{"id":52194,"date":"2023-12-25T07:30:09","date_gmt":"2023-12-25T06:30:09","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=52194"},"modified":"2023-12-20T22:45:38","modified_gmt":"2023-12-20T21:45:38","slug":"laughing-out-loud-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/laughing-out-loud-2\/","title":{"rendered":"Laughing out loud"},"content":{"rendered":"

Avui recuperem l’editorial dirigit per Virginia L\u00e1zaro Villa el maig de 2020 (s\u00ed, en ple confinament): Laughing Out Loud<\/a>.<\/p>\n

Virginia parlava de viralitat (de virus i de xarxes socials), d\u2019a\u00efllament i de connexi\u00f3, de com aspectes socials donen lloc a la viralitat, i aspectes mim\u00e8tics adquireixen un car\u00e0cter evang\u00e8lic on l\u2019humor juga un paper protagonista. La varen acompanyar durant aquest viatge Sabina Urraca, sobre el riure del LOL que no cal que existeixi; An\u00f3nimo Garc\u00eda explorava la for\u00e7a emancipadora del LOL; Dani\u00ebl de Zeeuw escrivia sobre la subversi\u00f3, la s\u00e0tira i la par\u00f2dia i, per acabar, Alicia Adarve reivindicava els valors dels mems com a testimoni del seu temps.<\/p>\n

I parem en aquest punt, perqu\u00e8 des de ja fa un temps, la Biblioteca Nacional d\u2019Espanya no nom\u00e9s conserva llibres i revistes, sin\u00f3 tamb\u00e9 el que passa a Internet i, \u00e9s en aquest bloc on, es col\u00b7loquen els mems. Jos\u00e9 Carlos Cerd\u00e1n, cap del Servei de Dip\u00f2sit de les Publicacions en L\u00ednia del BNE ens ho explicava aix\u00ed per a la publicaci\u00f3 Ethic<\/a>: \u00abGuardem els mems, per\u00f2 formen part del contingut que guardem. La millor manera d\u2019entendre-ho \u00e9s pensar en les vinyetes d\u2019humor dels peri\u00f2dics de fa 50 o 100 anys. Tamb\u00e9 s\u00f3n a la BNE, formant part del contingut que guardem\u00bb. S\u00f3n, en definitiva, c\u00e0psules del temps que configuren el patrimoni cultural col\u00b7lectiu.<\/p>\n

 <\/p>\n

Soundscapes per a A*DESK 4\/4 per Josephine Soundscapes<\/span><\/h3>\n

A trav\u00e9s de conceptes associatius i de jocs de literalitat-no-literalitat, aquests suggeriments musicals destil\u00b7len, complementen o potencien el tema desenvolupat a l\u2019article.<\/p>\n

LAUGHINGOUTLOUD<\/strong><\/p>\n

Dentro de la pr\u00e1ctica de bucear entre g\u00e9neros, a lo largo de la historia de la m\u00fasica, encontrar nuevos marcos de disfrute o estudio es siempre algo a agradecer. Escudri\u00f1ar, tirar de la madeja, enlazar y dejarse atravesar por toda esa informaci\u00f3n es un h\u00e1bito de muchas personas amantes de la m\u00fasica y se convierte en un procedimiento\u00a0b\u00e1sico para este tipo de colaboraci\u00f3n.<\/p>\n

Quan comencem a pensar en el paisatge sonor per tal d\u2019il\u00b7lustrar l\u2019article de Virgina L\u00e1zaro, em vaig submergir dins del mar de m\u00fasica associada als videos virales<\/a>, que \u00e9s un g\u00e8nere per si mateix, replet de can\u00e7ons d’estils i intencions molt diferents, que envaeixen de sobte el teu feed<\/em>, fet que fa que s\u2019adhereixin al cervell aquells segons en concret, perqu\u00e8, certament, s\u00f3n sempre fragments breus. Deixem de banda, per\u00f2, el camp, digne d\u2019estudi a qualsevol nivell, de les can\u00e7ons relacionades a tot all\u00f2 que anomenem \u201ctrends\u201d. Em vull centrar en all\u00f2 que podr\u00edem denominar com a un subg\u00e8nere de la m\u00fasica viral, aquelles can\u00e7ons (o fragments) recurrents en un tipus de v\u00eddeo determinat. Mentre escoltava una llista de can\u00e7ons \u201cmimetitzades\u201d m\u2019ha cridat l\u2019atenci\u00f3 una titulada meme de cr\u00e9ditos finales<\/em>. La reconec d\u2019haver-la escoltat, fa anys, com a so que acompanyava una seq\u00fc\u00e8ncia de cr\u00e8dits, innumerables vegades, immortalitzada com a mem reiteratiu<\/a> al final de clips curts de persones en situacions inc\u00f2modes, peripat\u00e8tiques. En conjunt, s\u2019intenta ironitzar, o si no ridiculitzar, de manera m\u00e9s perniciosa, les patinades dels altres. Aquest gag d\u2019edici\u00f3 s\u2019utilitza des de 2015<\/a>, t\u00e9 un format original i potser un target, tenint en compte el seu origen i contingut referencial, m\u00e9s espec\u00edfic, per\u00f2 que tamb\u00e9 funciona sense cap mena de coneixement previ, per la m\u00fasica en si, diria jo.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria de la can\u00e7\u00f3. Composta per Luciano Michelini per a la pel\u00b7l\u00edcula “La bellissima estate”<\/a>, el 1974, on apareix com a leitmotiv que acompanya a un personatge humor\u00edstic. Com que s\u2019inclou despr\u00e9s, en un gran cat\u00e0leg de m\u00fasica d\u2019arxiu, acaba arribant a o\u00efdes de Larry Davis a trav\u00e9s de l\u2019anunci d\u2019un banc. El c\u00f2mic, escriptor, actor i productor de televisi\u00f3, \u00e9s el creador i protagonista de la s\u00e8rie Curb Your Enthusiasm<\/em> que s\u2019emet a HBO des de l\u2019any 2000, tot i amb alguns hiatus, fins avui dia.<\/p>\n

Pel seu car\u00e0cter circense, la musicalitat t\u00edpica de les BSO de l\u2019\u00e8poca, com les de Nino Rota o Ennio Morricone, amb la tuba i les mandolines de la melodia capriciosa i altres instruments caracter\u00edstics com la flauta d’\u00e8mbolo<\/a>, de connotacions humor\u00edstiques impl\u00edcites (forjades a trav\u00e9s de molts artefactes audiovisuals i del m\u00f3n de l\u2019espectacle). \u00c9s una pe\u00e7a que \u201csona a humor\u201d per ella mateixa, tot i que \u00e9s cert, des del meu punt de vista, per\u00f2, no representa el troleig o la critica m\u00e9s cruel t\u00edpica de les xarxes socials, sin\u00f3 l\u2019humor m\u00e9s blanc i suau.<\/p>\n

Luciano Michelini
\nTrack: Frolic<\/p>\n

Spotify<\/a><\/p>\n