{"id":56476,"date":"2024-05-27T07:07:18","date_gmt":"2024-05-27T05:07:18","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=56476"},"modified":"2024-05-27T10:53:20","modified_gmt":"2024-05-27T08:53:20","slug":"la-reparacion-deberia-centrarse","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/","title":{"rendered":"La reparaci\u00f3 s&#8217;hauria de centrar en com aturar el model extractivista"},"content":{"rendered":"<p><em>Yuderkys Espinosa-Mi\u00f1oso una de les veus destacades en espais de l&#8217;acad\u00e8mia i l&#8217;activisme del pensament decolonial i sobretot dels feminismes decolonials, ens va parlar, des de la seva perspectiva, entorn la q\u00fcesti\u00f3 de \u201creparaci\u00f3 i restituci\u00f3\u201d<\/em><\/p>\n<p><strong>Yuderkys Espinosa Mi\u00f1oso: <\/strong>Jo acabo de venir del cim Afrodescendent de Puerto Rico que s&#8217;est\u00e0 desenvolupant des de fa tres anys a Puerto Rico, sota la coordinaci\u00f3 de la gran poeta i escriptora Mayra Santos Febres. Aquesta cimera 2024 es va dedicar a la q\u00fcesti\u00f3 d&#8217;Hait\u00ed i es va parlar molt del tema de la \u201creparaci\u00f3\u201d.<\/p>\n<p>Respecte a l&#8217;agenda de reparaci\u00f3, del que he pogut rastrejar sense haver estat directament involucrada, en rescato almenys dues posicions. Per aix\u00f2 em serveix recordar la consigna del grup Ayllu<span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_56476_1('footnote_plugin_reference_56476_1_1');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_56476_1('footnote_plugin_reference_56476_1_1');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_56476_1_1\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[1]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_56476_1_1\" class=\"footnote_tooltip\">Col\u00b7lectiu d\u2019accions anticolonials I dicid\u00e8ncies sexuals I de g\u00e8nere. Realitzem investigaci\u00f3 art\u00edstica. Madrid\/Barcelona.<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_56476_1_1').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_56476_1_1', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script> \u201cTorneu-nos l&#8217;or\u201d<span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_56476_1('footnote_plugin_reference_56476_1_2');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_56476_1('footnote_plugin_reference_56476_1_2');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_56476_1_2\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[2]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_56476_1_2\" class=\"footnote_tooltip\">L\u2019Ontologia Relacional sorgeix del nomenat gir ontol\u00f2gic des de les ci\u00e8ncies socials amb pensadors com el colombi\u00e0 Artur Escobar qui afirma que \u201cs\u00f3n aquelles en les quals els m\u00f3ns&nbsp;&#x2026; <span class=\"footnote_tooltip_continue\"  onclick=\"footnote_moveToReference_56476_1('footnote_plugin_reference_56476_1_2');\">Continue reading<\/span><\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_56476_1_2').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_56476_1_2', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script> , la qual es pot interpretar de dues maneres. La primera t\u00e9 a veure amb l&#8217;or i el seu valor monetari en el context del capital. Aix\u00ed, la reparaci\u00f3 es tractaria d&#8217;una reparaci\u00f3 monet\u00e0ria el que amb alguns intel\u00b7lectuals i companys decolonials com Agustin La\u00f3 Montes i Ochy Curiel nomenem com l&#8217;agenda Liberal de les reparacions. \u00c9s la posici\u00f3 que tinc ent\u00e8s que porta la davantera en la discussi\u00f3 que s&#8217;est\u00e0 duent a terme a nivell de Nacions Unides sota la influ\u00e8ncia dels EUA, el Canad\u00e0 i pa\u00efsos d&#8217;Europa, per\u00f2 que, pel que sembla, estaria assumint tamb\u00e9 persones com Epsy Campbell, Ex primera vicepresidenta de la Rep\u00fablica de Costa Rica i qui va presidir el F\u00f2rum Permanent d&#8217;Afrodescendents de les Nacions Unides fins fa poc. La proposta \u00e9s la de crear un fons monetari dedicat a les persones i comunitats afrodescendents. Estic parlant des de l&#8217;agenda afrodescendent, no s\u00e9 quins s\u00f3n els debats i posicions del moviment sobre aquest punt.<\/p>\n<p>D&#8217;altra banda, hi ha el que podr\u00edem considerar com les posicions m\u00e9s radicals, m\u00e9cis pr\u00f2pies d&#8217;actors que s&#8217;identifiquen amb les lluites decolonials, si \u00e9s que un podria anomenar-la aix\u00ed. Des d&#8217;aquest horitz\u00f3 es comparteix la mirada de quan es parla de \u201cToneu-nos l&#8217;or\u201d, estem apel\u00b7lant a una met\u00e0fora on l&#8217;or no \u00e9s una cosa que tingui a veure amb els diners i el valor monetari. El que es van emportar, el que han usufructuat, all\u00f2 robat dels nostres territoris \u00e9s d&#8217;\u00edndole molt m\u00e9s \u00e0mplia i profunda. No tot el que es van emportar era or. El que s&#8217;han emportat s\u00f3n uns modes de vida, de fer; es van emportar la nostra llibertat, van prendre els nostres territoris i van robar o van arrasar amb models de vida que hi havia estat sempre. Aix\u00ed, la reparaci\u00f3 inclouria pensar en la cultura, les epistemologies, les vides convertides en mercaderia de la poblaci\u00f3 sostreta d&#8217;\u00c0frica per mitj\u00e0 del tr\u00e0fic esclau. En l&#8217;esclavitud, no hi ha plusv\u00e0lua com a tal, a la persona esclavitzada no se&#8217;l reconeix com a hum\u00e0, per tant, no hi ha paga com a tal, simplement es proveeixen les condicions per amb prou feines mantenir-te viu per a continuar treballant i\/o per a continuar parint nous esclaus. Aix\u00ed, es considera que el deute hist\u00f2ric no \u00e9s saldable mitjan\u00e7ant sumes monet\u00e0ries, com se\u2019ls hi posa un preu als mons destru\u00efts, a les poblacions humanes i no humanes explotades, destru\u00efdes i desaparegudes?<\/p>\n<p>La reparaci\u00f3, aqu\u00ed, es torna una altra cosa la qual no \u00e9s la sortida m\u00e9s f\u00e0cil en termes de diners. Uns diners que ja s\u00f3n tacats de sang, no? Perqu\u00e8 aquests diners s\u00f3n la conseq\u00fc\u00e8ncia d&#8217;una explotaci\u00f3 sistem\u00e0tica, no tan sols d&#8217;\u00e9ssers humans sin\u00f3 tamb\u00e9 d\u2019\u00e9ssers no humans. La q\u00fcesti\u00f3 de la reparaci\u00f3 tindria relaci\u00f3 amb com frenar l&#8217;avan\u00e7 d&#8217;un model extractivista, el model de mort, com l&#8217;anomenen molts moviments territorials a Abya Yala. Aturar aquest sistema m\u00f3n modern que no para d\u2019expandir-se i que ens est\u00e0 portant a la destrucci\u00f3 de tot el que existeix. Ens est\u00e0 portant a la possible desaparici\u00f3 del planeta. Aquesta idea de reparaci\u00f3 \u00a0ressona amb uns certs esfor\u00e7os que apareixen a Europa els \u00faltims anys contra el canvi clim\u00e0tic, moviments ecol\u00f2gics de cures del planeta. Perqu\u00e8 molt del que es va destruir i del que caldria reparar, s\u00f3n models de vida, d&#8217;exist\u00e8ncia basats en principis de complementarietat i cures m\u00fatues. Es tractaria, al final, de veure l&#8217;agenda de reparacions com una oportunitat per a frenar la possibilitat de desaparici\u00f3 del planeta.<\/p>\n<p>Aix\u00ed mateix, una de les q\u00fcestions que d\u00e8iem a la Cimera Afro 2024, \u00e9s que no es pot pensar i fer un debat sobre reparaci\u00f3 sense posar a Hait\u00ed al focus. Perqu\u00e8 estem parlant molt de Palestina, per\u00f2 poc d&#8217;Hait\u00ed i aix\u00f2 \u00e9s, si menys no, sospit\u00f3s. Ning\u00fa parla del genocidi al Congo, a Sudan i a altres pobles escalabornats per l&#8217;avan\u00e7 de la colonialitat. Aix\u00f2 \u00e9s urgent. Hait\u00ed, en particular, fa mal per la seva gesta de ser el primer poble que es va aixecar contra l&#8217;esclavitud i contra l&#8217;empresa colonial. Justament per aquesta lluita, a Hait\u00ed se li va imposar un c\u00e0stig que el va condemnar hist\u00f2ricament a un atzucac. \u00c9s, ara per ara, un dels pobles en pitjors condicions a Am\u00e8rica Llatina i El Carib. La pobresa i la crisi sociopol\u00edtica en la qual es troba Hait\u00ed des de fa d\u00e8cades t\u00e9 a veure amb el fet que se&#8217;l va obligar a pagar un deute gegant a Fran\u00e7a com a compensaci\u00f3 pels ingressos que va perdre en abolir l&#8217;esclavitud. Paradoxalment, a Hait\u00ed se li va imposar la primera reparaci\u00f3, i va ser una reparaci\u00f3 per a la col\u00f2nia.<\/p>\n<p><a href=\"#_ftnref1\" name=\"_ftn1\"><\/a><\/p>\n<div id=\"attachment_56463\" style=\"width: 1010px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-56463\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-56463 size-full\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Yuderkys-Espinosa.-reparacion-icub231012_077.jpg\" alt=\"\" width=\"1000\" height=\"665\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Yuderkys-Espinosa.-reparacion-icub231012_077.jpg 1000w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Yuderkys-Espinosa.-reparacion-icub231012_077-595x396.jpg 595w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Yuderkys-Espinosa.-reparacion-icub231012_077-768x511.jpg 768w\" sizes=\"(max-width: 1000px) 100vw, 1000px\" \/><p id=\"caption-attachment-56463\" class=\"wp-caption-text\">Roda de premsa de l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Antifuturisme Cimarr\u00f3&#8221;, realitzada a Arts Santa M\u00f2nica i Centre d&#8217;Image La Virreina (Barcelona, \u200b\u200b2023). Cortesia Yuderkis Espinosa Mi\u00f1oso i Katia Sepulveda<\/p><\/div>\n<p><strong>Nancy Gar\u00edn:<\/strong>I pel que fa a la qual podr\u00edem dir cultura i el camp de l&#8217;art?<\/p>\n<p><strong>Y.E.M.: <\/strong>Si parlem en termes culturals, de les produccions creatives i l&#8217;art, tamb\u00e9 hi ha un deute hist\u00f2ric amb els nostres pobles. Europa es va apropiar i va robar molts artefactes i peces art\u00edstiques produ\u00efdes per les nostres societats. Aquest \u00e9s un tema adscrit a l&#8217;agenda cr\u00edtica del camp de l&#8217;art i la decolonialitat. En un text que vaig escriure fa poc em pregunto si aquesta agenda de reparaci\u00f3 es tracta d&#8217;entrar al Museu o de dinamitar-lo.<\/p>\n<p>Perqu\u00e8 una part del moviment d&#8217;artistes del sud global ha apostat per la reparaci\u00f3 en termes d&#8217;inclusi\u00f3, \u00e9s a dir, exigir un espai dins del museu per als artistes ind\u00edgenes i afrodescendents, i reclamar la valoraci\u00f3 de les seves obres en el mercat de l&#8217;art. Es podria afirmar sense por d\u2019equivocar-se que la cr\u00edtica decolonial al camp de l&#8217;art es va decantar en l&#8217;obertura i producci\u00f3 de petits n\u00ednxols i espais d&#8217;inclusi\u00f3 i apreciaci\u00f3 de les obres d&#8217;artistes provinents dels mons rebutjats per la modernitat i vistos com a incapa\u00e7os de crear bellesa. Aix\u00f2 \u00e9s important, per descomptat, i per als nostres artistes resulta en una esperan\u00e7a d&#8217;alleujar la seva vida en tan males condicions.<\/p>\n<p>Tanmateix, sabem que amb prou feines \u00e9s un tall superficial al sistema. Les males condicions continuen, ja que moltes vegades entrar al museu \u00e9s entrar amb baix pressupost, com si els estiguessin fent un favor deixant-los entrar. En el concret no hi ha cap canvi en les normatives de valoritzaci\u00f3 de les obres ni en termes monetaris, ni en termes de cr\u00edtica d\u2019art, que continua estant reglamentada per est\u00e0ndards produ\u00efts per occident, on les produccions col\u00b7lectives i provinents dels pobles no europeus continuen sent vistes com a artesania o com a art menor.<\/p>\n<p>En els darrers anys hi ha iniciatives com la del Museu Reina Sofia que ha adquirit peces per a la seva col\u00b7lecci\u00f3 permanent d&#8217;artistes racialitzats o del sud global , per\u00f2 que en la majoria dels casos s\u00f3n donacions. D\u2019aquesta manera, moltes d&#8217;aquestes iniciatives de reparaci\u00f3 queden en permetre l&#8217;entrada als seus espais per\u00f2 sota condicions desiguals. El museu com a instituci\u00f3 colonial accedeix a deixar entrar en alguns assumint que el fet de permetre l&#8217;entrada ja \u00e9s suficient.<\/p>\n<p>Continuem atrapats en una esp\u00e8cie de sortida liberal de la q\u00fcesti\u00f3 de la reparaci\u00f3. Perqu\u00e8 entrar al fons de la q\u00fcesti\u00f3 implicaria una revisi\u00f3 dels fonaments del camp de l&#8217;art. D&#8217;all\u00f2 que es considera bell, el que ontol\u00f2gicament, per a Europa, t\u00e9 la qualitat i la potestat de ser considerat art,\u00a0 que realment conta en la hist\u00f2ria de l&#8217;art. Els criteris de valoraci\u00f3 per a determinar qu\u00e8 \u00e9s bell o qu\u00e8 \u00e9s art aquest \u00e9s un tema que hauria d&#8217;estar dins el debat de la reparaci\u00f3.<\/p>\n<p>D&#8217;altra banda, haur\u00edem de considerar tamb\u00e9 que molts dels grans moviments art\u00edstics que han ocorregut a Europa i que tenen un valor dins de la hist\u00f2ria de l&#8217;art, la majoria, van comen\u00e7ar amb un robatori, un extractivisme a les produccions culturals dels pobles d&#8217;\u00c0frica, Am\u00e8rica Llatina i altres latituds.<\/p>\n<p><strong>N.G.: <\/strong>Pel que fa al tema de retornar els objectes extrets de la colonitzaci\u00f3 i que estan als museus occidentals com a gest de \u201cdescolonitzar-se\u201d o de reparaci\u00f3, que ara es proposa des de les institucions europees, sota les seves regles, aix\u00f2 s\u00ed. Creus que pot ser un gest de \u201creparaci\u00f3 i restituci\u00f3\u201d?<\/p>\n<p><strong>Y.E.M.: <\/strong>Recordo un reflexi\u00f3 de Gloria Anzald\u00faa, en qu\u00e8 diu que la difer\u00e8ncia entre l&#8217;art modern i les obres art\u00edstiques al m\u00f3n ancestral \u00e9s que per a nosaltres aix\u00f2 que nomenen com a objectes art\u00edstics en realitat forma part d&#8217;un cont\u00ednuum de la vida comunit\u00e0ria. Es tracta de veure aquestes produccions com a part de la reproducci\u00f3 de la vida col\u00b7lectiva, quotidiana o transcendental. Per a Anzald\u00faa, igual que per a l&#8217;art maia, l&#8217;art o la producci\u00f3 creativa t\u00e9 una funci\u00f3 comunit\u00e0ria, espiritual i de producci\u00f3 de m\u00f3n. Tot el contrari del que fa el camp de l&#8217;art dins la modernitat europea, el qual separa el producte de la vida i el torna objecte per a la seva contemplaci\u00f3. Aix\u00ed el producte esdev\u00e9 pe\u00e7a amb valor d&#8217;intercanvi, s&#8217;exhibeix en espais fora de la quotidianitat; es penja en una paret.<\/p>\n<p>El problema formulat des de les metr\u00f2polis per curadors i administradors de museus sobre com cuidar els \u201cobjectes\u201d retornats a manera de garantir la seva preservaci\u00f3, presentat com a obstacle per a la efectivitzaci\u00f3 de la devoluci\u00f3 de les \u201cpeces\u201d robades, \u00e9s un problema sens dubte formulat des del tractament occidental. En les nostres tradicions aix\u00f2 no seria la pregunta substantiva. La preservaci\u00f3 objectual \u00e9s una preocupaci\u00f3 occidental per\u00f2 sabem que hi ha altres maneres de construcci\u00f3 de mem\u00f2ria que estan integrades a la manera de fer i a la vida. D&#8217;altra banda, els nostres pobles han tingut tecnologies antiqu\u00edssimes per a preservar all\u00f2 que es necessita. Estem parlant de dos llenguatges molt diferents. Cada poble tindr\u00e0 la seva manera de guardar i preservar la mem\u00f2ria i les materialitats d&#8217;aquesta. Probablement no ser\u00e0 de la manera que occident considera que hauria de ser i ser\u00e0 la manera en qu\u00e8 els nostres pobles diguin.<\/p>\n<p>D&#8217;altra banda, pots estar segura que en aquesta carrera, occident, acabar\u00e0 definint i imposant les condicions de preservaci\u00f3. Perqu\u00e8 el museu, els curadors, les galeries, etc; continuen imposant el seu model de preservaci\u00f3. Aqu\u00ed \u00e9s on les comunitats hauran de lluitar per mantenir la seva autonomia, de com resguardar all\u00f2 que es retorni, si \u00e9s que es concret\u00e9s, perqu\u00e8 sigui part de la seva mem\u00f2ria. Per\u00f2 definitivament aix\u00f2 no es pot quedar aix\u00ed. Si l&#8217;agenda de devolucions i reparacions dins de l&#8217;art es queda redu\u00efda a la devoluci\u00f3 tan sols \u00e9s una petita part de tot el que cal fer.<\/p>\n<p>Una agenda de reparaci\u00f3 hauria de tenir com a prop\u00f2sit, en primer lloc, que les institucions d&#8217;art definides per Europa i els EUA admetin que no t\u00e9, com ha pret\u00e8s adjudicar-se, la potestat de definir que t\u00e9 valor de bellesa en el m\u00f3n i que \u00e9s art o no ho \u00e9s. I aquesta \u00e9s una discussi\u00f3 que no es veu gaire. Ho va fer un grup d&#8217;intel\u00b7lectuals que parlaven d&#8217;art i decolonialitat en la primera d\u00e8cada d&#8217;aquest segle. Walter Mignolo, Adolfo Alban Achinte, Alanna Lockward, entre d\u2019altres, van comen\u00e7ar un moviment on van reflexionar molt de sobre l\u2019Aesthetis fent la feina de revisar aquestes q\u00fcestions. Encara que el moviment ha impactat en mesura el camp de l&#8217;art, en termes de la seva pregunta als fonaments d&#8217;all\u00f2 que est\u00e0 definint qu\u00e8 \u00e9s o no \u00e9s art, es va quedar redu\u00eft a un petit grup d&#8217;intel\u00b7lectuals i artistes del \u201cTercer M\u00f3n\u201d.<\/p>\n<p>Amb Katia Sep\u00falveda portem un projecte de recerca i expositiu des de fa uns anys que denominem \u201cAnti-futurisme Cimarr\u00f3n\u201d i trobem un espai a Arts Santa M\u00f3nica i La Virreina<span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_56476_1('footnote_plugin_reference_56476_1_3');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_56476_1('footnote_plugin_reference_56476_1_3');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_56476_1_3\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[3]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_56476_1_3\" class=\"footnote_tooltip\">Diverses autores. Colectivo Ayllu compiladora. \u00abTorneu-nos l\u2019or. Cosmovisions perverses i accions anticolonials\u00bb. Colectivo Ayllu Matadero Centro De Residencias Art. Madrid, 2018<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_56476_1_3').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_56476_1_3', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script> per a poder portar altres concepcions i treballar d&#8217;una altra manera, partint de la pregunta de com seria el m\u00f3n si Europa mai hagu\u00e9s existit i l&#8217;apliquem al camp art\u00edstic per a q\u00fcestionar els fonaments que sostenen l&#8217;art modern. La proposta es planteja la curadoria i el treball de l&#8217;artista racialitzat com a mode de moss\u00e8n de la ferida colonial, recuperem la idea de l&#8217;artista com a pont entre la materialitat i l&#8217;espiritual-comunitari. Caldr\u00e0 veure quines repercussions t\u00e9 aix\u00f2 en aquestes institucions europees amb les quals treballem. Soc esc\u00e8ptica pel que fa a aquest tema, per\u00f2 almenys espero haver-hi deixat empremta.<\/p>\n<p>L&#8217;aposta continua sent veure de quina manera burxem aquest anomenat sistema de l&#8217;art que \u00e9s part del sistema m\u00f3n modern i de la colonialitat. El problema no \u00e9s nom\u00e9s cap a fora, sin\u00f3 \u00a0tamb\u00e9 cap a dins. El que hem vist \u00e9s que l&#8217;obstacle no ve nom\u00e9s de fora, all\u00f2 realment perill\u00f3s \u00e9s quan tota una ventrada de treballadors de la cultura i de l&#8217;art, fins i tot aquells que es consideren compromesos amb la descolonitzaci\u00f3, accepten els modes de producci\u00f3 i avaluaci\u00f3 de l&#8217;art europeu i posen en risc apostes que s&#8217;atreveixen a experimentar i transgredir la racionalitat eurocentrada i la norma imposada, desqualificant-les. D&#8217;aquesta gent tamb\u00e9 ens n\u2019haurem de cuidar, ja que operen al servei del statu quo i la perpetuaci\u00f3 de la colonialitat de l&#8217;art.<\/p>\n<div id=\"attachment_56466\" style=\"width: 1010px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-56466\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-56466 size-full\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Yuderkys-Espinosa.-reparacion-oct2023-025.jpg\" alt=\"\" width=\"1000\" height=\"667\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Yuderkys-Espinosa.-reparacion-oct2023-025.jpg 1000w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Yuderkys-Espinosa.-reparacion-oct2023-025-595x397.jpg 595w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Yuderkys-Espinosa.-reparacion-oct2023-025-768x512.jpg 768w\" sizes=\"(max-width: 1000px) 100vw, 1000px\" \/><p id=\"caption-attachment-56466\" class=\"wp-caption-text\">Part de l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Antifuturisme Cimarr\u00f3&#8221; a Arts Santa M\u00f2nica (Barcelona, \u200b\u200b2023). Cortesia Yuderkis Espinosa Mi\u00f1oso i Katia Sepulveda<\/p><\/div>\n<p>(Imatge de portada: Ordenan\u00e7a del 17 d&#8217;abril de 1825 on es concedeix la Independ\u00e8ncia a Hait\u00ed sota reparaci\u00f3 econ\u00f2mica als colons francesos que deixessin el territori. Els drets d&#8217;imatge CC.\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Archivo:Ordonnance_du_17_avril_1825_qui_conc%C3%A8de_l%27ind%C3%A9pendance_aux_Habitans_actuels_de_la_partie_fran%C3%A7aise_de_Saint-Domingue.png#filelinks\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Archivo:Ordonnance du 17 avril 1825 qui conc\u00e8de l&#8217;ind\u00e9pendance aux Habitans actuels de la partie fran\u00e7aise de Saint-Domingue.png &#8211; Wikipedia, la enciclopedia libre)<\/a><\/p>\n<div class=\"speaker-mute footnotes_reference_container\"> <div class=\"footnote_container_prepare\"><p><span role=\"button\" tabindex=\"0\" class=\"footnote_reference_container_label pointer\" onclick=\"footnote_expand_collapse_reference_container_56476_1();\">&#x202F;<\/span><span role=\"button\" tabindex=\"0\" class=\"footnote_reference_container_collapse_button\" style=\"display: none;\" onclick=\"footnote_expand_collapse_reference_container_56476_1();\">[<a id=\"footnote_reference_container_collapse_button_56476_1\">+<\/a>]<\/span><\/p><\/div> <div id=\"footnote_references_container_56476_1\" style=\"\"><table class=\"footnotes_table footnote-reference-container\"><caption class=\"accessibility\">References<\/caption> <tbody> \r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_56476_1('footnote_plugin_tooltip_56476_1_1');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_56476_1_1\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>1<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\">Col\u00b7lectiu d\u2019accions anticolonials I dicid\u00e8ncies sexuals I de g\u00e8nere. Realitzem investigaci\u00f3 art\u00edstica. Madrid\/Barcelona.<\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_56476_1('footnote_plugin_tooltip_56476_1_2');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_56476_1_2\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>2<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\">L\u2019Ontologia Relacional sorgeix del nomenat gir ontol\u00f2gic des de les ci\u00e8ncies socials amb pensadors com el colombi\u00e0 Artur Escobar qui afirma que \u201cs\u00f3n aquelles en les quals els m\u00f3ns biof\u00edsics, humans i supernaturals no es consideren com entitats separades,\u00a0 sino que s\u2019estableixen vincles de continuitat entre aquests. \u00c9s a dir, en moltes societats no occidentals o no modernes, no existeix la divisi\u00f3 entre natura i cultura. El desenvolupament (novament) en q\u00fcesti\u00f3: algunes tend\u00e8ncies com les coneixem i, encara menys, entre individu i comunitat, de fet, no existeix l\u2019\u201dindividu\u201d sin\u00f3 persones en continua relaci\u00f3 amb tote el m\u00f3n hum\u00e0 i no hum\u00e0, i al llarg dels temps\u201d. Escobar, A. (2014). Sentipensar con la tierra: nuevas lecturas sobre desarrollo,territorio y diferencia, Medell\u00edn: Edicions UNAULA.<\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_56476_1('footnote_plugin_tooltip_56476_1_3');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_56476_1_3\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>3<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\">Diverses autores. Colectivo Ayllu compiladora. \u00abTorneu-nos l\u2019or. Cosmovisions perverses i accions anticolonials\u00bb. Colectivo Ayllu Matadero Centro De Residencias Art. Madrid, 2018<\/td><\/tr>\r\n\r\n <\/tbody> <\/table> <\/div><\/div><script type=\"text\/javascript\"> function footnote_expand_reference_container_56476_1() { jQuery('#footnote_references_container_56476_1').show(); jQuery('#footnote_reference_container_collapse_button_56476_1').text('\u2212'); } function footnote_collapse_reference_container_56476_1() { jQuery('#footnote_references_container_56476_1').hide(); jQuery('#footnote_reference_container_collapse_button_56476_1').text('+'); } function footnote_expand_collapse_reference_container_56476_1() { if (jQuery('#footnote_references_container_56476_1').is(':hidden')) { footnote_expand_reference_container_56476_1(); } else { footnote_collapse_reference_container_56476_1(); } } function footnote_moveToReference_56476_1(p_str_TargetID) { footnote_expand_reference_container_56476_1(); var l_obj_Target = jQuery('#' + p_str_TargetID); if (l_obj_Target.length) { jQuery( 'html, body' ).delay( 0 ); jQuery('html, body').animate({ scrollTop: l_obj_Target.offset().top - window.innerHeight * 0.2 }, 380); } } function footnote_moveToAnchor_56476_1(p_str_TargetID) { footnote_expand_reference_container_56476_1(); var l_obj_Target = jQuery('#' + p_str_TargetID); if (l_obj_Target.length) { jQuery( 'html, body' ).delay( 0 ); jQuery('html, body').animate({ scrollTop: l_obj_Target.offset().top - window.innerHeight * 0.2 }, 380); } }<\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Yuderkys Espinosa-Mi\u00f1oso una de les veus destacades en espais de l&#8217;acad\u00e8mia i l&#8217;activisme del pensament decolonial i sobretot dels feminismes decolonials, ens va parlar, des de la seva perspectiva, entorn&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":2871,"featured_media":56470,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6930],"tags":[],"coauthors":[6934,6932],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Yuderkys Espinosa. La reparaci\u00f3n y el modelo extractivista<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"La reparaci\u00f3n deber\u00eda centrarse en c\u00f3mo detener el modelo extractivista. Conversacion entre Yuderkys Espinosa y Nancy Gar\u00edn\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Yuderkys Espinosa. La reparaci\u00f3n y el modelo extractivista\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La reparaci\u00f3n deber\u00eda centrarse en c\u00f3mo detener el modelo extractivista. Conversacion entre Yuderkys Espinosa y Nancy Gar\u00edn\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-05-27T05:07:18+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-05-27T08:53:20+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Yuderkys-Espinosa.-reparacion-Ordonnance_du_17_avril_1825_qui_concede_lindependance_aux_Habitans_actuels_de_la_partie_francaise_de_Saint-Domingue.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1000\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"830\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Yuderkys Espinosa Mi\u00f1oso, Nancy Gar\u00edn Guzm\u00e1n\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Yuderkys Espinosa Mi\u00f1oso\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"13 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Yuderkys Espinosa Mi\u00f1oso, Nancy Gar\u00edn Guzm\u00e1n\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/\",\"name\":\"Yuderkys Espinosa. La reparaci\u00f3n y el modelo extractivista\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Yuderkys-Espinosa.-reparacion-Ordonnance_du_17_avril_1825_qui_concede_lindependance_aux_Habitans_actuels_de_la_partie_francaise_de_Saint-Domingue.jpg\",\"datePublished\":\"2024-05-27T05:07:18+00:00\",\"dateModified\":\"2024-05-27T08:53:20+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/36efc87a9083dea488a8aa52912145b9\"},\"description\":\"La reparaci\u00f3n deber\u00eda centrarse en c\u00f3mo detener el modelo extractivista. Conversacion entre Yuderkys Espinosa y Nancy Gar\u00edn\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Yuderkys-Espinosa.-reparacion-Ordonnance_du_17_avril_1825_qui_concede_lindependance_aux_Habitans_actuels_de_la_partie_francaise_de_Saint-Domingue.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Yuderkys-Espinosa.-reparacion-Ordonnance_du_17_avril_1825_qui_concede_lindependance_aux_Habitans_actuels_de_la_partie_francaise_de_Saint-Domingue.jpg\",\"width\":1000,\"height\":830,\"caption\":\"Yuderkys Espinosa. reparacio\u0301n-Ordonnance_du_17_avril_1825_qui_conce\u0300de_l'inde\u0301pendance_aux_Habitans_actuels_de_la_partie_franc\u0327aise_de_Saint-Domingue\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La reparaci\u00f3 s&#8217;hauria de centrar en com aturar el model extractivista\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/36efc87a9083dea488a8aa52912145b9\",\"name\":\"Yuderkys Espinosa Mi\u00f1oso\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/5099b64a36bb12312468e2d68e0b4e49\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cd3bb935c8c5266ba4bfe125a1205c6d?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cd3bb935c8c5266ba4bfe125a1205c6d?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Yuderkys Espinosa Mi\u00f1oso\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/yuderkysespinosa\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Yuderkys Espinosa. La reparaci\u00f3n y el modelo extractivista","description":"La reparaci\u00f3n deber\u00eda centrarse en c\u00f3mo detener el modelo extractivista. Conversacion entre Yuderkys Espinosa y Nancy Gar\u00edn","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Yuderkys Espinosa. La reparaci\u00f3n y el modelo extractivista","og_description":"La reparaci\u00f3n deber\u00eda centrarse en c\u00f3mo detener el modelo extractivista. Conversacion entre Yuderkys Espinosa y Nancy Gar\u00edn","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2024-05-27T05:07:18+00:00","article_modified_time":"2024-05-27T08:53:20+00:00","og_image":[{"width":1000,"height":830,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Yuderkys-Espinosa.-reparacion-Ordonnance_du_17_avril_1825_qui_concede_lindependance_aux_Habitans_actuels_de_la_partie_francaise_de_Saint-Domingue.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Yuderkys Espinosa Mi\u00f1oso, Nancy Gar\u00edn Guzm\u00e1n","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Yuderkys Espinosa Mi\u00f1oso","Temps estimat de lectura":"13 minuts","Written by":"Yuderkys Espinosa Mi\u00f1oso, Nancy Gar\u00edn Guzm\u00e1n"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/","name":"Yuderkys Espinosa. La reparaci\u00f3n y el modelo extractivista","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Yuderkys-Espinosa.-reparacion-Ordonnance_du_17_avril_1825_qui_concede_lindependance_aux_Habitans_actuels_de_la_partie_francaise_de_Saint-Domingue.jpg","datePublished":"2024-05-27T05:07:18+00:00","dateModified":"2024-05-27T08:53:20+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/36efc87a9083dea488a8aa52912145b9"},"description":"La reparaci\u00f3n deber\u00eda centrarse en c\u00f3mo detener el modelo extractivista. Conversacion entre Yuderkys Espinosa y Nancy Gar\u00edn","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Yuderkys-Espinosa.-reparacion-Ordonnance_du_17_avril_1825_qui_concede_lindependance_aux_Habitans_actuels_de_la_partie_francaise_de_Saint-Domingue.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Yuderkys-Espinosa.-reparacion-Ordonnance_du_17_avril_1825_qui_concede_lindependance_aux_Habitans_actuels_de_la_partie_francaise_de_Saint-Domingue.jpg","width":1000,"height":830,"caption":"Yuderkys Espinosa. reparacio\u0301n-Ordonnance_du_17_avril_1825_qui_conce\u0300de_l'inde\u0301pendance_aux_Habitans_actuels_de_la_partie_franc\u0327aise_de_Saint-Domingue"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-reparacion-deberia-centrarse\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La reparaci\u00f3 s&#8217;hauria de centrar en com aturar el model extractivista"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/36efc87a9083dea488a8aa52912145b9","name":"Yuderkys Espinosa Mi\u00f1oso","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/5099b64a36bb12312468e2d68e0b4e49","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cd3bb935c8c5266ba4bfe125a1205c6d?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cd3bb935c8c5266ba4bfe125a1205c6d?s=96&d=mm&r=g","caption":"Yuderkys Espinosa Mi\u00f1oso"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/yuderkysespinosa\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56476"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2871"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=56476"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56476\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":56478,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56476\/revisions\/56478"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/56470"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=56476"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=56476"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=56476"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=56476"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}