\u201cL’inconscient sap coses; coneix el passat i el futur, sap coses sobre altres persones. Tots nosaltres tenim de tant en tant somnis en qu\u00e8 se’ns informa de l’estat d’altres persones\u201d. Per a Von Franz, un m\u00e8dium \u00e9s una persona que t\u00e9 una relaci\u00f3 propera amb aquest coneixement absolut de l’inconscient. I, en general, aquest coneixement s’obt\u00e9 quan ens trobem en estats de consci\u00e8ncia redu\u00efda. Podem seguir aquesta imatge de la mediumnitat a la figura dels artistes i al seu tracte amb la creaci\u00f3.<\/span><\/p>\n A la imatge de la serp hi ha dues formes o nivells de visi\u00f3 (es tracta d’un continu, per\u00f2 per entendre’ns concretem dues formes): una forma que s’aferra als accidents i avatars de l’exist\u00e8ncia i una altra que va a l’ess\u00e8ncia , que s’eleva per sobre d’ells i se salva. Aquesta manera de mirar \u00e9s una de les claus de tot artista en formaci\u00f3. Una habilitat que es pot adquirir i que cal entrenar atesa la nostra natural disposici\u00f3 per a la consci\u00e8ncia i all\u00f2 racional.<\/span><\/p>\n Si ens fixem en les t\u00e8cniques tradicionals d’endevinaci\u00f3, pr\u00e8vies a la utilitzaci\u00f3 de n\u00fameros, observem que estan basades en alguna mena de patr\u00f3 ca\u00f2tic a partir del qual es fa la lectura. Per exemple, quan es llegeix el p\u00f2sit del caf\u00e8 o en algunes societats africanes quan es llegeixen els ossos d’un pollastre en ser llan\u00e7ats a terra. A occident, aquesta mateixa l\u00f2gica funciona en el test psicol\u00f2gic de Rorschach: un at\u00e9n un patr\u00f3 ca\u00f2tic i llavors sorgeix a partir d’ell una fantasia-imatge, i el complet desordre del patr\u00f3 confon i debilita la consci\u00e8ncia i permet aflorar aquests significats profunds.<\/span><\/p>\n Tant l’artista com el m\u00e8dium necessiten en un moment donat una reducci\u00f3 del nivell mental (fins i tot l’acc\u00e9s al tr\u00e0nsit) per poder extreure aquests coneixements essencials que despr\u00e9s impregnen d’atemporalitat (com el mateix inconscient) l’obra.<\/span><\/p>\n Com succeeix aix\u00f2? Von Franz diu: \u201cEl coneixement absolut de l’inconscient \u00e9s com una espelma. Si tenim la llum el\u00e8ctrica del nostre ego conscient al centre, aleshores no \u00e9s possible veure la vela ni distingir la seva pr\u00f2pia llum\u201d. L’observaci\u00f3 dels patrons ca\u00f2tics, doncs, ajuda a desestabilitzar el centre de la consci\u00e8ncia i permet accedir a aquest coneixement subjacent. Societats primitives realitzen aquesta operaci\u00f3 de diferents maneres en les seves tradicions respectives. A la Xina hi ha per exemple la lectura de les closques trencades de tortugues. A la tribu africana Uri, la lectura d’un bol d’aigua i els reflexos. En psicoan\u00e0lisi occidental se suggereix als analitzats que realitzin dibuixos\/pintures abstractes (random). Normalment, l’analitzat comen\u00e7a dibuixant un punt i a partir d’aqu\u00ed desenvolupa un dibuix impulsat per l’inconscient. A l’operaci\u00f3 pict\u00f2rica passa una cosa semblant a induir un parcial estat de son dins de l’estat de vig\u00edlia. \u201c\u00c9s probable que estiguem tot el temps somiant mentre estem desperts, per\u00f2 a causa de la brillantor de la nostra consci\u00e8ncia desperta no som capa\u00e7os de veure-ho\u201d, assenyala Von Franz.<\/span><\/p>\n En la pr\u00e0ctica art\u00edstica pict\u00f2rica (per\u00f2 tamb\u00e9 d’altres, com l’escriptura o fins i tot l’enregistrament de v\u00eddeos, que practico) t\u00e9 ple sentit accedir a aquests procediments del que \u00e9s aparentment irracional<\/em> per obtenir alhora imatges i veritats fonamentals n\u00edtides que transmetre o plasmar en les nostres obres. Posar la mirada sobre el m\u00f3n i alhora ser capa\u00e7os de posar-la m\u00e9s enll\u00e0 del nostre estat de vig\u00edlia, o en estats parcials, \u00e9s un motor inefable de la creaci\u00f3 i la marca indiscutible dels grans creadors. La imatge de la serp daurada aix\u00ed ens acompanya.<\/span> En el text dels N\u00fameros, el poble jueu, sempre de cam\u00ed a la Terra Promesa, desanimat i fart d’alimentar-se nom\u00e9s de mann\u00e0, maldiu a Mois\u00e8s i renega contra el seu D\u00e9u. El c\u00e0stig no es fa esperar: li arriba sota la forma de serps \u201c ardents que mossegaven \u201d, r\u00e8pliques de les serps que havia enviat Atenea al Laooconte i la serp que havia sedu\u00eft Adam i Eva al Parad\u00eds. Mois\u00e8s intercedeix, una vegada m\u00e9s, i la clem\u00e8ncia divina li ordena fondre una serp de bronze i hissar-la sobre un pal perqu\u00e8 \u201c qualsevol que fos mossegat i mir\u00e9s a ella, viur\u00e0\u201d. Encara que el segon manament del Dec\u00e0leg prohibia la confecci\u00f3 humana d’imatges, sembla que aquest passatge va servir de justificaci\u00f3 quan es van buscar en l’Escriptura proves contundents per a les \u201cimatges sagrades\u201d, sempre que aquestes es remetessin a Ell.<\/p>\n Subjeu un sentit tr\u00e0gic del veure en aquest passatge, que Karma Juliana, dotant de color el s\u00edmbol div\u00ed, interpreta a continuaci\u00f3.<\/p>\n \u201cEl concept art<\/em> no deixa de ser un altre mitj\u00e0 art\u00edstic de produccions visuals mitjan\u00e7ant el qual es busca trobar un resultat visual per a un gui\u00f3, hist\u00f2ria o idea. Quants estem disposats a deixar cr\u00e9ixer el nostre esperit?<\/p>\n Hi ha moltes maneres d’interpretar aquests conceptes per\u00f2 al final la base continua sent la mateixa: en el meu cas, donat l’inter\u00e8s que tinc pel m\u00f3n de l’animaci\u00f3, els videojocs i la il\u00b7lustraci\u00f3 m’he deixat portar per una visi\u00f3 una mica m\u00e9s na\u00eff, inspirada en els mons on\u00edrics de Studio Ghibli i la senzillesa del dibuix animat.<\/p>\n Davant d’una idea i una fulla en blanc, un concept artist comen\u00e7a a buscar, s’amara d’influ\u00e8ncies i busseja dins d’elles per a intentar trobar la millor soluci\u00f3. Quan es treballa en animaci\u00f3 hem de ser molt conscients dels detalls i dels contrastos de color. A m\u00e9s detalls, m\u00e9s dif\u00edcil fer l’animaci\u00f3 a m\u00e0 i a menys contrast, m\u00e9s dif\u00edcil interpretar el que est\u00e0 passant.<\/p>\n La demo\u00a0<\/em>consta d’una recerca de la serp en si, tractant-la com si fos un objecte o un element de rellev\u00e0ncia dins d’una hist\u00f2ria per a un curtmetratge animat. Si ens posem t\u00e8cnics, el nom correcte seria \u201cprop” que ve a ser un objecte, que pot tenir o no rellev\u00e0ncia dins de la hist\u00f2ria i amb el qual els personatges poden interactuar.<\/p>\n Karma Juliana. Esbossos, 2024. Art digital. Format: 2848 x 2224<\/p><\/div>\n Tot i que he intentat desfer-me una mica de la imatge religiosa, he volgut conservar la imatge de la serp a mode d’enlla\u00e7, pel seu simbolisme. Des d’un inici, he pensat en la serp com una mena de guia o de \u201cfar\u201d, \u00e9s per aix\u00f2 que durant el proc\u00e9s conceptual he anat derivant cap a objectes que transmetessin aquesta idea: un fanaleto, una espelma, o una serp m\u00e0gica que emet\u00e9s llum. Juntament amb les proves per al “prop” de la serp, hi ha un keyframe<\/em> en el que podem veure un fragment del que est\u00e0 passant: En un m\u00f3n imaginari ple de fantasmes que pasturen pel camp, a\u00efllats i alineats a tot el que pugui passar, hi ha uns quants- pocs – que aixequen els seus caps i veuen la llum. En ells comen\u00e7a a despertar-se alguna cosa.\u201d
\nV\u00edctor Balcells Matas<\/span><\/p>\nLA SERP- FARO: CONCEPT<\/h3>\n
\nEn aquesta demo es mostra una possible adaptaci\u00f3 de l’episodi b\u00edblic de \u201c La serp de bronze\u201d dins de l’\u00e0mbit del concept art<\/em>. On posem la mirada? Qu\u00e8 volem deixar que ens afecti i qu\u00e8 no?<\/p>\n![\"Prop](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/1-525x400.jpg\")
<\/a>
\nKarma Juliana<\/p>\n