{"id":61359,"date":"2024-11-04T07:40:00","date_gmt":"2024-11-04T06:40:00","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=61359"},"modified":"2024-11-29T16:50:02","modified_gmt":"2024-11-29T15:50:02","slug":"how-cute-culture-conquered-the-world","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/","title":{"rendered":"La cultura cute conquerix el m\u00f3n"},"content":{"rendered":"

Estem biol\u00f2gicament programats per sentir-nos atrets per tot all\u00f2 cute<\/em>? Qu\u00e8 vol dir kawaii<\/em> i quina relaci\u00f3 t\u00e9 amb la cultura pop global? Una exposici\u00f3 recent presentada a Londres i l\u2019expert en cultura cute <\/em>Joshua Dale ens acosten a una forma diferent de veure el m\u00f3n.<\/strong><\/p>\n

A l\u2019obscuritat del meu armari destaquen uns mitjos de groc canari de Pikachu. Ning\u00fa me\u2019ls va donar. Els vaig comprar jo mateix perqu\u00e8 em semblaven cute<\/em>. I quan vaig arribar a casa i me\u2019ls vaig posar, el meu estat d\u2019\u00e0nim va millorar. Vaig veure el m\u00f3n al meu voltant sota la seva euf\u00f2ria distorsionada i caricaturesca. La mateixa euf\u00f2ria que vaig sentir a mitjans dels 80 i principis dels 90 quan llegia Mystery Mickey <\/em>o jugava amb un segell de Hello Kitty. Aquest \u00faltim \u00e9s un s\u00edmbol de la primavera del kawaii<\/em>, es a dir, la versi\u00f3 japonesa moderna de la cultura cute, un fenomen que no \u00e9s japon\u00e8s, sin\u00f3 global. I aqu\u00ed, per comen\u00e7ar, cal mencionar que \u201ckawaii\u201d en japon\u00e8s significa que la cara est\u00e0 roja \u2014com les galtes de Pikachu\u2014 d\u2019emoci\u00f3 o de vergonya.<\/p>\n

Hitler i el cervatell
\n<\/strong><\/p>\n

La meva an\u00e8cdota sobre els mitjons pot semblar una mica tendra i… cute. Per\u00f2 la natura de la cultura cute<\/em> \u00e9s d\u2019una moralitat ambigua. A internet, es pot trobar una fotografia d\u2019Adolf Hitler posant per la c\u00e0mera mentre dona menjar a un cervatell, una representaci\u00f3 \u201ctendra\u201d d\u2019ell amb prop\u00f2sits propagand\u00edstics. Existeix un costat obscur de la cultura cute<\/em> que est\u00e0 relacionat, en gran part, amb el seu \u00fas per raons manipuladores.<\/p>\n

Joshua Dale, a qui tinc a l\u2019altre costat de la l\u00ednia telef\u00f2nica, \u00e9s professor de Literatura i Cultura Estatunidenca a la Universitat Chou de Tokio. Va n\u00e9ixer als Estats Units, es va mudar al pa\u00eds del Sol Naixent als anys 90 i \u00e9s considerat el \u201cPare dels estudis cute<\/em>\u201d. El seu llibre m\u00e9s recent Irresistible: How Cuteness Wired our Brains and Conquered the World<\/em><\/strong> (editat per Profile Books), explora com la cultura cute<\/em> ha estat impregnant la cultura occidental durant molt de temps, encara que trigu\u00e9ssim a veure la seva influ\u00e8ncia. Em posa un exemple: \u201cL\u2019any passat vaig anar a Seattle a visitar la meva fam\u00edlia. A l\u2019habitaci\u00f3 de l\u2019hotel on m\u2019allotjava, vaig buscar un assecador de cabells i vaig trobar-lo col\u00b7locat en un estoig que deia \u2018Shh, l\u2019assecador est\u00e0 dormint\u2019\u201d. Segons m\u2019explica, l\u2019atribuci\u00f3 de qualitats o forma humana a \u00e9ssers, objectes i fen\u00f2mens no humans \u2014en aquest cas, un assecador\u2014, \u00e9s a dir, l\u2019antropomorfisme, fa que els veiem cute<\/em>.<\/p>\n

Qu\u00e8 ens atreu de Pikachu?<\/strong><\/p>\n

Al seu llibre, Dale intenta crear una genealogia de la cultura cute<\/em> tant a Occident com a \u201cla terra del kawaii<\/em>\u201d, mostrant que no \u00e9s un signe dels nostres temps, sin\u00f3 que t\u00e9 una hist\u00f2ria important i llarga, com a part de la cultura japonesa i m\u00e9s tard pop d\u2019ambd\u00f3s mons. Una primera explicaci\u00f3, tot i que problem\u00e0tica, d\u2019aquesta atracci\u00f3 atemporal per qualsevol cosa bonica pot venir donada, com ell mateix menciona, per “l\u2019esquema infantil\u201d (Kindchenschema), introdu\u00eft el 1943 pel bi\u00f2leg austr\u00edac i guanyador del Premi Nobel Konrad Lorenz. Aquesta forma inclou una s\u00e8rie de caracter\u00edstiques que es veuen, fins a cert punt, en les criatures i coses que considerem cute<\/em>: un cap gran en relaci\u00f3 amb el seu cos, un front ampli, uns ulls grans que miren cap a baix, galtes rodones i inflades, extremitats curtes i gruixudes, cos amb pell suau i el\u00e0stica i moviments feixucs i inestables. Lorentz creia que aquest patr\u00f3 indu\u00efa instintivament als adults comportaments de cura i protecci\u00f3, que els nens necessiten per sobreviure.<\/p>\n

Si acceptem la hip\u00f2tesi de Lorenz, llavors estem d\u2019acord amb el fet que d\u2019alguna forma estem programats gen\u00e8ticament per tenir una determinada reacci\u00f3 cada vegada que ens trobem alguna cosa cute<\/em>. Per\u00f2, en realitat, no totes les persones troben que les coses cute<\/em> siguin de bon gust. A m\u00e9s a m\u00e9s, com assenyala Dale, els dol\u00e7os, les flors i les caretes somrients, que s\u00f3n part de la cultura cute<\/em>, no entren a la descripci\u00f3\u00a0 d’ “infantil\u201d. El mateix s\u2019aplica a la resta d\u2019elements, com les can\u00e7ons amb notes molt altes, que poden fer refer\u00e8ncia al cant dels ocells, per\u00f2 tamb\u00e9 als colors past\u00eds. Altres cient\u00edfics han arribat a la conclusi\u00f3 que quan ens trobem amb alguna cosa que reconeixem com a cute<\/em>, \u00e9s possible que vulguem apropar-nos-en sense necess\u00e0riament voler protegir-la o cuidar-la.<\/p>\n

Gats, Mickey Mouse i Astro Boy<\/strong><\/p>\n

Al Jap\u00f3, la tendresa sempre ha estat part de l\u2019art i la cultura, tot i que no sempre a l\u2019avantguarda. Dale, per altra banda, utilitza el terme \u201cproto-kawaii<\/em>\u201d per referir-se a tot el que percebem com cute<\/em>, per\u00f2 anterior a la cultura cute<\/em> japonesa moderna, com les pintures del per\u00edode Edo (1603-1868), en les que veiem gats vestits amb kimonos tocant instruments musicals. Per\u00f2, on estan els inicis del \u201clent sorgiment\u201d de la tendresa a Occident?<\/p>\n

Molt abans de la moda del \u201cCool Japan\u201d (l\u2019actual obsessi\u00f3 occidental per tot el que \u00e9s japon\u00e8s, des de Pikachu fins al sushi i el te matcha), fins i tot abans del corrent del japonisme a les arts visuals i decoratives, per\u00f2 tamb\u00e9 de les \u201cpintures de gats\u201d de Harry Pynter i Louis Wayne (segle xix) a Europa, durant el per\u00edode que compr\u00e8n l\u2019espai de temps entre el Renaixement i l\u2019\u00e8poca Rococ\u00f3 (aproximadament del segle xv al xviii), els cupidos alats lil\u00b7liputencs (en llat\u00ed coneguts com a \u201cquerubins\u201d) van trobar el seu lloc a les vores de pintures i frescos, constituent la principal expressi\u00f3 de \u201ctendresa\u201d a Occident. I la seva imatge, amb el pas del temps, va adornar des de les c\u00f2modes fins als canelobres, essent el seu cas part de la tradici\u00f3 de l\u2019\u201cantropomorfisme cute\u201d, que va donar lloc als ossets de peluix i a Mickey Mouse.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, de tots els factors que van contribuir a l\u2019aparici\u00f3 de la cultura moderna cute<\/em> al Jap\u00f3, val la pena centrar-se en l\u2019establiment de l\u2019educaci\u00f3 universal obligat\u00f2ria, que es va implementar per primera vegada el 1899, en la que les noies assistien a escoles separadament dels nois. Aquesta segregaci\u00f3 de g\u00e8nere va permetre que sorg\u00eds una \u201ccultura femenina\u201d, principalment entorn de novel\u00b7les i revistes il\u00b7lustrades i dirigides a col\u00b7legiales. Aquesta cultura va arribar al seu apogeu a la d\u00e8cada de 1970, amb l\u2019arribada de Hello Kitty, amb els seus jocs d\u2019escriptura i portamines cute<\/em>. M\u00e9s tard, les col\u00b7legiales van comen\u00e7ar a fer cal\u00b7ligrafia dibuixant, entre les paraules, cors, estrelles, etc. S\u00ed, elles van ser les que van inventar els emojis (el terme prov\u00e9 de la combinaci\u00f3 de les paraules japoneses per a imatge i lletra).<\/p>\n

A la d\u00e8cada de 1970, m\u2019explica Dale, els mitjans de comunicaci\u00f3 al Jap\u00f3 van comen\u00e7ar a veure les col\u00b7legiales no nom\u00e9s com a consumidores, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a creadores de tend\u00e8ncia, mentre que el kawaii<\/em> va comen\u00e7ar a guanyar una major visibilitat i a expandir-se constantment cap a la cultura dominant entre les dones adultes. \u201cAl mateix temps\u201d, continua, \u201ca Occident s\u2019estaven produint processos similars, per\u00f2 que passaven desapercebuts. Hi va haver protestes estudiantils, el moviment hippie; els homes es deixaven els cabells llargs, les dones se l\u2019adornaven amb flors, hi havia molts trets cute<\/em> en totes les cultures juvenils de l\u2019\u00e8poca. Aix\u00ed i tot, com que aquests moviments eren de naturalesa pol\u00edtica i revolucion\u00e0ria, la gent no va parar atenci\u00f3 a les seves dimensions cute<\/em>. M\u00e9s endavant, a la d\u00e8cada de 1980, moltes pel\u00b7l\u00edcules taquilleres a Occident tamb\u00e9 tenien caracter\u00edstiques cute<\/em>, com ET<\/em> <\/strong>de Steven Spielberg. Crec que quan comencem a posa la joventut en el centre de la nostra cultura, tamb\u00e9 vam posar en el centre l\u2019element cute<\/em>\u201d. La famosa \u201cexplosi\u00f3 de la joventut\u201d va estar acompanyada per una \u201cexplosi\u00f3 cute<\/em>\u201d.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, mentre que a Occident i especialment als Estats Units, aquesta cultura quan \u201cja era gran\u201d es tornava sexy, al Jap\u00f3 el kawaii<\/em> va evolucionar fins a convertir-se en una forma d\u2019autoexpressi\u00f3 que a vegades simbolitzava el rebuig de, no tan sols els valors adults, sin\u00f3 tamb\u00e9 del que la frase \u201ccomportament madur\u201d connota. Dale em deia que la cultura cute<\/em> es va desenvolupar de diferents maneres, en diferents moments i en diferents llocs. \u201cPer exemple, a Corea el K-pop ha estat influenciat pel kawaii<\/em>, per\u00f2 \u00e9s un fenomen core\u00e0 diferent que t\u00e9 m\u00e9s a veure amb la bellesa i l\u2019atractiu que amb l\u2019element cute<\/em>. A m\u00e9s a m\u00e9s, \u00e9s important remarcar que la cultura pop japonesa inclou moltes coses que no s\u00f3n boniques; el kawaii<\/em> no \u00e9s la resposta japonesa a la cultura popo occidental\u201d.<\/p>\n

\u201cMickey Mouse, el personatge \u201csimp\u00e0tic\u201d occidental m\u00e9s fam\u00f3s del m\u00f3n a la cultura pop, en Steamboat Willie<\/em><\/strong>, <\/em>el seu debut a la pantalla gran als cinemes estatunidencs el 1928, inicialment no era tan cute<\/em> com entremaliat i manipulador. La seva aparen\u00e7a \u00e9s va fer m\u00e9s juvenil (segons l\u2019esquema de Lorenz) i, de mica en mica, el seu car\u00e0cter m\u00e9s dol\u00e7 i inofensiu. De fet, es diu que Walt Disney va penar una nota a sobre dels escriptoris dels dissenyadors que treballaven per ell amb la frase \u201cmanteniu-lo cute<\/em>!\u201d. El seu hom\u00f2leg japon\u00e8s, Osamu Texuka, que va crear Astro Boy, un nen robot que \u00e9s pels japonesos el que Mickey Mouse \u00e9s pels americans, el va superar pel que fa al \u201cjove\u201d i simp\u00e0tics que eren els seus personatges, seguint un altre cop l\u2019esquema de Lorenz: Tenien fronts m\u00e9s amples, ulls m\u00e9s grans i galtes enrogides.<\/p>\n

Hello Kitty, cuida’ns!<\/strong><\/p>\n

Dale escriu al seu llibre sobre el barri de Harujuku \u2014constru\u00eft un any despr\u00e9s del gran terratr\u00e8mol de Tokio de 1924 i que fins als anys 1990 va ser el centre de la cultura juvenil al Jap\u00f3\u2014 que molt abans que es popularitz\u00e9s el terme \u201cespai segur\u201d, era un barri de lliure expressi\u00f3 pels joves. \u00a0Estava ple de bandes de rock tocant al carrer i de noies que es feien dir lolites i baixaven al barri en tren, disfressades, maquillades i amb unes perruques que feien que s\u2019assemblessin a nines vivents, en una barreja de rococ\u00f3 franc\u00e8s i estil victori\u00e0, perqu\u00e8 eren kawaii<\/em>. Quan aquestes expressions de kawaii<\/em> van rebre un cop despr\u00e9s de que l\u2019associaci\u00f3 de comerciants de Harajuku decidissin prohibir tota mena d\u2019entreteniment per a adults al barri, des de discoteques i bars fins a \u201cupadikas\u201d, les noves expressions, es van despla\u00e7ar cap a… on si no?… l\u2019\u201cespai segur\u201d d\u2019internet. Al mateix temps,\u00a0 el kawaii<\/em> va abandonar definitivament l\u2019esfera femenina i es va tornar ali\u00e8 a la distinci\u00f3 per g\u00e8neres, amb la nova generaci\u00f3 d\u2019homes japonesos creant, sota la seva influ\u00e8ncia, una imatge nova i m\u00e9s dol\u00e7a de la masculinitat.<\/p>\n

Dale em diu que la cr\u00edtica m\u00e9s important dirigida a la cultura cute<\/em> t\u00e9 a veure amb les maneres amb les quals alimenta el consumisme: \u201cLes empreses utilitzen la tendresa en gran mesura per aconseguir que la gent compri els seus productes\u201d. Malgrat aix\u00f2, no hem de demonitzar-la. Els japonesos moderns creuen que cultivar l\u2019admiraci\u00f3 per les coses boniques t\u00e9 un impacte positiu a les seves vides. Per exemple, els ajuda a combatre els sentiments negatius provocats per la depressi\u00f3 o un problema de salut, l\u2019estr\u00e8s o la insatisfacci\u00f3 laboral. Per aix\u00f2 al Jap\u00f3, als temples, s\u2019hi poden veure amulets de Hello Kitty a la venda. Consol en oferta, llavors? Potser \u00e9s aix\u00ed, i \u00e9s complicat, per\u00f2 no necess\u00e0riament dolent. Claire Catterall, curadora de l\u2019exposici\u00f3 Cute (que es va presentar entre gener i abril de 2024 a Somerset House, Londres)<\/a>, em dir\u00e0 per correu electr\u00f2nic que la proximitat de la cultura cute<\/em> al capitalisme pot situar-la en una posici\u00f3 de poder contra aquest: \u201cSi volem canviar el m\u00f3n, no hi ha millor forma que soscavar-lo des d\u2019endins\u201d.<\/p>\n

L’Apocalipsi dels Robots
\n<\/strong><\/p>\n

Els \u201crevolucionaris\u201d, per descomptat, haurien de controlar el seu optimisme. Una de les raons per les quals els japonesos, a difer\u00e8ncia d\u2019Occident, no temen un \u201cApocalipsi rob\u00f2tic\u201d \u00e9s perqu\u00e8 Astro Boy va aplanar el cam\u00ed pel sorgiment d\u2019una armada de simp\u00e0tics robots cute<\/em> al manga i als dibuixos animats japonesos que van familiaritzar als seus lectors i televidents amb les m\u00e0quines antropom\u00f2rfiques. Per\u00f2 al 1999 es va produir un canvi radical: Sony va presentar el robot AIBO (les inicials provenen de les paraules Aritifical Intelligent roBOt, per\u00f2 en japon\u00e8s \u201caibo\u201d tamb\u00e9 significa company\u201d), per ser estimat com un animal de companyia i no per fer, per exemple, tasques dom\u00e8stiques. El seu \u00e8xit de vendes s\u2019atribueix a la seva tendresa.<\/p>\n

Quan li pregunto a Dale si hi ha una tend\u00e8ncia dins la cultura cute<\/em> que indiqui el seu futur, m\u2019assenyala un escenari amb implicacions potencialment de malson. \u201cSi hagu\u00e9s de fer una sola predicci\u00f3, diria que la pr\u00f2xima gran novetat en el m\u00f3n de la tendresa ser\u00e0 l\u2019\u00fas d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial per part de robots que semblin i es comportin cute<\/em>\u201d. No \u00e9s nom\u00e9s l\u2019AIBO, hi ha hagut molts robots realment \u201ccute<\/em>\u201d al Jap\u00f3 al llarg dels anys. AIBO, per\u00f2, ha estat llan\u00e7at recentment en una versi\u00f3 nova i millorada. Els nous models tenen la capacitat de connectar-se al n\u00favol, on poden pujar les experi\u00e8ncies amb les quals tots els AIBO entren en contacte, siguin on siguin, alimentant un software d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial que les processa a trav\u00e9s de tecnologia d\u2019aprenentatge profund. M\u00e9s tard, les dades es descarreguen novament a l\u2019AIBO.<\/p>\n

Quan aquest proc\u00e9s d\u2019aprenentatge comenci a funcionar de veritat a la pr\u00e0ctica, cosa que encara no ha succe\u00eft, els robots comen\u00e7aran a respondre millor i m\u00e9s r\u00e0pid als seus amos, sabran exactament quines coses desencadenen els seus instints cute<\/em> i podran manipular-los. I aix\u00f2 se suma a una s\u00e8rie de dilemes filos\u00f2fics que han sorgit a partir del fet que els \u201crobots cute<\/em>\u201d tenen sensors i c\u00e0meres que els permeten con\u00e8ixer amb precisi\u00f3 les cases dels seus amos, per poder vigilar-los, mentre que, com em deia Dale, \u201cal mateix temps, com s\u00f3n cute<\/em>, la gent pensa que s\u00f3n entremaliats\u201d. Tan entremaliat com Hitler a la foto que el mostra alimentant un cervatell.<\/p>\n

 <\/p>\n

[Imatge destacada cortes\u00eda de Panagiotis Koustas]
\nUna versi\u00f3 diferent d’aquest text va ser publicada a K Magazine<\/a> a l’abril de 2024.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Estem biol\u00f2gicament programats per sentir-nos atrets per tot all\u00f2 cute? Qu\u00e8 vol dir kawaii i quina relaci\u00f3 t\u00e9 amb la cultura pop global? Una exposici\u00f3 recent presentada a Londres i…<\/p>\n","protected":false},"author":2891,"featured_media":61157,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6989],"tags":[],"coauthors":[6993],"acf":[],"yoast_head":"\nCultura cute<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Culture cute: Panagiotis Koustas on conversation with Joshua Dale, author of How Cuteness Wired Our Brains and Conquered the World\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Cultura cute\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Culture cute: Panagiotis Koustas on conversation with Joshua Dale, author of How Cuteness Wired Our Brains and Conquered the World\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-11-04T06:40:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-11-29T15:50:02+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Cute_Socks-e1730216506601.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"800\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Panagiotis Koustas\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Panagiotis Koustas\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"11 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Panagiotis Koustas\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/\",\"name\":\"Cultura cute\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Cute_Socks-e1730216506601.jpg\",\"datePublished\":\"2024-11-04T06:40:00+00:00\",\"dateModified\":\"2024-11-29T15:50:02+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/04e88d35a307ab553467dd1947abe151\"},\"description\":\"Culture cute: Panagiotis Koustas on conversation with Joshua Dale, author of How Cuteness Wired Our Brains and Conquered the World\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Cute_Socks-e1730216506601.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Cute_Socks-e1730216506601.jpg\",\"width\":1200,\"height\":800,\"caption\":\"A leg with sneakers and a yeloow sock with Pikachu\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La cultura cute conquerix el m\u00f3n\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/04e88d35a307ab553467dd1947abe151\",\"name\":\"Panagiotis Koustas\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/7d9122dc7f4f0d463c40d648a6201dbf\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/c5d666627c17e1d3e40286208a6fcd34?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/c5d666627c17e1d3e40286208a6fcd34?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Panagiotis Koustas\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/panagiotis\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Cultura cute","description":"Culture cute: Panagiotis Koustas on conversation with Joshua Dale, author of How Cuteness Wired Our Brains and Conquered the World","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Cultura cute","og_description":"Culture cute: Panagiotis Koustas on conversation with Joshua Dale, author of How Cuteness Wired Our Brains and Conquered the World","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2024-11-04T06:40:00+00:00","article_modified_time":"2024-11-29T15:50:02+00:00","og_image":[{"width":1200,"height":800,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Cute_Socks-e1730216506601.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Panagiotis Koustas","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Panagiotis Koustas","Temps estimat de lectura":"11 minuts","Written by":"Panagiotis Koustas"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/","name":"Cultura cute","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Cute_Socks-e1730216506601.jpg","datePublished":"2024-11-04T06:40:00+00:00","dateModified":"2024-11-29T15:50:02+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/04e88d35a307ab553467dd1947abe151"},"description":"Culture cute: Panagiotis Koustas on conversation with Joshua Dale, author of How Cuteness Wired Our Brains and Conquered the World","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Cute_Socks-e1730216506601.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Cute_Socks-e1730216506601.jpg","width":1200,"height":800,"caption":"A leg with sneakers and a yeloow sock with Pikachu"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/how-cute-culture-conquered-the-world\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La cultura cute conquerix el m\u00f3n"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/04e88d35a307ab553467dd1947abe151","name":"Panagiotis Koustas","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/7d9122dc7f4f0d463c40d648a6201dbf","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/c5d666627c17e1d3e40286208a6fcd34?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/c5d666627c17e1d3e40286208a6fcd34?s=96&d=mm&r=g","caption":"Panagiotis Koustas"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/panagiotis\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61359"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2891"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=61359"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61359\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":62347,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61359\/revisions\/62347"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/61157"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=61359"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=61359"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=61359"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=61359"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}