{"id":53842,"date":"2024-02-19T07:30:35","date_gmt":"2024-02-19T06:30:35","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=53842"},"modified":"2024-02-12T13:35:09","modified_gmt":"2024-02-12T12:35:09","slug":"la-ultima-migracion-del-agua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/","title":{"rendered":"La darrera migraci\u00f3 de l’aigua"},"content":{"rendered":"

L’Espanya franquista va crear tres-cents pobles nous entre els anys quaranta i setanta.<\/strong> Un proc\u00e9s de colonitzaci\u00f3 agr\u00e0ria for\u00e7a recent i de gran magnitud que molts espanyols desconeixen.<\/strong><\/p>\n

Un pag\u00e8s espanyol a la postguerra civil tenia totes les cartes per morir-se de gana: ell, la seva dona o qualsevol dels seus cinc fills.Massa fam\u00edlies senceres van sobreviure sense gaire per perdre.Franco ho sabia molt b\u00e9, per aix\u00f2 no va tenir objeccions a culminar el proc\u00e9s de colonitzaci\u00f3 interna que venia intentant-se a Espanya des de feia d\u00e8cades, fins i tot segles enrere. Entre els anys quaranta i setanta del segle XX, al pa\u00eds es van fundar al voltant de tres-cents nous pobles, la gran majoria al voltant de les conques dels principals rius d’Andalusia, Extremadura, Castella i Arag\u00f3. Un proc\u00e9s que va implicar el trasllat de 55.000 fam\u00edlies i que, en magnitud poblacional, es podria emparentar amb la migraci\u00f3 del mili\u00f3 d’andalusos a Catalunya que es va donar per la mateixa \u00e8poca. A difer\u00e8ncia d’aquesta darrera, de la migraci\u00f3 que ens ocupa en aquest text no se n’ha parlat gaireb\u00e9 gens.<\/p>\n

Franco no va inventar res, per\u00f2 va veure que el problema de la m\u00e0 d’obra desocupada i els terrenys improductius eren el matx perfecte per a la consolidaci\u00f3 del r\u00e8gim a l’\u00e0mbit rural. Va estudiar els antecedents, va saber llegir el term\u00f2metre de la ressaca social d’una guerra que ell mateix havia iniciat i va executar el pla definitiu mitjan\u00e7ant una llei que implementava l’expropiaci\u00f3 de terres ermes amb indemnitzaci\u00f3 als seus amos. El 1939 va crear el Instituto Nacional de Colonizaci\u00f3n, l’\u00f2rgan encarregat de gestionar el repartiment de terres als colons i la construcci\u00f3 dels nous pobles on s’instal\u00b7larien.<\/p>\n

El fenomen, tot i ser recent, \u00e9s incre\u00efblement desconegut. Com \u00e9s possible que amb prou feines es parli de tots aquests pobles creats per arquitectes racionalistes que van executar pl\u00e0nols moderns in\u00e8dits per a entorns rurals? Pobles que van n\u00e9ixer de les migracions internes i als quals avui se’ls sumen nous tipus de migracions.<\/p>\n

Els antecedents<\/span>
\n<\/strong><\/h3>\n

Des de sempre, establir poblaci\u00f3 en qualsevol geografia va tenir a veure amb tornar cultivable territoris verges.Aix\u00ed es van tornar sedentaris els pobles que eren n\u00f2mades i, a partir d’aquesta necessitat b\u00e0sica d’habitar i cultivar, va sorgir la paraula \u00abcol\u00f2nia\u00bb i l’acci\u00f3 i l’efecte de colonitzar: la colonitzaci\u00f3.Molts pobles ibers ho van intentar a la pen\u00ednsula, ho van aconseguir parcialment, van fracassar i van seguir passejant fins a sucumbir a la pot\u00e8ncia i la tecnologia dels romans, que van establir les seves primeres col\u00f2nies en territori espanyol.Aix\u00ed van passar els segles: entre els nombrosos intents d’ampliar terrenys cultivables i tantes altres guerres i successi\u00f3 d’invasors i reconqueridors.<\/p>\n

Va ser al segle XVII quan va comen\u00e7ar a n\u00e9ixer a Espanya la t\u00edmida consci\u00e8ncia que calia fer alguna cosa amb la despoblaci\u00f3 rural i les terres improductives. Al segle seg\u00fcent, amb la Il\u00b7lustraci\u00f3 i la seva m\u00e0xima de \u00abgovernar \u00e9s poblar\u00bb, Carles III va encap\u00e7alar un projecte que va atreure les mirades de diversos pa\u00efsos d’Europa a finals del XVIII: sis mil colons es van instal\u00b7lar en noves poblacions fundades com a col\u00f2nies agr\u00e0ries a la Sierra Morena. El conegut il\u00b7lustrador franc\u00e8s Gustav Dor\u00e9 va deixar const\u00e0ncia d’aquests processos, en alguns dels gravats.<\/p>\n

Durant la segona meitat del segle XIX es van promulgar dues lleis que tenien com a objectiu dispersar els colons pel camp m\u00e9s que apostar per la construcci\u00f3 de pobles. \u00c9s a dir, a construir els anomenats caserius rurals. Per\u00f2 aix\u00f2 no va servir per augmentar la sempre insuficient producci\u00f3 i Espanya seguia amb molta terra en poques mans que no produ\u00efa ni es feia servir per a res. Les pol\u00edtiques hidr\u00e0uliques de finals del segle XIX i principis del XX van ser determinants per al futur de la colonitzaci\u00f3 agr\u00e0ria a l’Espanya franquista. El seu ide\u00f2leg va ser Joaqu\u00edn Costa i el pla va consistir en la creaci\u00f3 d’embassaments per emmagatzemar aigua i portar-la, a trav\u00e9s de canalitzacions, als llocs on es necessitava m\u00e9s. \u00c9s a dir, convertir en regable el sec\u00e0. Un programa pol\u00edtic que, o per la seva vastedat o per la manca de recursos i de voluntats, no va aconseguir concretar-se en la magnitud que es necessitava en aquell moment.<\/p>\n

El Plan Nacional de Obras Hidr\u00e1ulicas de 1934, aprovat durant el govern de la Segona Rep\u00fablica, va prendre el relleu de les idees de Costa i va ser aplicat durant un per\u00edode breu perqu\u00e8 el 1936 va esclatar la guerra civil. Despr\u00e9s de la contesa i la vict\u00f2ria del b\u00e0ndol franquista, es va iniciar el darrer tram del proc\u00e9s de colonitzaci\u00f3 agr\u00e0ria a Espanya. Seria el darrer i el definitiu.<\/p>\n

Els conillets d’\u00edndies del r\u00e8gim<\/span><\/h3>\n

El 1939 es va crear l’Instituto Nacional de Colonizaci\u00f3n i les confiscacions que s’havien dut a terme pel republic\u00e0 Instituto de Reforma Agraria van ser anul\u00b7lades. L’expropiaci\u00f3 es va replantejar: ara s’indemnitzaria cadascun dels propietaris i, sense fer absolutament res, les seves terres seques i ermes es tornarien f\u00e8rtils amb l’arribada del regadiu. Mentrestant, en aquest experiment de tornar-les productives, els conillets d’\u00edndies del r\u00e8gim van ser els colons, que van trigar anys a aconseguir que creix\u00e9s alguna cosa en aquestes planes seques i esquerdades.<\/p>\n

\u00abFranco ens va donar\u00bb entre cinc i deu hect\u00e0rees, eines de cultiu, una junta de cavalls, una vaca lletera, alguns porcs i una casa enorme planejada per un arquitecte modern, el mateix que dissenyava el poble i la seva esgl\u00e9sia. La veritat, per\u00f2, \u00e9s que Franco no va donar res i els colons van haver de pagar per cada cosa, a m\u00e9s d’haver de complir percentatges impossibles de collita. Alguns d’ells, a m\u00e9s, ni tan sols van tenir la possibilitat de tornar als seus pobles d’origen, ja que les cases havien quedat inundades per pantans.<\/p>\n

En alguns llocs puntuals es va establir el model d’habitatge disseminat que s’havia intentat a meitat del segle XIX, el mas rural al mig de la parcel\u00b7la. Per\u00f2 van ser nom\u00e9s uns quants casos concrets. El que va prevaler va ser la creaci\u00f3 de nous pobles una mica allunyats dels camps de cultiu i amb una ret\u00f2rica de naci\u00f3 depurada, de poblacions mod\u00e8liques amb nous agricultors anti-obrers i desposse\u00efts dels vicis pol\u00edtics urbans. Un cop instal\u00b7lats, tots els colons van haver de posar-se d’acord en quins mites crearien: quin tipus de festes, quin verge, quin patr\u00f3. Les noves tradicions.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Vegaviana. Estudio Ferna\u0301ndez del Amo<\/p><\/div>\n

L’espiral migrat\u00f2ria: nous habitants arriben als pobles<\/span><\/h3>\n

Els pobles de colonitzaci\u00f3 espanyols van n\u00e9ixer en territori verge, on tot estava per fer-se i es necessitaven moltes mans per treballar. Ho van aconseguir. Van seguir endavant, alguns es van despoblar, molt pocs van desapar\u00e8ixer, molts van cr\u00e9ixer en poblaci\u00f3 i all\u00f2 que va desapar\u00e8ixer va ser el seu patrimoni arquitect\u00f2nic. Els fills dels colons van tenir els seus propis fills i es van anar conformant diferents generacions que van veure morir els colons originaris i que van migrar i van tornar als pobles per a les vacances d’estiu. Ara nous migrants arriben a aquests pobles i el mosaic es torna m\u00e9s ric: gitanos i romanesos a l’interior d’Extremadura que treballen en serveis, fires de roba i diferents activitats agr\u00edcoles; africans del nord i subsaharians als pobles de colonitzaci\u00f3 de l’Ejido almeriense per collir les hortalisses i fruites que es conreen en tantes hect\u00e0rees d’hivernacles. I tamb\u00e9 migrants llatinoamericans i d’altres pa\u00efsos de l’est d’Europa i d’\u00c0sia que estan dispersos per tot l’entramat poblacional de la colonitzaci\u00f3 agr\u00e0ria espanyola i que se sumen a les noves migracions internes, que se segueixen donant ara per degoteig i de manera espor\u00e0dica , per\u00f2 que continuen dinamitzant el sector rural espanyol.<\/p>\n

[Imatge destacada: El Realengo. Estudio Ferna\u0301ndez del Amo]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’Espanya franquista va crear tres-cents pobles nous entre els anys quaranta i setanta. Un proc\u00e9s de colonitzaci\u00f3 agr\u00e0ria for\u00e7a recent i de gran magnitud que molts espanyols desconeixen. Un pag\u00e8s…<\/p>\n","protected":false},"author":2858,"featured_media":53828,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6880],"tags":[],"coauthors":[6882],"acf":[],"yoast_head":"\nLa darrera migraci\u00f3 de l'aigua<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"La darrera migraci\u00f3 de l'aigua per Laureano Debat. Tema del Mes: MIGRAR(SE). Editor\/a Residente: QUERALT CASTILLO CEREZUELA\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La darrera migraci\u00f3 de l'aigua\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La darrera migraci\u00f3 de l'aigua per Laureano Debat. Tema del Mes: MIGRAR(SE). Editor\/a Residente: QUERALT CASTILLO CEREZUELA\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-02-19T06:30:35+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-02-12T12:35:09+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/02\/El-Realengo_Estudio-Fernandez-del-Amo_Autor_Kindel.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1030\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"722\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Laureano Debat\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Laureano Debat\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"7 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Laureano Debat\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/\",\"name\":\"La darrera migraci\u00f3 de l'aigua\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/02\/El-Realengo_Estudio-Fernandez-del-Amo_Autor_Kindel.jpg\",\"datePublished\":\"2024-02-19T06:30:35+00:00\",\"dateModified\":\"2024-02-12T12:35:09+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/5782c9128e4a59072dd2f020d2f14e39\"},\"description\":\"La darrera migraci\u00f3 de l'aigua per Laureano Debat. Tema del Mes: MIGRAR(SE). Editor\/a Residente: QUERALT CASTILLO CEREZUELA\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/02\/El-Realengo_Estudio-Fernandez-del-Amo_Autor_Kindel.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/02\/El-Realengo_Estudio-Fernandez-del-Amo_Autor_Kindel.jpg\",\"width\":1030,\"height\":722},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La darrera migraci\u00f3 de l’aigua\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/5782c9128e4a59072dd2f020d2f14e39\",\"name\":\"Laureano Debat\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/73cca70fa833268b7094490928cc8149\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d5c7dda347d3a83fe1202fd8c09c17cd?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d5c7dda347d3a83fe1202fd8c09c17cd?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Laureano Debat\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/laureanodebat\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La darrera migraci\u00f3 de l'aigua","description":"La darrera migraci\u00f3 de l'aigua per Laureano Debat. Tema del Mes: MIGRAR(SE). Editor\/a Residente: QUERALT CASTILLO CEREZUELA","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La darrera migraci\u00f3 de l'aigua","og_description":"La darrera migraci\u00f3 de l'aigua per Laureano Debat. Tema del Mes: MIGRAR(SE). Editor\/a Residente: QUERALT CASTILLO CEREZUELA","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2024-02-19T06:30:35+00:00","article_modified_time":"2024-02-12T12:35:09+00:00","og_image":[{"width":1030,"height":722,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/02\/El-Realengo_Estudio-Fernandez-del-Amo_Autor_Kindel.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Laureano Debat","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Laureano Debat","Temps estimat de lectura":"7 minuts","Written by":"Laureano Debat"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/","name":"La darrera migraci\u00f3 de l'aigua","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/02\/El-Realengo_Estudio-Fernandez-del-Amo_Autor_Kindel.jpg","datePublished":"2024-02-19T06:30:35+00:00","dateModified":"2024-02-12T12:35:09+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/5782c9128e4a59072dd2f020d2f14e39"},"description":"La darrera migraci\u00f3 de l'aigua per Laureano Debat. Tema del Mes: MIGRAR(SE). Editor\/a Residente: QUERALT CASTILLO CEREZUELA","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/02\/El-Realengo_Estudio-Fernandez-del-Amo_Autor_Kindel.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/02\/El-Realengo_Estudio-Fernandez-del-Amo_Autor_Kindel.jpg","width":1030,"height":722},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-ultima-migracion-del-agua\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La darrera migraci\u00f3 de l’aigua"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/5782c9128e4a59072dd2f020d2f14e39","name":"Laureano Debat","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/73cca70fa833268b7094490928cc8149","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d5c7dda347d3a83fe1202fd8c09c17cd?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d5c7dda347d3a83fe1202fd8c09c17cd?s=96&d=mm&r=g","caption":"Laureano Debat"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/laureanodebat\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/53842"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2858"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=53842"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/53842\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":54134,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/53842\/revisions\/54134"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/53828"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=53842"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=53842"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=53842"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=53842"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}