{"id":53643,"date":"2024-02-05T07:30:44","date_gmt":"2024-02-05T06:30:44","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=53643"},"modified":"2024-02-04T18:12:07","modified_gmt":"2024-02-04T17:12:07","slug":"apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/","title":{"rendered":"Apunts de po\u00e8tiques despla\u00e7ades I i II"},"content":{"rendered":"

Aix\u00f2 no \u00e9s un poema, aix\u00f2 no \u00e9s un reportatge, aix\u00f2 no \u00e9s conte. El que tens entre les mans \u00e9s un artefacte po\u00e8tic a manera de glossari, de lexic\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 a manera d\u2019intercanvi epistolar entre la poeta mexicana establerta a Barcelona Ale Oseguera i la poeta asturiana establerta a Madrid Laura Casielles. Un viatge d\u2019anada i tornada a trav\u00e9s de set conceptes al voltant de la migraci\u00f3 i el despla\u00e7ament. Una conversa necess\u00e0ria entre dues veus que viuen entre aqu\u00ed i all\u00ed, entre arrels i despulles, entre un embull de sentiments oposats que els ha donat una identitat concreta: la de despla\u00e7ades. Us llegim.<\/p>\n

Apunts de po\u00e8tiques despla\u00e7ades I: Ale Oseguera<\/span><\/h3>\n
\n

\u00abL\u2019estranger \u00e9s un somiador que fa l\u2019amor amb l\u2019abs\u00e8ncia.\u00bb
\n<\/em>Julia Kristeva<\/em>\u00a0<\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n

CASA<\/span><\/h3>\n

Enguany no anir\u00e9 a casa.
\nI, no obstant aix\u00f2, estic a casa.
\nPassem la vida buscant l\u2019habitatge propi, la manifestaci\u00f3 arquitect\u00f2nica del Jo.
\nCom fer-ho sobre terreny dif\u00fas? Com en s\u00f2l estranger?
\nL\u2019e<\/em>s<\/em>tran<\/em>g<\/em>eri<\/em>t<\/em>a<\/em>t<\/em> es mesura en el temps que trigues a arribar:
\n. als registres
\n. als enteniments
\n. a les reparticions
\n. a la patata (que era teva)
\n. i a l\u2019aire (que ja no).
\nI sempre arribes tard.
\nLa llar estrangera es construeix amb els residus del viatge:
\n. les fotografies dels teus pares
\n. l\u2019olor del blat de moro bullit i el xili torrat
\n. la calor tatuada de l\u2019\u00faltima abra\u00e7ada abans de pujar a l\u2019avi\u00f3.<\/p>\n

La llar es vesteix sempre d\u2019ultimi<\/em>tats<\/em>, de les \u00faltimes intimitats. Es consolida amb l’estrat\u00e8gia de la superviv\u00e8ncia. S’edifica amb molta suor i moltes ll\u00e0grimes. Tot canviant sempre, inestable, impredictible, l\u00edquid. Cada mat\u00ed, un nou sostre desconegut. Els fonaments de la casa estan sota terra. Els de la llar, sota la pell. La llar \u00e9s concepte, no mat\u00e8ria. Per aix\u00f2, cada any et pregunten si anir\u00e0s a casa teva, encara que ja estiguis en ella. Perqu\u00e8 la teva casa, fins i tot sota contracte de compra o lloguer, mai \u00e9s teva en s\u00f2l estranger.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Ale a casa seva a Sant Andreu, Barcelona_ Victor Hondartzape<\/p><\/div>\n

*<\/strong><\/span><\/h3>\n

AMISTAT<\/span><\/h3>\n

Les amistats s\u00f3n com les plantes: cal regar-les, adobar-les, podar-les, protegir-les de plagues i depredadors, portar-les amb tu si et mudes.<\/p>\n

I si no pots portar-te-les?<\/p>\n

Un mat\u00ed al mes, en Miguel esmorza amb mi. Per\u00f2 jo no hi s\u00f3c. Es pren el caf\u00e8 amb una bona dosi de paci\u00e8ncia, la mateixa amb la qual m’escolta des que ten\u00edem quinze anys. Em deixa parlar, explicar-li els detalls del meu \u00faltim plet, amor, triomf, decepci\u00f3, alegria, drama. En Miguel acaba el meu p\u00f2dcast whatsappero (dos o tres missatges de veu de 8 a 10 minuts cadascun) i se\u2019n va a treballar. Passaran dies o setmanes abans que jo pugui rebre la seva resposta, tamb\u00e9 en format p\u00f2dcast whatsappero.<\/p>\n

Skype, i sobretot WhatsApp, han fet molt per les relacions socials; per\u00f2 cap tecnologia ha pogut amb el problema de les zones hor\u00e0ries. Vuit hores de difer\u00e8ncia s\u00f3n moltes hores. Quan tu pots xerrar, ellxs estan treballant. Quan ellxs poden, tu ja dorms. No \u00e9s f\u00e0cil conservar les amistats a dist\u00e0ncia, cal posar molta voluntat, esfor\u00e7, empatia i, sobretot, amor. Actitud positiva i habilitat per al storytelling<\/em> tamb\u00e9 ajuden.<\/p>\n

Les amistats muten amb els anys, brollen, es marceixen, s’expandeixen, moren. Per\u00f2 n\u2019hi ha unes, les m\u00e9s especials, que s’arrelen per sempre, independentment del substrat, del pa\u00eds en el qual estiguin plantades; s’adapten a la gravetat del sol o a la falta d’aquest; sobreviuen a la sequera, a les inundacions, a la dist\u00e0ncia; floreixen mentre dorms. Hi ha amistats que s\u00f3n com els potos o els espatifil\u00b7lis; com la meva amb en Miguel.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Chat amb Miguel_ Ale Oseguera<\/p><\/div>\n

*<\/span><\/h3>\n

SORTIR DEL POBLE<\/span><\/h3>\n

La Laura diu que sempre li va semblar que en el seu petit poble d’Ast\u00faries no coneixeria a ning\u00fa amb les seves mateixes inquietuds. Per aix\u00f2 somiava a marxar-se d’all\u00ed.<\/p>\n

Jo vaig cr\u00e9ixer en una ciutat que, en els noranta, tenia una poblaci\u00f3 d’uns cinc milions d’habitants. I estava tamb\u00e9 conven\u00e7uda que mai coneixeria a ning\u00fa amb les meves mateixes inquietuds. Entre moltes altres, aquesta va ser una de les raons per les quals sempre vaig voler anar-me’n d’all\u00ed. Per a sentir-me estrangera, preferia un lloc on de veritat ho fos.<\/p>\n

A M\u00e8xic se sol dir: \u00abPueblo chico, infierno grande\u00bb.<\/p>\n

Els malsons no sempre es mesuren en n\u00fameros. Quan una se sent estranya, la grand\u00e0ria, rai. L’origen tamb\u00e9. Una somia amb els destins, amb alliberar-se de les etiquetes, amb arribar a ser<\/em> en tota l’extensi\u00f3 del nostre potencial, que alg\u00fa ens entengui encara que sigui una miqueta. Parafrasejant a Cort\u00e1zar (permeteu-me la cursileria), ens n’anem per a trobar-nos.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Mural a Oaxaca, M\u00e9xico_ Ale Oseguera<\/p><\/div>\n

*<\/span><\/h3>\n

USOS DE LA LLENGUA<\/span><\/h3>\n

Conjugar en vosaltres<\/em> \u00e9s complicat. Requereix o\u00efda, pr\u00e0ctica i molta impostura. En comparaci\u00f3, les altres substitucions s\u00f3n pa: guai-chido, xerrada-pl\u00e1tica, jaqueta-chamarra\u2026 Tamb\u00e9 \u00e9s la m\u00e9s radical. A ning\u00fa \u00abse li enganxa\u00bb el vosaltres<\/em>, com s\u00ed l’accent. S’utilitza sempre intencionadament. El camuflatge no \u00e9s perfecte mai, per\u00f2 ajuda a fer que\u00a0no hi hagi sots ni distraccions a la carretera, a qu\u00e8 tu i els teus missatges aterrin on i quan deuen.<\/p>\n

Vaig comen\u00e7ar a conjugar el vosaltres<\/em> quan vaig treballar en periodisme pol\u00edtic. En pol\u00edtica, la difer\u00e8ncia entre el vosaltres<\/em> i el vost\u00e8s<\/em> \u00e9s abismal. Els pol\u00edtics et miren sempre per sobre de l’espatlla, m\u00e9s si ets immigrant: Qu\u00e8 fa una \u00abde fora\u00bb preguntant per all\u00f2 \u00abd’aqu\u00ed\u00bb? En periodisme, si hi ha sots en la carretera, t’acomiaden. En pol\u00edtica, si no et camufles, et mengen. A Espanya, no parlar el seu espanyol \u00e9s anar deu passos per darrere en el cam\u00ed.<\/p>\n

\u00c9s dif\u00edcil treure\u2019s la disfressa. Se’t va incrustant. Un dia visites \u00abel teu pa\u00eds\u00bb i anomenes vosaltres<\/em> a la teva fam\u00edlia i amics. Llavors, la lletra escarlata en el front: tra\u00efdora, venuda, farsant. Escriu Clara Obligado: \u00abl’exclusi\u00f3 se situa tamb\u00e9 al pa\u00eds d’origen, on es perceben les variacions ling\u00fc\u00edstiques del desterrat com una infidelitat\u00bb. La llengua \u00e9s una extensi\u00f3 de la p\u00e0tria, per\u00f2 tamb\u00e9 terreny f\u00e8rtil per a l\u2019es<\/em>tran<\/em>g<\/em>eri<\/em>t<\/em>a<\/em>t<\/em>, siguis d’on siguis, estiguis on estiguis.<\/p>\n

*<\/span><\/h3>\n

PER A QU\u00c8 S\u00d3N ELS DINERS<\/span><\/h3>\n

La m\u00e0xima del nouvingut \u00e9s: \u00abEl que converteix, no es diverteix\u00bb. Me la van ensenyar un grup de mexicans i colombians la primera vegada que vaig sortir a prendre alguna cosa a Barcelona. Des que havia aterrat, jo no parava de fer c\u00e0lculs mentals. I ja se sap que la conversi\u00f3 de divises migrant sempre surt a p\u00e8rdua. Per\u00f2 \u00e9s que no tot ser\u00e0 treballar i trobar a faltar! El\/la migrant tamb\u00e9 vol prendre’s una cervesa, anar a un concert, ballar, comprar-se una novel\u00b7la. Els primers anys, per\u00f2, no vaig comprar cap llibre. Tenia a la meva disposici\u00f3 la xarxa<\/em> sencera de biblioteques<\/em> de Barcelona. Amb aix\u00f2 em sentia afortunada. I rica.<\/p>\n

No vaig escatimar en concerts o obres de teatre; passions costoses que em vaig permetre en ressenyar-les en mitjans que no em pagaven excepte amb entrades de premsa. Al que s\u00ed que vaig renunciar va ser al cinema. El cinema em resultava extremadament car, un luxe, igual que la roba nova, tallar-se els cabells, la fruita, els lloguers, els taxis, els restaurants, el caf\u00e8, el tabac i les vacances. Quan vaig arribar a Barcelona el 2006, cada euro equivalia a uns 15 pesos mexicans. Avui, les guerres ho han acostat a aquesta xifra: 18,60. Per\u00f2 en aquests disset anys ho he vist inflar-se fins a 23.<\/p>\n

Un d’aquests anys de creixement (o decreixement, segons es miri), vaig tornar a M\u00e8xic. Em semblava tot tan barat que em vaig embalar i els vaig dir als meus amics: \u00abDemaneu el que vulgueu, pago jo. Que, al cap i a la fi, cobro en euros\u00bb. Est\u00e0vem en una paradeta de tacos al carrer despr\u00e9s d’una nit de festa gaireb\u00e9 a les quatre del mat\u00ed.<\/p>\n

Amb els anys he deixat de convertir mentalment els meus pressupostos. Les crisis derivades del crack<\/em> de 2008 m’han donat altres prioritats, encara que continuo intentant divertir-me. Tots ho fem. Des de 2006 hi ha, no obstant aix\u00f2, alguna cosa que no ha variat: Guardo intactes uns 1.200 \u20ac en el compte del banc. Per si un dia les crisis (pol\u00edtiques o financeres) m’obliguen a renunciar al somni europeu i a sortir volant de Barcelona. Tornar tamb\u00e9 \u00e9s un luxe.<\/p>\n

*<\/span><\/h3>\n

MORT I FUNERALS<\/span><\/h3>\n

1)
\nPenso constantment en la meva mort des que visc a Barcelona. M’imagino sempre morint sola. I em pregunto: Si ning\u00fa m’espera, quant temps passar\u00e0 abans que alg\u00fa comenci a trobar-me en falta i pregunti per mi? A quin s\u00f2l pertany el meu cad\u00e0ver?<\/p>\n

2)
\n\u00abMigrar: enterrar a la fam\u00edlia sense estar present\u00bb
\n<\/em>Quinny Mart\u00ednez<\/em>\u00a0<\/em><\/p>\n

Per q\u00fcestions \u00abde papers\u00bb vaig estar quatre anys sense sortir d’Espanya. En aquest lapse em vaig perdre naixements, aniversaris, malalties, graduacions, casaments, funerals. Em preguntava si algun dia viuria tamb\u00e9 a dist\u00e0ncia la mort dels meus pares.<\/p>\n

El 2017, vaig haver de volar d’emerg\u00e8ncia a M\u00e8xic.<\/p>\n

S\u00f3c una migrant privilegiada: vaig poder abra\u00e7ar al meu pare abans de la seva partida definitiva.<\/p>\n

*<\/span><\/h3>\n

FAM\u00cdLIA\/ES<\/span><\/h3>\n

Pass\u00e0vem cada Nadal entre \u00abdespatriats\u00bb: llatinoamericans, asi\u00e0tics, algun europeu del nord que, per una ra\u00f3 o altra, es quedava a Barcelona, i un grup de musulmans que pensaven que el desembre cristi\u00e0 era una experi\u00e8ncia innovadora i molt m\u00e9s divertida que unes simples vacances hivernals al seu pa\u00eds. Aqu\u00ed hi havia sopar, abra\u00e7ades, festa i intercanvi de regals.<\/p>\n

Consumisme a part, Nadal \u00e9s la celebraci\u00f3 familiar per excel\u00b7l\u00e8ncia. Potser per aix\u00f2 \u00e9s que el nostre sopar es tornava un exercici de nost\u00e0lgia patri\u00f2tica. Cada unx de nosaltres cuinava una cosa t\u00edpica de la seva terra per a l’ocasi\u00f3. All\u00f2 es tornava un delici\u00f3s banquet internacional en el qual acab\u00e0vem ballant fins a les 5 o 6 de la matinada.<\/p>\n

Nom\u00e9s una vegada en disset anys he tornat a M\u00e8xic per Nadal. Menjar, regals, ballar, trobar a faltar i recordar als absents, abra\u00e7ar als presents. Les fam\u00edlies neixen, per\u00f2 tamb\u00e9 es construeixen a base d’aliment i amor incondicional. De Nadal.<\/p>\n

\"\"<\/a>

El meu papa i jo_ Ale Oseguera<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

[Imatge destacada: Carrers del meu barri a M\u00e8xic_ Ale Oseguera].<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aix\u00f2 no \u00e9s un poema, aix\u00f2 no \u00e9s un reportatge, aix\u00f2 no \u00e9s conte. El que tens entre les mans \u00e9s un artefacte po\u00e8tic a manera de glossari, de lexic\u00f3,…<\/p>\n","protected":false},"author":2855,"featured_media":53276,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6880],"tags":[],"coauthors":[6876],"acf":[],"yoast_head":"\nApunts de po\u00e8tiques despla\u00e7ades I<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Apunts de po\u00e8tiques despla\u00e7ades I d'Ale Oseguera. Mes dedicat a Migrar(se) amb Queralt Castillo com a editora resident\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Apunts de po\u00e8tiques despla\u00e7ades I\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Apunts de po\u00e8tiques despla\u00e7ades I d'Ale Oseguera. Mes dedicat a Migrar(se) amb Queralt Castillo com a editora resident\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-02-05T06:30:44+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-02-04T17:12:07+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/1.-Calles-de-mi-barrio-en-Mexico_Ale-Oseguera-copia.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1440\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1080\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Ale Oseguera\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Ale Oseguera\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"9 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Ale Oseguera\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/\",\"name\":\"Apunts de po\u00e8tiques despla\u00e7ades I\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/1.-Calles-de-mi-barrio-en-Mexico_Ale-Oseguera-copia.jpg\",\"datePublished\":\"2024-02-05T06:30:44+00:00\",\"dateModified\":\"2024-02-04T17:12:07+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/1e007502db7bf5729a19ce6d7b00ce1b\"},\"description\":\"Apunts de po\u00e8tiques despla\u00e7ades I d'Ale Oseguera. Mes dedicat a Migrar(se) amb Queralt Castillo com a editora resident\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/1.-Calles-de-mi-barrio-en-Mexico_Ale-Oseguera-copia.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/1.-Calles-de-mi-barrio-en-Mexico_Ale-Oseguera-copia.jpg\",\"width\":1440,\"height\":1080},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Apunts de po\u00e8tiques despla\u00e7ades I i II\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/1e007502db7bf5729a19ce6d7b00ce1b\",\"name\":\"Ale Oseguera\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/a3786c1e564fa3375ccb01354fd9bfc4\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/194d916e2d9e6ba611f59fb72b1fbd05?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/194d916e2d9e6ba611f59fb72b1fbd05?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Ale Oseguera\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/aleoseguera\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Apunts de po\u00e8tiques despla\u00e7ades I","description":"Apunts de po\u00e8tiques despla\u00e7ades I d'Ale Oseguera. Mes dedicat a Migrar(se) amb Queralt Castillo com a editora resident","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Apunts de po\u00e8tiques despla\u00e7ades I","og_description":"Apunts de po\u00e8tiques despla\u00e7ades I d'Ale Oseguera. Mes dedicat a Migrar(se) amb Queralt Castillo com a editora resident","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2024-02-05T06:30:44+00:00","article_modified_time":"2024-02-04T17:12:07+00:00","og_image":[{"width":1440,"height":1080,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/1.-Calles-de-mi-barrio-en-Mexico_Ale-Oseguera-copia.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Ale Oseguera","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Ale Oseguera","Temps estimat de lectura":"9 minuts","Written by":"Ale Oseguera"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/","name":"Apunts de po\u00e8tiques despla\u00e7ades I","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/1.-Calles-de-mi-barrio-en-Mexico_Ale-Oseguera-copia.jpg","datePublished":"2024-02-05T06:30:44+00:00","dateModified":"2024-02-04T17:12:07+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/1e007502db7bf5729a19ce6d7b00ce1b"},"description":"Apunts de po\u00e8tiques despla\u00e7ades I d'Ale Oseguera. Mes dedicat a Migrar(se) amb Queralt Castillo com a editora resident","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/1.-Calles-de-mi-barrio-en-Mexico_Ale-Oseguera-copia.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/1.-Calles-de-mi-barrio-en-Mexico_Ale-Oseguera-copia.jpg","width":1440,"height":1080},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/apuntes-de-poeticas-desplazadas-i-y-ii\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Apunts de po\u00e8tiques despla\u00e7ades I i II"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/1e007502db7bf5729a19ce6d7b00ce1b","name":"Ale Oseguera","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/a3786c1e564fa3375ccb01354fd9bfc4","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/194d916e2d9e6ba611f59fb72b1fbd05?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/194d916e2d9e6ba611f59fb72b1fbd05?s=96&d=mm&r=g","caption":"Ale Oseguera"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/aleoseguera\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/53643"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2855"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=53643"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/53643\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":53764,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/53643\/revisions\/53764"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/53276"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=53643"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=53643"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=53643"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=53643"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}