{"id":61706,"date":"2024-11-11T07:36:40","date_gmt":"2024-11-11T06:36:40","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/entre-io-inofensivo-y-lo-politico\/"},"modified":"2024-11-12T10:32:52","modified_gmt":"2024-11-12T09:32:52","slug":"entre-io-inofensivo-y-lo-politico","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entre-io-inofensivo-y-lo-politico\/","title":{"rendered":"La radicalitzaci\u00f3 de lo “cute”"},"content":{"rendered":"

Radical Cuteness<\/strong> es un terme que fusiona all\u00f2 adorable amb una cr\u00edtica pol\u00edtica profunda. Aquest concepte va ser desenvolupat a partir de les idees de diverses investigadores i artistes contempor\u00e0nies sobre el cuuutttte; que es referiria a les coses maques, adorables, achuchables<\/em>, rodonetes, suaus, petitones amb careta de gatet. Segur que totes teniu algunes imatges al cap, per\u00f2 abans d’endinsar-nos-hi una mica, us deixo 4 notes per posar-nos en sintonia.<\/p>\n

Em ve molt de gust compartir amb vosaltres algunes idees que va deixar per escrit la te\u00f2rica cultural Sianne Ngai, que ha pensat en diverses ocasions sobre les nostres categories est\u00e8tiques, especialment all\u00f2 que \u00e9s rar, cuqui i interessant \u2013Our Aesthetic Categories: Zany, Cute, Interesting<\/em> (2012)\u2013. Categories que, encara que puguin semblar superficials, reflecteixen sensibilitats est\u00e8tiques lligades a condicions socials i laborals espec\u00edfiques del capitalisme tard\u00e0 i les noves formes de poder i horror contemporani. En particular, la seva an\u00e0lisi del \u201ccute\u201d ha estat fonamental per desenvolupar el que avui coneixem com a Radical Cuteness.<\/p>\n

Cute<\/em> es refereix a objectes que s\u00f3n petits, simples, innocents i, sovint, vulnerables o indefensos. Es relaciona amb una est\u00e8tica de debilitat, que pot inspirar tant l’afecte com el desig de protecci\u00f3. Per\u00f2 el \u201ccute\u201d tamb\u00e9 t\u00e9 una dimensi\u00f3 ambivalent i cr\u00edtica: l’encant del \u201ctendre\u201d pot amagar relacions de poder i dominaci\u00f3. Ngai assenyala que cuqui implica una resposta de cura cap a alguna cosa que sembla desvalguda, per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser explotadora, en reduir a l’objecte a alguna cosa infantilitzada o passiva, per aix\u00f2 est\u00e0 molt a prop d’altres categories com la d’uncanny<\/em> (estranyament familiar).<\/p>\n

Per\u00f2 qu\u00e8 significa exactament Radical Cuteness?<\/strong> A primera vista, la tendresa o el el cuqui, s’associa amb all\u00f2 feble, infantil o passiu, cosa que no sembla tenir pes pol\u00edtic. No obstant, Ngai, juntament amb Simon May i altres, revela que aquesta est\u00e8tica t\u00e9 una c\u00e0rrega pol\u00edtica molt m\u00e9s complexa perqu\u00e8 cuqui<\/strong>, lluny de ser innocu, es pot convertir en una eina de poder<\/strong>. Aqu\u00ed \u00e9s on entra la idea del \u201cradical\u201d.<\/p>\n

El terme Radical Cuteness<\/strong> es refereix a com all\u00f2 adorable pot ser utilitzat de manera subversiva, desafiant normes socials, rols de g\u00e8nere i estructures de poder. \u00c9s una combinaci\u00f3 del que \u00e9s tendre amb una intenci\u00f3 de resist\u00e8ncia o cr\u00edtica social. Una cosa semblant a les est\u00e8tiques que hem pogut veure aquest 2024 amb la proliferaci\u00f3 de v\u00eddeos a Tik Tok amb el hashtag #sylvaniandrama en qu\u00e8 els usuaris \u2013especialment millennials i zetes\u2013 obren sobres sorpresa d’aquestes mini fam\u00edlies, aquests conilletes, esquirotes, ossets, aneguets i nadons aneguet amb accessoris, amb els quals algunes jug\u00e0vem ja en fa m\u00e9s de vint anys, per\u00f2 que actualment han reaparegut en forma de drama: el drama de l’heteronormativitat i la fam\u00edlia nuclear<\/strong> que esclata pels aires quan els usuaris de la plataforma decideixen reinterpretar aquests valors des de la cultura marica i la neurodiversitat, reformulant aix\u00ed a la vegada certs estereotips de la feminitat<\/strong>. Ens ho recordava la periodista Ana Marco el 26 de juliol passat en una nota de cultura a El Pa\u00eds<\/em>, per\u00f2 tamb\u00e9 ho esmenten Momu & No \u00c9s<\/strong><\/span>: el duet art\u00edstic format per Luc\u00eda Moreno i Eva Nogera, en el seu treball visual per a l’esdeveniment A*LIVE 2024: Radical Cuteness.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Una de les fonts est\u00e8tiques d\u00b4aquest concepte \u00e9s la cultura japonesa del kawaii,<\/strong> que celebra la tendresa a trav\u00e9s de personatges com Hello Kitty o Pok\u00e9mon. Aquest tipus d’imatges, que tradicionalment representen innoc\u00e8ncia i vulnerabilitat, es poden transformar en eines disruptives quan es barregen amb elements pertorbadors o de resist\u00e8ncia. Per exemple, fer servir l’est\u00e8tica kawaii en contextos de protesta o rebel\u00b7lia genera una disson\u00e0ncia que desconcerta i subverteix les nostres expectatives. En aquest sentit, all\u00f2 tendre ja no \u00e9s una cosa passiva, sin\u00f3 que adquireix un simbolisme de \u201cpoder suau\u201d,<\/strong> moltes vegades associat a la nost\u00e0lgia, que t\u00e9 un impacte indirecte per\u00f2 efectiu.<\/p>\n

Des d’una perspectiva pol\u00edtica, Radical Cuteness<\/strong> tamb\u00e9 desafia els rols tradicionals de g\u00e8nere perqu\u00e8 la tendresa ha estat hist\u00f2ricament associada amb all\u00f2 femen\u00ed, all\u00f2 infantil i all\u00f2 subordinat.<\/strong> No obstant aix\u00f2, en apropiar-se aquesta est\u00e8tica, es desmantellen aquestes expectatives patriarcals<\/strong> i es transformen en un gest simb\u00f2lic de contestaci\u00f3. Es desafien no nom\u00e9s els rols de g\u00e8nere, sin\u00f3 tamb\u00e9 l’ideal d’hipermasculinitat<\/strong>, que glorifica la for\u00e7a i la duresa. All\u00f2 fr\u00e0gil, vulnerable i emocional, tradicionalment vistos com a defectes, s\u00f3n ara armes de resist\u00e8ncia davant d’aquesta norma masculina dominant.<\/p>\n

A m\u00e9s, aquest concepte q\u00fcestiona el capitalisme<\/strong> perqu\u00e8 all\u00f2 adorable sovint \u00e9s mercantilitzat<\/strong>; personatges i objectes cuquis es venen com a productes sense un rerefons cr\u00edtic. Radicalitzar la tendresa \u00e9s una manera de resistir aquesta trivialitzaci\u00f3 i de recuperar el seu potencial transformador, portant-la m\u00e9s enll\u00e0 del que \u00e9s comercial.<\/strong><\/p>\n

Radical Cuteness<\/strong> tamb\u00e9 es creua amb la pol\u00edtica queer<\/strong>, ja que trenca binarismes com all\u00f2 fort i d\u00e8bil, adult i infantil, o seri\u00f3s i trivial. En aquest sentit, el cuqui es converteix en una arma que q\u00fcestiona les normes heteropatriarcals, obrint un espai de resist\u00e8ncia per a les identitats dissidents.<\/p>\n

En resum, Radical Cuteness <\/strong>\u00e9s un concepte que ens convida a repensar el que considerem tendre o innocent, revelant com all\u00f2 adorable pot ser una forma potent de resist\u00e8ncia i cr\u00edtica a la nostra societat. Ens desafia a veure m\u00e9s enll\u00e0 de la superficialitat i a recon\u00e8ixer que fins i tot all\u00f2 m\u00e9s petit i aparentment inofensiu pot tenir un impacte pol\u00edtic i cultural profund.<\/p>\n

La pel\u00b7l\u00edcula de ficci\u00f3 \u201cNation Estate\u201d de l’artista palestina Larissa Sansour<\/span><\/strong> va ser creada juntament amb una s\u00e8rie de fotografies que daten el 2011, com el v\u00eddeo. Va ser tamb\u00e9 el 2011 que Lacoste, marca patrocinadora dels premis internacionals de fotografia Prix Elys\u00e9e, va exigir eliminar l’artista de la llista de finalistes perqu\u00e8 l’obra no s’ajustava al tema del concurs: la joie de vivre,<\/em> o el \u201cgoig de viure \u201d<\/strong>.<\/p>\n