CASA<\/strong><\/span><\/h3>\nDe la meva primera casa vaig sortir fa gaireb\u00e9 vint anys, quan en tenia 18. En ella continuen vivint els meus pares, en un poble de mitja grand\u00e0ria a Ast\u00faries. \u00c9s \u00e0mplia, lluminosa, t\u00e9 una terrassa amb plantes molt ben cuidades \u2013arbres fins i tot\u2013, des de la qual es veuen uns pujols a la llunyania, les torres de l’esgl\u00e9sia i, a vegades, capvespres ataronjats. Quan torno all\u00ed, un parell de vegades a l’any, continuo dient que “vaig a casa”. Excepte quan, conscientment, ho evito.<\/p>\n
La meva \u00faltima casa \u00e9s un pis molt petit de lloguer en el barri madrileny de Lavapi\u00e9s. Visc all\u00ed amb la meva gata i cada any quan arriba l’estiu se’m moren les flors d’un exigu balc\u00f3 que dona a un carrer cada vegada m\u00e9s ple de pisos de lloguer tur\u00edstic, que em fan viure tement el dia que em facin fora. Quan vaig arribar pensava que em quedaria en aquest lloc un any, dos com a m\u00e0xim. En porto dotze.<\/p>\n
Entre aquestes dues cases he viscut en unes altres cinc. S\u00e9 que no en s\u00f3n moltes i que aix\u00f2 \u00e9s senyal que tinc sort.<\/p>\n
Quan penso que potser no tindr\u00e9 mai un habitatge en propietat, l’anhel per complir que m\u00e9s em pesa \u00e9s el de no arribar a tenir tots els meus llibres junts en un mateix lloc: una prestatgeria ordenada que s’estengui al llarg d’un passad\u00eds o en el front d’un sal\u00f3.<\/p>\n
AMISTAT<\/span><\/h3>\nAquest estiu ser\u00e0 el nostre vint\u00e8 aniversari. Amb la meva amiga Alba, em refereixo. M’ho va recordar ella: Haurem de fer un bon viatge per a celebrar-lo<\/em>, va dir. I \u00e9s que la nostra relaci\u00f3 sempre ha tingut molt a veure amb els viatges. En aquests vint anys, mai hem viscut realment en la mateixa ciutat. El m\u00e9s semblant va ser un temps en qu\u00e8 ella estava, per treball, entre dos llocs, i passava part de la setmana en un pis a cinc minuts del meu. Aqu\u00ed s\u00ed que aprofit\u00e0vem per a veure’ns cada dimarts amb una ampolla de vi i una certa rutina de poder arribar a casa aliena i descal\u00e7ar-se. Per\u00f2 va ser nom\u00e9s una estoneta. La resta del temps, la nostra amistat s’ha anat construint sempre a base de correus, trucades, visites i converses pr\u00e0cticament di\u00e0ries per Telegram. Pot ser que sigui la persona que coneix la meva vida amb m\u00e9s detall. No sols en\u00a0el que \u00e9s general: tamb\u00e9 en\u00a0el fet quotidi\u00e0.\u00a0Sabem les hores de les cites m\u00e8diques de cada membre de les nostres fam\u00edlies, el punt en el qual se’ns embussen cada mat\u00ed els projectes i quan ens dona una mandra terrible baixar al s\u00faper.<\/p>\nEn realitat, des d’aquell primer comiat, una s’acostuma al fet que hi hagi amistats, amors, relacions en general que no estiguin a prop. Ciutat a ciutat i temps a temps s’han anat multiplicant les abs\u00e8ncies. No totes funcionen com aquesta. Unes altres sobreviuen adormides en el silenci i reneixen en cada trobada amb un m\u00e0gic, bell\u00edssim “com si ens hagu\u00e9ssim vist ahir”. N’hi ha tamb\u00e9 que es dilueixen per la falta de contacte o les vides que se separen, sense major dolor, amb una serenitat sense massa pes. La majoria simplement saben anar mutant: expandir-se o replegar-se en funci\u00f3 de les circumst\u00e0ncies, sent el que cada moment els demana i els permet. El que no deixa de ser, se m’ocorre, un aprenentatge que b\u00e9 ens podr\u00edem portar tamb\u00e9 a la sedentarietat, si sab\u00e9ssim.<\/p>\n
SORTIR DEL POBLE<\/span><\/h3>\n1)
\n\u201cTinc un dolor que \u00e9s culpa del poble. \/ Estic plena de murs que jo \/ no he aixecat. \/ A quina utopia migrar ara\u201d. \u00c9s el comen\u00e7ament d’un poema de Mar\u00eda Garc\u00eda D\u00edaz. Quan el vaig llegir per primera vegada, em va impressionar molt. Perqu\u00e8 \u00e9s prec\u00eds i l\u00facid, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 la Mar\u00eda \u00e9s del meu mateix poble. Aix\u00ed que aquests murs eren no sols metaf\u00f2ricament els mateixos que els meus.<\/p>\n
A la Mar\u00eda no la vaig con\u00e8ixer quan encara vivia all\u00ed. Ens separen pocs anys, per\u00f2 els suficients per a no haver intercanviat ni una paraula en l’institut o en les primeres tardes de bars. Ens vam con\u00e8ixer despr\u00e9s, en una llibreria de Madrid. M’ha passat quelcom semblant amb altra gent. Hi ha fins i tot alguna de la qual he sentit parlar i no m’he creuat encara, i a la que tinc ganes de trobar-me.<\/p>\n
Se’m fa curi\u00f3s, perqu\u00e8 jo solia pensar que el meu poble era molt petit, i que all\u00ed no coneixeria a ning\u00fa amb les meves mateixes inquietuds. Per aix\u00f2, em vaig passar l’adolesc\u00e8ncia volent anar-me’n, sortir d’all\u00ed. Si ens hagu\u00e9ssim conegut hauria volgut quedar-me?, em pregunto a vegades, davant determinats descobriments.<\/p>\n
Suposo que la resposta \u00e9s impossible.<\/p>\n
2)
\nA la ciutat, els qui ens reivindiquem com de poble<\/em> ens reconeixem. Una semblan\u00e7a en els records i en una certa estranyesa que no se’n va davant algunes possibilitats que una altra gent de la nostra edat va con\u00e8ixer o va donar per descomptades molt abans. Quan la gent dels barris de les capitals desplega el seu orgull, oscil\u00b7lem entre el \u201cno \u00e9s tan diferent\u201d i l'”a veure, no s’assembla per a res\u201d \u2013a vegades fins i tot ens molesta una mica la seva \u00e8pica, en contrast amb els nostres complexos, caldr\u00e0 dir-ho tamb\u00e9\u2013.<\/p>\nD’altra banda, quan escoltem a alg\u00fa dir que vol anar-se’n a un poble, somiant i romantitzant la vida all\u00ed, rondinem i establim entre nosaltres una picada d\u2019ullet c\u00f2mplice.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/2.-despedida-estacion-copia.jpg\")
<\/a>Els meus pares despedint-se a l’estaci\u00f3 d’Oviedo, presa des del tren.<\/p><\/div>\n
USOS DE LA LLENGUA<\/span><\/h3>\n1)
\nHi ha una llengua que tinc i que no tinc. L’asturi\u00e0, idioma d’on vinc, no \u00e9s oficial en aquest Estat. Aix\u00ed que, quan era petita, no s’estudiava a l’escola. Tampoc es parlava en moltes cases: el m\u00e9s habitual en la parla quotidiana \u00e9s el que es diu amestao<\/em>, una forma h\u00edbrida, ni del tot castell\u00e0, ni del tot asturi\u00e0, que cada persona construeix una mica a la seva manera, en una profusa escala de grisos. Gaireb\u00e9 tota la gent del meu entorn que avui parla asturi\u00e0, l’ha apr\u00e8s, d\u2019una manera o una altra, en la seva edat adulta, completant amb la norma un substrat d’aprenentatge familiar o social m\u00e9s o menys dif\u00fas. La majoria ho ha fet per convenciment pol\u00edtic o en una aposta liter\u00e0ria.<\/p>\nEstic gaireb\u00e9 segura que si m’hagu\u00e9s quedat, jo tamb\u00e9 l’hauria apr\u00e8s. Qui sap si l’hauria emprat com a llengua d’expressi\u00f3 en la meva escriptura.<\/p>\n
Per\u00f2 el cas \u00e9s que me’n vaig anar. Aix\u00ed que hi ha una llengua que tinc i que no tinc.<\/p>\n
2)
\nRecordo de la inf\u00e0ncia una certa burla a la manera de parlar dels qui venien de Madrid. Madrid: aquest lloc on s’usen temps composts.<\/p>\n
No vindr\u00e0s ara parlant fi, tu?<\/em><\/p>\n3)
\nQuan he viscut en altres pa\u00efsos, que en ells es parl\u00e9s una llengua diferent de la meva sempre ha estat un punt a favor. M’agrada aquesta estranyesa. La forma en la qual fa dubtar de tot: el m\u00f3n que aix\u00f2 obre.<\/p>\n
4)
\nQuan he viscut en altres pa\u00efsos, jo no m’he anomenat a mi mateixa emigrant<\/em>. No m’anomenava de cap manera: simplement estava all\u00e0. Llegeixo a Ale, les definicions del seu glossari, i necessito fer aquesta nota per a dir que s\u00f3c perfectament conscient de la dist\u00e0ncia que s’obre, tamb\u00e9, entre les maneres en qu\u00e8 cadascuna de les dues hem pogut ser el significat de la paraula estrangera<\/em>. En aquest di\u00e0leg volem donar-nos una m\u00e0 en les viv\u00e8ncies que es puguin semblar. Per\u00f2 s\u00e9 que aquestes mans no es poden trobar si no em faig c\u00e0rrec d’aix\u00f2 de manera expl\u00edcita. Encara que sigui conseq\u00fc\u00e8ncia d’un m\u00f3n que no hem triat cap de les dues, que ens precedeix.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/3.-pajaro-de-portugal-copia.jpg\")
<\/a>Balc\u00f3 al meu pis de Lavapi\u00e9s.<\/p><\/div>\n
PER A QU\u00c8 S\u00d3N ELS DINERS<\/span><\/h3>\n1)
\nL’altre dia, un dels meus amics antics, dels que es van quedar, em va dir quant pagava de lloguer. Se’m van obrir molt els ulls. Aquesta aut\u00f2noma que acumula enc\u00e0rrecs molt per sobre de les hores que pot treballar al dia b\u00e0sicament per a poder pagar la seva casa madrilenya podria descansar molt m\u00e9s, escriure molt m\u00e9s, gaudir molt m\u00e9s, de viure all\u00e0. A la ciutat tot es multiplica per molt.<\/p>\n
Per\u00f2 aqu\u00ed segueixo.<\/p>\n
2)
\nSempre he portat molt a gala no demanar diners. No acceptar-ne, quan la meva fam\u00edlia me n’oferia. Jo me les arreglo sola<\/em> \u00e9s una bona tornada a taral\u00b7larejar. Per\u00f2 els meus pares sempre han pogut permetre’s donar-me un cop de m\u00e0, i a m\u00e9s soc filla \u00fanica. De mica en mica aquesta autosufici\u00e8ncia s’ha anat revelant com un relat propi una mica tramp\u00f3s. Aix\u00ed que comen\u00e7ar a acceptar de tant en tant aquesta maneta t\u00e9 tamb\u00e9, crec, una dosi d’honestedat: acceptar el privilegi que, s\u00ed, tinc. El d’un matal\u00e0s. \u00c9s a dir, el de tenir un lloc on caure.<\/p>\n
Aquest estiu ser\u00e0 el nostre vint\u00e8 aniversari. Amb la meva amiga Alba, em refereixo. M’ho va recordar ella: Haurem de fer un bon viatge per a celebrar-lo<\/em>, va dir. I \u00e9s que la nostra relaci\u00f3 sempre ha tingut molt a veure amb els viatges. En aquests vint anys, mai hem viscut realment en la mateixa ciutat. El m\u00e9s semblant va ser un temps en qu\u00e8 ella estava, per treball, entre dos llocs, i passava part de la setmana en un pis a cinc minuts del meu. Aqu\u00ed s\u00ed que aprofit\u00e0vem per a veure’ns cada dimarts amb una ampolla de vi i una certa rutina de poder arribar a casa aliena i descal\u00e7ar-se. Per\u00f2 va ser nom\u00e9s una estoneta. La resta del temps, la nostra amistat s’ha anat construint sempre a base de correus, trucades, visites i converses pr\u00e0cticament di\u00e0ries per Telegram. Pot ser que sigui la persona que coneix la meva vida amb m\u00e9s detall. No sols en\u00a0el que \u00e9s general: tamb\u00e9 en\u00a0el fet quotidi\u00e0.\u00a0Sabem les hores de les cites m\u00e8diques de cada membre de les nostres fam\u00edlies, el punt en el qual se’ns embussen cada mat\u00ed els projectes i quan ens dona una mandra terrible baixar al s\u00faper.<\/p>\n En realitat, des d’aquell primer comiat, una s’acostuma al fet que hi hagi amistats, amors, relacions en general que no estiguin a prop. Ciutat a ciutat i temps a temps s’han anat multiplicant les abs\u00e8ncies. No totes funcionen com aquesta. Unes altres sobreviuen adormides en el silenci i reneixen en cada trobada amb un m\u00e0gic, bell\u00edssim “com si ens hagu\u00e9ssim vist ahir”. N’hi ha tamb\u00e9 que es dilueixen per la falta de contacte o les vides que se separen, sense major dolor, amb una serenitat sense massa pes. La majoria simplement saben anar mutant: expandir-se o replegar-se en funci\u00f3 de les circumst\u00e0ncies, sent el que cada moment els demana i els permet. El que no deixa de ser, se m’ocorre, un aprenentatge que b\u00e9 ens podr\u00edem portar tamb\u00e9 a la sedentarietat, si sab\u00e9ssim.<\/p>\n 1) A la Mar\u00eda no la vaig con\u00e8ixer quan encara vivia all\u00ed. Ens separen pocs anys, per\u00f2 els suficients per a no haver intercanviat ni una paraula en l’institut o en les primeres tardes de bars. Ens vam con\u00e8ixer despr\u00e9s, en una llibreria de Madrid. M’ha passat quelcom semblant amb altra gent. Hi ha fins i tot alguna de la qual he sentit parlar i no m’he creuat encara, i a la que tinc ganes de trobar-me.<\/p>\n Se’m fa curi\u00f3s, perqu\u00e8 jo solia pensar que el meu poble era molt petit, i que all\u00ed no coneixeria a ning\u00fa amb les meves mateixes inquietuds. Per aix\u00f2, em vaig passar l’adolesc\u00e8ncia volent anar-me’n, sortir d’all\u00ed. Si ens hagu\u00e9ssim conegut hauria volgut quedar-me?, em pregunto a vegades, davant determinats descobriments.<\/p>\n Suposo que la resposta \u00e9s impossible.<\/p>\n 2) D’altra banda, quan escoltem a alg\u00fa dir que vol anar-se’n a un poble, somiant i romantitzant la vida all\u00ed, rondinem i establim entre nosaltres una picada d\u2019ullet c\u00f2mplice.<\/p>\n Els meus pares despedint-se a l’estaci\u00f3 d’Oviedo, presa des del tren.<\/p><\/div>\n 1) Estic gaireb\u00e9 segura que si m’hagu\u00e9s quedat, jo tamb\u00e9 l’hauria apr\u00e8s. Qui sap si l’hauria emprat com a llengua d’expressi\u00f3 en la meva escriptura.<\/p>\n Per\u00f2 el cas \u00e9s que me’n vaig anar. Aix\u00ed que hi ha una llengua que tinc i que no tinc.<\/p>\n 2) No vindr\u00e0s ara parlant fi, tu?<\/em><\/p>\n 3) 4) Balc\u00f3 al meu pis de Lavapi\u00e9s.<\/p><\/div>\n 1) Per\u00f2 aqu\u00ed segueixo.<\/p>\n 2)SORTIR DEL POBLE<\/span><\/h3>\n
\n\u201cTinc un dolor que \u00e9s culpa del poble. \/ Estic plena de murs que jo \/ no he aixecat. \/ A quina utopia migrar ara\u201d. \u00c9s el comen\u00e7ament d’un poema de Mar\u00eda Garc\u00eda D\u00edaz. Quan el vaig llegir per primera vegada, em va impressionar molt. Perqu\u00e8 \u00e9s prec\u00eds i l\u00facid, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 la Mar\u00eda \u00e9s del meu mateix poble. Aix\u00ed que aquests murs eren no sols metaf\u00f2ricament els mateixos que els meus.<\/p>\n
\nA la ciutat, els qui ens reivindiquem com de poble<\/em> ens reconeixem. Una semblan\u00e7a en els records i en una certa estranyesa que no se’n va davant algunes possibilitats que una altra gent de la nostra edat va con\u00e8ixer o va donar per descomptades molt abans. Quan la gent dels barris de les capitals desplega el seu orgull, oscil\u00b7lem entre el \u201cno \u00e9s tan diferent\u201d i l'”a veure, no s’assembla per a res\u201d \u2013a vegades fins i tot ens molesta una mica la seva \u00e8pica, en contrast amb els nostres complexos, caldr\u00e0 dir-ho tamb\u00e9\u2013.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/2.-despedida-estacion-copia-533x400.jpg\")
<\/a>USOS DE LA LLENGUA<\/span><\/h3>\n
\nHi ha una llengua que tinc i que no tinc. L’asturi\u00e0, idioma d’on vinc, no \u00e9s oficial en aquest Estat. Aix\u00ed que, quan era petita, no s’estudiava a l’escola. Tampoc es parlava en moltes cases: el m\u00e9s habitual en la parla quotidiana \u00e9s el que es diu amestao<\/em>, una forma h\u00edbrida, ni del tot castell\u00e0, ni del tot asturi\u00e0, que cada persona construeix una mica a la seva manera, en una profusa escala de grisos. Gaireb\u00e9 tota la gent del meu entorn que avui parla asturi\u00e0, l’ha apr\u00e8s, d\u2019una manera o una altra, en la seva edat adulta, completant amb la norma un substrat d’aprenentatge familiar o social m\u00e9s o menys dif\u00fas. La majoria ho ha fet per convenciment pol\u00edtic o en una aposta liter\u00e0ria.<\/p>\n
\nRecordo de la inf\u00e0ncia una certa burla a la manera de parlar dels qui venien de Madrid. Madrid: aquest lloc on s’usen temps composts.<\/p>\n
\nQuan he viscut en altres pa\u00efsos, que en ells es parl\u00e9s una llengua diferent de la meva sempre ha estat un punt a favor. M’agrada aquesta estranyesa. La forma en la qual fa dubtar de tot: el m\u00f3n que aix\u00f2 obre.<\/p>\n
\nQuan he viscut en altres pa\u00efsos, jo no m’he anomenat a mi mateixa emigrant<\/em>. No m’anomenava de cap manera: simplement estava all\u00e0. Llegeixo a Ale, les definicions del seu glossari, i necessito fer aquesta nota per a dir que s\u00f3c perfectament conscient de la dist\u00e0ncia que s’obre, tamb\u00e9, entre les maneres en qu\u00e8 cadascuna de les dues hem pogut ser el significat de la paraula estrangera<\/em>. En aquest di\u00e0leg volem donar-nos una m\u00e0 en les viv\u00e8ncies que es puguin semblar. Per\u00f2 s\u00e9 que aquestes mans no es poden trobar si no em faig c\u00e0rrec d’aix\u00f2 de manera expl\u00edcita. Encara que sigui conseq\u00fc\u00e8ncia d’un m\u00f3n que no hem triat cap de les dues, que ens precedeix.<\/p>\n<\/a>PER A QU\u00c8 S\u00d3N ELS DINERS<\/span><\/h3>\n
\nL’altre dia, un dels meus amics antics, dels que es van quedar, em va dir quant pagava de lloguer. Se’m van obrir molt els ulls. Aquesta aut\u00f2noma que acumula enc\u00e0rrecs molt per sobre de les hores que pot treballar al dia b\u00e0sicament per a poder pagar la seva casa madrilenya podria descansar molt m\u00e9s, escriure molt m\u00e9s, gaudir molt m\u00e9s, de viure all\u00e0. A la ciutat tot es multiplica per molt.<\/p>\n
\nSempre he portat molt a gala no demanar diners. No acceptar-ne, quan la meva fam\u00edlia me n’oferia. Jo me les arreglo sola<\/em> \u00e9s una bona tornada a taral\u00b7larejar. Per\u00f2 els meus pares sempre han pogut permetre’s donar-me un cop de m\u00e0, i a m\u00e9s soc filla \u00fanica. De mica en mica aquesta autosufici\u00e8ncia s’ha anat revelant com un relat propi una mica tramp\u00f3s. Aix\u00ed que comen\u00e7ar a acceptar de tant en tant aquesta maneta t\u00e9 tamb\u00e9, crec, una dosi d’honestedat: acceptar el privilegi que, s\u00ed, tinc. El d’un matal\u00e0s. \u00c9s a dir, el de tenir un lloc on caure.<\/p>\n