Deixem enrere Corint i avancem una mica. En aquest itinerari viatjarem als primers segles posteriors a la descomposici\u00f3 de l’Imperi rom\u00e0 d’Occident, per a veure el canvi radical que va suposar la nova religi\u00f3, gestada d’amagat a les catacumbes, treta a la llum per Constant\u00ed, delimitant aix\u00ed el substrat espiritual -que no sempre coneixem- sobre el qual descansa, el nostre continent. Per a aix\u00f2 parlarem de tres exemples que ens ajudaran a entendre el brusc gir que va suposar aquest canvi. El primer t\u00e9 a veure amb la superviv\u00e8ncia de la pintura pagana en una \u00e8poca de fragilitat, els \u201c\u00eddols\u201d, que han de ser eliminats per a no “tor\u00e7ar” l’entesa amb objectes peribles. El segon se centra en la icona, \u201cno feta per mans humanes\u201d. El tercer exalta al papa Gregori el Gran, el nostre protector, i el paper que va jugar la seva decisi\u00f3 a favor de les arts i les imatges, avan\u00e7ant-se diversos segles al mecenatge que va proposar donar l’Esgl\u00e9sia, quan les va empeltar a l’arrel mateixa de la pastoral; per aquestes dates, la qual cosa es coneix ja com a Renaixement.<\/p>\n
Van passar molts segles a l’Occident llat\u00ed, en el curs dels quals les imatges de l’art antic van ser considerades \u00eddols, objecte de violentes controv\u00e8rsies, en les quals l’adveniment del cristianisme es va mantenir vigilant a tota creaci\u00f3 d’imatges, considerades imitacions imperfectes de la Creaci\u00f3 divina. Les prefer\u00e8ncies dels Pares de l’Esgl\u00e9sia es van mostrar afins amb el platonisme que, acabada d’inaugurar l’era cristiana, s’havia mostrat conciliable amb la B\u00edblia tradu\u00efda de l’hebreu al grec. La dura cr\u00edtica de Plat\u00f3 cap a les arts i a la poesia va fer la resta.<\/p>\n
En realitat, aquesta \u00faltima cr\u00edtica es dirigia m\u00e9s a la biblioteca hom\u00e8rica i les seves derivacions que a les pr\u00f2pies imatges de la pintura o la poesia; el seu programa d’educaci\u00f3 filos\u00f2fica i pol\u00edtica dona cabuda a les arts, per\u00f2 simb\u00f2liques, reflex de les idees, tan volgudes, i no de les coses. S’intentava transfigurar aix\u00ed a l’artista en un \u00e9sser de coneixement, de manera que uns Originals poden ser contemplats en les seves obres en comptes de ser considerades mers exercicis de vanitat. Va ser aquest \u00faltim sentit, sent el primer dif\u00edcil, esot\u00e8ric, el que es va seguir? Veient el curs dels esdeveniments, soc temptat de creure tal cosa.<\/p>\n
En aquest clima d’extrema desconfian\u00e7a cap a les arts, els artistes artesans es van veure relegats a una autonomia m\u00ednima, sense cap dret leg\u00edtim d’iniciativa formal. Trobar\u00edem aqu\u00ed el cas de la icona, per exemple el Mandylion, un exemple fascinant que ser\u00e0 comentat, m\u00e9s endavant, per un pintor catal\u00e0 extraordinari. En la doctrina de la icona, el pintor d’icones no \u00e9s m\u00e9s que un auxiliar an\u00f2nim, no \u00e9s un artista. Als seus models, el dibuix de tra\u00e7 de les figures significa la Idea o Teofania; les grans zones de color que serveixen de fons i les tessel\u00b7les d’or o de vidre acolorit ocasionals que omplen les formes donen cos a la Teofania o Idea. S’expressava aix\u00ed el S\u00edmbol, que vivia de si mateix i es projectava a si mateix en el dibuix. En la seva ess\u00e8ncia, \u00e9s an\u00e0leg a la rel\u00edquia, la hip\u00f2stasis d’un arquetip div\u00ed que es torna present, pel simple contacte amb la superf\u00edcie.<\/p>\n
L’\u00fanic paper de l’artista artes\u00e0 era el d’aplicar-li els colors, despr\u00e9s, s\u2019havia de retirar. La funci\u00f3 de la imatge veritable, una Vera Icon<\/em>, era la seva preexist\u00e8ncia al seu estat material, sent irremeiable un m\u00ednim d’intervenci\u00f3 humana per a manifestar-se a trav\u00e9s d’una mat\u00e8ria i uns pigments.<\/p>\n Cal recordar en tot moment que l’Occident llat\u00ed no va demanar mai un sacrifici semblant als seus artistes, per la senzilla ra\u00f3 que no atorgava cap car\u00e0cter sagrat a les seves obres; si es firmava l’obra, ocasionalment, era per a fer constar el seu car\u00e0cter ef\u00edmer, simplement hum\u00e0 i contingent.<\/p>\n Va caldre esperar, doncs, a un miracle perqu\u00e8 les imatges de l’art, relegades fins llavors a il\u00b7lusions enganyoses per a ignorants, fossin admeses a l’itinerari espiritual de l’\u00e0nima cristiana que busca la seva uni\u00f3 amb D\u00e9u. Aquest miracle va succeir a finals del segle VI. El bisbe de Marsella, Serenus, havia fet destruir totes les imatges de la di\u00f2cesi de la seva esgl\u00e9sia, idolatries perilloses. El papa de llavors li va dirigir una bula, i li va retreure haver faltat als seus deures de pastor;<\/p>\n cometent tal acte, ha deixat als laics, que no saben llegir, privats de l’\u00fanic acc\u00e9s del qual disposen a la fe, sent convenient que vegin \u201c imatges sagrades\u201d les quals els poden fer entendre l’esperit de la predicaci\u00f3.<\/p>\n Aix\u00ed va definir les arts visuals cristianes Gregori el Gran, \u201c lectura i escriptura dels laics\u201d que, juntament amb la famosa carta ap\u00f2crifa al monjo Secundinus, van establir la doctrina de la \u201cB\u00edblia dels illetrats\u201d. En aquestes cartes, en les quals se suposava que Gregori havia accedit al desig d’un religi\u00f3s de resar davant una imatge del Crist crucificat, admetia que la impressi\u00f3 causada al cor per unes imatges exteriors que parlen d’objectes sagrats al seu receptor no \u00e9s ni menys viva ni menys veritable que les de les imatges fict\u00edcies que es pinten en la ment de l’observador. En un altre passatge arriba fins al punt de sostenir que la pintura emociona m\u00e9s a l’\u00e0nima que la lectura, posant la primera el fet davant els ulls, la segona relatant-ho d\u2019o\u00efda.<\/p>\n La imatge exerceix aix\u00ed un paper connector, en el qual el do de l’amor div\u00ed \u00e9s intel\u00b7ligit i rebut a trav\u00e9s dels ulls. [1]<\/sup><\/a>Es poden trobar aquestes cartes en la seva versi\u00f3 en llat\u00ed a Gregorius Magnus, Registrum epistolarum, IO, 209 y XI, 10, ed. D. Norberg, 1982, CCSL 140A. I tamb\u00e9, en versi\u00f3 anglesa: … Continue reading<\/span><\/span><\/span>RETORN AL TALLER PAG\u00c0<\/h3>\n