Comencem amb breus missatges entusiastes i din\u00e0mics, \u00e9s un tema formidable que desafia a treure la met\u00e0fora del lloc com\u00fa en la que el m\u00f3n es duplica com a traducci\u00f3 i no com a creaci\u00f3. Intento anar m\u00e9s enll\u00e0 de la cr\u00edtica sobre els danys que ens ha fet el fet de creure en el Cel, estimar alguna ideologia o entendre que l\u2019expressi\u00f3 d\u2019alguna cosa pot assumir diferents formes i que a m\u00e9s a m\u00e9s, n\u2019hi haur\u00e0 una de m\u00e9s justa que altres, \u00e9s a dir, que all\u00f2 pot ser dit seria subordinat en relaci\u00f3 al primer i invariable. Per tant, caldria repensar la llibertat.<\/p>\n
De totes maneres, tamb\u00e9 sabem que no hi ha endins sense un a fora, que aquell significat no \u00e9s sense un significant, que l\u2019\u00e0nima no \u00e9s sense el cos. Desafio Derrida: Amb qu\u00e8 lidiem sin\u00f3 amb la part contaminada, amb el cos, amb els significants, amb la precarietat de l\u2019aparen\u00e7a? Llavors \u00e9s la part amb la qual ens toca negociar.<\/p>\n
Faig un rasteig r\u00e0pid i \u00f2bviament caic en la trampa de la qual em sentia aliena. Entro a buscar en el meu arxiu som\u00e0tic-epist\u00e8mic-perceptiu els \u201cexemples\u201d. Puc sortir amb un batall\u00f3 a enderrocar la met\u00e0fora com a salvaci\u00f3, i totes les refer\u00e8ncies que se m\u2019ocorren venen \u00a0\u00a0perqu\u00e8 s\u2019oposen a desdoblar, resisteixen les primacies d\u2019un segment sobre l\u2019altre, estan a favor de la difer\u00e8ncia radical, abonen els agenciaments col\u00b7lectius. I a la vegada, jo mateixa en soc un mal exemple: trobo aqu\u00ed i all\u00e0 formes que representen la idea troncal que pretenc desenvolupar, dubto perqu\u00e8 m\u2019oposo contenta davant les expressions filos\u00f2fiques que legitimen la meva opini\u00f3. Pensava que seria suficient amb la llista de preferits i desentendre\u2019m. Em dono una mica per ven\u00e7uda. Aix\u00ed no esdevinc res ni s\u2019emancipa cap cosa. No \u00e9s f\u00e0cil navegar pel minoritari quan voltem per all\u00e0 caminant amb un nom, quan el vincle amb altres demana un llenguatge, gram\u00e0tica i sentit.<\/p>\n
N\u2019hi ha molts que van resistir-se a aix\u00f2 que m\u2019incomoda: Nietzsche amb la interpretaci\u00f3 i la pot\u00e8ncia d\u2019all\u00f2 que \u00e9s fals. Busco m\u00e9s aliats: Guattari i els esquizoan\u00e0lisis; Haraway amb les narratives; Borges i els infinits; Beckett i tot el seu rotllo del rostre; Deleuze i la inversi\u00f3 del platonisme; Foucault amb el pensament del que \u00e9s a fora; Artaud i el teatre de la crueltat. Per\u00f2 agafem qualsevol poesia, de seguida veurem que es resisteix a ser explicada, a ser explicada, fins i tot tradu\u00efda; la poesia \u00e9s resist\u00e8ncia: det\u00e9 qualsevol intent d\u2019universalisme de la llengua, no poden amb ella els que detenen la capacitat d\u2019explicar-ho tot. Quan s\u2019explica ja \u00e9s una altra cosa, ni millor ni pitjor, sin\u00f3 una altra. \u00c9s sempre degradada a excepci\u00f3 de l\u2019original irrastrejable. L\u2019acte mateix d’explicar-la \u00e9s crear una cosa nova. Una poesia nom\u00e9s pot ser dita de mem\u00f2ria, cont\u00e9 el repte de portar el llenguatge a l\u2019extrem, al seu mateix caire, el que ja no representa res per fora de si, no es pot duplicar excepte en el seu igual exacte i fins i tot sense el m\u00e9s petit despla\u00e7ament. Ella no pot ser sin\u00f3 la contund\u00e8ncia de ser ella mateixa ja met\u00e0fora.<\/p>\n
Segueixo un consell de Deleuze: robem (que a la vegada agafa de Burroughs), i prenc estrat\u00e8gicament un concepte: \u201c\u00c9s curi\u00f3s dir alguna cosa en nom propi, perqu\u00e8 no es parla en nom propi quan alg\u00fa es considera com un jo, una persona o un subjecte. Al contrari, un individu adquireix un aut\u00e8ntic nom propi al final el m\u00e9s greu proc\u00e9s de despersonalitzaci\u00f3, quan s\u2019obre a les multiplicitats que el travessen completament, a les intensitats que el recorren\u201d. I un robatori m\u00e9s: Suplement<\/em> d\u2019en Derrida. No em ficar\u00e9 molt exquisida ni molt acad\u00e8mica perqu\u00e8 soc artista, per\u00f2 s\u00e9 que hi ha voluntat en aquelles dues paraules com per estar-nos-hi una estona. Potser estant-hi nom\u00e9s hi passa alguna cosa, treballa a favor d\u2019all\u00f2 que \u00e9s viu i llavors el metaf\u00f2ric resisteix el poder.<\/p>\n Si les estructures bin\u00e0ries funcionen com naturalitzades (n\u2019utilitzo algunes qualssevol: identitat\/difer\u00e8ncia, significat\/significant, ess\u00e8ncia\/aparen\u00e7a, natural\/artificial) no podem deixar de veure que un dels dos termes, generalment el primer \u2014llevat que ens hi vulguem oposar moralment\u2014, funciona com a centre, governa a l\u2019altre generant jerarquia, veritat, origen, causa. I el mateix li passar\u00e0 a la met\u00e0fora si la deixem caure a la gola de la Veritat i l\u2019Aparen\u00e7a. M\u00e9s encara, si la servim amb safata al costat de la supremacia.<\/p>\n Sabem que el suplement se suplementa<\/em>, d\u2019una cosa m\u00e9s pura, fa de sat\u00e8l\u00b7lit d\u2019una centralitat. De la mateixa forma, el metaf\u00f2ric no \u00e9s la cosa, \u00e9s sempre l\u2019altra cosa. Metaforitzar \u00e9s evocar alguna cosa, parlar d\u2019all\u00f2 d\u2019una altra manera. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s robar i construir; donats al regne dels dualismes, la q\u00fcesti\u00f3 seria veure com ens escorrem entre aquests. Ja no ser\u00e0 nom\u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 que la met\u00e0fora \u00e9s el costat menys pur, la c\u00f2pia d\u2019alguna cosa, el seu degradat; el repte \u00e9s entendre que ella mateixa \u00e9s la condici\u00f3 de possibilitat del seu centre. I el robatori la possibilitat de la seva fuga. No es poden a\u00efllar els elements, no hi ha original sense c\u00f2pia. Alguna cosa ens salva, trobem una resist\u00e8ncia mat\u00e8rica al problema de la representaci\u00f3 i els mons duplicats dels quals patim fa molts anys. Emancipar la met\u00e0fora ja no ser\u00e0 nom\u00e9s alliberar l\u2019oprimit, sin\u00f3 anarquitzar, desautoritzar el mateix lloc d\u2019inici.<\/p>\n Llavors, que ens en queda del nom propi? Millor que no ens en quedi res del personalisme que implica. Qu\u00e8 esperem de la identitat? Millor que no expressi el nostre \u00e9sser amb legitimitat, agudesa i veritat. Quin refugi ens espera en el que es gira i ens torna a atrapar en el parany de rearmar-nos en un nou sistema desdoblegat i dual? Si el nom propi pret\u00e9n nomenclar, ser s\u00edntesi i reflex de qui som o qui no som, aquella mateixa pretensi\u00f3 \u00e9s la pres\u00f3 anomenada legitimitat, la falsa opci\u00f3 en aquella forma de llibertat genera la seva pr\u00f2pia depend\u00e8ncia, cada vegada m\u00e9s precisa, cada vegada m\u00e9s pura. El que uneix el parell d\u2019ess\u00e8ncia i aparen\u00e7a, qui som i el nostre nom, no \u00e9s m\u00e9s que el poder. All\u00e0 no hi ha res, girem en la trampa del saber, descontrolats. Com si hi hagu\u00e9s alguna cosa que troba, algun lloc on arribar! Com si hi hagu\u00e9s algun altre m\u00f3n, m\u00e9s que aquest.<\/p>\n Com el nom propi \u2014ja en min\u00fascula\u2014 podem fer moltes coses, sense temor ni esperan\u00e7a, havent-se desfet en el seu accionar de tot residu de personalitzaci\u00f3 i veritat.<\/p>\n El que escric emancipa el que suposo propi, i m\u2019adono que el que tinc a dir no \u00e9s m\u00e9s que les veus d\u2019altres persones. I si l\u2019escriptura d\u2019aquest article va fer alguna cosa, va ser tornar-me un subjecte-met\u00e0fora, on all\u00f2 que subjecta, all\u00f2 que aguanta des de sota, el sub-jectum, no ser\u00e0 m\u00e9s que la impuresa, el mestissatge, la precarietat i el perible. Perqu\u00e8 el suplement i el nom propi juguen al mateix equip.<\/p>\n Emancipar la met\u00e0fora, llavors, ja no ser\u00e0 alliberar l\u2019oprimit en un Jo mal expressat, donant una forma d\u2019exist\u00e8ncia m\u00e9s genu\u00efna, on el seu funcionament es limita a alliberar la mat\u00e8ria del poder, sigui metaf\u00edsic o contingent (el llenguatge, l\u2019episteme epocal, el govern de torn…). Potser, l\u2019emancipaci\u00f3 metaf\u00f2rica t\u00e9 m\u00e9s a veure amb anarquitzar el mateix lloc inicial que entenem que allibera i del que, suposem eventualment, parteix; i potser aquest gest t\u00e9 dues resist\u00e8ncies actuant: una de la desautoritzaci\u00f3 de l\u2019origen i, per tant, del seu autor, el seu reflex, i la univocitat de la seva exist\u00e8ncia. I l\u2019altra, la d\u2019existir sempre impurament, plural, complexa i diferent.<\/p>\n PD: M\u2019oblidava del que havia deixat en suspens: fa estona vaig pensar en l\u2019opci\u00f3 de ser parlada, del que all\u00f2 que creia que era la meva opini\u00f3, el que volia dir com autora d\u2019aquest article, em sembla ara no ser leg\u00edtim. Sembla que tot el que penso fos part del que he llegit \u2014i ja no ser si ho he llegit o ho he vist en un documental o ho he parlat amb alg\u00fa\u2014, que alhora, tot all\u00f2 est\u00e0 constru\u00eft de fragments, de barreges malastrugues i involunt\u00e0ries. I jo, que creia que era meu, que el que feia, pensava i sentia m\u2019era propi. \u00c9s inc\u00f2mode, per\u00f2 no em molesta, puc enfrontar-me al fet de no ser original. Puc enfrontar-me amb sempre ser una altra. Puc enfrontar-me amb ser met\u00e0fora.<\/p>\n <\/p>\n [Imatge destacada: Rosana Simonassi (2015) Blinde Klippe 1<\/em>, \u201creflejo\u201d, cortesia de l’artista]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Comencem amb breus missatges entusiastes i din\u00e0mics, \u00e9s un tema formidable que desafia a treure la met\u00e0fora del lloc com\u00fa en la que el m\u00f3n es duplica com a traducci\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"author":2892,"featured_media":61926,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6995],"tags":[],"coauthors":[6997],"acf":[],"yoast_head":"\n