolut.<\/p>\n Tothom pateix la moda de la IA, des dels miners de cobalt del Congo, fins als treballadors de cadenes de muntatge a la Xina. Les dades de gent de tot arreu del m\u00f3n, perseguida per algoritmes discriminatoris i punitius, en mans de treballadors fantasma atrapats dins les m\u00e0quines, s\u2019utilitzen per alimentar de manera explotadora fons de dades. En acabat, com expressa Kate Crawfrod, especialista en les implicacions politicosocials de la IA, el resultat final no \u00e9s ni artificial ni intel\u00b7ligent. Models de llenguatge extensos com ChatGPT ens proporcionen informaci\u00f3 de manera condescendent i manipuladora, fet que causa confusi\u00f3 a la poblaci\u00f3 si se confon amb intel\u00b7lig\u00e8ncia. El simple fet de visibilitzar veritats com aquestes poden acabar amb l\u2019acomiadament de gent d\u2019empreses com Google, que prou l\u2019\u00e8tica dins el m\u00f3n de la IA, com l\u2019activista i inform\u00e0tica Timnit Gebru i tot el seu equip, ja que Google competeix amb Microsoft al mercat de la IA.<\/p>\n El gener de 2023, Microsoft va fer fora 10 mil treballadors i va invertir 10 billions de d\u00f2lars en ChatGPT. Per si no n\u2019hi hagu\u00e9s prou, va presentar, tamb\u00e9, una proposta encara pitjor: la integraci\u00f3 de ChatGPT al seu cercador, fet que va afectar autom\u00e0ticament milions de persones, perqu\u00e8 els seus sistemes operatius eren propietat de Microsoft i estaven integrats amb el seu cercador. Microsoft va declarar 20 bilions de d\u00f2lars de benefici aquell trimestre. Aquell benefici, per\u00f2, no va pas ser resultat de la integraci\u00f3 de ChatGPT, tenint en compte que aquest nom\u00e9s genera p\u00e8rdues econ\u00f2miques. \u00c9s un servei gratu\u00eft que t\u00e9 un cost d\u2019aproximadament un mili\u00f3 de d\u00f2lars diaris que cal finan\u00e7ar. Tot aix\u00f2 no t\u00e9 cap mena de sentit i encara menys en relaci\u00f3 amb el capitalisme. Tampoc en tenen els models econ\u00f2mics de Google, Facebook i d\u2019altres. \u00c9s com si la tend\u00e8ncia de la taxa de benefici a perdre hagu\u00e9s superat un l\u00edmit cr\u00edtic i el capitalisme hagu\u00e9s perdut la seva dominaci\u00f3, per\u00f2 sense arribar al comunisme, sin\u00f3 al contrari, amb una explotaci\u00f3 mai vista.<\/p>\n La soci\u00f2loga australiana McKenzie Wark denomina la producci\u00f3 dominant caracter\u00edstica de l\u2019era actual com a vectoralisme<\/em>. Els hackers<\/em> s\u00f3n productors d\u2019informaci\u00f3, per\u00f2 se n\u2019aprofiten els vectoralistes, perqu\u00e8 s\u00f3n els propietaris dels vectors de la informaci\u00f3, de la infraestructura, del n\u00favol. En aquesta distopia, la classe treballadora, oprimida, necessita connexi\u00f3 m\u00f2bil a internet per sobreviure en precarietat, mentre que el 99% dels sistemes operatius dels tel\u00e8fons m\u00f2bils pertanyen a Google i a Apple. Utilitzen la nostra informaci\u00f3 alienada poc subtilment disfressats d\u2019anuncis contra nosaltres per vigilar-nos, per imposar-nos propaganda ideol\u00f2gica i per realitzar exercicis psicol\u00f2gics. El classisme vectoralista comparteix trets amb el racisme, el sexisme i altres tipus d\u2019opressions. Per exemple, 6 de cada 6 persones detingudes err\u00f2niament emparant sistemes de reconeixement facial, eren persones negres \u2014una d\u2019elles, una dona embarassada. Alhora, als Estats Units, les apps de seguiment de la\u00a0menstruaci\u00f3 subministren dades a estats on l\u2019aborci\u00f3 \u00e9s il\u00b7legal (Facebook va ser el causant de la detenci\u00f3 d\u2019una adolescent i de la seva mare per l\u2019\u00fas de pastilles abortives).<\/p>\n S\u2019estereotipa al hacker<\/em> com a un home cis, blanc i antisocial, nascut del vectoralisme. Aix\u00ed mateix, la competitivitat egoista de la cultura hacker nom\u00e9s beneficia la classe vectoralista. Els administradors de sistemes inform\u00e0tics, els enginyers de xarxes, els especialistes en seguretat de la informaci\u00f3, els programadors i els dissenyadors haurien d\u2019adonar-se que formen part de la mateixa classe social que la gent que no t\u00e9 cap mena de coneixement inform\u00e0tic, per\u00f2, alhora, no poden viure sense el seu m\u00f2bil. La majoria de la poblaci\u00f3 global som c\u00edborgs hackers<\/em> amb superordinadors connectats a les nostras mans, per\u00f2 sense cap mena de llibertat. Cal crear un equivalent als sindicats, a les cooperatives i a les organitzacions pol\u00edtiques per a la classe hacker<\/em>. Els hacklabs<\/em><\/strong> haurien de tornar-se llocs d\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica i d\u2019infraestructura comuna. Per arribar, per\u00f2, a una massa significativa necessitem, tamb\u00e9, conscienciaci\u00f3 social dins la classe hacker<\/em>, aquesta es crearia sent part del feminisme d\u2019interseccionalitat. Si aquesta composici\u00f3 social de hackers<\/em> acaba entenent els nostres interessos comuns, llavors, podrem assolir el nostre potencial d\u2019emancipaci\u00f3 revolucionari. Tot aix\u00f2, si el m\u00f3n par\u00e9s, un moment, a escoltar a una dona trans.<\/p>\n Recordeu quan la Karen de l’espai, Elon Musk, va comprar Twitter vam riure d\u2019ell perqu\u00e8 va pagar molt\u00edssim m\u00e9s del seu preu inicial i, gaireb\u00e9 immediatament, va perdre la meitat dels ingressos de l\u2019empresa. Ens en vam f\u00famer sense pietat; un idiota com aquest que perdia bilions de d\u00f2lars, quin frac\u00e0s. Necessitaven la burla per suavitzar la r\u00e0bia. Elon Musk va perdre cent bilions de d\u00f2lars en un any; diners suficients per erradicar la fam al m\u00f3n i, amb la resta, construir una infraestructura sostenible. Per\u00f2, aquella fortuna era la d\u2019un home cis i blanc, que la va perdre perqu\u00e8 s\u00ed. Hi ha res m\u00e9s fr\u00edvol?<\/p>\n Si considerem que dins del vectoralisme la informaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s valuosa que els diners, llavors, no va perdre res, va convertir els seus diners en poder sobre la societat. Musk es dedica a prendre el p\u00e8l de la gent d\u2019esquerres amb els seus cotxes ecol\u00f2gics \u2014mentre que Tesla consumeix aproximadament la meitat de tot el liti mundial. Alhora, pren el p\u00e8l de la gent de dretes mentre presenta els seus cotxes com aut\u00f2noms. Penseu en l\u2019asimetria d\u2019informaci\u00f3 entre els compradors de un Tesla creient que aix\u00ed tindr\u00e0n m\u00e9s autonomia i el propiet\u00e0ri dels servidors que controlen tots aquests cotxes. Continua sent un idiota, per\u00f2, perqu\u00e8 dep\u00e8n del planeta que ell mateix est\u00e0 destruint i no arribar\u00e0 pas a Mart.<\/p>\n \u00c9s una ll\u00e0stima que la societat benefici\u00ef a aquells qui destrueixen la Terra. Haur\u00edem d\u2019estar manifestant-nos nom\u00e9s pel simple fet que empreses, com Microsoft, Google o X, ni tan sols han de declarar la consumici\u00f3 d\u2019electricitat dels seus centres de processament de dades, ni la quantitat d\u2019aigua que malgasten per refredar-ne els servidors. Molta gent no \u00e9s conscient que no t\u00e9 aquesta informaci\u00f3 i, per aix\u00f2, els \u00e9s igual. L\u2019asimetria d\u2019informaci\u00f3 ens dur\u00e0 a l\u2019extinci\u00f3.<\/p>\n