![\"Joven](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/Maria-Isabel-Sanchez-Dansey-hija-de-Tona-a-los-15-anos.-1945-300x400.jpeg\")
<\/a>Maria Isabel Sanchez Dansey – filla de Tona – als 15 anys. 1945<\/p><\/div>\n
Les paraules en guaran\u00ed estaven prohibides a la llar dels Dansey. La fam\u00edlia, origin\u00e0ria d\u2019Herefordshire, Anglaterra, s\u2019havia instal\u00b7lat en els confins del Chaco Gualamba, l\u2019\u00faltim territori en ser conquistat per la campanya militar argentina que va arrasar amb les comunitats origin\u00e0ries i li va donar forma a la que presumeix de ser la naci\u00f3 m\u00e9s europea de Llatinoam\u00e8rica.<\/p>\n
La generaci\u00f3 dels vuitanta, els intel\u00b7lectuals i pol\u00edtics del segle xix que van dissenyar les bases de l\u2019\u201cArgentina Potencia\u201d, va conquistar primer la Pampa i part de la Patag\u00f2nia en el que va anomenar la \u201cCampa\u00f1a del Desierto\u201d (1878 \u2013 1885) un eufemisme que els va permetre tornar invisible al quasi mili\u00f3 de natius que habitaven aquelles terres.<\/p>\n
Ser\u00e0 per aix\u00f2 que a casa seva no es prenia mate, una infusi\u00f3 que els locals consumeixen des d\u2019abans que arribessin els espanyols. A casa dels Dansey es prenia t\u00e9 i a la taula s\u2019havia d\u2019asseure a l\u2019hora assenyalada, vestits amb dec\u00f2rum, les mans i les cares tot just rentades. Les bones maneres eren de rigor i marcaven el ritme de la conversa. L\u2019esgrima verbal estava ben vista, per\u00f2 s\u2019havien de respectar certes regles. Els menors de 14 anys no podien dirigir-li la paraula als majors excepte si aquests els hi demanaven. Les converses es donaven entre parells. I les dones podien opinar per\u00f2 no abans que ho hagu\u00e9s fet el patriarca.<\/p>\n
Com ja s\u2019ha dit, estava prohibit parlar en guaran\u00ed per\u00f2 l\u2019avi tenia en el seu escriptori una pissarra gran en la qual ensenyava angl\u00e8s als nens els dissabtes a la tarda. Per cada lli\u00e7\u00f3 apresa, una moneda. Perqu\u00e8 qued\u00e9s clar cap a on apuntava el progr\u00e9s i la seva est\u00e8tica.<\/p>\n
<\/a>Maria Isabel Sanchez Dansey – filla de Tona – als 15 anys. 1945<\/p><\/div>\n
Aix\u00ed es van fer els Dansey, cultivant la seva britanitat de portes endins. Perqu\u00e8 de portes a fora van haver d\u2019adaptar-se. Per una banda, perqu\u00e8 aix\u00ed ho exigia el tracte amb el personal i per l\u2019altra perqu\u00e8 en aquella performance de competir entre iguals, es jugava la seva masculinitat. Camp endins no n\u2019hi havia prou amb good manners <\/em>i ni tan sols amb m\u00e0 dura. El baquiano no respectar\u00e0 mai del tot el que digui un senyoret kat\u00e9<\/em> (refinat). En els corrals, el senyor Alberto i els seus fills prenien mate, llen\u00e7aven guasadas<\/em> (grosseries) i no escatimaven en dir guasca<\/em> [1]<\/sup><\/a> (ramal de cuir sense treballar per\u00f2 tamb\u00e9 semen)<\/span><\/span>