![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/detalle-cara.jpg\")
<\/p>\nA la subhasta del passat 12 de desembre de 2023 a la sala Segre de Madrid, va apar\u00e8ixer un quadre d\u2019implicacions interessants. Parlem del lot 69 de la subhasta, identificat com a \u201cRetrato de noble Caballero de la familia Vicu\u00f1a\u201d, autoria del qual el seu Departament de Pintura Antiga i del segle XIX a un \u201cseguidor de Juan Van Der Hamen y L\u00e9on. Segle XVII\u201d.<\/p>\n
Es tracta d\u2019una pintura a l\u2019oli sobre un quadre de 206,5 x 107,5 cm on apareix un personatge de cos sencer seguint els models de l\u2019escola espanyola de l\u2019\u00e8poca. A la part superior del quadre hi ha dos escuts nobiliaris a trompe-l\u2019oeil i, sobre cadascun una inscripci\u00f3: una que dataria l\u2019obra de l\u2019any 1637 i l\u2019altre que situaria al retratat als 18 anys. Als seus peus, com sovint a retrats cortesans, apareix un gos de gran mida. L\u2019obra est\u00e0 en bon estat de conservaci\u00f3, \u00e9s cert, per\u00f2 els vernissos, ja envellits, no permeten una apreciaci\u00f3 precisa. Tot i aix\u00f2, l\u2019observaci\u00f3 amb llum ultraviolada constata la bona factura i conservaci\u00f3 del rostre i les mans i el bon estat general de l\u2019obra.<\/p>\n
El retrat que ens ocupa \u00e9s propietat d\u2019una fam\u00edlia basconavarresa a qui pertany des que es t\u00e9 const\u00e0ncia de l\u2019obra. No n\u2019existeixen dades sobre la proced\u00e8ncia, ja que no n\u2019existeixen documents ni de venda ni de catalogaci\u00f3 en cap dels arxius familiars o f\u00edsicament sobre la mateixa obra. Es tractaria, per tant, d\u2019un quadre que ha estat heretat a la mateixa fam\u00edlia des d\u2019abans del segle XX.<\/p>\n
Estil\u00edsticament, el quadre respon a la tipologia de retrat cortes\u00e0 de l\u2019escola espanyola del segle XVII \u2014basada en els models d\u2019Antonio Moro y Tiziano i arriba a la seva m\u00e0xima expressi\u00f3 amb les obres de Vel\u00e1zquez per a la cort de Felip IV. A l\u2019obra tractada en aquest article, hi observem moltes caracter\u00edstiques principals: l\u2019home retratat apareix de cos sencer, mirant a l\u2019espectador, sobre un fons indefinit, gaireb\u00e9 abstracte. Vesteix a l\u2019espanyola, de negre, amb capa i gorger\u00ed. A la m\u00e0 esquerra duu un guant i sost\u00e9 l\u2019altre guant alhora que es recolza ostensiblement sobre l\u2019empunyadura de l\u2019espasa. La fulla dins la beina s\u2019aixeca pel pes del bra\u00e7 i aix\u00f2 fa que la capa s\u2019alci per darrere. El modelatge del rostre i de les mans i del gorger\u00ed, juntament amb l\u2019\u00fas de la llum per tal de crear volum, s\u00f3n trets caracter\u00edstics de la pintura espanyola de mitjan segle XVII.<\/p>\n
Els elements simb\u00f2lics s\u00f3n tamb\u00e9 els habituals: l\u2019espasa que referencia la seva condici\u00f3 de cavaller, el fos que indica fidelitat i comandament i els escuts de dues fam\u00edlies de l\u2019\u00e8poca que encara estan pendents d\u2019identificaci\u00f3 definitiva.<\/p>\n
Estem, per tant, davant d\u2019un retrat d\u2019una representaci\u00f3 d\u2019un cavaller, de bona qualitat, realitzat lluny del centre de poder, per\u00f2 en un entorn que utilitza l\u2019obra art\u00edstica de la mateixa manera: com a forma d\u2019exaltaci\u00f3 i de comunicaci\u00f3 de la personalitat i de l\u2019estatus social del retratat. Aix\u00f2 \u00e9s, per certificar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un individu en concret, que pertanyia a l\u2019\u00e0mbit de la noblesa. El detall m\u00e9s cridaner del quadre, el trobem a la cara del personatge, que no pot ser identificat en termes de g\u00e8nere amb total certesa com a femen\u00ed o mascul\u00ed.<\/p>\n
Efectivament, si extraiem el rostre de la resta dels atributs presents (vestimenta i espasa) no podr\u00edem afirmar, amb seguretat absoluta, si es tracta d\u2019un home o d\u2019una dona. La pell clara, la cara ovalada, els llavis carnosos i la mirada suau, ens duu a una indefinici\u00f3 total de g\u00e8nere. No trobem res que ens permeti fer una identificaci\u00f3 absoluta amb les caracter\u00edstiques que habitualment corresponen a la masculinitat pel que fa als retrats de l\u2019\u00e8poca. No duu barba ni bigoti, no t\u00e9 els p\u00f2muls afiliats o la mirada dura com a la caracteritzaci\u00f3 tradicional dels personatges que, en aquesta mena d\u2019obres de representaci\u00f3 p\u00fablica, s\u2019utilitzen per evidenciar la masculinitat. Aquella masculinitat a la qual s\u2019assignen els dots de comandament, que s\u00f3n els valors de la societat de l\u2019\u00e8poca que es volen destacar en el retrat d\u2019un home com el que ens ocupa. Aqu\u00ed, en canvi, el contrast evident entre el rostre indefinit, la vestimenta masculina i el fet que duu espasa, ens ha de fer pensar noves identificacions pel retrat.<\/p>\n
<\/p>\n
Aix\u00ed, a m\u00e9s de les coincid\u00e8ncies estil\u00edstiques que han dut a l\u2019equip de la casa de subhastes a identificar-lo amb el taller de Van Der Hamen, existeix una altra dada que podria confirmar-ne l\u2019autoria: el possible inter\u00e8s del pintor i del seu cercle per la representaci\u00f3 d\u2019altres identitats sexuals m\u00e9s enll\u00e0 del binarisme. Com a exemple d\u2019aquest fet tindr\u00edem el retrat de Catalina de Erauso, tamb\u00e9 coneguda com a Monja Alf\u00e9rez, pintat pel mateix Juan de Van Der Hamen el 1626, deu anys abans que el quadre que ens ocupa. La creaci\u00f3 d\u2019aquest quadre es veu influenciada per una com\u00e8dia, escrita per Juan P\u00e9rez de Montalban sobre Erauso, on un germ\u00e0 de la monja utilitza el gravat del retrat per localitzar-la. Aix\u00f2 ens indica la import\u00e0ncia que se li donava llavors a la imatge durant els processos d\u2019identificaci\u00f3 i individualitzaci\u00f3 d\u2019aquest tipus de personatges i el valor de la cara, per sobre de la resta d\u2019atributs, com seria, per exemple, el vestuari. S\u00f3n les faccions que la distingeixen de la resta, tenint en compte que aquestes s\u00f3n fixes; i no com es vesteix, ja que aix\u00f2 s\u00ed que pot canviar.<\/p>\n
Precisament, la necessitat de llegir a l\u2019individu retratat m\u00e9s enll\u00e0 dels seus atributs (vestimenta), ens recorda a la descripci\u00f3 del cavaller Orlando a la biografia de Virginia Woolf: \u201cHe \u2014for there could be no doubt of his sex, though the fashion of the time did something to disguise it\u201d(\u00abEll \u2014perqu\u00e8 no hi havia cap dubte del seu sexe, tot\u00a0 que la moda de l\u2019\u00e8poca ho dissimulava\u00bb). Aix\u00ed, assignem el g\u00e8nere a un personatge m\u00e9s enll\u00e0 dels distintius socials (moda) que el caracteritzen. En el cas que ens ocupa, la roba correspon amb la d\u2019un home i la pres\u00e8ncia destacada de l\u2019espasa, amb la m\u00e0 recolzada sobre l\u2019empunyadura, ressalta la nostra lectura del retratat com a mascul\u00ed.<\/p>\n
Tanmateix, la insist\u00e8ncia en aquests elements no aconsegueix fer-nos oblidar la indefinici\u00f3 del rostre, mencionada pr\u00e8viament. Encara m\u00e9s, el fet que s\u2019hagi pintat la cara amb m\u00e9s habilitat que la resta (com, per altra banda, corresponia amb la pr\u00e0ctica comercial de l\u2019\u00e8poca, que reservava les parts m\u00e9s importants del retrat a l\u2019autoria del mestre del taller), ens obliga a contemplar el retratat com a volunt\u00e0riament representat dins dels par\u00e0metres de la intersexualitat. La repetici\u00f3 quan mirem el quadre \u2014passem de la cara a l\u2019espasa i altre cop a la roba masculina, per despr\u00e9s tornar a la cara i altra vegada a la roba\u2014 ens condemna a una lectura que hem d\u2019entendre com a buscada i assolida i que intentaria limitar-se pels dos extrems del binarisme.<\/p>\n
Hem de considerar l\u2019espasa, els guants i la capa com a dispositius de g\u00e8nere i de poder alhora. Ens situen el personatge retratat dins d\u2019un espectre sociosexual determinat. Tanmateix, el rostre el contradiu. Segons la semi\u00f2tica que hem vist al retrat de Catalina de Erauso, podem descartar que es tracti d\u2019una dona lesbiana o una dona masculinitzada tenint en compte que, com veiem en aquest exemple, el rostre femen\u00ed ha estat sotm\u00e8s a un proc\u00e9s de butchificaci\u00f3 que aqu\u00ed no trobem.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/detalle-guante.jpg\")
<\/p>\n
Sabem del gust de l\u2019Espanya del XVII per retratar cossos no can\u00f2nics (nans, obesos, rars) que posse\u00efen un espai d\u2019apreciaci\u00f3 i d\u2019exist\u00e8ncia espec\u00edfic. Per\u00f2, aqu\u00ed, tractem el retrat d\u2019un personatge concret, pertanyent a la noblesa, fer que evidencia reivindicaci\u00f3 i orgull. L\u2019\u00fas d\u2019un mitj\u00e0 d\u2019exaltaci\u00f3 i de demostraci\u00f3 de pertinen\u00e7a a una classe social espec\u00edfica, tot i que es tract\u00e9s d\u2019un individu de sexualitat dissident, ens indicaria que les q\u00fcestions de classe s\u00f3n m\u00e9s importants que les de g\u00e8nere.<\/p>\n
\u00bfEstar\u00edem, per tant, davant d\u2019un possible retrat d\u2019un personatge intersexual del segle XVII a Espanya? Seria un exemple de la perfomativitat de g\u00e8nere de fa m\u00e9s de 300 anys. El gest amb qu\u00e8 agafa el guant a la m\u00e0 esquerra crea una estructura de pell que s\u2019omple a si mateixa amb dos elements, els dos guants, lluents i completant-se l\u2019un a l\u2019altre poden llegir-se com a una forma biol\u00f2gica, el cuir, que t\u00e9 totes dues capacitats, de penetrar i de ser penetrat. L\u2019espasa, que s\u2019aixeca darrere del retratat, crea amb la capa, una pe\u00e7a semblant a una faldilla. El s\u00edmbol de la masculinitat del retratat funciona a m\u00e9s a m\u00e9s com a artefacte per tal de revelar la seva feminitat.<\/p>\n
Finalment, existiria tamb\u00e9 la possibilitat d\u2019una fabulaci\u00f3: I si, per exemple, es tract\u00e9s d\u2019un retrat del cavaller Orlando durant una estan\u00e7a desconeguda a Espanya? D\u2019acord amb les dades presents del retrat, en concret la data de 1637, estar\u00edem parlant del per\u00edode durant el qual el jove, despr\u00e9s d\u2019haver patit els embats d\u2019amor tra\u00eft per Sasha i decebut per l\u2019estafa del poeta Nicholas Greene, opta per recloure\u2019s a la seva casa familiar on ser\u00e0 assetjat per l\u2019arxiduc\/arxiduquessa Harry\/Harriet. I, mentre fuig d\u2019aquesta situaci\u00f3 ser\u00e0 nomenat pel rei Carles II, ambaixador de Constantinoble, ciutat on s\u2019instal\u00b7la i on canvia de g\u00e8nere. Ara b\u00e9, Orlando va haver de fer m\u00e8rits per tal d\u2019aconseguir el favor reial. Se sap que aquest s\u2019ha de guanyar, moltes vegades amb operacions obscures, de legalitat dubtosa o amb risc per les parts involucrades, que no poden ser conegudes i han de mantenir-se en secret. Ha acabat el temps de la Reina anciana, que li atorgava privilegis per la seva bellesa. Amb el nou monarca, Orlando, haur\u00e0 de fer m\u00e8rits.<\/p>\n
Recordem que anys enrere, a la d\u00e8cada dels anys 20, Carles II, llavors encara pr\u00edncep de Gal\u00b7les havia fet un viatge arriscat i de pel\u00b7l\u00edcula a Espanya acompanyat del seu preferit, el duc de Buckingham, amb intenci\u00f3 de prometre\u2019s amb la infanta Maria, germana de Felip IV. El periple espanyol del pr\u00edncep angl\u00e8s va servir de ben poc, perqu\u00e8 no aconsegu\u00ed el seu objectiu d\u2019emparentar-se amb la monarquia hisp\u00e0nica, per\u00f2 s\u00ed que va con\u00e8ixer un model absolutista de poder que m\u00e9s endavant replicar\u00e0 havent ascendit al tron i que provocar\u00e0 una revoluci\u00f3 al seu pa\u00eds que li costar\u00e0 el cap. A m\u00e9s a m\u00e9s, a Espanya, va descobrir la import\u00e0ncia del consum de l\u2019art i del seu \u00fas a la representaci\u00f3 de la figura reial. Per\u00f2, tamb\u00e9, va cometre innumerables errades diplom\u00e0tiques que van evidenciar la seva ambigua relaci\u00f3 amb el duc de Buckingham.<\/p>\n
En aquest context, tindria sentit que el jove cavaller Orlando fos posat a prova abans de rebre enc\u00e0rrecs millors i fos enviat a Espanya per tal de solucionar algun problema pendent, com podria ser la recuperaci\u00f3 de proves que evidenciessin alguna de les faltes comeses anys enrere, quan el rei encara era pr\u00edncep. A la d\u00e8cada dels 30 del segle XVII es refermen les tensions entre Espanya i Anglaterra a causa de l\u2019assentament de les col\u00f2nies angleses als territoris hisp\u00e0nics a Am\u00e8rica. Pot ser, Orlando va ser enviat per tal de tractar aquests temes, en cerca d\u2019una alian\u00e7a, i el quadre que ens ocupa \u00e9s testimoni de la seva visita i de les relacions que va mantenir al nostre pa\u00eds i que el portarien a ser retratat. Pot ser, sigui la prova d\u2019un cap\u00edtol desconegut de la biografia escrita per Virginia Woolf.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A la subhasta del passat 12 de desembre de 2023 a la sala Segre de Madrid, va apar\u00e8ixer un quadre d\u2019implicacions interessants. Parlem del lot 69 de la subhasta, identificat…<\/p>\n","protected":false},"author":2702,"featured_media":52490,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6868],"tags":[],"coauthors":[6637],"acf":[],"yoast_head":"\n