Una instituci\u00f3 cultural independent centrada en una \u00e0rea d\u2019estudi en concret ha d\u2019escrutar i criticar el poder. Quan es tracta de la hist\u00f2ria, present i futura d\u2019una regi\u00f3 espec\u00edfica i la seva cultura, sobre la qual un Estat ostenta sobirania, associar-la amb la instituci\u00f3 \u00e9s gaireb\u00e9 inevitable. Els prejudicis i estereotips associats a l\u2019Estat es transfereixen a la instituci\u00f3, sense tenir en compte la seva no afiliaci\u00f3 formal. Segons el pensament popular, cultura i Estat s\u00f3n sin\u00f2nims, i l\u2019Estat actua com a principal defensor d\u2019aquesta. Les tensions s\u2019agreugen quan l\u2019Estat en q\u00fcesti\u00f3 ordena una invasi\u00f3 il\u00b7legal a gran escala del pa\u00eds ve\u00ed.<\/p>\n
Aquest era el context en qu\u00e8 la Pushkin House, un centre art\u00edstic i cultural de Londres centrat en els llegats de l\u2019imperialisme rus i sovi\u00e8tic, es trobava el febrer de 2022, quan R\u00fassia va llan\u00e7ar una invasi\u00f3 a gran escala d\u2019Ucra\u00efna. El reglament de la instituci\u00f3 art\u00edstica i cultural es va engegar a rodar: l\u2019\u00fanica missi\u00f3 \u00e9s no caure a l\u2019abisme, atrapats entre l\u2019Escil\u00b7la i Caribdis de la \u00abdoble cancel\u00b7laci\u00f3\u00bb, percebuda d\u2019una forma bin\u00e0ria simplificada com a amiga dels enemics i enemiga dels amics. Quan s\u2019ataca a la instituci\u00f3 independent per \u00abcompartir\u00bb la cultura amb l\u2019Estat i ser, alhora, el punt central d\u2019escrutini del seu\u00a0 \u00abmonopoli\u00bb sobre la cultura, \u00e9s essencial recordar la pregunta fonamental: cui bono<\/em>?*<\/p>\n *qui se\u2019n beneficia? (llat\u00ed): emprada per Cicer\u00f3 a la segona Fil\u00edpica i per Cassi abans que ell.<\/p>\n Denis: Qu\u00e8 \u00e9s la Pushkin House?<\/em><\/strong><\/p>\n Elena:<\/strong> La Pushkin House \u00e9s una creaci\u00f3 fascinant de m\u00faltiples capes. Sempre ha estat independent i mai no ha estat afiliada amb el govern sovi\u00e8tic o rus. Va ser fundada com a una resid\u00e8ncia per a estudiants internacionals per Maria Kullman i el seu marit Gustave Kullman, Alt Comissariat Adjunt per als Refugiats a la Societat de Nacions i m\u00e9s tard a les Nacions Unides (va ser un dels pares del passaport Nansen). Es va donar a con\u00e8ixer com al \u00abPushkin Club\u00bb, un grup social d\u2019entusiastes de la cultura russa, la majoria d\u2019origen brit\u00e0nic, dirigits per Maria, que es reunia les tardes per parlar de literatura russa i escoltar confer\u00e8ncies de teologia, m\u00fasica i art. El nom deriva del lema \u00abPushkin: el nostre tot\u00bb, heretat inconscientment del culte a Pushkin iniciat per Stalin en 1937, que va penetrar el tel\u00f3 d\u2019acer. Maria va aconseguir tota una proesa: ballarins llegendaris com Serge Lifar i Tamara Kars\u00e0vina, el fil\u00f2sof Isaiah Berlin, i els artistes Serguei Makovski i Mstislav Dobuzhinsky eren visitants habituals, i en quant va sorgir l\u2019oportunitat, Maria va obrir la Pushkin House a l\u2019intercanvi cultural amb els poetes i escriptors sovi\u00e8tics Vera \u00cdnber, \u00c0gnia Bart\u00f3, Kornei Txukovski i Aleksandr Tvardovski. El bur\u00f2crata sovi\u00e8tic Aleksei Surkov i el bar\u00f3 Meyendorff, que van servir a la Duma tsarista, es reunien al Pushkin Club: era, en efecte, l\u2019\u00fanic lloc del m\u00f3n, en plena Guerra Freda, on es podia celebrar una reuni\u00f3 p\u00fablica de representants d\u2019or\u00edgens i destins tan diferents. Maria va ser durament criticada per l\u2019Esgl\u00e9sia ortodoxa russa a l\u2019estranger per la seva mentalitat oberta. Tot i aix\u00f2, es va mantenir ferma i va defensar que establir un di\u00e0leg directe \u00e9s molt m\u00e9s v\u00e0lid que llegir propaganda (sovi\u00e8tica o occidental).<\/p>\n Despr\u00e9s de la mort de Maria en 1965, la Pushkin House va funcionar com a organitzaci\u00f3 paraigua amb una s\u00e8rie de projectes duts a terme de manera espont\u00e0nia. Aix\u00f2 va donar lloc a una programaci\u00f3 fragmentada, amb la conseg\u00fcent fragmentaci\u00f3 del p\u00fablic i una percepci\u00f3 distorsionada de l\u2019organitzaci\u00f3. La meva predecessora Clem Cecil es va esfor\u00e7ar a consolidar-la i, com ens ensenya la hist\u00f2ria de la Pushkin House, \u00e9s molt important, gaireb\u00e9 crucial, crear continu\u00eftat i estabilitat. Aix\u00f2 requereix analitzar la identitat de la instituci\u00f3, especialment els seus punts cecs, i comprendre la seva posici\u00f3 amb altres institucions socials i les interaccions i relacions amb les parts interessades.<\/p>\n Tamb\u00e9 cal ser capa\u00e7 d\u2019aprofundir en la mem\u00f2ria institucional de l\u2019organitzaci\u00f3, ja que sovint es mitifica, i eliminar aquesta capa per capa no nom\u00e9s porta temps, sin\u00f3 tamb\u00e9 molta energia i determinaci\u00f3, perqu\u00e8 t\u2019enfrontes a una resist\u00e8ncia que no \u00e9s necess\u00e0riament directa o justificada en el context actual, per\u00f2 que est\u00e0 entranyat en les parets de l\u2019organitzaci\u00f3. Crec que Charles Escher va dir un cop que nom\u00e9s quan tothom comen\u00e7a a dir-te que est\u00e0s destruint la instituci\u00f3, \u00e9s quan saps que de veritat est\u00e0s aconseguint alguna cosa.<\/p>\n Denis: Com es finan\u00e7a la Pushkin House?<\/em><\/strong><\/p>\n Elena:<\/strong> La Pushkin House \u00e9s una organitzaci\u00f3 independent, i les seves fonts principals d\u2019ingressos procedeixen de la recaptaci\u00f3 de fons, el lloguer de recintes, la venda d\u2019entrades i una petita dotaci\u00f3 (tot i que no \u00e9s realment una dotaci\u00f3 en termes de recaptaci\u00f3 de fons) que va resultar de la venda del nostre antic edifici en Ladbroke Grove. Les organitzacions culturals del Regne Unit estan patint greus retallades de pressupost, i la nostra situaci\u00f3 \u00e9s encara m\u00e9s prec\u00e0ria, ja que a m\u00e9s de l\u2019impacte econ\u00f2mic del Brexit i la pand\u00e8mia, ens enfrontem a la guerra, les repercussions de les sancions i altres conseq\u00fc\u00e8ncies. Aix\u00ed doncs, la feina ha de ser significativa, en primer lloc, per als nostres visitants, que a poc a poc s\u2019estan convertint en col\u00b7laboradors i partidaris nostres.<\/p>\n Denis: Quins canvis has previst i com ha canviat aquella visi\u00f3 amb els creixents desafius externs?<\/em><\/strong><\/p>\n Elena:<\/strong> Hem apr\u00e8s moltes coses aquests dos \u00faltims anys (pel que fa a gesti\u00f3, personal, operacions, programaci\u00f3, p\u00fablic i l\u2019edifici mateix) i esperem que tots aquests processos continu\u00efn quan marxem. Es tracta d\u2019un treball en curs que mai no acabar\u00e0 a mesura que els temps i el context canvi\u00ef, i podem debatre en detall en quin punt d\u2019aquesta traject\u00f2ria ens trobem actualment.<\/p>\n Totes les parts interessades contribueixen a aquesta transformaci\u00f3 lenta per\u00f2 gradual de l\u2019organitzaci\u00f3 en una instituci\u00f3 a trav\u00e9s de la programaci\u00f3, la participaci\u00f3 dels visitants, el comprom\u00eds amb les diferents comunitats, la identitat visual, el nostre bar i llibreria, i les estrat\u00e8gies de recaptaci\u00f3 de fons. El nostre programa discursiu \u00e9s una continuaci\u00f3 l\u00f2gica d\u2019aquest canvi.<\/p>\n Per a les organitzacions culturals, sempre existeix el dilema de comprometre\u2019s o no; per exemple, la Pushkin House va decidir no comprometre\u2019s amb l\u2019annexi\u00f3 de Crimea el 2014, i el personal va rebre instruccions de no fer comentaris sobre aquest assumpte \u00abpol\u00edtic\u00bb. Despr\u00e9s de febrer de 2022, sentim que no ten\u00edem aquella opci\u00f3. Amb les organitzacions culturals russes a\u00efllades de la pol\u00e8mica, moltes organitzacions de base a R\u00fassia amb les quals hav\u00edem treballat anteriorment veient-se obligades a tancar, canviar el seu format o modificar la naturalesa de la seva feina, i amb molts treballadors culturals dispersos arreu del m\u00f3n, no vam tenir m\u00e9s remei que continuar. Per\u00f2, per descomptat, no pod\u00edem continuar com sempre, i van haver de replantejar-nos per complet el nostre programa i les nostres operacions.<\/p>\n Denis: Va haver de sentir-se completament desorientador.<\/em><\/strong><\/p>\n Elena:<\/strong> Des que va comen\u00e7ar la guerra russa a Ucra\u00efna, la Pushkin House s\u2019ha mantingut activa i directament compromesa malgrat els aparents desafius. Enmig de les crides pol\u00edtiques a la cancel\u00b7laci\u00f3 d\u2019activitats culturals, amenaces bomba, missatges d\u2019odi i alienaci\u00f3 en els cercles professionals internacionals, vam haver de fer front el monstru\u00f3s fet que R\u00fassia enva\u00eds a Ucra\u00efna, cosa que ens afecta a tots personalment. No hi ha llibres de text sobre com treballar en un context en qu\u00e8 el pa\u00eds, la cultura de la qual \u00abrepresenta\u00bb la instituci\u00f3 bombardeja a un altre pa\u00eds.<\/p>\n Gr\u00e0cies als estrets vincles personals i professionals amb els ucra\u00efnesos, als alts nivells de sensibilitat, a estar oberts al di\u00e0leg i a la comunicaci\u00f3 directes, a no amagar-nos de les preguntes dif\u00edcils i a anar molt m\u00e9s enll\u00e0 del que exigien les nostres responsabilitats professionals, no nom\u00e9s hem sobreviscut com a organitzaci\u00f3, sin\u00f3 que hem ressorgit encara m\u00e9s robusts, m\u00e9s centrats i amb una comprensi\u00f3 molt m\u00e9s matisada del que constitueix una instituci\u00f3 cultural contempor\u00e0nia a la qual se li imposa la c\u00e0rrega addicional d\u2019operar fora de l\u2019entorn cultural que se suposa que promou, i que esdev\u00e9, per defecte, en culpable dels crims del govern rus. Aix\u00f2 era una cosa inaudita, per\u00f2 vam haver d\u2019aprendre sobre la marxa.<\/p>\n En els \u00faltims tres anys ens hem centrat en la reexaminaci\u00f3 cr\u00edtica de la hist\u00f2ria russa, donant suport als afectats per l\u2019agressi\u00f3 militar russa, l\u2019imperi rus o la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, i oferint-los una plataforma perqu\u00e8 responguin amb les seves hist\u00f2ries i experi\u00e8ncies mentre continuem desconstruint la cultura russa. Per\u00f2 el canvi aut\u00e8ntic i la descolonitzaci\u00f3 de nosaltres mateixos impliquen un cost. La frustraci\u00f3, els malentesos i els desacords l\u2019acompanyen, ja que has de desaprendre moltes coses arrelades en tu. Implica un sentiment de malestar molt fort, per\u00f2 nom\u00e9s a partir d\u2019ell es pot produir una transformaci\u00f3 nova i significativa.<\/p>\n Denis: Des de l\u2019esclat de la guerra, hi ha fortes crides a la \u00abcancel\u00b7laci\u00f3\u00bb de les figures de la cultura russa, incl\u00f2s Pushkin. Heu abordat aquest tema com a instituci\u00f3?<\/em><\/strong><\/p>\n Elena:<\/strong> Som plenament conscients del malestar, el trauma i fins i tot l\u2019odi que el nostre hom\u00f2nim genera entre els ucra\u00efnesos, i no nom\u00e9s entre ells. Putin no \u00e9s el primer que instrumentalitza la cultura; abans que ell, Stalin va fer precisament el mateix, i en els 200 anys transcorreguts des de la mort de Pushkin, depenent del r\u00e8gim, se l\u2019ha proclamat mon\u00e0rquic, anarquista i revolucionari… de tot. No obstant aix\u00f2, sentim que mentre la guerra continu\u00ef, hem d\u2019atenir-nos a aquest nom i a la responsabilitat de viure amb aquesta identitat que hem heretat i que estem reexaminant. En cas contrari, tot esdev\u00e9 un exercici superficial de canvi d\u2019imatge corporativa.<\/p>\n Denis: En un context d\u2019incertesa constant, la q\u00fcesti\u00f3 del futur \u00e9s bastant aclaparadora. Per\u00f2, tot i aix\u00f2, qu\u00e8 veu a l\u2019horitz\u00f3?<\/em><\/strong><\/p>\n Elena:<\/strong> A poc a poc anem desenvolupant una nova \u00e8tica de funcionament a mesura que una nova realitat imposa noves regles. Ara et planteges constantment la incertesa i est\u00e0s mentalment preparat perqu\u00e8, malgrat tots els teus millors esfor\u00e7os, contractes firmats i acords en vigor, el projecte pugui no dur-se a terme. Sempre hi ha hagut un element de precarietat al voltant de l\u2019art i la cultura, per\u00f2 mai tant com ara: els artistes estan traumatitzats, el p\u00fablic polaritzat, les relacions fr\u00e0gils i el finan\u00e7ament vol\u00e0til. Cal mantenir un cert grau de dedicaci\u00f3 i un major comprom\u00eds per a operar en aquest clima.<\/p>\n En tot cas, estic molt orgullosa de com hem aconseguit atreure persones d\u2019or\u00edgens culturals molt diversos, que al llarg de tres anys han desenvolupat un sentiment de pertinen\u00e7a a la Pushkin House, que la consideren casa seva i que comparteixen les seves experi\u00e8ncies sobre els temes de la migraci\u00f3, el despla\u00e7ament, el conflicte i el trauma. Del que ens hem adonat des de l\u2019inici de la guerra \u00e9s del fet que el nostre p\u00fablic no ens percep com a espai d\u2019exposicions o una sala de m\u00fasica de cambra, sin\u00f3 com a un espai on poder estar junts, un espai per a reunir-se i intercanviar idees i, com va dir un dels nostres col\u00b7laboradors, un \u00abespai per a l\u2019autoexpressi\u00f3 i la lluita\u00bb. Espero que continuem en aquesta traject\u00f2ria.<\/p>\n (Foto de portada: Elena Sudakova, directora de la Pushkin House \u00a9 Ivan Dikunov)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una instituci\u00f3 cultural independent centrada en una \u00e0rea d\u2019estudi en concret ha d\u2019escrutar i criticar el poder. Quan es tracta de la hist\u00f2ria, present i futura d\u2019una regi\u00f3 espec\u00edfica i…<\/p>\n","protected":false},"author":2861,"featured_media":54774,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6895],"tags":[],"coauthors":[6893],"acf":[],"yoast_head":"\n