Viure a Cabo de Gat m’ha fet aprendre a valorar la literalitat. Aqu\u00ed, la Cala de En Medio est\u00e0 entre dues cales, a Agua Amarga l’aigua no es potable, el Playazo, b\u00e9, us el podeu imaginar. Contagiar-me de la seva literalitat, m’ajuda a explicar altres coses que van m\u00e9s enll\u00e0. Per exemple, quan em banyo al mar i floto, sento que tinc menys gravetat, llavors entenc que si em deixo fluir amb lleugeresa, tot em sembla menys greu. O, si estic dins d’una cova, comprenc que, en moments de foscor, amb el pas del temps, comen\u00e7o a veure amb claredat. Aix\u00ed que, per tal d’afrontar el tema que proposa Joaqu\u00edn Torres Garc\u00eda de treballar des de les perif\u00e8ries, comen\u00e7ar\u00e9 pel meu \u00e8xode de la ciutat. Potser aix\u00ed em sigui m\u00e9s f\u00e0cil explicar altres coses, com perqu\u00e8 vaig comen\u00e7ar a crear en comunitat.<\/p>\n
PENA CAPITAL<\/p>\n
Durant onze anys, Madrid va ser molt generosa amb mi. Em va treure de M\u00e0laga i em va oferir independ\u00e8ncia; em vaig allotjar a tres cases diferents de les quals vaig gaudir amb quatre parelles estupendes i un grapat d’amants regulars. Em va portar en Pepe, el meu gos, d’El Escorial. Em va presentar una colla d’amics for\u00e7a heterog\u00e8nia i ens va subministrar teatres i exposicions fins a la sobredosi cultural. I molts esdeveniments d’aquells on la gent et pregunta a qu\u00e8 et dediques, mira la roba que portes i tu t’emborratxes per poder-te integrar. Va transformar la meva feina, d’una disciplina a l’altre, el va fer madurar, li va oferir oportunitats i visibilitat. Tal va ser el meu creixement professional, que Madrid va haver de fer-me una empresa amb un assistent personal. Com m\u00e9s creixia jo, m\u00e9s coses li havia de pagar. Ser\u00e0 per aix\u00f2 que en diuen capital. Aix\u00ed que em passava moltes hores treballant en un estudi preci\u00f3s amb vistes al Palau Reial. Estava encantat amb el meu paper d’artista indisciplinar, sempre amb esperances d’acabar un projecte per publicar-lo i comen\u00e7ar-ne un altre. M’assemblava for\u00e7a a la idea que havia projectat de mi mateix, fins que un dia em vaig aixecar i em va caure a sobre una tona de soledat. No vaig poder suportar gaire aquell pes, vaig regalar tot all\u00f2 que hi havia a l’estudi i, amb dues samarretes, l’ordinador i en Pepe als bra\u00e7os, vaig c\u00f3rrer cames ajudeu-me de la ciutat-<\/p>\n
Entenc que simplement la nostra relaci\u00f3 s’havia desequilibrat. Que em sobraven projectes, pressa i reconeixement i em faltava companyia, camp i una mica de silenci.<\/p>\n
ELS PERDUTS<\/p>\n
En Pepito va morir fa poc. Per acomiadar-me vaig convocar un munt de gent a El Limbo, que \u00e9s com jo li dic a la casa on visc a Cabo de Gata des de fa quatre anys. Fa refer\u00e8ncia al limbe, aquella perif\u00e8ria on el catolicisme envia les \u00e0nimes perdudes.<\/p>\n
Camin\u00e0vem en silenci fins a la cala preferida d’en Pepe, Cala Arena, te la pots imaginar. Quan vam ser al penya-segat des d’on es veia la cala, vam comen\u00e7ar a c\u00f3rrer com feia en Pepe, fins a ficar-nos dins l’aigua. Tothom que m’acompanyava llavors havia participat abans en algun dels tallers de creaci\u00f3 que imparteixo, aix\u00ed que el codi d’aquella trobada, entre el ritualisme i la quotidianitat, el tenien ben integrat.<\/p>\n
SER ALG\u00da ALTRE<\/p>\n
Als tallers venen persones de tota mena i de tot arreu. No hi ha limitacions d’edat ni requisits especials m\u00e9s enll\u00e0 de suportar la pujada d’una muntanya. Durant cinc dies s\u00f3n performers i p\u00fablic alhora d’una funci\u00f3 que comen\u00e7a quan arriben i acaba quan marxen. Cap d’ells pot dir la seva formaci\u00f3, ni professi\u00f3, ni quins van ser els seus projectes anteriors ni quins seran els pr\u00f2xims. Els demano que es presentin, a trav\u00e9s de coses que no hagin escollit, a lliure interpretaci\u00f3. Solen parlar de la seva fam\u00edlia, de la seva edat, del seu sexe, de la seva proced\u00e8ncia, de la seva estabilitat emocional… fet que evidencia que la majoria de les coses que ens conformen, no s\u00f3n responsabilitat nostra.<\/p>\n
Experimentem amb diferents disciplines sense requerir cap mena d’experi\u00e8ncia pr\u00e8via. Aix\u00ed l’actriu no ha de fer d’actriu si no vol, ni el fot\u00f2graf de fot\u00f2graf, ni la de recursos humans del que sigui… i aix\u00ed obliden qui se suposa que s\u00f3n, es permeten ser qui vulguin.<\/p>\n
Porten un uniforme monocolor sense logos ni estampats. No poden maquillar-se ni fer servir complements. Tenim cura dels aliments i totes les coses que passen mentre mengem. Ens mirem als ulls durant molta estona i deixem que el paisatge ens respongui amb silencis. No aplaudim despr\u00e9s de les mostres, ens centrem en el proc\u00e9s. Tampoc portem m\u00f2bil. \u00c9s suficient?<\/p>\n
UN M\u00d2BIL AL DESERT<\/p>\n
\u00c9s cert que perqu\u00e8 es produeixi una transformaci\u00f3, \u00e9s \u00fatil canviar d’aspecte i d’ubicaci\u00f3, per\u00f2, si no deixes de mirar la pantalla, el lloc m\u00e9s remot pot ser for\u00e7a similar a una ciutat.<\/p>\n
\u00c9s l’offline la perif\u00e8ria m\u00e9s radical? Em pregunto si a l’art, que sempre busca tot all\u00f2 que \u00e9s extraordinari, li interessa m\u00e9s la presencia o la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. No \u00e9s que cregui que s’ha d’escollir entre l’una o l’altra, per\u00f2 posats a explotar camins cap al m\u00e9s enll\u00e0, t\u00e9 sentit que s’assenyalin totes dues direccions aparentment oposades. Aix\u00f2 em fa recordar que el mateix Mark Zuckerberg va aprofitar el seu v\u00eddeo de presentaci\u00f3 del Metavers per apropiar-se de la paraula pres\u00e8ncia, terme que segurament aterra la seva empresa. Parlava del Metavers com The presence platform<\/em>, aix\u00ed expressava en poques paraules que la pres\u00e8ncia \u00e9s all\u00e0, no aqu\u00ed. I no anava desencaminat. Si ens trobem pel carrer a alg\u00fa que va treure’s l’Instagram fa temps, tot i que no el tinguem davant, \u00e9s molt probable que li diguem: Qu\u00e8 t’expliques que est\u00e0s molt perdut?<\/p>\n I potser aquesta persona est\u00e0 precisament intentant trobar un sentit. O diversos. L’olfacte, el gust, el tacte… fins i tot la vista no troba lloc a Internet.<\/p>\n LA PERIF\u00c8RIA, ON \u00c9S?<\/p>\n Penso altre cop en la meva experi\u00e8ncia a la capital i els seus canvis de casa, de parella i de disciplina, en l’esgotament de la producci\u00f3, en la desconfian\u00e7a del reconeixement, en la sensaci\u00f3 de soledat… tamb\u00e9 en el metavers i les seves promeses de m\u00e9s enll\u00e0, en els sentits d’Internet, en la pres\u00e8ncia radical… en com vaig marxar de Cabo de Gata buscant noves maneres de ser-hi, en els processos de creaci\u00f3 compartida, en tota aquella gent corrent cap al mar… i altre cop, apareix la literalitat.<\/p>\n Potser la perif\u00e8ria no \u00e9s un lloc concret. Potser aquell contorn de figura curvil\u00ednia sigui el nostre cos, que anem omplint d’experi\u00e8ncies fins a definir una identitat que de tant en tant conv\u00e9 buidar, nom\u00e9s per tornar als nostres marges i q\u00fcestionar-los abans de tornar-los a omplir.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Viure a Cabo de Gat m’ha fet aprendre a valorar la literalitat. Aqu\u00ed, la Cala de En Medio est\u00e0 entre dues cales, a Agua Amarga l’aigua no es potable, el…<\/p>\n","protected":false},"author":2853,"featured_media":53180,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6868],"tags":[],"coauthors":[6874],"acf":[],"yoast_head":"\n