Existeix un compte d’Instagram on pots trobar la Macarena perif\u00e8rica que et correspon segons el teu signe del zod\u00edac. Aix\u00f2 \u00e9s possible perqu\u00e8 hi ha una Esperanza Macarena que resideix a la seva bas\u00edlica enganxada a l’esgl\u00e9sia de San Gil a Sevilla. I, despr\u00e9s, existeixen infinitat de Macarenes perif\u00e8riques que, escampades per tot el m\u00f3n, estenen la seva imatge i la seva pres\u00e8ncia pertot. Arriba a tot arreu i est\u00e0 a tots llocs, sense necessitat de sortir de casa seva. Com demostren les perif\u00e8riques, el seu poder \u00e9s tal, que \u00e9s impossible concebre un lloc fora del seu abast, un lloc lluny d’Ella, res li \u00e9s inassequible. Ella no ent\u00e9n de perif\u00e8ries, perqu\u00e8 tot existeix sota el seu mandat. Ella \u00e9s qui hi era fins i tot abans de la mateixa possibilitat, com a mare de D\u00e9u. Perqu\u00e8 si hi ha res \u00fatil al cristianisme, \u00e9s aix\u00f2, la certesa que D\u00e9u t\u00e9 una mare. Aix\u00f2 s’apr\u00e8n a Sevilla: gr\u00e0cies a la hip\u00e8rbole, podem arribar, aix\u00ed de lluny, amb el pensament i la imaginaci\u00f3.<\/p>\n
…<\/p>\n
La de San Gil impressiona per la meravella de la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia. Mentre que les Macarenes perif\u00e8riques impressionen per la precisi\u00f3 de com encarnen el concepte freudi\u00e0 arran la tenebrositat: Das Unheimliche<\/em>, m\u00e9s o menys, la familiaritat feta estranya, aquell t\u00edpic “diuen que \u00e9s ella, per\u00f2 no l’\u00e9s”. Aqu\u00ed, podr\u00edem caure en la temptaci\u00f3 i deixar-nos portar per la impressi\u00f3 sinistra que produeixen les perif\u00e8riques, enredar-nos en la q\u00fcesti\u00f3 original-c\u00f2pia, semblant per\u00f2 no tan semblant. No \u00e9s aquest el quid de la q\u00fcesti\u00f3. Es tracta m\u00e9s aviat d’intentar entendre qu\u00e8 fan totes aquestes pres\u00e8ncies i, com a \u00faltima inst\u00e0ncia, d’aventurar-se al futur que anuncien la Macarena i les seves perif\u00e8riques.<\/p>\n …<\/p>\n Tant la Macarena sevillana com les seves perif\u00e8riques, s\u00f3n figures. Fet que cal mencionar com m\u00e9s aviat millor: s\u00f3n persones de fusta, ferro, seda, punta, or, m\u00e9s or, encara m\u00e9s or i tota mena de pedres precioses. Cap d’elles t\u00e9 venes, ni sang, ni m\u00fascul, ni humors, ni funcions, ni l\u00edquids: Cossos sense \u00d2rgans fets de la intensitat que les travessa. Intentar negar o eludir la seva materialitat concreta, creure que Ella representa res diferent del seu \u00e9sser, \u00e9s errar. No hi ha cap mena d’engany possible quan es tracta d’Ella. \u00c9s precisament el fet que siguin cossos buits, desposse\u00efts de tot centre s\u00f2lid, que les permet existir com a enunciaci\u00f3 pura, com a pronunciament pur. Per si alg\u00fa no se n’havia assabentat, Elles s\u00f3n performance.<\/p>\n …<\/p>\n Als seus cossos buits per dins, se susp\u00e8n el relat i es dona peu a un altre temps que necessita la perip\u00e8cia per tal d’existir. S\u00ed, cert, est\u00e0 el context narratiu de la Passi\u00f3 de Jes\u00fas. Ella, per\u00f2, no viu d’aix\u00f2: Ella, no forma part d’una escena, Ella no \u00e9s personatge, Ella hi era molt m\u00e9s abans del text, Ella no ha vingut a il\u00b7lustrar res. Un cop m\u00e9s: la seva labor no \u00e9s altra que existir i pronunciar la seva pres\u00e8ncia. Res m\u00e9s.<\/p>\n …<\/p>\n L’Esperanza Macarena de San Gil, t\u00e9 de segur dos grans moments l’any. \u00c9s cert que el seu calendari pot veure’s esquitxa’t puntualment per altres esdeveniments extraordinaris. Per\u00f2, en principi, tot se centra en aquestes dues ocasions. El primer moment de m\u00e0xima esplendor es duu a terme a la matinada del dijous al divendres posteriors a la primera lluna plena despr\u00e9s de l’equinocci de primavera. Aquella nit que s’allarga fins al migdia seg\u00fcent, Ella, a espatlles dels seus servents, surt al carrer, recorre la seva ciutat, recorre el seu barri i torna a casa. En aquest cas, Ella ve mentre la gent n’espera l’arribada, quieta. El segon moment, es duu a terme a finals de tardor, l’\u00faltima setmana d’advent, just abans del solstici d’hivern. Llavors, Ella descendeix a nivell de terra perqu\u00e8 els seus servents li besin les mans de fusta policromada. En aquest cas, \u00e9s Ella qui es queda quieta i som nosaltres qui anem a buscar la seva pres\u00e8ncia.<\/p>\n …<\/p>\n El seu cos buit, recobert de capes i capes de meravella, \u00e9s lliure de qualsevol mena de subjecci\u00f3, Ella \u00e9s, d’entrada, objecte. El seu cos \u00e9s un punt de fuga. En aquest sentit, Ella \u00e9s l’Altre, all\u00f2 que apareix a l’altra banda del mandat hegem\u00f2nic propi de l’epistemologia cl\u00e0ssica, no com a oposici\u00f3 bin\u00e0ria, sin\u00f3 com a exc\u00e9s, com a desbordament d’aquella condemna que ens obliga a ser alg\u00fa quan, com b\u00e9 diu Jos\u00e9 Luis Pardo, \u201cser alg\u00fa \u00e9s una complicaci\u00f3 de la complicaci\u00f3\u201d (La intimidad<\/em>, 1996:44).<\/p>\n …<\/p>\n A la seva reflexi\u00f3, ja considerada tot un cl\u00e0ssic, sobre l’episteme cl\u00e0ssica, la perspectiva, el cos ressuscitat de Crist i les llagues, Peggy Phelan, proposa: \u201cDins del marc de semblan\u00e7a i mimesi inaugurat per la perspectiva, el substitut substitueix un real que, com D\u00e9u i l’Altre, sempre ens eludeixen. La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s \u2018trobar\u2019 l’Altre, sin\u00f3 presentar el drama de tal manera que faci que els substituts revelin que la clau del drama amb l’Altre \u00e9s que l’Altre \u00e9s sempre un substitut\u201d[1]<\/sup><\/a>\u201cWithin the arco of resemblance and mimesis that perspective inaugurates, the stand-in stands in for a real that, like God and the Other, forever eludes us. The point is not so much to \u201cfind\u201d … Continue reading<\/span><\/span><\/span>