En els darrers anys, per ser aquesta una de les l\u00ednies principals del centre d’arts Santa M\u00f2nica, he tingut l’oportunitat de treballar amb molts col\u00b7lectius art\u00edstics, alguns ja existents i altres creats per l’acci\u00f3 institucional. I amb alguns he pogut conversar sobre un s\u00edmptoma cada vegada m\u00e9s evident i, al meu entendre, preocupant: la tensi\u00f3 creixent entre el temps institucional \u2014o els seus ritmes, si preferiu\u2014 i el dels col\u00b7lectius que hi treballen.<\/p>\n
Si em preocupa aquest tema, ara des del Santa M\u00f2nica i abans des de La Escocesa, \u00e9s potser perqu\u00e8 els meus set anys de treball dedicat exclusivament a aquests llocs no han esborrat la profunda empremta que em va deixar m\u00e9s d’una d\u00e8cada com a treballador “cultural” \u2014entrecometes perqu\u00e8, tot i viure de qualsevol altra feina, m’entestava a pensar-me aix\u00ed\u2014 aut\u00f2nom i precari. Precari per una col\u00b7lecci\u00f3 de treballs dispars i sense continu\u00eftat, mal pagats o sense pagar, sustentats per l’entusiasme, la ret\u00f2rica del sacrifici i la necessitat curricular, amb constants baixes i altes a hisenda i, per no tenir suport i una fam\u00edlia acomodada, mesos sense poder llogar una habitaci\u00f3 per voler seguir treballant en all\u00f2 que calia. I precari tamb\u00e9 per una abs\u00e8ncia de xarxa per continus dubtes sobre qui era jo i per qu\u00e8 feia el que feia.<\/p>\n
Aquests anys van estar marcats per la crisi econ\u00f2mica del 2008 i la sensaci\u00f3 generalitzada que poder trampejar, viure, prendre una cervesa amb els diners d’una feina desitjada i amb qu\u00e8 poder expressar-se era un rar privilegi. Per\u00f2 les \u00f2bvies dificultats econ\u00f2miques velaven un altre profund malestar: la tensi\u00f3 entre el temps aparentment objectiu de la instituci\u00f3 i el visceralment subjectiu que cada persona porta amb si mateixa, amb el qual hem d’arreglar-nos-les. Ho deix\u00e0vem tot de banda quan la instituci\u00f3 trucava proposant una \u00fanica i inajornable reuni\u00f3. Els temps i els desitjos propis s’aplacaven cada vegada que un centre d’art feia un gest de reconeixement dient-nos \u201cm’agrades\u201d. La possibilitat de treballar passava per sobre de tota la resta, fins i tot d’una cosa tan \u00edntima com el nostre ritme intern.<\/p>\n
Avui aix\u00f2 continua passant, i m\u00e9s a altres llocs. Una acceleraci\u00f3 desbordant doblega cada minut a cada ciutat els ritmes de les persones amb feines m\u00e9s inestables. Repartidores a Glovo, conductores a Cabify, netejadores a MyPoppins ho deixen literalment tot de banda cada vegada que els vibra el m\u00f2bil, pel risc de la penalitzaci\u00f3 algor\u00edtmica i l’aterridor fantasma de la desocupaci\u00f3. I no estaran avui totes les persones aut\u00f2nomes sotmetent els seus ritmes a les capritxoses exig\u00e8ncies del capital, en forma de milers de notificacions que cal atendre a l’instant i deixar-ho tot en suspens?<\/p>\n
Per\u00f2 en el sector cultural anomenat institucional, en un context diferent del 2008, sembla que hi ha m\u00e9s consci\u00e8ncia m\u00e9s gran sobre el que abans estava tan velat. Avui la gent comen\u00e7a a parar m\u00e9s atenci\u00f3 i cura al seu temps, reivindica els seus ritmes. I aix\u00f2 provoca que la tensi\u00f3 amb els temps institucionals estigui manifestant-se per fi com a s\u00edmptoma.<\/p>\n
Qu\u00e8 ha canviat des del 2008? La meva impressi\u00f3 \u00e9s que avui la instituci\u00f3 pot tenir m\u00e9s en compte la conciliaci\u00f3 familiar, la multiocupaci\u00f3 i les disponibilitats personals. Fins i tot algunes d’elles \u2014ni de bon tros totes\u2014 intenten negociar amb diversitats diagnosticades, certificades i, per tant, amb temps alternatius de producci\u00f3. Per\u00f2 la instituci\u00f3 continua sent aliena al reconeixement de les subjectivitats i al gran ventall de temporalitats no dictaminables que comporten. I \u00e9s aqu\u00ed, precisament, on cal caminar.<\/p>\n
Perqu\u00e8 la instituci\u00f3 t\u00e9 la responsabilitat de recon\u00e8ixer i assimilar que no pot equiparar els ritmes als de qualsevol individu amb qui treballi. Quan els posa al mateix nivell, est\u00e0 fent un violent exercici de poder.<\/p>\n
Una instituci\u00f3 no nom\u00e9s est\u00e0 formada per diverses persones que poden reaccionar a les crisis, sin\u00f3 que compta a m\u00e9s amb mecanismes que les poden apuntalar. Per\u00f2 ning\u00fa no t\u00e9, a nivell individual, aquests avantatges. La persona est\u00e0 sola. Ha d\u2019emmotllar a les normes externes la seva subjectivitat, les vulnerabilitats que apareixen mica en mica, de les quals pot no ser conscient per\u00f2 que s\u00f3n capaces de deixar-la en una situaci\u00f3 de gran fragilitat. Aquesta \u00e9s la desigualtat radical que ha d\u2019assumir la instituci\u00f3 quan realitza la complexa operaci\u00f3 de fer negociar els seus temps amb els aliens.<\/p>\n
Per\u00f2 aix\u00f2 no invalida una altra q\u00fcesti\u00f3 important: la instituci\u00f3 tamb\u00e9<\/em> est\u00e0 formada per persones. I aquestes, malgrat estar recolzades i protegides \u2014nom\u00e9s en certs casos\u2014 pels mecanismes institucionals, tamb\u00e9 estan travessades per vulnerabilitats subjectives que poden comprometre profundament els temps de la instituci\u00f3.<\/p>\n Fins aqu\u00ed m’he referit a la relaci\u00f3 que s’estableix entre els ritmes institucionals i els de les persones que hi treballen. Per\u00f2 qu\u00e8 passa en la relaci\u00f3 de la instituci\u00f3 amb els temps d’un col\u00b7lectiu, que era la meva pregunta inicial? Per entrar-hi, comen\u00e7ar\u00e9 compartint el meu punt de vista \u2014influenciat per les an\u00e0lisis del fil\u00f2sof grec Cornelius Castoriadis i la psicoter\u00e0pia institucional\u2014 sobre qu\u00e8 \u00e9s una instituci\u00f3.<\/p>\n *<\/p>\n A la barra d’un bar, tres persones discuteixen acaloradament sobre l’article publicat la setmana anterior a A*DESK. Les seves opinions enfrontades els subjecten a la conversa fins a l’hora de tancament. Quan surten, coincideixen en el car\u00e0cter anormal de l’escena. “No \u00e9s habitual”, diuen. “Haur\u00edem de repetir-ho dijous que ve”.<\/p>\n Les setmanes i les trobades se succeeixen, i un dia decideixen fixar dues normes senzilles: la cita ser\u00e0 peri\u00f2dica, en un horari convingut, i implicar\u00e0 el comprom\u00eds d’haver llegit l’\u00faltim article publicat en aquesta revista. Per fixar la regularitat, demanen al gerent del bar que els reservi setmanalment una taula apartada.<\/p>\n El grup ha realitzat una acci\u00f3 instituent: \u00a0ha reconegut els seus integrants, ha definit les relacions que es donen entre ells i ha fixat un marc normatiu que respon i protegeix aquestes persones i relacions. A partir de llavors, si una quarta persona se’ls volgu\u00e9s afegir, ho faria en un grup institu\u00eft, en una instituci\u00f3. I potser ja no podria modificar ni el requisit de les reunions \u2014perqu\u00e8 els articles d’A*DESK s\u00f3n l’objecte d’aquesta instituci\u00f3\u2014 ni l’hora de trobada \u2014perqu\u00e8 ara dep\u00e8n d’una altra instituci\u00f3, el bar.<\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s una instituci\u00f3: les persones que reconeix, les relacions que aquestes estableixen i el conjunt de regles que se’n desprenen. Per\u00f2 qualsevol instituci\u00f3 \u00e9s interdependent, i per aix\u00f2 les normes impliquen un di\u00e0leg amb altres institucions. Quan consensu\u00ef l’hora de trobada setmanal, el grup no nom\u00e9s haur\u00e0 de contrastar la disponibilitat dels seus membres, sin\u00f3 tamb\u00e9 supeditar-se a all\u00f2 que una altra instituci\u00f3 ha marcat com a norma pr\u00f2pia, l’horari de tancament del bar.<\/p>\n Si hi estem d\u2019acord, haurem de recon\u00e8ixer que no hi ha distinci\u00f3 essencial entre instituci\u00f3 i col\u00b7lectiu. Al contrari que en la relaci\u00f3 entre instituci\u00f3 i individus, entre els quals s\u00ed que hi ha una separaci\u00f3 radical, la difer\u00e8ncia entre instituci\u00f3 i col\u00b7lectius \u00e9s m\u00e9s aviat de grau: consisteix en quines persones, quines relacions, quins marcs normatius estan en joc en cada cas, i tamb\u00e9 en les institucions amb qu\u00e8 cadasc\u00fa haur\u00e0 de negociar.<\/p>\n D\u2019aix\u00f2 se\u2019n despr\u00e8n que els temps institucionals i els col\u00b7lectius tampoc no siguin radicalment diferents. La instituci\u00f3 pot tenir els seus ritmes com el col\u00b7lectiu pot tenir els seus. Assumir aix\u00f2, que no hi ha difer\u00e8ncia radical entre el temps institucional i el de qualsevol altra col\u00b7lectivitat, pot ajudar a comprendre d\u2019on parteix la creixent tensi\u00f3 entre tots dos i, com a colof\u00f3, esbrinar qu\u00e8 \u00e9s el que est\u00e0 alimentant un fals binarisme entre el que anomenem \u201cuna instituci\u00f3\u201d i el que anomenem \u201cun col\u00b7lectiu\u201d.<\/p>\n *<\/p>\n Retrocedim. Qu\u00e8 passa si aquest grup, ara de quatre persones, incapaces de coincidir en un altre moment, proposa al gerent del bar reservar el seu local a les dotze de la nit, fora de l\u2019horari habitual? El m\u00e9s probable \u00e9s que, per no entrar en detalls, el gerent es refereixi a l\u2019hora de tancar com quelcom inalterable, \u00e9s a dir, institu\u00efda. Deixaria anar unes paraules com: \u201c\u00e9s una norma que jo tamb\u00e9 he d\u2019acatar\u201d.<\/p>\n Aquest \u00e9s precisament l’exercici d’opacitat, l’exercici de poder que qualsevol forma institu\u00efda t\u00e9 la potestat de fer \u2014i que aix\u00f2 al que comunament anomenem \u201cles institucions\u201d han fet des de les seves albors amb impunitat. Fer-ho, referir-se a la pr\u00f2pia instituci\u00f3 com una col\u00b7lectivitat exclusivament institu\u00efda, inalterable, regida per un marc normatiu davant del qual no es pot fer res, \u00e9s sempre una simplificaci\u00f3 tendenciosa.<\/p>\n El gerent est\u00e0 donant per fet que el seu horari d’obertura es recolza en regles d’altres institucions de qu\u00e8 dep\u00e8n: l’Estat, els sindicats, el municipi amb les normatives hor\u00e0ries o la fam\u00edlia que marca els temps de treball i lleure. I \u00e9s cert que aix\u00f2 regeix el seu horari. Per\u00f2 justament, en l’acci\u00f3 d’opacar tota aquesta xarxa institucional, en presentar el bar com un marc institu\u00eft, tancat, en amagar la complexa trama de persones, relacions, lleis i institucions que hi ha darrere d’una senzilla norma com l’horari del seu local, tanca la porta a una evid\u00e8ncia: que en cap instituci\u00f3 no est\u00e0 esgotat el seu impuls instituent.<\/p>\n \u00c9s important i urgent que des de les institucions culturals comencem \u2013les persones\u2013 a fer un exercici radical de transpar\u00e8ncia sobre els seus ritmes. Hem de poder mostrar d\u2019on procedeixen els marcs normatius que definiran els temps de treball de les persones i col\u00b7lectius amb qui es relacionar\u00e0. Comen\u00e7ar a mapejar-los o diagramar-los pot ser una forma excel\u00b7lent de mostrar quins temps estan institu\u00efts i quins s\u00f3n instituents, i aix\u00f2 pot obrir la porta a una negociaci\u00f3 veritable entre les diferents estructures que s\u2019hauran d\u2019implicar en la dif\u00edcil negociaci\u00f3 entre ritmes interns.<\/p>\n Els temps d’\u201duna instituci\u00f3\u201d i les de \u201cun col\u00b7lectiu\u201d, doncs, no s\u00f3n essencialment diferents. La seva difer\u00e8ncia m\u00e9s gran rau en com aquests temps s\u00f3n utilitzats \u2014o no ho s\u00f3n\u2014 per ocultar les lleis, relacions i subjectes que jeuen sota la pell. Abandonar aquest \u00fas tendenci\u00f3s i, al contrari, compartir el sentit del temps propi, la seva genealogia, les lleis en qu\u00e8 se subjecta, els consensos sobre els quals s\u2019ha format, \u00e9s l\u2019exercici necessari perqu\u00e8 els col\u00b7lectius espremin la seva for\u00e7a institucional i les institucions gaudeixin de la seva condici\u00f3 col\u00b7lectiva. Per que el temps no ens enfronti, cal comen\u00e7ar a parlar-ne.<\/p>\n <\/p>\n [Imatge destacada: Gy\u00f6rgy Ligeti. Po\u00e8me Symphonique f\u00fcr 100 Metronome<\/em>. (Imatge de la representaci\u00f3 al Sceanet Rued Langgaard Festival 2016)]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En els darrers anys, per ser aquesta una de les l\u00ednies principals del centre d’arts Santa M\u00f2nica, he tingut l’oportunitat de treballar amb molts col\u00b7lectius art\u00edstics, alguns ja existents i…<\/p>\n","protected":false},"author":2704,"featured_media":58913,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6969],"tags":[],"coauthors":[6639],"acf":[],"yoast_head":"\n