Para, escolta, descansa\u2026<\/p>\n
Cuerpo dijo piedra <\/em>[Cos va dir pedra] sorgeix a partir de l’exploraci\u00f3 de la relaci\u00f3 entre cos i so, enfocant-se en les idees de fragilitat i fatiga. M\u00e9s que una pe\u00e7a de m\u00fasica experimental, aquesta composici\u00f3 actua com un assaig sonor que examina l’esgotament f\u00edsic i emocional, q\u00fcestionant les estructures de poder i la pressi\u00f3 constant per rendir en un m\u00f3n cada cop m\u00e9s accelerat.<\/p>\n Fa un any vaig iniciar un proc\u00e9s de treball corporal a Alas, espai de moviment i dansa sota la direcci\u00f3 d’Andr\u00e9s Waskman. En aquest entorn, en el qual el cos es converteix en el centre de l’exploraci\u00f3 creativa, vaig comen\u00e7ar a notar amb major claredat com el cansament i les tensions acumulades en el meu cos es manifestaven en forma de dolor. El que abans era un malestar dif\u00fas i ignorat es va tornar cada cop m\u00e9s evident en el moment en qu\u00e8 vaig escoltar m\u00e9s atentament el meu cos.<\/p>\n Aquesta fatiga acumulada era, s\u00ed o s\u00ed, el reflex d’un ritme de treball incessant i una pressi\u00f3 constant per complir amb les demandes de productivitat imposades i autoimposades. Aquesta necessitat d’estar sempre en moviment i fer m\u00e9s i m\u00e9s sense aturada estava provocant una tensi\u00f3 constant que, en el moment de confrontar-la, em va mostrar com d\u2019esgotada estic, tant f\u00edsicament com emocional. Com \u00e9s possible que arribem a acceptar el cansament i el malestar com si fossin part de la nostra rutina di\u00e0ria?<\/p>\n Un cop vaig observar el meu cos, podria haver optat per especialitzar-me en pr\u00e0ctiques com pilates, meditaci\u00f3 o alguna mena de retir slow life<\/em>, els cl\u00e0ssics remeis per a la sobrec\u00e0rrega. Tanmateix, el desgast f\u00edsic i mental em van portar a un enfocament menys convencional: examinar com el cos i el so s’afecten m\u00fatuament. En aquest projecte, el cansament es converteix en una eina principal per descobrir com un cos esgotat produeix noves sonoritats i com aquestes modelen la percepci\u00f3 del so.<\/p>\n Quines s\u00f3n les caracter\u00edstiques sonores d’un cos? Quins sons emet? Quines sonoritats habiten en ell? Com es manifesten sonorament la fatiga i la tensi\u00f3? Quins sons relaxen o tensen al cos?<\/p>\n D’aquestes preguntes va n\u00e9ixer l’acci\u00f3\/performance<\/em> sonora que vaig presentar com a mostra final del treball realitzat amb Waskman i que ara publico com a pe\u00e7a.<\/p>\n Utilitzant micr\u00f2fons de contacte adherits a les meves extremitats, vaig explorar els moviments i la representaci\u00f3 d’un cos vestit amb accessoris ortop\u00e8dics, arrossegant-se extenuat per l’espai. Aquesta configuraci\u00f3 va propiciar un di\u00e0leg profund entre all\u00f2 f\u00edsic i all\u00f2 sonor, generant una s\u00e8rie de sons a temps real a partir de cada moviment i vibraci\u00f3. Els sons generats pels moviments i tensions del cos es barrejaven amb melodies i ritmes suaus, creant un ambient que convidava a la calma i la relaxaci\u00f3.<\/p>\n Aix\u00ed, la pe\u00e7a converteix el cos en un instrument sonor, no sols com un mitj\u00e0 d’expressi\u00f3, sin\u00f3 com una font directa de so. Els sorolls i resson\u00e0ncies emeten la fragilitat del cos, reflectint la pressi\u00f3 constant de la productivitat i els ritmes incessants, que recorda la import\u00e0ncia de detenir-se, de deixar de fer. Aquesta pe\u00e7a \u00e9s, en el fons, una invitaci\u00f3 a parar, escoltar el nostre cos i donar-li valor al silenci i la calma com a maneres de cuidar-nos enmig del caos diari.<\/p>\n L’inter\u00e8s per l’estat dels cossos no \u00e9s cosa nova en el meu treball. Anteriorment, he explorat temes relacionats amb el desgast f\u00edsic i la cerca de ritmes alternatius a la l\u00f2gica productiva, abordant q\u00fcestions com l’insomni, la mandra i la distracci\u00f3, i enfocant-me ara en el cansament i l’esgotament dels cossos.<\/p>\n Aquest enfoc s’alinea amb diverses cr\u00edtiques socials i culturals contempor\u00e0nies; diverses lectures m’han acompanyat en aquest viatge per comprendre com el cansament i els ritmes no productius impacten l’experi\u00e8ncia del cos. Entre elles es troben 24\/7<\/em> de Jonathan Crary, Metaf\u00edsica de la pereza<\/em> de Juan Evaristo Valls Boix, A favor de la distracci\u00f3n<\/em> de Marina van Zuylen o La sociedad del cansancio<\/em> de Byung-Chul Han. Addicionalment, el llibre Filosof\u00eda de la m\u00fasica experimental<\/em> que, encara que no aborda directament el tema del cansament, explora el glitch <\/em>com a error i fallada, un concepte que he vinculat amb la fallada del cos i que he volgut representar en aquesta pe\u00e7a musical.<\/p>\n Altres referents en l’\u00e0mbit art\u00edstic han estat l’exposici\u00f3 Indisposici\u00f3 general. Assaig sobre la fatiga<\/em><\/a> (2015), a cura de Mart\u00ed Peran, i que aborda la q\u00fcesti\u00f3 no sols com un estat f\u00edsic i mental, sin\u00f3 sobretot com una forma de resist\u00e8ncia enfront de les demandes actuals. Entre les peces destacades de l’exposici\u00f3, l’obra d\u2019Eduardo Fukusima, <\/a>\u00bf<\/u><\/em>Como superar el gran cansancio?<\/em><\/a> , em va fascinar particularment. En ella, el gest i el moviment incessant condueixen a l’esgotament, generant encara m\u00e9s moviment i explorant la resist\u00e8ncia del propi cos.<\/p>\n Aquest concepte em va recordar a Fase: Four Movements to the Music of Steve Reich<\/em><\/a>\u00a0 (1982) d’Anne Teresa De Keersmaeker, on la repetici\u00f3 i l’esfor\u00e7 f\u00edsic prenen protagonisme, i el cansament es transforma en una eina per a intensificar l’expressi\u00f3 del moviment. A l\u2019hora d\u2019investigar obres que utilitzen l’amplificaci\u00f3 del so corporal, vaig descobrir diversos artistes rellevants que ja coneixia, per\u00f2 dels quals ignorava que havien creat peces similars. \u00c9s el cas de Music for Solo Performer<\/em><\/a> (1965) d\u2019Alvin Lucier, una obra en la qual el cos \u00e9s utilitzat com a font de so, amplificant polsos i vibracions internes per explorar la interacci\u00f3 entre el cos i la tecnologia. Un altre referent important \u00e9s Drum Dance <\/em><\/a>de Laurie Anderson<\/a>, qui transforma els moviments i gestos corporals en sons midi, generant una composici\u00f3 din\u00e0mica.<\/p>\n Aix\u00ed, Cuerpo dijo piedra <\/em>[Cos va dir pedra] se situa en di\u00e0leg amb les lectures i obres referenciades, obrint un espai per redefinir la relaci\u00f3 entre el cos i el so, i en una certa manera intenta convertir-se en un acte de resist\u00e8ncia i reflexi\u00f3 que no sols revela la fragilitat i l’esgotament f\u00edsic, sin\u00f3 que tamb\u00e9 subratlla la import\u00e0ncia de detenir-se i escoltar el cos, el so i la cura.<\/p>\n <\/p>\n\n