{"id":61073,"date":"2024-10-28T07:10:01","date_gmt":"2024-10-28T06:10:01","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=61073"},"modified":"2024-10-28T16:01:18","modified_gmt":"2024-10-28T15:01:18","slug":"environmelisma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/","title":{"rendered":"Enviromelisma"},"content":{"rendered":"<p>Aquests \u00faltims anys hem estat investigant i treballant en un projecte cinematogr\u00e0fic sobre la relaci\u00f3 entre tres projectes entrelligats d\u2019extractivisme a M\u00farcia, al sud-est de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica: l\u2019explotaci\u00f3 minera a La Uni\u00f3n, l\u2019especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria a La Manga i l\u2019agroind\u00fastria del Mar Menor, la llacuna salina m\u00e9s gran d\u2019Europa<span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_1');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_1');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_61073_1_1\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[1]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_1\" class=\"footnote_tooltip\">El t\u00edtol provisional de pel\u00edcula es Aquel verano del 22 creat amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Pedro Andr\u00e9; el gui\u00f3 s\u2019ha escrit amb Dami Edwards, i amb la ajuda de Zineb Achoubie, qui interpreta un&nbsp;&#x2026; <span class=\"footnote_tooltip_continue\"  onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_1');\">Continue reading<\/span><\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_61073_1_1').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_1', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script>. Totes adjacents entre si. El projecte tracta aquestes situacions connectades i investiga com la gent brega amb elles a trav\u00e9s de la cultura i l\u2019activisme.<\/p>\n<p>Juntament amb Pedro Andr\u00e9, hem gravat el territori i el seu paisatge sonor i hem dut a terme tota una s\u00e8rie d\u2019entrevistes. Un dels fils principals que hem seguit ha estat el de la declaraci\u00f3 de la personalitat jur\u00eddica del Mar Menor; l\u2019altre, els rastres inscrits a la cultura, com el flamenc. El tema de la <em>veu<\/em> ha estat fonamental en ambd\u00f3s fils, tant pels humans, com per tractar d\u2019entendre com es comunica el medi ambient. En aquestes pr\u00f2ximes l\u00ednies, intentar\u00e9 presentar un nou terme que he ideat: <em>enviromelisma. <\/em>Aquest text no tanca la paraula en una \u00fanica definici\u00f3, sin\u00f3 que tracta de proposar una s\u00e8rie d\u2019enfocaments que serveixen com a fils comunicadors. El terme proposat al text intenta trobar un forma de descriure all\u00f2 que es pot <em>albirar<\/em> de l\u2019entorn. M\u00e9s enll\u00e0 del significat, est\u00e0 el sentit. El sentit \u00e9s all\u00f2 que toca i escalfa. El sentit \u00e9s all\u00f2 que posa les coses en moviment. El sentit \u00e9s un intercanvi, una energia, un flux, un proc\u00e9s d\u2019osmosis semi\u00f2tica. D\u2019aquesta manera, el vocable unifica la noci\u00f3 d\u2019entorn amb la pr\u00e0ctica del melisma.<\/p>\n<p>1.- <em>Environment<\/em><\/p>\n<p><em>Environment<\/em> tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia al terme encunyat pel fil\u00f2sof Thomas Carlyle seguint la genealogia proposada per Ralph Jessop<span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_2');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_2');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_61073_1_2\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[2]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_2\" class=\"footnote_tooltip\">En 1835, John Sterling, es va queixar a Carlyle sobre \u2018environtment [medi ambient]\u2019 com un m\u00e9s dels diversos neologismes Carlyleans, i es va oposar notablement a la barb\u00e0rie dels nous termes&nbsp;&#x2026; <span class=\"footnote_tooltip_continue\"  onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_2');\">Continue reading<\/span><\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_61073_1_2').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_2', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script>: \u00abTal genealogia ajuda a posicionar el terme \u2018<em>environment\u2019<\/em> en una narrativa m\u00e9s \u00e0mplia que la transmissi\u00f3 de discursos organicistes, antimecanicistes i en contra de la Il\u00b7lustraci\u00f3, relacionant la noci\u00f3 d\u2019<em>environment<\/em> amb una hist\u00f2ria molt m\u00e9s extensa d\u2019intents posteriors de soscavar l\u2019autoritat o prevalen\u00e7a del mecanicisme per escriptors, pensadors, compositors, artistes i activistes durant els segles XIX i XX. Pel que fa a les posicions ecoc\u00e8ntriques, aquesta genealogia no tan sols \u00e9s interessant per la seva inclusi\u00f3 directa de posicions no cient\u00edfiques (sense excloure les cient\u00edfiques), sin\u00f3 tamb\u00e9 per la forma viva\u00e7 amb la qual es construeix la noci\u00f3 a trav\u00e9s de l\u2019\u00fas d\u2019una arrel francesa per traduir la paraula alemanya <em>Umgebung<\/em> en el sentit utilitzat per Goethe\u00bb. I \u00e9s per honor a aquest joc de paraules que vaig incloure <em>environ-<\/em> com prefix de melisma.<\/p>\n<p>2.- Melisma<\/p>\n<p>La Minera \u00e9s un estil musical originari de La Uni\u00f3n i dels miners que treballaven en aquella \u00e0rea. La seva lletra reflecteix les dures condicions de treball i \u00e9s un testimoni de la solidaritat entre treballadores. \u00c9s als melismes, un dels elements m\u00e9s poderosos de l\u2019estil, on es concentra tota l\u2019emoci\u00f3, fent que una s\u00edl\u00b7laba pugi i baixi amb unes poques notes, cap endavant i cap enrere, modulada pels gestos de les mans, els m\u00fasculs de les diferents parts del cos i la forces interiors que tenyeixen el so. El <em>sentit<\/em> no ve de les paraules, ja que, arribats a aquest punt, ja no n\u2019hi ha, sin\u00f3 del so de la veu mateixa.<\/p>\n<p>Un dels moments m\u00e9s emocionants del rodatge va ser l\u2019entrevista a Encarnaci\u00f3n Fern\u00e1ndez, la cantant m\u00e9s destacable de La Uni\u00f3n, en especial respecte als <em>Cantos de Levante, <\/em>que tenien les mineres com a base fundacional. Despr\u00e9s de l\u2019entrevista amb Encaranaci\u00f3n, Antonio Mu\u00f1oz (el seu fill i mag de la guitarra) i les cantaores ens van delectar amb algunes can\u00e7ons perqu\u00e8 pogu\u00e9ssim gravar. Quan Encarnaci\u00f3n es va posar a cantar, se\u2019m van posar els p\u00e8ls de punta. Entre la m\u00fasica, la lletra i el poder de la veu, l\u2019emoci\u00f3 s\u2019accentuava m\u00e9s durant els \u201c<em>ayes\u201d <\/em>i els melismes.<\/p>\n<p>El flamenc \u00e9s un g\u00e8nere que juga amb el melisma. Per\u00f2 tamb\u00e9 podem trobar-lo en altres estils i \u00e0rees geogr\u00e0fiques: Sylviane A. Diouf<span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_3');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_3');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_61073_1_3\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[3]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_3\" class=\"footnote_tooltip\">Un so fort I tremol\u00f3s, melisma (el canvi de nota en una s\u00edl\u00b7laba mentre aquesta es canta), entonacions que onegen, notes allargades, pauses llargues entre frases, glissandi i una certa nasalitat&nbsp;&#x2026; <span class=\"footnote_tooltip_continue\"  onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_3');\">Continue reading<\/span><\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_61073_1_3').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_3', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script> i Simon Jargy<span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_4');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_4');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_61073_1_4\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[4]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_4\" class=\"footnote_tooltip\">El c\u00e0ntic melism\u00e0tic i ornamentat que, a falta d\u2019altra terminologia m\u00e9s exacta, podr\u00edem descriure com \u201cllarg\u201d i que els cronistes \u00e0rabs anomenaven \u201cpesat\u201d (thaq\u012bl) abarca generalment&nbsp;&#x2026; <span class=\"footnote_tooltip_continue\"  onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_4');\">Continue reading<\/span><\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_61073_1_4').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_4', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script> descriuen la relaci\u00f3 del melisma amb l\u2019\u00e0rab i la m\u00fasica andalusa; Laz E. N. Ekwueme<span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_5');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_5');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_61073_1_5\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[5]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_5\" class=\"footnote_tooltip\">Se sap que els africans solen, de forma general, cantar una nota per s\u00edl\u00b7laba. Ocasionalment, per\u00f2, succeeix un melisma, per\u00f2 generalment en exclamacions o s\u00edl\u00b7labes sense sentit. Aquestes&nbsp;&#x2026; <span class=\"footnote_tooltip_continue\"  onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_5');\">Continue reading<\/span><\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_61073_1_5').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_5', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script> i Gherard Kubik<span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_6');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_6');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_61073_1_6\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[6]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_6\" class=\"footnote_tooltip\">La classe de cant pentat\u00f2nic que trobem als g\u00e8neres de m\u00fasica actual com el sakra, \u00e0p\u00e0l\u00e0, etc., es basa en caracter\u00edstiques \u00e0rab-isl\u00e0miques que es van filtrar en Yorubalandia a trav\u00e9s de&nbsp;&#x2026; <span class=\"footnote_tooltip_continue\"  onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_6');\">Continue reading<\/span><\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_61073_1_6').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_6', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script> el destaquen a la m\u00fasica africana, amb Kubik localitzant l\u2019origen ar\u00e0bic-isl\u00e0mic de l\u2019\u00fas del melisma. Tot aix\u00f2 cobra sentit escoltant <em>maww\u0101l<\/em> i al llegir la descripci\u00f3 de Shireen maalouf: \u201cA la m\u00fasica ar\u00e0bica, el <em>maww\u0101l <\/em>(en ar\u00e0bic: \u2018\u0645\u0648\u0627\u0644\u2019; <em>plural maw\u0101w\u012bl, \u2018<\/em> \u0645\u0648\u0627\u0648\u064a\u0640\u0644\u2019) \u00e9s un g\u00e8nere de m\u00fasica vocal tradicional \u00e0rab popular de naturalesa sentimental que t\u00e9 un ritme lent. Aquest es caracteritza per la prolongaci\u00f3 de s\u00edl\u00b7labes vocals i vocals emocionals que es presenten de manera pr\u00e8via a l\u2019inici de la can\u00e7\u00f3. El cantant que realitza el <em>maww\u0101l <\/em>generalment es lamenta amb una esp\u00e8cie de sanglot amb el qual anhela a alg\u00fa o alguna cosa, pot ser un antic amant, un membre familiar difunt o algun lloc<span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_7');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_7');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_61073_1_7\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[7]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_7\" class=\"footnote_tooltip\">MAALOUF, Shireen, <em>History of Arabic Music Theory: Change and Continuity in the Tone Systems, Genres, and Scales<\/em>. Kaslik, Universit\u00e9 Saint-Esprit, Lebanon, 2002<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_61073_1_7').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_7', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script>. A m\u00e9s a m\u00e9s, \u00e9s important mencionar que la primera escola musical d\u2019Europa es va fundar a C\u00f3rdoba al segle IX per un compositor \u00e0rab-afric\u00e0 provinent de P\u00e8rsia<span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_8');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_8');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_61073_1_8\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[8]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_8\" class=\"footnote_tooltip\">GIOA, Ted, The Most Important City in the History of Music Isn&#8217;t What You Think. We can learn from the C\u00f3rdoba Miracle\u2014and not just about music. Cal remarcar: En espanyol existeix una&nbsp;&#x2026; <span class=\"footnote_tooltip_continue\"  onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_8');\">Continue reading<\/span><\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_61073_1_8').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_8', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script>. Es deia Ziryab, i ell va popularitzar la seq\u00fc\u00e8ncia musical en la qual el melisma s\u2019utilitza molt i que podria haver estat una precursora del <em>nawba<\/em>. La seva obra va tenir una influ\u00e8ncia molt gran en el que m\u00e9s tard seria la m\u00fasica i cultura andalusa, que va florir en diferents costes del Mediterrani.<\/p>\n<p>3.- Duende<\/p>\n<p>Aquests exemples tenen en com\u00fa com l\u2019\u00fas del melisma tendeix a estar relacionat amb emocions intenses, i sovint amb experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques. Al flamenc, quan hi apareix el melisma, no tan sols es representa amb la veu. Aquesta part no verbal del cant t\u00e9 a veure amb el cos. Encara que el cos hi est\u00e0 present de forma constant, aquest es regira durant la variaci\u00f3 de tons, marcant un canvi en el cant a trav\u00e9s dels moviments de les mans i els gests dels m\u00fasculs facials. No \u00e9s casualitat que els \u201cayes\u201d (el melisma) tamb\u00e9 s\u2019anomenin <em>quej\u00edos<\/em> (queixes).<\/p>\n<p>Al melisma n\u2019est\u00e0 m\u00e9s present durant uns moments anomenats \u201cduende\u201d: \u00abUna de les coses que marca l\u2019arribada del duende al flamenc \u00e9s el to preocupat de la veu. La veu es torna afligida. La seva eloq\u00fc\u00e8ncia es transforma en una eloq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una altra mena, una eloq\u00fc\u00e8ncia trencada, problem\u00e0tica i auto problem\u00e0tica (&#8230;) Aix\u00ed doncs, el duende va m\u00e9s enll\u00e0 de la compet\u00e8ncia t\u00e8cnica i fins i tot de la virtuositat t\u00e8cnica. \u00c9s una cosa que preocupa. T\u00e9 relaci\u00f3 amb afliccions profundes, molt profundes. La can\u00e7\u00f3 es submergeix en aigua t\u00e8rbola i enterboleix les aig\u00fces\u00bb. Tot i que \u00e9s elusiu i impossible de definir, Nathaniel Mackey ens brinda un enteniment aproximat de qu\u00e8 pot ser el duende. \u00abEstar posse\u00eft significa ser cabalgat per un deu. Es pot trobar tota mena d\u2019imatgeria al vud\u00fa de Haiti, al candombl\u00e9 del Brasil i al lucum\u00ed o santeria de Cuba. Possessi\u00f3 significa que alguna cosa est\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 del teu control i t\u2019atrapa, que alguna cosa que se t\u2019escapa \u2014un altre sentit en el qual entra la fugitivitat i et dona veu\u2014 com Lorca, qui recordem es refereix al lucum\u00ed, penso que en aquest sentit, est\u00e0 relacionat amb el duende\u00bb<span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_9');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_9');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_61073_1_9\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[9]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_9\" class=\"footnote_tooltip\">MACKEY, Nathaniel, <em>Cante moro<\/em>, in <em>Paracritical Hinge: Essays, Talks, Notes, Interviews<\/em>, University of Wisconsin Press, Madison, 2005.<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_61073_1_9').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_9', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script>.<\/p>\n<p>El poder del duende jeu en com aconsegueix que <em>alguna cosa<\/em> dif\u00edcil de definir emerg\u00ed d\u2019all\u00f2 profund.<\/p>\n<p>Un duende tamb\u00e9 pot ser un esperit i, en aquest sentit, connecta amb moltes tradicions de l\u2019animisme. El cos es transforma en un medi per canalitzar a l\u2019esperit, que \u00e9s el duende. Michel Serres fa una crida per recuperar el sentit del culte a la naturalesa per fixar la seva proposta del <em>contracte natural: <\/em>\u00abParlant en termes absoluts, la modernitat \u00e9s negligent. No pot ni aconsegueix pensar o actuar cap al global, sigui temporal o espacial. A trav\u00e9s de contractes exclusivament socials, hem abandonat el vincle que ens uneix al m\u00f3n, aquell que uneix al temps i que passa i flueix amb el clima de l\u2019exterior, el vincle que relaciona les ci\u00e8ncies socials amb les ci\u00e8ncies de l\u2019univers, la hist\u00f2ria amb la geografia, la llei amb la naturalesa, la pol\u00edtica amb la f\u00edsica, el vincle que permet al nostre llenguatge comunicar-se amb coses obscures, mudes i passives, coses que, a causa dels nostres excessos, estan recuperant la veu, pres\u00e8ncia, activitat i llum<span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_10');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_10');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_61073_1_10\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[10]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_10\" class=\"footnote_tooltip\">SERRES, Michel, The Natural Contract, The University of Michigan Press, Michigan, 1995<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_61073_1_10').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_10', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script>. No podem continuar ignorant aquest vincle\u00bb. Es possible que al duende hi puguem trobar aquella for\u00e7a del trauma profund que est\u00e0 connectada amb la despossessi\u00f3 de l\u2019entorn?<\/p>\n<p>4.- Vibraci\u00f3<\/p>\n<p>Com podem articular la proposta de Serres per no descuidar m\u00e9s aquest vincle? El r\u00e8gim de visualitat al que estem sotmesos sembla ser el nucli del projecte modern, per\u00f2 aquest \u00e9s un tema extens que no podem desenvolupar ara.<\/p>\n<p>Una vegada m\u00e9s, Iv\u00e1n Peria\u00f1ez Bola\u00f1o: <em>\u00c9s l\u2019orella, per sobre de tot, la que connecta les expressions amb la mem\u00f2ria (experi\u00e8ncies i experi\u00e8ncies). Saber com escoltar, saber com sentir, saber com dir el cant, com escoltar el cant s\u00f3n expressions i aspectes rellevants de l\u2019epistemologia del sentiment flamenc, del coneixement i del vernacle musical que el componen<span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_11');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_11');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_61073_1_11\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[11]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_11\" class=\"footnote_tooltip\">Op. Cit.<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_61073_1_11').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_11', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script>. Amb Halim El-Dabh podem entendre la mateixa ess\u00e8ncia de la vibraci\u00f3. La vibraci\u00f3 \u00e9s la realitat del nostre ser. Tots nosaltres som vibracions. (&#8230;) La realitat \u00e9s que tots som un<\/em><span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_12');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_12');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_61073_1_12\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[12]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_12\" class=\"footnote_tooltip\">EL-DABH, Halim, in Symphony for 1000 Drums \u2013 Intro. <a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=62v-iu312Ro\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Entrevista amb Halim El-Dabh by Grant Marquit.<\/a><\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_61073_1_12').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_12', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script>. Algunes de les idees de El-Dabh apunten a estrat\u00e8gies per connectar el micro i el macro, trobar el to de continu\u00eftat entre el batec del cor i el so de les esferes en proc\u00e9s de sanar-se i comunicar-se amb el m\u00f3n. La feina de Halim El-Dabh facilita una recuperaci\u00f3 d\u2019aquella connexi\u00f3 amb el m\u00f3n que s\u2019ha perdut i, tot i que prov\u00e9 del sonor, la seva postura exigeix l\u2019activaci\u00f3 de tots els sentits per implicar-se a la comprensi\u00f3 de tot all\u00f2 que ens dicta el m\u00f3n.<\/p>\n<p>5.- Drets en ru\u00efnes<\/p>\n<p>La data l\u00edmit per aquest text \u00e9s el 7 d\u2019octubre de 2024. No puc evitar connectar-la amb el genocidi a Palestina. La credibilitat de tota la infraestructura legal internacional est\u00e0 a punt de col\u00b7lapsar. \u00bfQui confiar\u00e0 en la capacitat per prendre decisions d\u2019un sistema que no pot fer res sobre les activitats genocides d\u2019Israel que es duen a terme des del 7 d\u2019octubre de l\u2019any passat? Aquesta data marca un punt obscur tant en la hist\u00f2ria de la humanitat, com en la resoluci\u00f3 d\u2019ecocidis. No ens equivoquem: aquesta data marca l\u2019inici de l\u2019obertura medi\u00e0tica de la brutalitat, vista per tots aquells que tenen una pantalla a m\u00e0. Per\u00f2, en el cas de Palestina, aquest proc\u00e9s fa d\u00e8cades que \u00e9s desenvolupa. Entenent totes les peculiaritats, necessitem connectar amb altres conflictes en curs a Myanmar, Hait\u00ed, Congo, Sudan i Ucra\u00efna per anomenar-ne alguns. Al costat de la viol\u00e8ncia entre humans, l\u2019ecocidi est\u00e0 present a tots ells. Llavors, quins son els sensors i aparells necessaris per parar totes aquestes brutalitats?<\/p>\n<p>El director del Centre Palest\u00ed de Drets Humans i coordinador de l\u2019equip legal palest\u00ed que representa v\u00edctimes al Tribunal Penal Internacional, Raji Sourani, ha declarat que <em>si Gaza \u00e9s el cementiri del dret internacional, haur\u00edem de rendir-nos o continuar donant-nos cops de cap contra la paret? Continuarem lluitant perqu\u00e8 no podem contribuir a la llei de la selva. A la llei de la selva, ells guanyaran. Com activistes de drets humans, com revolucionaris rom\u00e0ntics. El dret internacional i els drets humans s\u00f3n la cr\u00e8me de la cr\u00e8me de la humanitat i volem utilitzar-los<\/em><span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_13');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_13');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_61073_1_13\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[13]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_13\" class=\"footnote_tooltip\"><a href=\"https:\/\/www.eldiario.es\/internacional\/raji-sourani-bombas-gaza-sentar-israel-justicia-palestinos-sangre-barata-mundo_128_11706407.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">BIOSCA AZCOITI, Javier, Raji Sourani, de las bombas en Gaza a sentar a Israel ante la justicia: \u201cLos palestinos somos sangre barata para el mundo.<\/a><\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_61073_1_13').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_13', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script>.<\/p>\n<p>6.- Els drets de la natura<\/p>\n<p>El dret internacional ha de ser reparat i millorat i, juntament, els drets de la natura han de marcar efectivament la pauta com a part del nou paradigma jur\u00eddic pel qual hem de lluitar. Aqu\u00ed est\u00e0 Teresa Vicent introduint la q\u00fcesti\u00f3 de la veu de la naturalesa en relaci\u00f3 amb el dret: <em>la implementaci\u00f3 del sistema de govern (article 3 de la Llei, implementat sota el Decret Reial de desenvolupament parcial de la Llei) i la reivindicaci\u00f3 dels drets de l\u2019ecosistema de la llacuna [Mar Menor] suscita una s\u00e8rie d\u2019objeccions, reserves i cr\u00edtiques a la dogm\u00e0tica jur\u00eddica i a l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic jur\u00eddic. Entre aquestes, l\u2019assumpci\u00f3 que la Naturalesa i, en especial les entitats naturals i els ecosistemes, tenen una \u2018veu\u2019 per fer escoltar les seves reclamacions; com \u201caconseguir que parlin aquells subjectes als quals la llei proporciona drets\u201d; qui parlar\u00e0 en el seu nom; quin lloc hauria d\u2019ocupar el coneixement tradicional de la poblaci\u00f3 ind\u00edgena sobre l\u2019ecosistema que habiten i quin hauria d\u2019ocupar el coneixement cient\u00edfic no ind\u00edgena; com es poden reconciliar les ci\u00e8ncies naturals i les socials; com es pot utilitzar el coneixement per informar i fonamentar les decisions jur\u00eddiques; com es poden traduir aquestes decisions<\/em><span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_14');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_61073_1('footnote_plugin_reference_61073_1_14');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_61073_1_14\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[14]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_14\" class=\"footnote_tooltip\">VICENTE GIM\u00c9NEZ, Teresa, <em>Justicia ecol\u00f3gica y derechos de la naturaleza<\/em>, Tirant humanidades, Valencia, 2023<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_61073_1_14').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_61073_1_14', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script>. Els drets de la natura tamb\u00e9 plantegen la q\u00fcesti\u00f3 de la seva participaci\u00f3 en pol\u00edtica. M\u00e9s enll\u00e0 de la concessi\u00f3 de drets, la preocupaci\u00f3 fonamental \u00e9s: Com pot establir-se un sistema de cogovern amb \u00e9ssers no humans?<\/p>\n<p>7.- Enviromelisma<\/p>\n<p>La combinaci\u00f3 d<em>\u2019environment<\/em> (\u2018entorn\u2019) i melisma ofereix un espai per sentir el que ens diu la natura. Un altre moment emotiu del rodatge al Mar Menor va tenir lloc amb el Paco \u201cEstrujao\u201d, un pescador que ha proporcionat una de les contribucions m\u00e9s po\u00e8tiques a la pel\u00b7l\u00edcula, descrivint com ell pot sentir el que el Mar Menor vol dir si li para prou atenci\u00f3 i descrivint l\u2019estat an\u00edmic de la llacuna salina a partir de fen\u00f2mens atmosf\u00e8rics. L\u2019aigua comunica i els humans comprenen. Una de les preguntes amb les quals comen\u00e7aven moltes de les meves entrevistes era com els interlocutors descriurien la veu d\u2019aquell entorn particular, que, en molts casos, relacionaven amb veus humanes. Per\u00f2, com es pot descriure la veu d\u2019un environament, que es comunica sense paraules i a vegades, fins i tot, sense sons audibles?<\/p>\n<p><a href=\"#_ftnref1\" name=\"_ftn1\"><\/a><\/p>\n<p><a href=\"#_ftnref14\" name=\"_ftn14\"><\/a><\/p>\n<p>(Imatge de portada: Fotograma <em>Aquel Verano del 22<\/em>, Lorenzo Sandoval. Investigaci\u00f3 2018 &#8211; present. Film en proc\u00e9s d&#8217;edici\u00f3)<\/p>\n<div class=\"speaker-mute footnotes_reference_container\"> <div class=\"footnote_container_prepare\"><p><span role=\"button\" tabindex=\"0\" class=\"footnote_reference_container_label pointer\" onclick=\"footnote_expand_collapse_reference_container_61073_1();\">&#x202F;<\/span><span role=\"button\" tabindex=\"0\" class=\"footnote_reference_container_collapse_button\" style=\"display: none;\" onclick=\"footnote_expand_collapse_reference_container_61073_1();\">[<a id=\"footnote_reference_container_collapse_button_61073_1\">+<\/a>]<\/span><\/p><\/div> <div id=\"footnote_references_container_61073_1\" style=\"\"><table class=\"footnotes_table footnote-reference-container\"><caption class=\"accessibility\">References<\/caption> <tbody> \r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_61073_1('footnote_plugin_tooltip_61073_1_1');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_61073_1_1\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>1<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\">El t\u00edtol provisional de pel\u00edcula es <em>Aquel verano <\/em><em>del 22<\/em> creat amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Pedro Andr\u00e9; el gui\u00f3 s\u2019ha escrit amb Dami Edwards, i amb la ajuda de Zineb Achoubie, qui interpreta un paper fictici en el film. La productora es Lucia Sapelli.<\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_61073_1('footnote_plugin_tooltip_61073_1_2');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_61073_1_2\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>2<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\">En 1835, John Sterling, es va queixar a Carlyle sobre \u2018environtment [medi ambient]\u2019 com un m\u00e9s dels diversos neologismes Carlyleans, i es va oposar notablement a la barb\u00e0rie dels nous termes com a \u2018paraules, pel que jo s\u00e9, sense cap autoritat\u2019. (&#8230;) El sustantiu \u2018entorn\u2019 t\u00e9 les seves arrels etimol\u00f2giques al franc\u00e8s antic \u2018environ\u2019 i \u2018environer\u2019 (que es refereixen a termes com \u2018circuit\u2019, \u2018rodejar\u2019, \u2018tancar\u2019 i \u2018circunst\u00e0ncia\u2019). L\u2019Oxford English Dictionary dona 1603 com a data del primer \u00fas d\u2019\u00abenvironment\u00bb. Aquesta primera accepci\u00f3 del terme \u00e9s l\u2019acci\u00f3 o l\u2019estat d\u2019estar rodejat, cercat o fins i tot assetjat. Tot i aix\u00ed, la segona accepci\u00f3 del OED, molt m\u00e9s estesa a la actualitat, fa referencia a all\u00f2 que rodeja i, en especial, a \u00ables condicions o influencies en les que viuen o es desenvolupa una persona o cosa\u00bb. <a href=\"https:\/\/compass.onlinelibrary.wiley.com\/doi\/10.1111\/j.1741-4113.2012.00922.x\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">JESSOP, Ralph, <em>Coinage of the Term Environment: A Word Without Authority and Carlyle\u2019s Displacement of the Mechanical Metaphor<\/em><\/a>.<\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_61073_1('footnote_plugin_tooltip_61073_1_3');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_61073_1_3\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>3<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\"><em>Un so fort I tremol\u00f3s, melisma (el canvi de nota en una s\u00edl\u00b7laba mentre aquesta es canta), entonacions que onegen, notes allargades, pauses llargues entre frases, glissandi i una certa nasalitat s\u00f3n caracter\u00edstiques de la forma de recitar i cantar en el mon isl\u00e0mic. (&#8230;) En la d\u00e8cada de 1950, Ralph Ellison, mentre escrivia sobre el flamenc \u2014una altra llengua amb influ\u00e8ncia isl\u00e0mica\u2014 va remarcar que: \u201cla veu del blues es burla de la desesperaci\u00f3 descrita clarament a la lletra i expressa la gran broma humana dirigida contra l\u2019univers, aquella broma que \u00e9s el secret de tot folklore i mite: que encara que ens desmembrin cada dia sempre ens aixecarem un altre cop\u201d<\/em>. <a href=\"https:\/\/renovatio.zaytuna.edu\/article\/what-islam-gave-the-blues\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">DIOUF, Sylviane A. <em>What Islam Gave the Blues<\/em>, Renovatio. The Journal of Zaytuna College, 2019<\/a><\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_61073_1('footnote_plugin_tooltip_61073_1_4');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_61073_1_4\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>4<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\"><em>El c\u00e0ntic melism\u00e0tic i ornamentat que, a falta d\u2019altra terminologia m\u00e9s exacta, podr\u00edem descriure com \u201cllarg\u201d i que els cronistes \u00e0rabs anomenaven \u201cpesat\u201d (thaq\u012bl) abarca generalment el rang d&#8217;una octava i pot anar fins i tot m\u00e9s enll\u00e0. El ritme \u00e9s lliure i de classe declamat\u00f2ria. La improvisaci\u00f3 \u00e9s un element especialment important en la ornamentaci\u00f3, que mant\u00e9 tot i aix\u00ed un marc mel\u00f2dic i un estil tradicional, una tradici\u00f3 de transmissi\u00f3 oral. Aquesta ornamentaci\u00f3 inclou, naturalment, tots les procediments cl\u00e0ssics, alguns dels quals apareixen, tot i que de forma m\u00e9s estereotipada, a la m\u00fasica de l&#8217;antic occident.<\/em> <a href=\"https:\/\/www.jstor.org\/stable\/43562542\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">JARGY, Simon, <em>The Folk Music of Syria and Lebanon<\/em>, in <em>The World of Music, Vol. 20, No. 1, the arab world<\/em>, <em>\u00a0<\/em>1978<\/a><\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_61073_1('footnote_plugin_tooltip_61073_1_5');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_61073_1_5\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>5<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\"><em>Se sap que els africans solen, de forma general, cantar una nota per s\u00edl\u00b7laba. Ocasionalment, per\u00f2, succeeix un melisma, per\u00f2 generalment en exclamacions o s\u00edl\u00b7labes sense sentit. Aquestes tamb\u00e9 li donen una oportunitat a la m\u00fasica per a poder escalar: l\u2019exclamaci\u00f3 d\u2019una sola vocal o les s\u00edl\u00b7labes sense sentit no tenen un patr\u00f3 tonal i poden parlar-se en versions prolongades amb tons variats depenent de l\u2019estat emocional del parlant. Aix\u00f2 es reflexa a la m\u00fasica, tant mel\u00f2dica com harm\u00f2nicament. Com no cal preservar cap significat, es pot entonar de qualsevol forma necess\u00e0ria per aconseguir l\u2019efecte musical desitjat<\/em>. <a href=\"https:\/\/www.jstor.org\/stable\/2783621?read-now=1&amp;seq=30#page_scan_tab_contents\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">EKWUEME E.N., Laz<em>, Concepts of African Musical Theory<\/em>, in <em>Journal of Black Studies, Vol. 5, No. 1<\/em> (Sep., 1974)<\/a>.<\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_61073_1('footnote_plugin_tooltip_61073_1_6');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_61073_1_6\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>6<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\"><em>La classe de cant pentat\u00f2nic que trobem als g\u00e8neres de m\u00fasica actual com el sakra, \u00e0p\u00e0l\u00e0, etc., es basa en caracter\u00edstiques \u00e0rab-isl\u00e0miques que es van filtrar en Yorubalandia a trav\u00e9s de l\u2019\u00e0rea cultural Hausa al nord<\/em>. KUBIK, Gerhard, <em>Theory of African Music Vol. II,<\/em> The University of Chicago Press, Chicago, 2010. Thanks to Bonaventure Ndikung for this reference.<\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_61073_1('footnote_plugin_tooltip_61073_1_7');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_61073_1_7\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>7<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\">MAALOUF, Shireen, <em>History of Arabic Music Theory: Change and Continuity in the Tone Systems, Genres, and Scales<\/em>. Kaslik, Universit\u00e9 Saint-Esprit, Lebanon, 2002<\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_61073_1('footnote_plugin_tooltip_61073_1_8');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_61073_1_8\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>8<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\"><a href=\"https:\/\/www.honest-broker.com\/p\/the-most-important-city-in-the-history\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">GIOA, Ted, <\/a><em><a href=\"https:\/\/www.honest-broker.com\/p\/the-most-important-city-in-the-history\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">The Most Important City in the History of Music Isn&#8217;t What You Think<\/a>.<\/em> <em>We can learn from the C\u00f3rdoba Miracle\u2014and not just about music. <\/em>Cal remarcar: En espanyol existeix una paraula per aquesta classe d\u2019auge cultural: \u2018convivencia\u2019. Es tradueix literalment per \u2018viure junts\u2019. Ja no s\u2019escolta molt aquest classe de termes per\u00f2 s\u2019hauria \u2014perqu\u00e8 en necessitem una dosis m\u00e9s que mai.<\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_61073_1('footnote_plugin_tooltip_61073_1_9');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_61073_1_9\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>9<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\">MACKEY, Nathaniel, <em>Cante moro<\/em>, in <em>Paracritical Hinge: Essays, Talks, Notes, Interviews<\/em>, University of Wisconsin Press, Madison, 2005.<\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_61073_1('footnote_plugin_tooltip_61073_1_10');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_61073_1_10\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>10<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\">SERRES, Michel, The Natural Contract, The University of Michigan Press, Michigan, 1995<\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_61073_1('footnote_plugin_tooltip_61073_1_11');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_61073_1_11\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>11<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\">Op. Cit.<\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_61073_1('footnote_plugin_tooltip_61073_1_12');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_61073_1_12\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>12<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\">EL-DABH, Halim, in Symphony for 1000 Drums \u2013 Intro. <a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=62v-iu312Ro\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Entrevista amb Halim El-Dabh by Grant Marquit.<\/a><\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_61073_1('footnote_plugin_tooltip_61073_1_13');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_61073_1_13\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>13<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\"><a href=\"https:\/\/www.eldiario.es\/internacional\/raji-sourani-bombas-gaza-sentar-israel-justicia-palestinos-sangre-barata-mundo_128_11706407.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">BIOSCA AZCOITI, Javier, Raji Sourani, de las bombas en Gaza a sentar a Israel ante la justicia: \u201cLos palestinos somos sangre barata para el mundo.<\/a><\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_61073_1('footnote_plugin_tooltip_61073_1_14');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_61073_1_14\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>14<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\">VICENTE GIM\u00c9NEZ, Teresa, <em>Justicia ecol\u00f3gica y derechos de la naturaleza<\/em>, Tirant humanidades, Valencia, 2023<\/td><\/tr>\r\n\r\n <\/tbody> <\/table> <\/div><\/div><script type=\"text\/javascript\"> function footnote_expand_reference_container_61073_1() { jQuery('#footnote_references_container_61073_1').show(); jQuery('#footnote_reference_container_collapse_button_61073_1').text('\u2212'); } function footnote_collapse_reference_container_61073_1() { jQuery('#footnote_references_container_61073_1').hide(); jQuery('#footnote_reference_container_collapse_button_61073_1').text('+'); } function footnote_expand_collapse_reference_container_61073_1() { if (jQuery('#footnote_references_container_61073_1').is(':hidden')) { footnote_expand_reference_container_61073_1(); } else { footnote_collapse_reference_container_61073_1(); } } function footnote_moveToReference_61073_1(p_str_TargetID) { footnote_expand_reference_container_61073_1(); var l_obj_Target = jQuery('#' + p_str_TargetID); if (l_obj_Target.length) { jQuery( 'html, body' ).delay( 0 ); jQuery('html, body').animate({ scrollTop: l_obj_Target.offset().top - window.innerHeight * 0.2 }, 380); } } function footnote_moveToAnchor_61073_1(p_str_TargetID) { footnote_expand_reference_container_61073_1(); var l_obj_Target = jQuery('#' + p_str_TargetID); if (l_obj_Target.length) { jQuery( 'html, body' ).delay( 0 ); jQuery('html, body').animate({ scrollTop: l_obj_Target.offset().top - window.innerHeight * 0.2 }, 380); } }<\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquests \u00faltims anys hem estat investigant i treballant en un projecte cinematogr\u00e0fic sobre la relaci\u00f3 entre tres projectes entrelligats d\u2019extractivisme a M\u00farcia, al sud-est de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica: l\u2019explotaci\u00f3 minera&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":2615,"featured_media":61015,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6982],"tags":[],"coauthors":[6568],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Environmelisma de Lorenzo Sandoval<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Environmelisma by Lorenzo Sandoval. Under this month&#039;s topic: WATER WOUNDS. Resident Editor: Carlos Monleon\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Environmelisma de Lorenzo Sandoval\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Environmelisma by Lorenzo Sandoval. Under this month&#039;s topic: WATER WOUNDS. Resident Editor: Carlos Monleon\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-10-28T06:10:01+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-10-28T15:01:18+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Environmelisma-drone01.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1000\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"564\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Lorenzo Sandoval\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Lorenzo Sandoval\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"15 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Lorenzo Sandoval\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/\",\"name\":\"Environmelisma de Lorenzo Sandoval\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Environmelisma-drone01.jpg\",\"datePublished\":\"2024-10-28T06:10:01+00:00\",\"dateModified\":\"2024-10-28T15:01:18+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6178506f56d73b8c8daec65144732cdb\"},\"description\":\"Environmelisma by Lorenzo Sandoval. Under this month's topic: WATER WOUNDS. Resident Editor: Carlos Monleon\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Environmelisma-drone01.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Environmelisma-drone01.jpg\",\"width\":1000,\"height\":564,\"caption\":\"Environmelisma, foto de la manga del mar menor\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Enviromelisma\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6178506f56d73b8c8daec65144732cdb\",\"name\":\"Lorenzo Sandoval\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/6cc3238dad36c410575bd42ea7f26d50\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/df22b17fb69a4f85c6db4ba9f9444d63?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/df22b17fb69a4f85c6db4ba9f9444d63?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Lorenzo Sandoval\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/lorenzosandoval\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Environmelisma de Lorenzo Sandoval","description":"Environmelisma by Lorenzo Sandoval. Under this month's topic: WATER WOUNDS. Resident Editor: Carlos Monleon","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Environmelisma de Lorenzo Sandoval","og_description":"Environmelisma by Lorenzo Sandoval. Under this month's topic: WATER WOUNDS. Resident Editor: Carlos Monleon","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2024-10-28T06:10:01+00:00","article_modified_time":"2024-10-28T15:01:18+00:00","og_image":[{"width":1000,"height":564,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Environmelisma-drone01.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Lorenzo Sandoval","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Lorenzo Sandoval","Temps estimat de lectura":"15 minuts","Written by":"Lorenzo Sandoval"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/","name":"Environmelisma de Lorenzo Sandoval","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Environmelisma-drone01.jpg","datePublished":"2024-10-28T06:10:01+00:00","dateModified":"2024-10-28T15:01:18+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6178506f56d73b8c8daec65144732cdb"},"description":"Environmelisma by Lorenzo Sandoval. Under this month's topic: WATER WOUNDS. Resident Editor: Carlos Monleon","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Environmelisma-drone01.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Environmelisma-drone01.jpg","width":1000,"height":564,"caption":"Environmelisma, foto de la manga del mar menor"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/environmelisma\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Enviromelisma"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6178506f56d73b8c8daec65144732cdb","name":"Lorenzo Sandoval","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/6cc3238dad36c410575bd42ea7f26d50","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/df22b17fb69a4f85c6db4ba9f9444d63?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/df22b17fb69a4f85c6db4ba9f9444d63?s=96&d=mm&r=g","caption":"Lorenzo Sandoval"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/lorenzosandoval\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61073"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2615"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=61073"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61073\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":61132,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61073\/revisions\/61132"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/61015"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=61073"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=61073"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=61073"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=61073"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}