Helios F. Garc\u00e9s, escriptor i investigador independent, part de les lluites antiracistes i anticolonials locals, i sobretot centrat en l\u2019an\u00e0lisi cr\u00edtica de l\u2019antigitanisme. Treballa i est\u00e0 vinculat als debats sobre decolonialisme a l\u2019Estat espanyol i altres territoris i un company amb qui constantment estem dialogant sobre diferents \u00e0mbits que concernent aquests debats. Aqu\u00ed tenim una breu entrevista sobre la seva mirada en aquest debat de \u00abreparaci\u00f3 i restituci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
Nancy Gar\u00edn: <\/strong>Des del teu punt de vista i en vista dels processos i debats en els quals has estat involucrat en els \u00faltims anys tant en l\u2019Estat espanyol com en altres territoris, com veus tots aquests debats que s\u2019estan fent sobre la idea de \u00abreparaci\u00f3 i restituci\u00f3\u00bb davant el proc\u00e9s colonial?<\/p>\n Helios F. Garc\u00e9s: <\/strong>Per diversos motius, penso que els debats actuals sobre \u00abreparaci\u00f3\u00bb i \u00abrestituci\u00f3\u00bb, en el context de l’Estat espanyol, funcionen, almenys en aquests moments, com a pur soroll, malgrat que puguin generar horitzons necessaris. M’explico. En primer lloc (i aquest seria el punt fonamental del qual s’hauria de partir sempre), perqu\u00e8 \u00e9s absolutament impossible reparar, o restituir, ja sigui m\u00ednimament, els incalculables danys derivats de segles de persecuci\u00f3, despossessi\u00f3, explotaci\u00f3 i genocidi que l’imperi, a trav\u00e9s de la col\u00f2nia, l’esclavitzaci\u00f3 i les formes corresponents de racisme estructural i institucional, lligades a la mateixa naturalesa de l’emerg\u00e8ncia i sosteniment del capital, ha causat en determinades comunitats humanes i els seus territoris.<\/p>\n En segon lloc, perqu\u00e8 la pretensi\u00f3 que, en territoris com el nostre, en els que ni tan sols la mera exist\u00e8ncia del racisme ha estat pol\u00edticament reconeguda, m\u00e9s enll\u00e0 de declaracions a\u00efllades, \u00e9s possible tenir un debat seri\u00f3s sobre reparaci\u00f3 i restituci\u00f3 de cert abast, \u00e9s absurda. No intento deslegitimar els nobles i valuosos desitjos de moltes companyes que pertanyen a l\u2019ampla fibra de les lluites contra el racisme en l\u2019Estat espanyol i que desitgen tenir aquest debat, ja que jo mateix he emprat el terme \u00abreparaci\u00f3\u00bb en moltes ocasions. Tanmateix, he d\u2019advertir que si ho he fet \u00e9s per ajudar a provocar un gir filos\u00f2fic i pol\u00edtic en moments en els quals la ideologia \u00abd\u2019integraci\u00f3\u00bb o \u00abd\u2019inclusi\u00f3\u00bb (que no \u00e9s m\u00e9s que una versi\u00f3 amable de la ideologia de la integraci\u00f3) continua dominant l\u2019horitz\u00f3 pol\u00edtic del nostre context quan es tracta d\u2019abordar el problema de la ra\u00e7a, esquerra inclosa.<\/p>\n En \u00faltim lloc (no obstant aix\u00f2, podr\u00edem continuar esgrimint raons), els debats sobre \u00abreparaci\u00f3\u00bb o \u00abrestituci\u00f3\u00bb al si d\u2019una societat capitalista s\u00f3n completament apropiables pel sentit com\u00fa neoliberal, tamb\u00e9 present en determinat antiracisme. Evidentment no m\u2019oposo a la idea de la reparaci\u00f3, sin\u00f3 que, com han advertit innumerables veus del radicalisme negre i indi des d\u2019Abya Yala i els\u00a0 EUA, defenso que la millor reparaci\u00f3 \u00e9s la construcci\u00f3 d\u2019una societat m\u00e9s enll\u00e0 del capitalisme, de l\u2019imperialisme i del racisme; \u00e9s a dir, una societat la superviv\u00e8ncia de la qual no depengui d\u2019explotar, oprimir i desposseir altres possibles. Aix\u00f2 \u00e9s idealisme? Si reivindicar l\u2019horitz\u00f3 fonamental de les lluites anticolonials que van donar origen a la lluita contra el racisme ho \u00e9s, aleshores s\u00ed.<\/p>\n Afortunadament, cada cop hi ha m\u00e9s persones gitanes que perceben amb claredat aquest horitz\u00f3 i que, com a poble ancestralment oprimit a l’interior d’Europa, no es deixen hipnotitzar pels seductors cants de sirena entonats per la socialdemocr\u00e0cia. La socialdemocr\u00e0cia (i aix\u00f2 s’est\u00e0 veient amb claredat pel que fa al genocidi del poble palest\u00ed, aix\u00ed com el poble congol\u00e8s, sudan\u00e8s i haiti\u00e0) encara dep\u00e8n del genocidi d’altres pobles, de l’espoli de les seves riqueses i de la destrucci\u00f3 gradual del planeta. No obstant aix\u00f2, per a domesticar el potencial contestatari i emancipador que resideix a l’autoorganitzaci\u00f3 cr\u00edtica i per a integrar per complet als roman\u00eds en la societat capitalista, la socialdemocr\u00e0cia genera grans sumes de bocins i discursos simb\u00f2lics la gesti\u00f3 de la qual entrega als mateixos estats racistes o a organitzacions l’horitz\u00f3 del qual \u00e9s la legitimaci\u00f3 d’un statu quo injust amb cares d’altres colors. No hi ha reparaci\u00f3 i restituci\u00f3 possibles en el context actual, tampoc per al poble gitano. L’\u00fanica reparaci\u00f3 i restituci\u00f3 possibles \u00e9s l’abolici\u00f3 del context actual i la creaci\u00f3 d’un altre realment just per als pobles de la terra i per a la terra mateixa.<\/p>\n N. G.: <\/strong>Dins del camp de l’art. Sobre gestos que es donen recentment des d’Europa, els EUA i el Canad\u00e0, de retornar els objectes des dels museus i arxius, que clarament \u00e9s una cosa program\u00e0tica dissenyada des dels governs centrals. I que en molts casos, fins i tot, es col\u00b7loquen les regle perqu\u00e8 aquella devoluci\u00f3 finalment no es compleixi. D’altra banda, totes aquestes idees i pr\u00e0ctiques de \u00abdescolonitzar\u00bb els museus que nombroses institucions de pa\u00efsos occidentals estan portant endavant. Qu\u00e8 en pensen, respecte de tot aix\u00f2 que est\u00e0 succeint?<\/p>\n H. F. G.: <\/strong>En realitat, la resposta a aquesta pregunta ens obligaria a tornar a la primera. Tal com has definit b\u00e9, es tracta d’una escenificaci\u00f3 planejada. La inquietud sobre si el museu \u00e9s o no descolonitzable, ens fa caure de morros amb el problema inicial. El museu existeix al si d’una societat en la qual el museu mateix s’insereix. Aix\u00f2 significa que els estats del Sud Global, i sobretot els seus pobles, no puguin reivindicar determinats gestos reparatius? En absolut se m’ocorreria aix\u00f2. Penso que els estats del Sud Global, i sobretot els seus pobles, que lluiten per la seva sobirania enfront de l’hegemonia de l’imperi estan en tot el seu dret d’estr\u00e8nyer les rosques a les institucions del Nord Global perqu\u00e8 retornin el que s’ha robat, tamb\u00e9 en els seus museus.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, de nou, aqu\u00ed l’horitz\u00f3 que es reivindica \u00e9s un altre m\u00e9s ambici\u00f3s des d’un punt de vista \u00e8tic, econ\u00f2mic i pol\u00edtic. Somiem la descolonitzaci\u00f3 dels modes de producci\u00f3 que dominen el nostre sistema econ\u00f2mic somiem la descolonitzaci\u00f3 de les relacions de poder que dominen el nostre m\u00f3n pol\u00edtic, tant a escala local com global (cosa la qual implica a l’Estat mateix i a les seves institucions); i somiem la descolonitzaci\u00f3 del nostre interior colonitzat.<\/p>\n Somiem desperts, per descomptat, sabent que aquella realitat \u00e9s no nom\u00e9s possible, sin\u00f3 que \u00e9s l’\u00fanica realitat possible si volem viure en un m\u00f3n realment just. I somiem treballant perqu\u00e8 aix\u00f2 succeeixi, ja que, tot i que el context no sigui esperan\u00e7ador, s\u00ed que ho s\u00f3n les lluites de les d’avall en tot l’antic Tercer M\u00f3n i tamb\u00e9 al si del mateix imperi, com ho demostra, per exemple, la solidaritat antiimperialista generada, especialment per l’alumnat, en els EUA i a Europa amb el poble palest\u00ed.<\/p>\n N. G.: <\/strong>Com seria per a tu aquest proc\u00e9s de \u00abdescolonitzar\u00bb les institucions muse\u00edstiques? Aquell possible acte de reparaci\u00f3 i restituci\u00f3 des dels espais de l\u2019art i la cultura. I en aquest sentit, descolonitzat (si \u00e9s possible) el marc epistemol\u00f2gic de l\u2019art i la cultura ens travessa. Creus que \u00e9s possible?<\/p>\n